Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Abaqa, Aigüesmortes, Aliança francomongola, Almogàver, Arsuf, As-Saïd Bàraka Khan, As-Sàlih Ayyub, Atlit, Ayas, Àybak Izz-ad-Din, Barcelona, Batalla d'Ayn Jalut, Batalla de la Forbie, Batalla de Mansura, Birecik, Bohemond VI d'Antioquia, Carles I d'Anjou, Castell de Beaufort, Cesarea de Palestina, Cirenaica, Damasc, Dinastia bahrita, Eduard I d'Anglaterra, El Caire, Ferran Sanxis de Castre, Galera, Haifa, Hijaz, Homs, Hug III de Xipre, Jafa, Kayseri, Kerak (principat), Kiptxak, Kozan, Krak dels Cavallers, La Meca, Lluís IX de França, Mamelucs, Mar Negra, Montpeller, Núbia, Nom àrab, Novena Croada, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, Pere I Ferrandis d'Híxar, Principat d'Antioquia, Qútuz, Regne Armeni de Cilícia, ..., Safed, Sant Joan d'Acre, Síria, Setena Croada, Setge d'Antioquia (1268), Soldanat Mameluc, Sultà, Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub, 1 de juliol, 1239, 1244, 1259, 1260, 1262, 1263, 1264, 1265, 1266, 1268, 1269, 1270, 1271, 1272, 1273, 1275, 1276, 1277, 25 de gener, 4 de setembre. Ampliar l'índex (29 més) »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Nou!!: Bàybars I і Abaqa · Veure més »
Aigüesmortes
Aigüesmortes (en occità: Aigasmòrtas, en francès: Aigues-Mortes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Bàybars I і Aigüesmortes · Veure més »
Aliança francomongola
Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.
Nou!!: Bàybars I і Aliança francomongola · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Bàybars I і Almogàver · Veure més »
Arsuf
La fortalesa dels croats d'Arsuf. Arsuf (en hebreu אַרְסוּף, ארשוף; en àrab أرسوف, Arsūf) també Arsur o Apollonia, fou una antiga fortalesa avui a Israel, uns 16 km al nord de Tel-Aviv.
Nou!!: Bàybars I і Arsuf · Veure més »
As-Saïd Bàraka Khan
Al-Màlik as-Saïd Nàssir-ad-Din Abu-l-Maali Muhàmmad Bàraka Khan ibn Bàybars ——, més conegut simplement com a as-Saïd Bàraka Khan o Berke Khan, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1277-1279).
Nou!!: Bàybars I і As-Saïd Bàraka Khan · Veure més »
As-Sàlih Ayyub
Al-Malik as-Sàlih Najm-ad-Din Ayyub Abu-l-Futtuh ibn al-Kàmil Muhàmmad —— (el Caire, 1206/1207 - novembre de 1249) fou sultà aiúbida d'Egipte (1240 -1249) i Damasc (1239 i 1245-1249).
Nou!!: Bàybars I і As-Sàlih Ayyub · Veure més »
Atlit
Atlit és una petita vila costanera d'Israel situada prop de Haifa.
Nou!!: Bàybars I і Atlit · Veure més »
Ayas
Ayaş o Aiàs (en català, Aiàs, i també en català modern, o com a mínim en català medieval, Al·leàs, en turc Ayaş) és una petita vila del districte de Yumurtalık, a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan.
Nou!!: Bàybars I і Ayas · Veure més »
Àybak Izz-ad-Din
Izz-ad-Din Abu-l-Mansur Àybak al-Muaddhamí Xàraf-ad-Din Issa, més conegut senzillament com a Àybak o, per distingir-lo d'altres personatges homònims, com Àybak Izz-ad-Din, fou un mameluc d'Al-Muàddham ibn al-Àdil (governador de Damasc entre 1200 i 1218, per esdevenir després sultà de Damasc a la mort del seu pare Al-Màlik al-Àdil I el 1218).
Nou!!: Bàybars I і Àybak Izz-ad-Din · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Bàybars I і Barcelona · Veure més »
Batalla d'Ayn Jalut
La batalla d'Ayn Jalut va tenir lloc el 3 de setembre de 1260 i enfrontà el Soldanat Mameluc amb els mongols establerts a Palestina.
Nou!!: Bàybars I і Batalla d'Ayn Jalut · Veure més »
Batalla de la Forbie
La batalla de La Forbie, també coneguda com la batalla de Hiribyah, es va lliurar del 17 al 18 d'octubre del 1244 entre els exèrcits aliats del Regne de Jerusalem, els ordes militar dels croats, els aiúbides dissidents de Damasc, Homs i Kerak contra l'exèrcit egipci del soldà aiúbida As-Sàlih Ayyub, reforçat amb mercenaris corasmis.
Nou!!: Bàybars I і Batalla de la Forbie · Veure més »
Batalla de Mansura
La batalla de Mansura fou un episodi de la Setena Croada que succeí del 8 a l'11 de febrer del 1250.
Nou!!: Bàybars I і Batalla de Mansura · Veure més »
Birecik
Birecik (en arameu Birtha, en grec: Birha, després Macedonòpolis o Makedonopolis; llatí: Birtha; àrab; al-Bīrā البيرا; kurd Bêrecûg és una ciutat de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la vora de l'Eufrates, que a partir d'aquest punt és navegable, després d'unes cascades. Un pont de vaixells existia ja en època selèucida, amb una fortalesa que protegia el pas entre Zeugma a la riba dreta, fins a Birtha, sota els selèucides Apamea, a la riba esquerra. El pont va existir fins al. Birtha depenia inicialment de Zeugma però aquesta va desaparèixer mentre Birtha es va mantenir mercès a la seva fortalesa. El 1099 va quedar en possessió del comtat d'Edessa, però després de la conquesta de la capital del comtat el 1144 els croats la van evacuar unc cins anys més tard, i la van deixar a mans dels romans d'Orient que poc després la van perdre davant l'emir ortúquida de Mardin. Apareix com a fortalesa i ciutat destacada vers el quan era una possessió dels mamelucs contra els mongols. Sota el sultà Kaiy Bay la van defensar dels atacs dels Ak Koyunlu d'Uzun Hasan; Kait Bay hi va estar el 1477/1478 i les fortificacions foren reforçades el 1482. Hi ha inscripcions àrabs del temps dels mamelucs entre 1277 i 1483. El 1516 va caure en mans dels otomans i inclosa al sandjak d'Urfa que era al seu torn part de l'eyalat d'Alep. Els otomans hi van tenir un petit arsenal per la seva flota fluvial de l'Eufrates. Ibrahim Paixà d'Egipte hi va obtenir una victòria sobre els turcs força prop, a Nisibe, el 24 de juny de 1839. La seva població el 1945 era de 10.800 habitants.
Nou!!: Bàybars I і Birecik · Veure més »
Bohemond VI d'Antioquia
Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.
Nou!!: Bàybars I і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Bàybars I і Carles I d'Anjou · Veure més »
Castell de Beaufort
Situació El castell de Beaufort (en àrab قلعة الشقيف, qalʿat ax-Xaqīf)— és una antiga fortalesa avui en ruïnes al Líban, a la governació de Nabatiye, al costat de la població d'Arnoun.
Nou!!: Bàybars I і Castell de Beaufort · Veure més »
Cesarea de Palestina
Magatzems de Cesarea Cesarea de Palestina, o Cesarea Marítima, fou una ciutat de Palestina fundada per Herodes el Gran, que li va donar el nom en honor de Cèsar August.
Nou!!: Bàybars I і Cesarea de Palestina · Veure més »
Cirenaica
Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.
Nou!!: Bàybars I і Cirenaica · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Bàybars I і Damasc · Veure més »
Dinastia bahrita
La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.
Nou!!: Bàybars I і Dinastia bahrita · Veure més »
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Nou!!: Bàybars I і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Bàybars I і El Caire · Veure més »
Ferran Sanxis de Castre
Ferran Sanxis de Castre (1240 - Pomar, Aragó 1275) fou un noble catalanoaragonès, fill (il·legítim) de Jaume I i Blanca d'Antillón i primer baró de Castre (1250-1275).
Nou!!: Bàybars I і Ferran Sanxis de Castre · Veure més »
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Nou!!: Bàybars I і Galera · Veure més »
Haifa
Haifa, 1925 - 1937 Vista de la ciutat de Haifa des de dalt del Mont Carmel, 2006. Haifa (Hefà; Haïfà) és una ciutat actualment forma part de l'estat d'Israel des de 1948, que es troba al nord-est de l'àrea geogràfica coneguda com a Palestina.
Nou!!: Bàybars I і Haifa · Veure més »
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Nou!!: Bàybars I і Hijaz · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Bàybars I і Homs · Veure més »
Hug III de Xipre
Hug III de Xipre (en francès:, en grec:; 1235 - 24 de març del 1284), dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem).
Nou!!: Bàybars I і Hug III de Xipre · Veure més »
Jafa
Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.
Nou!!: Bàybars I і Jafa · Veure més »
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Nou!!: Bàybars I і Kayseri · Veure més »
Kerak (principat)
Kerak, Karak o al-Karak fou un principat aiúbida, establert sobre l'antiga senyoria de Transjordània o Senyoria del Crac de Moab conquerida per Saladí el 1188-1189.
Nou!!: Bàybars I і Kerak (principat) · Veure més »
Kiptxak
Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.
Nou!!: Bàybars I і Kiptxak · Veure més »
Kozan
Kozan (antigament en armeni: Սիս, Sis; antic grec: Σισιον, Sission) és una ciutat de Turquia, capital del districte del mateix nom a la província d'Adana, a 68 km al nord de la ciutat d'Adana, a la part nord de la plana de Çukurova; la ciutat està creuada per riu Kilgen afluent del Ceyhan (antic Jibun o Pyramus).
Nou!!: Bàybars I і Kozan · Veure més »
Krak dels Cavallers
El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament,, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades.
Nou!!: Bàybars I і Krak dels Cavallers · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Bàybars I і La Meca · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Bàybars I і Lluís IX de França · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Bàybars I і Mamelucs · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Bàybars I і Mar Negra · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Bàybars I і Montpeller · Veure més »
Núbia
Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil.
Nou!!: Bàybars I і Núbia · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Bàybars I і Nom àrab · Veure més »
Novena Croada
La Novena Croada és sovint considerada com a part de la Vuitena Croada.
Nou!!: Bàybars I і Novena Croada · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Bàybars I і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Bàybars I і Orde del Temple · Veure més »
Pere I Ferrandis d'Híxar
Pere I Ferrandis d'Híxar o Pere Ferrandis (Aragó, vers 1245/1249 - ?, 1299), cavaller de l'orde de Sant Joan, primer baró d'Híxar i de Bunyol, almirall d'Aragó i Lloctinent del Regne de València.
Nou!!: Bàybars I і Pere I Ferrandis d'Híxar · Veure més »
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Bàybars I і Principat d'Antioquia · Veure més »
Qútuz
Al-Màlik al-Mudhàffar Sayf-ad-Din Qútuz al-Muïzzí, més conegut simplement com al-Mudhàffar Qútuz o com Qútuz, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1259-1260).
Nou!!: Bàybars I і Qútuz · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Bàybars I і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Safed
Safed (en hebreu, צפת) és una ciutat del districte del Nord d'Israel, que es troba a la regió de Galilea.
Nou!!: Bàybars I і Safed · Veure més »
Sant Joan d'Acre
Sant Joan d'Acre, o també Acco o Ptolemaida des de l'Edat antiga fins a l'Edat mitjana, fou el nom donat pels cristians a la ciutat que més tard es convertiria en Acre.
Nou!!: Bàybars I і Sant Joan d'Acre · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Bàybars I і Síria · Veure més »
Setena Croada
La setena croada fou la primera de les dues empreses sota la direcció del rei Lluís IX de França.
Nou!!: Bàybars I і Setena Croada · Veure més »
Setge d'Antioquia (1268)
El setge d'Antioquia fou una de les batalles de la Guerra mameluco-croada, i va posar en 1268 la capital del Principat d'Antioquia en mans del Soldanat Mameluc.
Nou!!: Bàybars I і Setge d'Antioquia (1268) · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: Bàybars I і Soldanat Mameluc · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Bàybars I і Sultà · Veure més »
Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub
Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub ——, fou soldà del soldanat aiúbida de Damasc i del Soldanat aiúbida d'Egipte (1249-1250) Després d'haver passat la seva vida a Mesopotàmia, on havia estudiat jurisprudència, lògica i teologia, però el seu avi al-Kàmil ibn al-Àdil s'havia adonat ràpidament que els seus estudis no corregirien la seva malaptesa i manca d'informació.
Nou!!: Bàybars I і Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bàybars I і 1 de juliol · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: Bàybars I і 1239 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Bàybars I і 1244 · Veure més »
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bàybars I і 1259 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Bàybars I і 1260 · Veure més »
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Bàybars I і 1262 · Veure més »
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bàybars I і 1263 · Veure més »
1264
;Països Catalans.
Nou!!: Bàybars I і 1264 · Veure més »
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Nou!!: Bàybars I і 1265 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Bàybars I і 1266 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Bàybars I і 1268 · Veure més »
1269
Sense descripció.
Nou!!: Bàybars I і 1269 · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bàybars I і 1270 · Veure més »
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bàybars I і 1271 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bàybars I і 1272 · Veure més »
1273
Sense descripció.
Nou!!: Bàybars I і 1273 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Bàybars I і 1275 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Bàybars I і 1276 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Bàybars I і 1277 · Veure més »
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Bàybars I і 25 de gener · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bàybars I і 4 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Adh-Dhàhir Bàybars, Al-Malik az-Zâhir Rukn ad-Dîn Baybars al-Bunduqdari, Al-Mālik al-Zāhir Baybars, Al-Zahir Baybars, Al-Zahir Baybars I, Baibars I, Baibars al-Bunduqdarí, Baybars I, Bàybars al-Bunduqdarí.
