Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

Índex Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Taula de continguts

  1. 215 les relacions: Alexandre III (papa), Angelo Capranica, Annuario Pontificio, Apòstol, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Benet XIII (papa), Bessarió, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Oriola-Alacant, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Pavia, Bisbat de Pozzuoli, Bisbat de Rieti, Bisbat de San Severo, Bisbat de Teramo-Atri, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Butlla, Canonge, Carmelites, Catolicisme, Celestins, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Companyia de Jesús, Concili de Trento, Concordat, Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, Congregació per als Bisbes, Diòcesi, Església sufragània, Eslaus, Ferdinando Ughelli, Gregori XIII, Imperi Otomà, Italià, Juli III, Llatí, Manfred I de Sicília, ... Ampliar l'índex (165 més) »

Alexandre III (papa)

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Alexandre III (papa)

Angelo Capranica

fou un cardenal i arquebisbe italià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Angelo Capranica

Annuario Pontificio

L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Annuario Pontificio

Apòstol

''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Apòstol

Arquebisbat de Benevent

basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Arquebisbat de Benevent

Arquebisbat de Foggia-Bovino

La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Arquebisbat de Foggia-Bovino

Arquebisbat de Lecce

Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Arquebisbat de Lecce

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Arquebisbe

Arxidiòcesi

L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Arxidiòcesi

Benet XIII (papa)

Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Benet XIII (papa)

Bessarió

Bessarió (llatí: Bessarion o Bessario, també Besarion. Bissarion, Bisarion i Bizarion; italià: Bessarione), nom monàstic de Basili fou un destacat eclesiàstic grec (1395-1472) anomenat únicament de forma generalitzada només pel cognom o pel títol i cognom (cardenal Bessarió).

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bessarió

Bisbat d'Adria-Rovigo

El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat d'Adria-Rovigo

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

Bisbat d'Ascoli Piceno

El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat d'Ascoli Piceno

Bisbat d'Oriola-Alacant

El bisbat o diòcesi d'Oriola - Alacant (en llatí: Dioecesis Oriolensis-Lucentinæ) és una diòcesi catòlica situada al País Valencià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat d'Oriola-Alacant

Bisbat de Cassano all'Ionio

El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat de Cassano all'Ionio

Bisbat de Cesena-Sarsina

El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat de Cesena-Sarsina

Bisbat de Locri-Gerace

El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat de Locri-Gerace

Bisbat de Mazara del Vallo

El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat de Mazara del Vallo

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

Bisbat de Pavia

sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat de Pavia

Bisbat de Pozzuoli

El bisbat de Pozzuoli (italià: Diocesi di Pozzuoli; llatí: Dioecesis Puteolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat de Pozzuoli

Bisbat de Rieti

Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat de Rieti

Bisbat de San Severo

El bisbat de San Severo (italià: diocesi di San Severo; llatí: Dioecesis Sancti Severi o Severopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat de San Severo

Bisbat de Teramo-Atri

Basílica Cocatedral d'Atri Santa Maria di Propezzano El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat de Teramo-Atri

Bisbat de Terni-Narni-Amelia

El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Bisbat de Terni-Narni-Amelia

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Butlla

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Canonge

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Carmelites

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Catolicisme

Celestins

La Congregació Benedictina dels Celestins (sigles: O.S.B. Cel.) o Celestins va ser fundada per Pietro del Morrone el 1254: el seu nom deriva del que després va prendre'n el fundador quan, en 1294, va ser elegit papa com a Celestí V. Per això es coneix també el fundador amb el nom de Sant Pere Celestí.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Celestins

Clergues Regulars de les Escoles Pies

Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Clergues Regulars de les Escoles Pies

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Companyia de Jesús

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Concili de Trento

Concordat

Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Concordat

Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri

La Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, en llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii, és una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri

Congregació per als Bisbes

La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Congregació per als Bisbes

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Diòcesi

Església sufragània

Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Església sufragània

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Eslaus

Ferdinando Ughelli

Ferdinando Ughelli (Florència, 21 de març de 1595 - Roma, 19 de maig de 1670) va ser un monjo cistercenc i historiador de l'Església florentí.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Ferdinando Ughelli

Gregori XIII

Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Gregori XIII

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Imperi Otomà

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Italià

Juli III

Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Juli III

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Llatí

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Manfred I de Sicília

Manfredonia

Manfredonia és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Foggia, al peu de la península del Gargano.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Manfredonia

Metropolità

Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Metropolità

Miquel (arcàngel)

Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Miquel (arcàngel)

Monte Sant'Angelo

Monte Sant'Angelo és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Foggia.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Monte Sant'Angelo

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Municipi

Niccolò Perotti

Niccolò Perotti, també conegut com a Perotto o Nicolaus Perottus (1429 – 14 desembre 1480) fou un humanista italià i autor d'un del primeres gramàtiques escolars llatines modernes.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Niccolò Perotti

Orde de Frares Menors

L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Orde de Frares Menors

Orde de Frares Menors Conventuals

LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Orde de Frares Menors Conventuals

Orde de Sant Agustí

LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Orde de Sant Agustí

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Orde de Sant Benet

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Orde dels Predicadors

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Papa

Papa Hilari

Hilari (Sardenya? - Roma 468) va ser bisbe de Roma de 461 a 468.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Papa Hilari

Papa Vitalià

Vitalià (Segni, Lacio ? - Roma 672) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 657 al 672.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Papa Vitalià

Parròquia eclesiàstica

Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Parròquia eclesiàstica

Pasqual II

Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Pasqual II

Pius de Pietrelcina

Pius de Pietrelcina, conegut com el Pare Pius, nascut Francesco Forgione, (Pietrelcina, 25 de maig de 1887 — San Giovanni Rotondo, 23 de setembre de 1968) fou un sacerdot catòlic italià canonitzat per l'Església catòlica.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Pius de Pietrelcina

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Pius VII

Província eclesiàstica

Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Província eclesiàstica

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Pulla

Regió eclesiàstica Pulla

Situació de la Pulla a Itàlia La regió eclesiàstica Pulla és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Regió eclesiàstica Pulla

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Regne de les Dues Sicílies

Ritu bizantí

Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Ritu bizantí

Ritu romà

Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Ritu romà

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Roma

San Giovanni Rotondo

San Giovanni Rotondo és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Foggia.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і San Giovanni Rotondo

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Sant Pere

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Santa Seu

Sínode

Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Sínode

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Segle II

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Segle IV

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Segle V

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Segle VI

Seminari

Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Seminari

Servents de Maria

L'Orde dels Servents de Maria, també anomenada dels Servites, en llatí Ordo Servorum Beatae Virginis Mariae, és un orde mendicant fundat a Florència el 1233 per un grup de set persones, els Set Sants Fundadors.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Servents de Maria

Silvestrins

LOrde dels Silvestrins (actualment congregació dins l'Orde de Sant Benet com a Congregació Benedictina Silvestrina) o Orde de Montefano és una congregació religiosa benedictina, nascuda com a orde monàstic que seguia la Regla de Sant Benet.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Silvestrins

Teatins

Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Teatins

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і Terratrèmol

1049

El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1049

1074

El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1074

1087

El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1087

1116

El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1116

1117

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1117

1140

El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1140

1155

El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1155

1166

El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1166

1168

El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1168

1175

El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1175

1184

Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1184

1195

Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1195

1230

El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1230

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1233

1263

El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1263

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1265

1302

El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1302

132

El 132 (CXXXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 132

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1327

1330

El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1330

1343

El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1343

1349

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1349

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1354

1361

El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1361

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1375

1387

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1387

1402

El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1402

1403

; Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1403

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1405

1407

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1407

1410

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1410

1414

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1414

1419

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1419

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1420

1436

Països Catalans Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1436

1438

; Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1438

1447

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1447

1458

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1458

1477

El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1477

1480

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1480

1481

; Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1481

1495

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1495

1498

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1498

1506

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1506

1511

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1511

1513

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1513

1514

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1514

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1516

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1527

1528

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1528

1530

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1530

1544

El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1544

1547

El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1547

1558

; Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1558

1562

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1562

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1565

1574

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1574

1586

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1586

1589

122x122px.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1589

1594

Llinda d'una casa de Santa Pau.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1594

1613

Miquel III Romànov.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1613

1617

Rosa de Santa Maria a Metz.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1617

1620

;Països Catalans:;Món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1620

1623

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1623

1628

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1628

1629

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1629

1630

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1630

1641

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1641

1642

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1642

1643

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1643

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1648

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1652

1654

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1654

1658

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1658

1659

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1659

1694

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1694

1695

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1695

1696

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1696

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1701

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1703

1704

miniatura.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1704

1708

;Països catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1708

1713

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1713

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1718

1719

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1719

1720

;Països Catalans:;Món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1720

1725

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1725

1742

El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1742

1748

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1748

1777

;Països catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1777

1784

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1784

1792

;Països catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1792

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1799

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1804

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1807

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1818

1830

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1830

1832

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1832

1854

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1854

1879

199x199px;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1879

1880

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1880

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1884

1897

barceloní del Fort Pienc.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1897

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1929

1931

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1931

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1933

194

El 194 (CXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 194

1941

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1941

1945

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1945

1946

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1946

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1969

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1970

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1979

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1986

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 1990

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 2002

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 2003

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 2009

293

El 293 (CCXCIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 293

300

Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 300

301

El 301 (CCCI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 301

385

El 385 (CCCLXXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 385

44

; Imperi Romà.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 44

593

El 593 (DXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 593

599

El 599 (DXCIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 599

649

El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 649

663

El 663 (DCLXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo і 663

També conegut com Arquebisbat de Manfredonia, Arquebisbe de Manfredonia.

, Manfredonia, Metropolità, Miquel (arcàngel), Monte Sant'Angelo, Municipi, Niccolò Perotti, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde dels Predicadors, Papa, Papa Hilari, Papa Vitalià, Parròquia eclesiàstica, Pasqual II, Pius de Pietrelcina, Pius VII, Província eclesiàstica, Pulla, Regió eclesiàstica Pulla, Regne de les Dues Sicílies, Ritu bizantí, Ritu romà, Roma, San Giovanni Rotondo, Sant Pere, Santa Seu, Sínode, Segle II, Segle IV, Segle V, Segle VI, Seminari, Servents de Maria, Silvestrins, Teatins, Terratrèmol, 1049, 1074, 1087, 1116, 1117, 1140, 1155, 1166, 1168, 1175, 1184, 1195, 1230, 1233, 1263, 1265, 1302, 132, 1327, 1330, 1343, 1349, 1354, 1361, 1375, 1387, 1402, 1403, 1405, 1407, 1410, 1414, 1419, 1420, 1436, 1438, 1447, 1458, 1477, 1480, 1481, 1495, 1498, 1506, 1511, 1513, 1514, 1516, 1527, 1528, 1530, 1544, 1547, 1558, 1562, 1565, 1574, 1586, 1589, 1594, 1613, 1617, 1620, 1623, 1628, 1629, 1630, 1641, 1642, 1643, 1648, 1652, 1654, 1658, 1659, 1694, 1695, 1696, 1701, 1703, 1704, 1708, 1713, 1718, 1719, 1720, 1725, 1742, 1748, 1777, 1784, 1792, 1799, 1804, 1807, 1818, 1830, 1832, 1854, 1879, 1880, 1884, 1897, 1929, 1931, 1933, 194, 1941, 1945, 1946, 1969, 1970, 1979, 1986, 1990, 2002, 2003, 2009, 293, 300, 301, 385, 44, 593, 599, 649, 663.