Obrir a Google MapsTaula de continguts
136 les relacions: Agost, Agricultura, Ajuntament, Alcalatén, Alianza Popular, Alt Maestrat, Amazics, Art gòtic, Atri (pati), Balasc d'Alagó, Barroc, Batlle, Benafigos, Blasonament, Botifarra, Bous al carrer, Butlletí Oficial de l'Estat, Campanar d'espadanya, Cansalada, Carreu, Carta de poblament, Castell d'Atzeneta, Castelló de la Plana, Centre Democràtic i Social, Coalició Compromís, Cova Obscura, Cubeta (geologia), Culla, Dècada del 1960, Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, Diputació de Castelló, Edat del bronze, Eleccions municipals espanyoles de 2023, Ermita de Loreto d'Atzeneta del Maestrat, Ermita de Sant Gregori d'Atzeneta del Maestrat, Ermita de Sant Joan del Castell d'Atzeneta del Maestrat, Ermita de Sant Josep d'Atzeneta del Maestrat, Ermita de Sant Roc d'Atzeneta del Maestrat, Escala de ganxo, Escola Valenciana, Església de Sant Bartomeu d'Atzeneta del Maestrat, Façana, Figa, Focs artificials, Gener, Guerres Carlines, Guifi.net, Guillem III d'Anglesola, Gules, Hivern, ... Ampliar l'índex (86 més) »
- Alt Maestrat
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Atzeneta del Maestrat і Agost
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Atzeneta del Maestrat і Agricultura
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Atzeneta del Maestrat і Ajuntament
Alcalatén
Mapa municipal de l'Alcalatén abans de la reforma de 2023 L'Alcalatén és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a l'Alcora.
Veure Atzeneta del Maestrat і Alcalatén
Alianza Popular
Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.
Veure Atzeneta del Maestrat і Alianza Popular
Alt Maestrat
L'Alt Maestrat és una comarca valenciana del nord i muntanyosa, amb capital a Albocàsser.
Veure Atzeneta del Maestrat і Alt Maestrat
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Atzeneta del Maestrat і Amazics
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Atzeneta del Maestrat і Art gòtic
Atri (pati)
Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).
Veure Atzeneta del Maestrat і Atri (pati)
Balasc d'Alagó
Blasco d'Alagón (traduït al català com Balasc, Blasc o Blai) (abans de 1190 - ca. 1241) (en llatí: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, 6t Senyor d'Alagón, 1r Senyor de Sástago, Senyor vitalici de Morella i Senyor de María de Huerva, de Culla, de les Coves de Vinromà, Calanda, Torre de Galindo, entre altres títols.
Veure Atzeneta del Maestrat і Balasc d'Alagó
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Atzeneta del Maestrat і Barroc
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Veure Atzeneta del Maestrat і Batlle
Benafigos
Benafigos és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
Veure Atzeneta del Maestrat і Benafigos
Blasonament
El blasonament és el fet de blasonar –és a dir, disposar, descriure i interpretar– els escuts d'una família, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia pròpies de la ciència heràldica o del blasó.
Veure Atzeneta del Maestrat і Blasonament
Botifarra
Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.
Veure Atzeneta del Maestrat і Botifarra
Bous al carrer
Bou al carrer a Alfara de Carles Bous a Albocàsser Verger Les regles dels bous al carrer prohibeixen el maltractament físic del bou Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre en Catalunya, sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.
Veure Atzeneta del Maestrat і Bous al carrer
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Veure Atzeneta del Maestrat і Butlletí Oficial de l'Estat
Campanar d'espadanya
Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.
Veure Atzeneta del Maestrat і Campanar d'espadanya
Cansalada
Tira de cansalada viada La cansalada és un producte gras del porc, situat entre la pell i la carn.
Veure Atzeneta del Maestrat і Cansalada
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Atzeneta del Maestrat і Carreu
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Veure Atzeneta del Maestrat і Carta de poblament
Castell d'Atzeneta
El castell d'Atzeneta del Maestrat, a l'Alt Maestrat, també denominat El Castellar, és una fortalesa musulmana del edificada sobre restes romanes, que es localitza en un promontori a tres quilòmetres de la població, des del qual es tancava i protegia el pas pel serral d'Atzeneta del Maestrat des de les serres de Llucena.
Veure Atzeneta del Maestrat і Castell d'Atzeneta
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Veure Atzeneta del Maestrat і Castelló de la Plana
Centre Democràtic i Social
El Centre Democràtic i Social, en castellà Centro Democrático y Social, (CDS) fou un partit polític liberal de centre fundat per Adolfo Suárez González, hereu de l'espai polític de la Unió de Centre Democràtic.
Veure Atzeneta del Maestrat і Centre Democràtic i Social
Coalició Compromís
La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.
Veure Atzeneta del Maestrat і Coalició Compromís
Cova Obscura
La Cova Obscura és una cova que pertany al municipi d'Atzeneta del Maestrat (Alcalatén).
Veure Atzeneta del Maestrat і Cova Obscura
Cubeta (geologia)
Cubeta d'origen glacial d'Esterri d'Aneu, Pallars Sobirà Una cubeta (geologia, geomorfologia) és una depressió relativament petita produïda per diversos efectes com l'esfondrament per falles, el plegament sinforme o braquisinclinal, per causes no tectòniques com el barratge morrènic o la sobreexcavació glacial, o bé per la dissolució càrstica o per la deflació eòlica.
Veure Atzeneta del Maestrat і Cubeta (geologia)
Culla
Culla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.
Veure Atzeneta del Maestrat і Culla
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Atzeneta del Maestrat і Dècada del 1960
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, antigament conegut com a Butlletí Oficial del Consell del País Valencià i Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, és el butlletí oficial de l'administració pública del País Valencià.
Veure Atzeneta del Maestrat і Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
Diputació de Castelló
La Diputació de Castelló és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Castelló al País Valencià.
Veure Atzeneta del Maestrat і Diputació de Castelló
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Atzeneta del Maestrat і Edat del bronze
Eleccions municipals espanyoles de 2023
Les eleccions locals espanyoles de 2023 se celebraren a tot Espanya el dia 28 de maig, quart diumenge de maig, d'acord amb l'article 42 de la Llei 5/1985.
Veure Atzeneta del Maestrat і Eleccions municipals espanyoles de 2023
Ermita de Loreto d'Atzeneta del Maestrat
L'ermita de la mare de Déu de Loreto és un edifici religiós que es troba en la confluència de la plaça de Loreto i el carrer del Calvari d'Atzeneta del Maestrat (l'Alt Maestrat, País Valencià).
Veure Atzeneta del Maestrat і Ermita de Loreto d'Atzeneta del Maestrat
Ermita de Sant Gregori d'Atzeneta del Maestrat
L'Ermita de Sant Gregori d'Atzeneta del Maestrat, a la comarca de l'Alt Maestrat (País Valencià) és un edifici religiós que es troba a un quilòmetre de la població d'Atzeneta del Maestrat, al costat de la carretera CV-165 en direcció de la Torre d'en Besora, aproximadament en el quilòmetre 25.
Veure Atzeneta del Maestrat і Ermita de Sant Gregori d'Atzeneta del Maestrat
Ermita de Sant Joan del Castell d'Atzeneta del Maestrat
L'Ermita de Sant Joan Baptista d'Atzeneta del Maestrat, a la comarca de l'Alt Maestrat, és un edifici religiós conegut també com a ermita del Castell, que està situat a uns tres quilòmetres aproximadament del municipi d'Atzeneta del Maestrat, al costat del Castell.
Veure Atzeneta del Maestrat і Ermita de Sant Joan del Castell d'Atzeneta del Maestrat
Ermita de Sant Josep d'Atzeneta del Maestrat
L'Ermita de Sant Josep d'Atzeneta del Maestrat, a la comarca de l'Alt Maestrat és un edifici religiós que està situat en la coneguda com a Partida Pla de Meanes, al costat d'un dels caserius de l'extrem nord del terme municipal que es disposen al voltant del Pou del Mas, al que s'accedeix uns 8 quilómetros després de prendre la carretera CV-165 en adreça Vilar de Canes, abans d'arribar al punt quilomètric 28.
Veure Atzeneta del Maestrat і Ermita de Sant Josep d'Atzeneta del Maestrat
Ermita de Sant Roc d'Atzeneta del Maestrat
L'ermita de Sant Roc d'Atzeneta del Maestrat, a la comarca de l'Alt Maestrat (País Valencià), és un edifici religiós que està situat el centre del nucli antic del municipi, a la plaça Major.
Veure Atzeneta del Maestrat і Ermita de Sant Roc d'Atzeneta del Maestrat
Escala de ganxo
Fa molt de temps...... i avui Una escala de ganxo o escala de garfi (en anglés: pompier ladder; del francès pompier, que significa bomber) és un tipus d'escala que es pot fixar a l'ampit d'una finestra o a una cornisa similar mitjançant l'ús d'un ganxo que s'allarga amb serres a la part inferior.
Veure Atzeneta del Maestrat і Escala de ganxo
Escola Valenciana
Escola valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua és una entitat cívica formada per 26 associacions comarcals i d'àmbit valencià.
Veure Atzeneta del Maestrat і Escola Valenciana
Església de Sant Bartomeu d'Atzeneta del Maestrat
L'església de Sant Bartomeu d'Atzeneta del Maestrat, d'estil barroc, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló.
Veure Atzeneta del Maestrat і Església de Sant Bartomeu d'Atzeneta del Maestrat
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure Atzeneta del Maestrat і Façana
Figa
Figues Figa Figues. La figa és el fruit de la figuera.
Veure Atzeneta del Maestrat і Figa
Focs artificials
Focs artificials a París el 14 de juliol de 2005. Focs artificials a Nova York amb motiu de la celebració del cap d'any lunar el 2003 Els focs d'artifici o focs artificials és una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit.
Veure Atzeneta del Maestrat і Focs artificials
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.
Veure Atzeneta del Maestrat і Gener
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Atzeneta del Maestrat і Guerres Carlines
Guifi.net
Guifi.net és un projecte tecnològic, social i econòmic que té per objectiu la construcció d'una Xarxa de Telecomunicacions de Comuns, oberta, lliure i neutral, majoritàriament feta mitjançant enllaços sense fils amb equips que utilitzen l'espai radioelèctric però també amb diversos trams de fibra òptica, que constitueixen les Xarxes de Nova Generació, amb desenes de milers de nodes (edificis connectats a la xarxa), dels quals el nombre de nodes operatius s'està incrementant de forma constant.
Veure Atzeneta del Maestrat і Guifi.net
Guillem III d'Anglesola
Guillem III d'Anglesola (Segle XIII) fou un militar català.
Veure Atzeneta del Maestrat і Guillem III d'Anglesola
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Veure Atzeneta del Maestrat і Gules
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Atzeneta del Maestrat і Hivern
Institut Cartogràfic Valencià
Institut Cartogràfic Valencià (ICV) és un organisme públic creat per la Generalitat Valenciana el 1997 i adscrit a la Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana.
Veure Atzeneta del Maestrat і Institut Cartogràfic Valencià
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Veure Atzeneta del Maestrat і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
Inversió tèrmica
La inversió tèrmica arriba fins a una alçada determinada i així pot formar un ''mar de núvols'' com aquest de sota Montserrat La inversió tèrmica és el fenomen atmosfèric pel qual la temperatura augmenta amb l'alçada, al contrari del que és usual.
Veure Atzeneta del Maestrat і Inversió tèrmica
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Atzeneta del Maestrat і Jaume el Conqueridor
L'Alcora
L'Alcora és un municipi valencià, capital de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Veure Atzeneta del Maestrat і L'Alcora
La Vall d'Alba
La Vall d'Alba és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta que té 2.809 habitants (INE 2016).
Veure Atzeneta del Maestrat і La Vall d'Alba
Les Useres
Les Useres és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Veure Atzeneta del Maestrat і Les Useres
Llonganissa
Safata de fuet La llonganissa és una varietat de salsitxa, és un embotit llarg, farcit de carn de porc picada.
Veure Atzeneta del Maestrat і Llonganissa
Llucena
Llucena (cooficialment en castellà: Lucena del Cid) és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Veure Atzeneta del Maestrat і Llucena
Maçoneria
Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.
Veure Atzeneta del Maestrat і Maçoneria
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Atzeneta del Maestrat і Maig
Massapà
Massapà de Nadal El massapà és una pasta en parts iguals d'ametlla i sucre rebaixat amb ous, que es fa generalment cuita al forn.
Veure Atzeneta del Maestrat і Massapà
Massís de Penyagolosa
El massís o serra de Penyagolosa és una alineació muntanyosa situada entre les comarques valencianes de l'Alt Maestrat, l'Alcalatén i l'Alt Millars.
Veure Atzeneta del Maestrat і Massís de Penyagolosa
Merlet
Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia).
Veure Atzeneta del Maestrat і Merlet
Onda
Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Atzeneta del Maestrat і Onda
Or (heràldica)
Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.
Veure Atzeneta del Maestrat і Or (heràldica)
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Veure Atzeneta del Maestrat і Orde de Montesa
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Atzeneta del Maestrat і Orde del Temple
Ordre toscà
Vignola Lordre toscà no pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics.
Veure Atzeneta del Maestrat і Ordre toscà
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Veure Atzeneta del Maestrat і Ovella
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Atzeneta del Maestrat і País Valencià
Pansa
Panses de raïm. Una pansa és un aliment obtingut per l'assecament del raïm.
Veure Atzeneta del Maestrat і Pansa
Parcs naturals del País Valencià
Parc Natural de l'Albufera de València Parcs Naturals del País Valencià La Generalitat, amb la llei 11/94 de 27 de desembre sobre Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la categoria de Parc natural i els defineix com a àrees naturals poc transformades per l'acció humana, la conservació dels quals mereix una atenció preferent per part de la Generalitat Valenciana, que concedeix aquesta figura legal, i es consideren adequats per a la seva integració en xarxes nacionals o internacionals d'espais protegits.
Veure Atzeneta del Maestrat і Parcs naturals del País Valencià
Partit Demòcrata Popular
El Partit Demòcrata Popular (en sigles, PDP) fou un partit polític espanyol d'ideologia democristiana conservadora.
Veure Atzeneta del Maestrat і Partit Demòcrata Popular
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Veure Atzeneta del Maestrat і Partit judicial
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Veure Atzeneta del Maestrat і Partit Popular de la Comunitat Valenciana
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Veure Atzeneta del Maestrat і Partit Socialista del País Valencià-PSOE
Podem
Podem (en castellà: Podemos) és un partit polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.
Veure Atzeneta del Maestrat і Podem
Província de Terol
Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.
Veure Atzeneta del Maestrat і Província de Terol
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Veure Atzeneta del Maestrat і Ramaderia
Rambla de la Vídua
La Rambla de la Viuda rep aquesta denominació a partir de la unió del riu Montlleó amb la rambla Carbonera, que es produeix a la confluència dels termes municipals de Culla, la Serra d'en Galceran i les Useres, desembocant en el terme municipal d'Almassora en el riu Millars a pocs quilòmetres de la mar Mediterrània.
Veure Atzeneta del Maestrat і Rambla de la Vídua
Recinte murat d'Atzeneta del Maestrat
El Recinte murat d'Atzeneta del Maestrat, a la comarca de l'Alt Maestrat, és un monument catalogat com Bé d'Interès Cultural, per declaració genèrica, que presenta el codi 12.04.001-008, estant anotat ministerialment amb el nombre d'anotació 28114, del 15 de juny de 2011, segons consta en la Direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.
Veure Atzeneta del Maestrat і Recinte murat d'Atzeneta del Maestrat
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Veure Atzeneta del Maestrat і Regidor
Rellotge de sol
Rellotge de sol de la Casa Barbey (la Garriga) la Vall d'Albaida) Un rellotge de sol és un instrument de mesura que assenyala les hores mitjançant l'ombra d'un gnòmon clavat dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries.
Veure Atzeneta del Maestrat і Rellotge de sol
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Atzeneta del Maestrat і Renaixement
Riu Montlleó
El Montlleó és un riu que naix en la població de Puertomingalvo a la comarca Gúdar-Javalambre.
Veure Atzeneta del Maestrat і Riu Montlleó
Sable
Representacions del sable El sable és el color negre en heràldica.
Veure Atzeneta del Maestrat і Sable
Sant Joan de Moró
Sant Joan de Moró és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Veure Atzeneta del Maestrat і Sant Joan de Moró
Sardina
Una llauna de sardines oberta. Un plat de sardines. Sardines a la brasa. La sardina o sarda (Sardina pilchardus) és un peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.
Veure Atzeneta del Maestrat і Sardina
Símbols d'Atzeneta del Maestrat
L'escut i la bandera d'Atzeneta del Maestrat són els símbols representatius d'Atzeneta del Maestrat, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.
Veure Atzeneta del Maestrat і Símbols d'Atzeneta del Maestrat
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Atzeneta del Maestrat і Segle XIX
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Atzeneta del Maestrat і Segle XV
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Veure Atzeneta del Maestrat і Setembre
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Mural del SEPC a la Universitat de Girona El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és un sindicat estudiantil del moviment de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans.
Veure Atzeneta del Maestrat і Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Timbre
En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.
Veure Atzeneta del Maestrat і Timbre
Tomàquet
El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.
Veure Atzeneta del Maestrat і Tomàquet
Tonya
La tonya, també dita '''mona''', pa socarrat, fogassa, coca bova (a la Marina Alta) o panou (a la Safor), és una coca rodona feta de blat de xeixa, patata, ous, oli i sucre, i que es menja principalment per les festes de Pasqua al País Valencià.
Veure Atzeneta del Maestrat і Tonya
Torró
El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.
Veure Atzeneta del Maestrat і Torró
Torre mestra
torre del Palau, '''torre mestra''' de l'antic castell de Terrassa La torre mestra és la torre més alta i la més forta d’un castell.
Veure Atzeneta del Maestrat і Torre mestra
Trobades d'Escoles en Valencià
Monuments a les trobades d'Escoles en Valencià a Silla, Horta Sud. Les Trobades d'Escoles en Valencià, o simplement les Trobades, són aplecs de caràcter festiu i reivindicatiu organitzades per la federació Escola Valenciana i que se celebren des del 1986, sent les trobades de La Xara i Benifaió, celebrades la primaveral del mateix any, les primeres Trobades d'Escoles en valencià de la història.
Veure Atzeneta del Maestrat і Trobades d'Escoles en Valencià
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Veure Atzeneta del Maestrat і Unió de Centre Democràtic
Unió Liberal
Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.
Veure Atzeneta del Maestrat і Unió Liberal
Unió Valenciana
Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.
Veure Atzeneta del Maestrat і Unió Valenciana
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure Atzeneta del Maestrat і Valencià
Via Crucis
Representació de la dotzena estació del Via Crucis El Cireneu El Via Crucis (expressió llatina que significa "Camí de la creu") és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús).
Veure Atzeneta del Maestrat і Via Crucis
Vila closa
La vila closa de Figuerola d'Orcau Una vila closa és una població protegida per muralles, originalment sense edificacions extramurs.
Veure Atzeneta del Maestrat і Vila closa
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Atzeneta del Maestrat і Vinya
Vistabella del Maestrat
Vistabella del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
Veure Atzeneta del Maestrat і Vistabella del Maestrat
Xodos
Xodos és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alcalatén.
Veure Atzeneta del Maestrat і Xodos
11 de gener
L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Atzeneta del Maestrat і 11 de gener
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Atzeneta del Maestrat і 11 de maig
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Atzeneta del Maestrat і 1272
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Atzeneta del Maestrat і 13 de març
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Atzeneta del Maestrat і 15 d'agost
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Atzeneta del Maestrat і 1587
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Atzeneta del Maestrat і 1744
1834
;Països catalans.
Veure Atzeneta del Maestrat і 1834
19 de febrer
El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Atzeneta del Maestrat і 19 de febrer
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Atzeneta del Maestrat і 1973
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2000
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2001
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2002
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2006
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2008
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2009
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2010
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2011
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2012
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2013
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure Atzeneta del Maestrat і 2015
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Atzeneta del Maestrat і 25 d'agost
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Atzeneta del Maestrat і 25 de juliol
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Atzeneta del Maestrat і 7 de desembre
Vegeu també
Alt Maestrat
- Albocàsser
- Alt Maestrat
- Atzeneta del Maestrat
- Benafigos
- Benassal
- Castell o torre de la Torre d'en Besora
- Catí
- Culla
- La Serratella
- La Torre d'en Besora
- Serra d'Esparreguera
- Serra de Vallivana
- Tírig
- Vilar de Canes
- Vistabella del Maestrat