Obrir a Google MapsTaula de continguts
135 les relacions: Alessandro Cesarini, Alexandre II (papa), Antipapa, Apòstol, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Catània, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Tàrent, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Arxiprestat, Òtranto, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), Brasil, Butlla, Catolicisme, Cisma d'Occident, Climent VII d'Avinyó, Coadjutor, Concili IV de Constantinoble, Diòcesi, Dizionario Biografico degli Italiani, Església Ortodoxa de Constantinoble, Església sufragània, Ferdinando Ughelli, Foci I de Constantinoble, Fondi, Gregori el Gran, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Italià, Joan Pau II, Llatí, Màrtir cristià, Missioners de la Preciosíssima Sang, Orde de Frares Menors, Orde de la Mercè, Orde de Monte Oliveto, Orde de Sant Agustí, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, ... Ampliar l'índex (85 més) »
Alessandro Cesarini
Alessandro Cesarini (Roma, ? - Roma, 13 de febrer de 1542) va ser un cardenal italià, bisbe de Pistoia.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Alessandro Cesarini
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Alexandre II (papa)
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Antipapa
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Apòstol
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arquebisbat de Bari-Bitonto
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arquebisbat de Benevent
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Arquebisbat de Catània
Larquebisbat de Catània (italià: Arcidiocesi di Catania; llatí: Archidioecesis Catanensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arquebisbat de Catània
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arquebisbat de Càpua
Arquebisbat de Chieti-Vasto
cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arquebisbat de Chieti-Vasto
Arquebisbat de Lecce
Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arquebisbat de Lecce
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arquebisbat de Palerm
Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
Arquebisbat de Siracusa
Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arquebisbat de Siracusa
Arquebisbat de Tàrent
Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arquebisbat de Tàrent
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arquebisbe
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arxidiòcesi
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Arxiprestat
Òtranto
Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Òtranto
Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
Bisbat de Nardò-Gallipoli
El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Bisbat de Nardò-Gallipoli
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Bisbe
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Bisbe (Església Catòlica)
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Brasil
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Butlla
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Catolicisme
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Cisma d'Occident
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Climent VII d'Avinyó
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Coadjutor
Concili IV de Constantinoble
El Concili IV de Constantinoble fou el vuitè concili ecumènic (869-870), convocat per l'emperador Basili I el Macedoni i el papa Adrià II, que rehabilità el patriarca Ignasi I de Constantinoble i condemnà el patriarca Foci I de Constantinoble.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Concili IV de Constantinoble
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Diòcesi
Dizionario Biografico degli Italiani
El Dizionario Biografico degli Italiani (dbi, Diccionari biogràfic d'italians) és un Diccionari biogràfic italià publicat per l'Istituto della Enciclopedia italiana.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Dizionario Biografico degli Italiani
Església Ortodoxa de Constantinoble
LEsglésia Ortodoxa de Constantinoble, que té el nom històric de Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Església Ortodoxa de Constantinoble
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Església sufragània
Ferdinando Ughelli
Ferdinando Ughelli (Florència, 21 de març de 1595 - Roma, 19 de maig de 1670) va ser un monjo cistercenc i historiador de l'Església florentí.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Ferdinando Ughelli
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Foci I de Constantinoble
Fondi
Fondi és una ciutat d'Itàlia al Laci, província de Latina, amb més de 35.000 habitants.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Fondi
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Gregori el Gran
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Imperi Romà d'Orient
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Italià
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Joan Pau II
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Llatí
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Màrtir cristià
Missioners de la Preciosíssima Sang
Els Missioners de la Preciosíssima Sang (en llatí Congregatio Missionariorum Pretiosissimi Sanguinis) són una societat clerical de vida apostòlica de dret pontifici. Els seus membres, anomenats també bufalins, posposen al seu nom les sigles C.PP.S. Els Missioners de la Preciosíssima Sang es dediquen a la propagació del culte a la Sang de Crist, a la predicació de missions i retirs, a l'evangelització, el ministeri parroquial i la instrucció dels joves.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Missioners de la Preciosíssima Sang
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Orde de Frares Menors
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Orde de la Mercè
Orde de Monte Oliveto
Els Olivetans són els religiosos que pertanyen a l'actual Congregació Benedictina de Santa Maria di Monte Oliveto, anomenada abans Orde de Monte Oliveto.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Orde de Monte Oliveto
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Arquebisbat d'Otranto і Orde de Sant Agustí
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Orde dels Predicadors
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Papa
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Parròquia eclesiàstica
Paulí de Nola
Paulí de Nola (? - 431) fou bisbe de Nola al començament del.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Paulí de Nola
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Pelegrinatge
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Pius VII
Polieucte de Constantinoble
Polieucte (en grec medieval Πολύευκτος) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 956 al 970.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Polieucte de Constantinoble
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Pulla
Regió eclesiàstica Pulla
Situació de la Pulla a Itàlia La regió eclesiàstica Pulla és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Regió eclesiàstica Pulla
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Regne de les Dues Sicílies
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Ritu romà
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Roma
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Sant Pere
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Sínode
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Teatins
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Veure Arquebisbat d'Otranto і Urbà VI
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1022
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1067
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1089
1092
Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1092
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1126
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1143
1154
Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1154
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1163
1195
Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1195
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1330
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1376
1389
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1389
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1417
1418
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1418
1424
;Països catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1424
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1451
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1480
1514
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1514
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1526
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1579
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1585
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1587
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1623
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1628
1630
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1630
1635
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1635
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1655
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1657
1682
Pere I de Rússia.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1682
1684
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1684
1689
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1689
1719
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1719
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1722
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1752
1753
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1753
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1754
1766
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1766
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1784
1792
;Països catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1792
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1818
1832
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1832
1834
;Països catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1834
1871
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1871
1872
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1872
1883
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1883
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1884
1887
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1887
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1890
1911
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1911
1912
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1912
1915
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1915
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1918
1930
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1930
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1952
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1960
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1969
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1980
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1981
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1993
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 1999
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 2000
454
El 454 (CDLIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 454
599
El 599 (DXCIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 599
601
El 601 (DCI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 601
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 643
649
El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 649
655
;Països Catalans:;Món.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 655
671
El 671 (DCLXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat d'Otranto і 671
També conegut com Arxidiòcesi d'Otranto.