Obrir a Google MapsTaula de continguts
45 les relacions: Alamans, Alaviv, Ammià Marcel·lí, Batalla d'Adrianòpolis (378), Burgundis, Cònsol romà, Châlons-en-Champagne, Colmar, Comte dels domèstics, Danubi, Dieulouard, Emperador romà, Flavi Gracià, França, Francs, Fritigern, Gàl·lia, Huns, Imperi Romà, Legionari, Lentienenses, Marcianòpolis, Mel·lobaudes, Mestre de la cavalleria, Mogontiacum, Oxford University Press, Pannònia, Procopi (emperador), Rècia, Rin, Sàrmates, Schwetzingen, Tervings, Tràcia, Tribocs, Tropes auxiliars romanes, Valent, Valentinià I, 364, 369, 372, 374, 377, 378, 9 d'agost.
- Batalles de l'Imperi Romà
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Veure Batalla d'Argentovaria і Alamans
Alaviv
Alaviv (segle IV - 376) fou un cabdill dels teruings.
Veure Batalla d'Argentovaria і Alaviv
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Veure Batalla d'Argentovaria і Ammià Marcel·lí
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Veure Batalla d'Argentovaria і Batalla d'Adrianòpolis (378)
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Veure Batalla d'Argentovaria і Burgundis
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Batalla d'Argentovaria і Cònsol romà
Châlons-en-Champagne
Châlons-en-Champagne és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est, situada a la vora del riu Marne.
Veure Batalla d'Argentovaria і Châlons-en-Champagne
Colmar
Colmar (alsacià Colmer) és un municipi actualment francès, capital del departament de l'Alt Rin a la regió del Gran Est.
Veure Batalla d'Argentovaria і Colmar
Comte dels domèstics
Insígnies del ''comes domesticorum equitum'' i del ''comes domesticorum peditum'', de la ''Notitia Dignitatum'', un document de principis del segle V El comte dels domèstics (en llatí comes domesticorum) era una figura de l'aparell militar de l'Imperi Romà.
Veure Batalla d'Argentovaria і Comte dels domèstics
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Batalla d'Argentovaria і Danubi
Dieulouard
Dieulouard és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Batalla d'Argentovaria і Dieulouard
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Batalla d'Argentovaria і Emperador romà
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Veure Batalla d'Argentovaria і Flavi Gracià
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Batalla d'Argentovaria і França
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Batalla d'Argentovaria і Francs
Fritigern
Fritigern, o Fritigernus en la seva forma llatinitzada (mort ca. 380), va ser un cacic terving que va vèncer als romans a les victòries militars a la guerra gòtica obtenint condicions favorables per als gots, quan es va fer la pau amb Gracià al 382.
Veure Batalla d'Argentovaria і Fritigern
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Batalla d'Argentovaria і Gàl·lia
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Batalla d'Argentovaria і Huns
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Batalla d'Argentovaria і Imperi Romà
Legionari
III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.
Veure Batalla d'Argentovaria і Legionari
Lentienenses
Els lentienenses foren una branca dels alamans germànics, la que vivia més al sud, que ocupava les dues ribes del llac Brigantinus.
Veure Batalla d'Argentovaria і Lentienenses
Marcianòpolis
Medusa a Devnya, al Museu dels Mosaics Marcianòpolis (en llatí Marcianopolis, en grec antic Μαρκιανούπολις) va ser una ciutat de Mèsia a menys de 30 km dOdessus (actual Varna).
Veure Batalla d'Argentovaria і Marcianòpolis
Mel·lobaudes
Mel·lobaudes o Mal·lobaudes (en llatí Mellobaudes o Mallobaudes) era un rei dels francs del temps de l'emperador Gracià (367-383).
Veure Batalla d'Argentovaria і Mel·lobaudes
Mestre de la cavalleria
El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.
Veure Batalla d'Argentovaria і Mestre de la cavalleria
Mogontiacum
II. La ciutat de Mogontiacum (l'actual Magúncia, a Alemanya) va pertànyer a l'Imperi Romà durant gairebé 500 anys.
Veure Batalla d'Argentovaria і Mogontiacum
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Batalla d'Argentovaria і Oxford University Press
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Batalla d'Argentovaria і Pannònia
Procopi (emperador)
Procopi (Procopius fou emperador romà a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cosí) de Julià l'Apòstata a través de la mare de Julià, Basilina, que fou la segona dona de Constantí, segon fill de Constanci Clor. Va néixer a Cilícia vers el 326.
Veure Batalla d'Argentovaria і Procopi (emperador)
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Veure Batalla d'Argentovaria і Rècia
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Batalla d'Argentovaria і Rin
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Veure Batalla d'Argentovaria і Sàrmates
Schwetzingen
Schwetzingen és una ciutat d'Alemanya situada a la vall del Rin, al nord-oest del land de Baden-Württemberg.
Veure Batalla d'Argentovaria і Schwetzingen
Tervings
Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.
Veure Batalla d'Argentovaria і Tervings
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Batalla d'Argentovaria і Tràcia
Tribocs
Els tribocs o triboces (llatí triboci o tribocci) eren un poble possiblement germànic, tot i que s'ha postulat que era celta, de la Gàl·lia.
Veure Batalla d'Argentovaria і Tribocs
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Veure Batalla d'Argentovaria і Tropes auxiliars romanes
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Veure Batalla d'Argentovaria і Valent
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Veure Batalla d'Argentovaria і Valentinià I
364
El 364 (CCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Batalla d'Argentovaria і 364
369
El 369 (CCCLXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Batalla d'Argentovaria і 369
372
El 372 (CCCLXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Batalla d'Argentovaria і 372
374
El 374 (CCCLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Batalla d'Argentovaria і 374
377
El 377 (CCCLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Batalla d'Argentovaria і 377
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Batalla d'Argentovaria і 378
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Batalla d'Argentovaria і 9 d'agost
Vegeu també
Batalles de l'Imperi Romà
- Batalla d'Abritus
- Batalla d'Ad Salices
- Batalla d'Adrianòpolis (324)
- Batalla d'Adrianòpolis (378)
- Batalla d'Antioquia (218)
- Batalla d'Argentorat
- Batalla d'Argentovaria
- Batalla d'Idistaviso
- Batalla d'Issos (194)
- Batalla de Barbalissos
- Batalla de Bethoron (66)
- Batalla de Cíbales
- Batalla de Cízic
- Batalla de Caer Caradoc
- Batalla de Châlons (274)
- Batalla de Crisòpolis
- Batalla de Déols
- Batalla de Lugdúnum
- Batalla de Mons Seleucus
- Batalla de Mursa Major
- Batalla de Nicea
- Batalla de Nisibis (217)
- Batalla de Pollentia
- Batalla de Ravenna (476)
- Batalla de Resena
- Batalla de Tiatira
- Batalla del Frígid
- Batalla del Medway
- Batalla del Pont Milvi
- Batalla del Sava
- Batalla del bosc de Teutoburg
- Batalla del llac Benacus
- Batalla del mont Graupi
- Batalla del riu Lupia
- Batalla dels Camps Catalàunics
- Guerres romano-germàniques
- Pas del Rin
- Revolta dels Bataus
- Saqueig de Roma (455)
- Segona batalla de Tapae
- Setge de Narbona (436)
- Setge de Tolosa (439)