Accés més ràpid que el navegador!
175 les relacions: Annuario Pontificio, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Tessalònica, August, Bacoli, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Avezzano, Bisbat de Casale Monferrato, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Tricarico, Bisbat de Trivento, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), Butlla, Campània, Cardenal, Carta als romans, Catolicisme, Cesare Baronio, Cesarea de Palestina, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Congregació del Santíssim Redemptor, Dècada del 1300, Diòcesi, Diòcesi de Cadis i Ceuta, Diòcesi titular, Dioclecià, Església sufragània, Flavi Gracià, Flavi Josep, Golf de Sirte, In persona episcopi, Italià, Joan XXIII, Llatí, Lluc (evangelista), Marano di Napoli, Màrtir cristià, Municipi, Nàpols, Orde de Frares Menors, Orde de Monte Oliveto, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde dels Predicadors, Pal·li, ..., Parròquia eclesiàstica, Pau de Tars, Pozzuoli, Pròcul, Premonstratesos, Regió eclesiàstica Campània, Ritu romà, Roma, Sant Pere, Segle V, Segle VI, Teatins, Temple de Júpiter, Valentinià II, 1030, 1119, 1121, 1135, 1153, 1187, 1257, 1274, 1275, 1279, 1282, 1284, 1295, 1298, 1304, 1309, 1317, 1324, 1344, 1373, 1380, 1385, 1390, 1391, 1395, 1398, 1399, 1401, 1405, 1434, 1435, 1447, 1465, 1470, 1473, 1493, 1494, 1514, 1515, 1537, 1540, 1542, 1586, 1587, 1603, 1604, 1615, 1617, 1630, 1631, 1650, 1653, 1663, 1664, 1674, 1675, 1682, 1684, 1687, 1688, 1692, 1693, 1696, 1697, 1698, 1699, 1703, 1705, 1709, 1713, 1723, 1725, 1732, 1733, 1774, 1775, 1789, 1792, 1794, 1797, 1836, 1837, 1842, 1843, 1876, 1893, 1919, 1921, 1933, 1934, 1950, 1958, 1961, 1964, 1966, 1974, 1993, 1995, 2005, 2014, 372, 408, 435, 449, 465, 495, 499, 558, 560, 600, 680. Ampliar l'índex (125 més) »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Annuario Pontificio · Veure més »
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Arquebisbat de Benevent · Veure més »
Arquebisbat de Nàpols
Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Arquebisbat de Palerm · Veure més »
Arquebisbat de Pescara-Penne
Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbat de Tessalònica
Sant Aristarc, el primer bisbe de Tessalònica. Larquebisbat de Tessalònica (llatí: Archidioecesis Thessalonicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Arquebisbat de Tessalònica · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і August · Veure més »
Bacoli
Bacoli és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Bacoli · Veure més »
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Bisbat d'Aversa · Veure més »
Bisbat d'Avezzano
El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Bisbat d'Avezzano · Veure més »
Bisbat de Casale Monferrato
El bisbat de Casale Monferrato (italià: diocesi di Casale Monferrato; llatí: Dioecesis Casalensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Bisbat de Casale Monferrato · Veure més »
Bisbat de Cefalù
Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Bisbat de Cefalù · Veure més »
Bisbat de Tricarico
El bisbat de Tricarico (italià: diocesi di Tricarico; llatí: Dioecesis Tricaricensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Bisbat de Tricarico · Veure més »
Bisbat de Trivento
El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Bisbat de Trivento · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Bisbe · Veure més »
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Butlla · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Campània · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Cardenal · Veure més »
Carta als romans
Sant Pau escrivint, amb la inscripció ''sedet hic scripsit'' ("seu aquí i escriu"). La Carta als romans és una de les cartes de sant Pau Apòstol inclosa en el Nou Testament de la Bíblia.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Carta als romans · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Catolicisme · Veure més »
Cesare Baronio
Cesare Baronio (en llatí: Caesar Baronio; Sora, 31 d'octubre de 1538 - Roma, 30 de juny de 1607) va ser un historiador i cardenal italià.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Cesare Baronio · Veure més »
Cesarea de Palestina
Magatzems de Cesarea Cesarea de Palestina, o Cesarea Marítima, fou una ciutat de Palestina fundada per Herodes el Gran, que li va donar el nom en honor de Cèsar August.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Cesarea de Palestina · Veure més »
Clergues Regulars de les Escoles Pies
Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P. o Sch. P.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Clergues Regulars de les Escoles Pies · Veure més »
Congregació del Santíssim Redemptor
La Congregació del Santíssim Redemptor (en llatí, Congregatio Sanctissimi Redemptoris), coneguda com a congregació dels Missioners Redemptoristes és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Congregació del Santíssim Redemptor · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Dècada del 1300 · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Diòcesi · Veure més »
Diòcesi de Cadis i Ceuta
La diòcesi de Cadis i Ceuta, en llatí, Dioecesis Gadicensis et Septensis, és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sevilla.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Diòcesi de Cadis i Ceuta · Veure més »
Diòcesi titular
Una seu titular a l'Església Catòlica Romana és una diòcesi o arxidiòcesi que avui només existeix en el títol.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Diòcesi titular · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Dioclecià · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Església sufragània · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Flavi Gracià · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Flavi Josep · Veure més »
Golf de Sirte
El golf de Sirte, també conegut com el golf de Sidra a partir de la guerra freda, és un entrant de la mar Mediterrània al litoral septentrional de Líbia, que s'estén des de Misratah a l'oest fins a Bengasi a l'est i pren nom de la ciutat de Sirte.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Golf de Sirte · Veure més »
In persona episcopi
In persona episcopi (en la persona del bisbe) és una locució llatina emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual aquestes són administrades per un únic bisbe però que no suposa cap alteració de les seves estructures (ex. seminaris, catedrals, oficials de la cúria).
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і In persona episcopi · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Italià · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Joan XXIII · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Llatí · Veure més »
Lluc (evangelista)
Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols, escrits tots dos als voltants de l'any 70.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Lluc (evangelista) · Veure més »
Marano di Napoli
Marano di Napoli és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Marano di Napoli · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Màrtir cristià · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Municipi · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Nàpols · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde de Monte Oliveto
Els Olivetans són els religiosos que pertanyen a l'actual Congregació Benedictina de Santa Maria di Monte Oliveto, anomenada abans Orde de Monte Oliveto.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Orde de Monte Oliveto · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Orde dels Predicadors · Veure més »
Pal·li
Pal·li catòlic Un pal·li (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrat (que podia ser dividida fàcilment en quatre parts).
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Pal·li · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Pau de Tars · Veure més »
Pozzuoli
Pozzuoli és una ciutat del sud d'Itàlia, situada a la regió de la Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols, famosa pel ciment d'origen volcànic que des d'antic s'extreia d'aquesta terra per a fer construccions que requerien alhora lleugeresa i fermesa com ara la cúpula del Panteó de Roma.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Pozzuoli · Veure més »
Pròcul
Pròcul (Proculus) fou un cognom romà utilitzat per nombroses gens.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Pròcul · Veure més »
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Premonstratesos · Veure més »
Regió eclesiàstica Campània
Situació de la Campània a Itàlia La regió eclesiàstica Campania és una de les setze regions eclesiàstiques en les quals està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Regió eclesiàstica Campània · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Ritu romà · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Roma · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Sant Pere · Veure més »
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Segle V · Veure més »
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Segle VI · Veure més »
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Teatins · Veure més »
Temple de Júpiter
* Temple de Júpiter (Damasc), edificació construïda entre els governs d'August i Constanci II a la ciutat de Damasc (Síria).
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Temple de Júpiter · Veure més »
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і Valentinià II · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1030 · Veure més »
1119
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1119 · Veure més »
1121
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1121 · Veure més »
1135
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1135 · Veure més »
1153
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1153 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1187 · Veure més »
1257
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1257 · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1274 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1275 · Veure més »
1279
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1279 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1282 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1284 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1295 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1298 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1304 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1309 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1317 · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1324 · Veure més »
1344
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1344 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1373 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1380 · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1385 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1390 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1391 · Veure més »
1395
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1395 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1398 · Veure més »
1399
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1399 · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1401 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1405 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1434 · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1435 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1447 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1465 · Veure més »
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1470 · Veure més »
1473
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1473 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1493 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1494 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1514 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1515 · Veure més »
1537
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1537 · Veure més »
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1540 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1542 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1586 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1587 · Veure més »
1603
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1603 · Veure més »
1604
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1604 · Veure més »
1615
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1615 · Veure més »
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1617 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1630 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1631 · Veure més »
1650
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1650 · Veure més »
1653
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1653 · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1663 · Veure més »
1664
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1664 · Veure més »
1674
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1674 · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1675 · Veure més »
1682
Pere I de Rússia.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1682 · Veure més »
1684
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1684 · Veure més »
1687
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1687 · Veure més »
1688
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1688 · Veure més »
1692
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1692 · Veure més »
1693
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1693 · Veure més »
1696
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1696 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1697 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1698 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1699 · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1703 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1705 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1709 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1713 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1723 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1725 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1732 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1733 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1774 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1775 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1789 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1792 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1794 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1797 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1836 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1837 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1842 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1843 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1876 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1893 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1919 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1921 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1933 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1934 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1950 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1958 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1961 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1964 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1966 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1974 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1993 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 1995 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 2005 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 2014 · Veure més »
372
El 372 (CCCLXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 372 · Veure més »
408
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 408 · Veure més »
435
El 435 (CDXXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 435 · Veure més »
449
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 449 · Veure més »
465
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 465 · Veure més »
495
El 495 (CDXCV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 495 · Veure més »
499
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 499 · Veure més »
558
El 558 (DLVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 558 · Veure més »
560
El 560 (DCXCV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 560 · Veure més »
600
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 600 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pozzuoli і 680 · Veure més »
