Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Conquesta de Sardenya (1717)

Índex Conquesta de Sardenya (1717)

La conquesta de Sardenya, també coneguda com l'expedició de Sardenya de 1717, va tenir lloc entre els mesos d'agost i novembre de 1717 entre Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic, i va anar a més el succés desencadenant de la Guerra de la Quàdruple Aliança.

Taula de continguts

  1. 65 les relacions: Antoni I de Parma, Barcelona, Brulot, Carles III d'Espanya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castelsardo, Casus belli, Càller, Dinastia dels Habsburg, Dragó (militar), Duc, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Eugeni de Savoia, Farnese, Felip V d'Espanya, Fragata, França, Franc Comtat, Galera, Gibraltar, Giuseppe Garibaldi, Guerra austro-turca (1716-1718), Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de Successió de Polònia, Guerra de Successió Espanyola, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Inquisidor general, Isabel Farnese, Itàlia, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Julio Alberoni, L'Alguer, Llista de reis de Sardenya, Mar Mediterrània, Marquesat de Rubí, Menorca, Messina, Milà, Navili de línia, Ocupació de Malta (1798), Països Baixos espanyols, Palerm, Pau de Passarowitz, Port de Barcelona, Quàdruple Aliança, Regne de la Gran Bretanya, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Nàpols, ... Ampliar l'índex (15 més) »

Antoni I de Parma

Antoni I Farnese o Antoni I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1679 - íd. 1731) fou el 8è Duc de Parma, l'últim de la Dinastia Farnese.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Antoni I de Parma

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Barcelona

Brulot

Brulots contra l'Armada Espanyola. Un brulot (del francès brûlot) és una embarcació carregada de materials explosius, combustibles i inflamables com ara pólvora o foc grec, i dotada de ganxos als penols de les seves vergues i del bauprès.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Brulot

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Carles III d'Espanya

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Castelsardo

Castellsard o Castell Sard, antigament Castell Aragonès o Castell d'Empúries, Caltheddu, Casteddu Sardu o Casteddu Genovesu i Castelsardo, és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Sàsser.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Castelsardo

Casus belli

A la Cimera de les Açores es va esgrimir la presència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq com a ''casus belli'' per iniciar l'Invasió de l'Iraq de 2003, unes armes que mai es van trobar. Un, llatinada traduïble al català com a 'motiu de guerra', és un acte o un esdeveniment que provoca o s'utilitza per justificar una guerra.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Casus belli

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Càller

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Dinastia dels Habsburg

Dragó (militar)

dragonades Un dragó, en contextos militars, és un membre del cos de dragons, inicialment d'infanteria muntada i posteriorment de cavalleria lleugera.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Dragó (militar)

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Duc

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Ducat de Milà

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Ducat de Parma

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Eugeni de Savoia

Farnese

Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Farnese

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Felip V d'Espanya

Fragata

'''Fragata''' francesa ''La Lutine'', botada el 1779. Una fragata és un terme que s'ha referit a diferents menes d'embarcació al llarg de la història.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Fragata

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і França

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Franc Comtat

Galera

Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Galera

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Gibraltar

Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Giuseppe Garibaldi

Guerra austro-turca (1716-1718)

La guerra austro-turca de 1716-1718 va enfrontar al Sacre Imperi Romanogermànic que comptava amb el suport de la República de Venècia enfront de l'Imperi otomà que estava aliat amb els tàrtars de Crimea i amb Moldàvia.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Guerra austro-turca (1716-1718)

Guerra de la Quàdruple Aliança

La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Guerra de la Quàdruple Aliança

Guerra de Successió de Polònia

La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Guerra de Successió de Polònia

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Guerra de Successió Espanyola

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Imperi Austríac

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Imperi Austrohongarès

Inquisidor general

LInquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Inquisidor general

Isabel Farnese

Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Isabel Farnese

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Itàlia

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (Barcelona, 14 de maig de 1669, Brussel·les, 31 de desembre de 1740), el marquès de Rubí, fou un militar català.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Josep Antoni de Rubí i de Boixadors

Julio Alberoni

Giulio Alberoni, també conegut, en castellà, com Julio Alberoni (Fiorenzicola, 31 de maig de 1664 - 1664 - Piacenza, 16 de juny, 1752) va ser un cardenal italià, que fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil –era fill d'un vinyater– al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà a l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mediació dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Julio Alberoni

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і L'Alguer

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Llista de reis de Sardenya

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Mar Mediterrània

Marquesat de Rubí

El Marquesat de Rubí és un títol nobiliari espanyol, creat el 30 de juny de 1694 pel rei Carles II, a favor del general d'artilleria Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, virrei de Sardenya, en memòria i reconeixement als mèrits del seu pare Pere Rubí, virrey de Mallorca.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Marquesat de Rubí

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Menorca

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Messina

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Milà

Navili anglès HMS Royal Charles (1671). Vegeu l'aparell sense flocs, que encara no s'utilitzaven.Vaixells anglesos ataquen la línia de batalla francesa a la Batalla del Nil (1798). buc del vaixell enemic. 6) Canó amb curenya i aparells. 7) Zona d'abordatge El navili de línia és un vaixell de guerra de tres pals amb aparell de vela quadrada i de dues a tres cobertes artillades (amb l'excepció del Santíssima Trinitat que en va arribar a tenir quatre).

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Navili de línia

Ocupació de Malta (1798)

L'ocupació de Malta per part de les hosts napoleòniques va tenir lloc el 10 de juny de 1798, encara que La Valletta, la ciutat més gran i important de l'arxipèlag de Malta, no va capitular fins al cap d'un parell de dies.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Ocupació de Malta (1798)

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Països Baixos espanyols

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Palerm

Pau de Passarowitz

La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Pau de Passarowitz

Port de Barcelona

El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Port de Barcelona

Quàdruple Aliança

* Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació) La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Quàdruple Aliança

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Regne de la Gran Bretanya

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Regne de les Dues Sicílies

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Regne de Nàpols

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Regne Unit

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Sacre Imperi Romanogermànic

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Sardenya

Secretari d'Estat i del Despatx Universal

El Secretari d'Estat i del Despatx Universal va ser un càrrec institucional que va funcionar durant la monarquia absolutista borbònica, però que tenia els seus origen en el secretari del Despatx Universal creat el 1621 com a càrrec de confiança del monarca o el ''valido'' per controlar la documentació que havia de passar per la taula del rei.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Secretari d'Estat i del Despatx Universal

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Sicília

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Tractat d'Utrecht

Tractat de la Haia (1720)

El Tractat de la Haia de 1720 és un tractat signat el 17 de febrer de 1720 a la ciutat neerlandesa de la Haia.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Tractat de la Haia (1720)

Triple Aliança (1717)

XVII. La Triple Aliança, pactada mitjançant la signatura del Tractat de la Haia establert el 4 de gener de 1717 a l'Haia, va ser la unió de les Províncies Unides dels Països Baixos, França, i el Regne Unit de la Gran Bretanya tractant d'obligar Espanya a complir les disposicions del Tractat d'Utrecht de 1713.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Triple Aliança (1717)

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Unificació italiana

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Víctor Amadeu II de Savoia

Vicenç Bacallar i Sanna

Vicenç Bacallar i Sanna (Càller, 6 de febrer de 1669 - La Haia, 11 de juny de 1728) va ser un noble, polític i escriptor sard.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і Vicenç Bacallar i Sanna

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і 17 de febrer

1720

;Països Catalans:;Món.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і 1720

1731

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і 1731

1733

Resum dels esdeveniments de l'any 1733.

Veure Conquesta de Sardenya (1717) і 1733

, Regne Unit, Sacre Imperi Romanogermànic, Sardenya, Secretari d'Estat i del Despatx Universal, Sicília, Tractat d'Utrecht, Tractat de la Haia (1720), Triple Aliança (1717), Unificació italiana, Víctor Amadeu II de Savoia, Vicenç Bacallar i Sanna, 17 de febrer, 1720, 1731, 1733.