Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Abadia de Cluny, Abadia de Corvey, Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, Abadia de Sankt Gallen, Abat, Absis, Adrià I, Alemanya, Aquisgrà, Arca de l'Aliança, Arquitectura, Arquitectura romana antiga, Art cristià, Art preromànic, Àustria, Basílica de Sant Vidal de Ravenna, Benelux, Capitell, Carlemany, Catedral d'Aquisgrà, Cúpula, Claustre, Constantinoble, Creu grega, Creuer (arquitectura), Cripta, Edat mitjana, Església (arquitectura), Eudes de Metz, Europa Occidental, França, Francs, Fulda (Alemanya), Historiografia, Illes Britàniques, Imperi Carolingi, Itàlia, Itàlia nord-occidental, Jean Fouquet, Jerusalem, Litúrgia, Lleó III (papa), Lluís el Pietós, Lorsch, Miniatura, Mosaic, Nau (arquitectura), Oratori de Germigny-des-Prés, Palau d'Aquisgrà, Península Ibèrica, ..., Presbiteri, Ravenna, Refetor, Renaixement carolingi, Roma, Sacre emperador romanogermànic, Suïssa, Teodulf d'Orleans, Westwerk. Ampliar l'índex (9 més) »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Abadia de Cluny · Veure més »
Abadia de Corvey
L'abadia de Corvey (anglès: Stift Corvey; alemany: Fürstabtei Corvey) va ser un monestir benedictí al riu Weser, a 2 km al nord-est d'Höxter, a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Abadia de Corvey · Veure més »
Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire
Labadia de Saint-Benoît-sur-Loire (antigament coneguda com a abadia de Fleury i també amb el nom de Sant-Benoît de Fleury) està situada al municipi francès de Saint-Benoît-sur-Loire, al departament de Loiret (Centre-Vall del Loira).
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire · Veure més »
Abadia de Sankt Gallen
Labadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Abadia de Sankt Gallen · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Abat · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Absis · Veure més »
Adrià I
Adrià I (Roma, ? - 25 de desembre del 795) va ser papa de l'Església Catòlica del 772 al 795.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Adrià I · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Alemanya · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Aquisgrà · Veure més »
Arca de l'Aliança
L'Arca introduint-se al Temple LArca de l'Aliança (en hebreu modern: ארון הברית; en hebreu antic: אֲרוֹן הַבְּרִית; transliterat: Aron HaBrit) era un objecte sagrat de la tradició jueva, que apareix a la Bíblia; i és present igualment com objecte sagrat a l'Església Ortodoxa Etíop.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Arca de l'Aliança · Veure més »
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Arquitectura · Veure més »
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Arquitectura romana antiga · Veure més »
Art cristià
Tapís de la Creació Miquel Àngel L'Arca de Noé'', de Paolo Uccello ''La torre de Babel'', de Pieter Brueghel el Vell '' Lot i les seves filles'' (al fons, la destrucció de Sodoma i Gomorra), de Lucas van Leyden Ghiberti '' Esaú i Jacob'', de Matthias Stom Velázquez Rembrandt '' David i Goliath'', de Caravaggio p.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Art cristià · Veure més »
Art preromànic
Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Art preromànic · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Àustria · Veure més »
Basílica de Sant Vidal de Ravenna
La basílica de Sant Vidal de Ravenna (o de San Vitale, en italià) és un dels temples més importants de l'art romà d'Orient.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Basílica de Sant Vidal de Ravenna · Veure més »
Benelux
El nom de Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Benelux · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Capitell · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Carlemany · Veure més »
Catedral d'Aquisgrà
La catedral d'Aquisgrà —Aachener Dom, Cathédrale d'Aix-la-Chapelle — és una catedral a la ciutat alemanya d'Aquisgrà, a l'oest del país i a pocs quilòmetres de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Catedral d'Aquisgrà · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Cúpula · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Claustre · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Constantinoble · Veure més »
Creu grega
Creu grega La creu grega o crux immissa quadrata és una creu formada per quatre braços de la mateixa mida que s'intersequen en angle recte.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Creu grega · Veure més »
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Creuer (arquitectura) · Veure més »
Cripta
Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa’).
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Cripta · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Edat mitjana · Veure més »
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Església (arquitectura) · Veure més »
Eudes de Metz
Eudes de Metz, també dit Otó, Odó i Odon de Metz, (742–814), va ser un arquitecte que va viure durant el regnat de Carlemany i és el primer arquitecte cristià conegut després de la caiguda de l'Imperi Romà, possiblement d'origen armeni.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Eudes de Metz · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Europa Occidental · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Francs · Veure més »
Fulda (Alemanya)
Fulda és una ciutat d'Alemanya, de l'antiga Prússia, presidència de Kassel, capital del districte del seu nom, situat en l'antiga Bucònia, en les ribes del riu del seu nom, a 261 m d'altura, de construcció irregular.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Fulda (Alemanya) · Veure més »
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Historiografia · Veure més »
Illes Britàniques
Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea, entre la Mar del Nord i l'oceà Atlàntic, format especialment per Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, les Shetland, les Hèbrides i les Òrcades i moltes altres illes menors que hi són properes.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Illes Britàniques · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Imperi Carolingi · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Itàlia · Veure més »
Itàlia nord-occidental
Itàlia nord-occidental. La Itàlia nord-occidental és aquella part del territori d'Itàlia que comprèn les regions de Vall d'Aosta, Piemont, Llombardia i Ligúria.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Itàlia nord-occidental · Veure més »
Jean Fouquet
Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481) és considerat un dels grans pintors del Renaixement primerenc i el renovador de la pintura francesa del.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Jean Fouquet · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Jerusalem · Veure més »
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Litúrgia · Veure més »
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Lleó III (papa) · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Lluís el Pietós · Veure més »
Lorsch
La ''Königshalle'' de l'abadia de '''Lorsch''' Lorsch és una petita ciutat del sud-oest d'Alemanya situada al districte de Bergstraße, dins el land de Hessen, a 60 km al sud de Frankfurt.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Lorsch · Veure més »
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Miniatura · Veure més »
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Mosaic · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Nau (arquitectura) · Veure més »
Oratori de Germigny-des-Prés
Loratori de Germigny-des-Prés (en francès:oratoire carolingien de Germigny-des-Prés) és un antic oratori francès de fundació medieval, avui església de la Santíssima Trinitat (en francès: église de la Très-Sainte-Trinité), situat en la comunitat homònima de Germigny-des-Prés, en el departament de Loiret, a la regió Centre-Vall del Loira.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Oratori de Germigny-des-Prés · Veure més »
Palau d'Aquisgrà
1.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Palau d'Aquisgrà · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Península Ibèrica · Veure més »
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Presbiteri · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Ravenna · Veure més »
Refetor
Refetor del convent de Sant Doménec de València El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Refetor · Veure més »
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Renaixement carolingi · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Roma · Veure més »
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Suïssa · Veure més »
Teodulf d'Orleans
Teodulf d'Orleans (Nord d'Espanya, potser Saragossa, ca. 750/760 - Orleans, 821) fou bisbe d'Orleans entre el 797 i 818.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Teodulf d'Orleans · Veure més »
Westwerk
''Westwerk'' de la catedral de Santa Maria de Hildesheim des del nord-est El westwerk (de l'alemany, en anglès westwork, en francès massif occidental) és el cos occidental, a manera de nàrtex de diversos pisos, d'algunes esglésies carolíngies, otonianes i romàniques de filiació imperial; és difícil trobar-ne exemples fora de l'àrea central del Sacre Imperi Germànic.
Nou!!: Arquitectura carolíngia і Westwerk · Veure més »
