Accés més ràpid que el navegador!
82 les relacions: Abaqa, Acre (Israel), Alícia de Xampanya-Jerusalem, Amalric II de Lusignan, Amalric II de Xipre, Arsuf, Batalla d'Homs, Batlle (antic règim), Bàybars I, Bohemond IV d'Antioquia, Bohemond V d'Antioquia, Bohemond VI d'Antioquia, Bohemond VII d'Antioquia, Carles I d'Anjou, Casa de Lusignan, Cesarea de Palestina, Conrad de Montferrat, Conrad IV d'Alemanya, Conradí de Sicília, Dinastia aiúbida, Eduard I d'Anglaterra, Enric d'Antioquia-Poitiers, Enric I de Xipre, Enric II de Xampanya, Enric II de Xipre, Eufrates, Francès, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Galilea, Grec, Gregori X, Gualter IV de Brienne, Guillem de Beaujeu, Haifa, Horda d'Or, Hug I de Xipre, Hug II de Xipre, Hug III de Lusignan, Il-kanat, Imperi Romà d'Orient, Isabel d'Armènia Menor, Isabel de Jerusalem, Isabel de Lusignan, Isabel II de Jerusalem, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jerusalem, Joan de Brienne, Joan II de Jerusalem, Joan XXI, ..., Krak dels Cavallers, Lleó II d'Armènia, Llista de grans mestres templers, Llista de reis de Jerusalem, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís IX de França, Mamelucs, Margat, Maria d'Antioquia (pretendent), Maria de Montferrat, Maria de Xipre, Melisenda de Lusignan, Nizarisme, Orde del Temple, Orde militar, Palestina, Plasència d'Antioquia, Principat d'Antioquia, Regne de Jerusalem, Regne de Xipre, República de Gènova, República de Venècia, Robert Guiscard, Safed, Setge d'Antioquia (1268), Terra Santa, Tir, Tunísia, Vespres Sicilianes, 1235, 1284, 24 de març. Ampliar l'índex (32 més) »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Nou!!: Hug III de Xipre і Abaqa · Veure més »
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Nou!!: Hug III de Xipre і Acre (Israel) · Veure més »
Alícia de Xampanya-Jerusalem
Alix o Alícia de Xampanya nascuda cap a 1195/1196, morta l'any 1247.
Nou!!: Hug III de Xipre і Alícia de Xampanya-Jerusalem · Veure més »
Amalric II de Lusignan
Amalric II de Lusignan, nascut cap a 1145 al Poitou, mort a Sant Joan d'Acre l'1 d'abril del 1205, fou el quart fill d'Hug VIII el Vell, senyor de Lusignan i comte de la Marca, i de Borgonya de Rançon.
Nou!!: Hug III de Xipre і Amalric II de Lusignan · Veure més »
Amalric II de Xipre
Amalric de Lusignan (en francès, príncep de Tir i governador-rector-regent de Xipre (aprox. 1272 – Nicòsia, 5 de juny de 1310), de la família Lusignan, fill d'Hug III de Xipre i Isabel d'Ibelin; va usurpar el tron de Xipre al seu germà gran Enric II i es va mantenir al poder fins que fou assassinat quatre anys després.
Nou!!: Hug III de Xipre і Amalric II de Xipre · Veure més »
Arsuf
La fortalesa dels croats d'Arsuf. Arsuf (en hebreu אַרְסוּף, ארשוף; en àrab أرسوف, Arsūf) també Arsur o Apollonia, fou una antiga fortalesa avui a Israel, uns 16 km al nord de Tel-Aviv.
Nou!!: Hug III de Xipre і Arsuf · Veure més »
Batalla d'Homs
* Batalla d'Homs (272), amb victòria dels romans de l'emperador Luci Domici Aurelià, contra la reina Zenòbia de Palmira i el seu general Zabdas el 272.
Nou!!: Hug III de Xipre і Batalla d'Homs · Veure més »
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Nou!!: Hug III de Xipre і Batlle (antic règim) · Veure més »
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Nou!!: Hug III de Xipre і Bàybars I · Veure més »
Bohemond IV d'Antioquia
Bohemond IV d'Antioquia, o Bohemond IV de Poitiers dit «el Borni», nascut l'any 1172, mort l'any 1233, comte de Trípoli (1189-1233) i príncep d'Antioquia (1201-1216 i 1219-1233), fill de Bohemond III d'Antioquia i d'Orgullosa de Harenc.
Nou!!: Hug III de Xipre і Bohemond IV d'Antioquia · Veure més »
Bohemond V d'Antioquia
Bohemond V d'Antioquía i II de Trípoli (1199 - 1252) va ser el governant del principat de Antioquía, un estat croat, des del 1233 fins a la seva mort.
Nou!!: Hug III de Xipre і Bohemond V d'Antioquia · Veure més »
Bohemond VI d'Antioquia
Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.
Nou!!: Hug III de Xipre і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »
Bohemond VII d'Antioquia
Bohemond VII d'Antioquia i IV de Trípoli (1261 - 19 d'octubre de 1287) va ser comte de Trípoli i nominal príncep d'Antioquia des del 1275 fins a la seva mort.
Nou!!: Hug III de Xipre і Bohemond VII d'Antioquia · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Hug III de Xipre і Carles I d'Anjou · Veure més »
Casa de Lusignan
reis de Xipre senyors d'Issoudun La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia.
Nou!!: Hug III de Xipre і Casa de Lusignan · Veure més »
Cesarea de Palestina
Magatzems de Cesarea Cesarea de Palestina, o Cesarea Marítima, fou una ciutat de Palestina fundada per Herodes el Gran, que li va donar el nom en honor de Cèsar August.
Nou!!: Hug III de Xipre і Cesarea de Palestina · Veure més »
Conrad de Montferrat
Conrad de Montferrat, Conrad I de Jerusalem (mitjans dècada del 1140 - 28 d'abril de 1192), va ser un dels participants més importants de la tercera croada.
Nou!!: Hug III de Xipre і Conrad de Montferrat · Veure més »
Conrad IV d'Alemanya
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).
Nou!!: Hug III de Xipre і Conrad IV d'Alemanya · Veure més »
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Nou!!: Hug III de Xipre і Conradí de Sicília · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Hug III de Xipre і Dinastia aiúbida · Veure més »
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Nou!!: Hug III de Xipre і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »
Enric d'Antioquia-Poitiers
Enric de Antioquia-Poitiers (1198/1217 - 18/27 de juny de 1276), conegut alternativament com a Enric de Poitiers o Enric d'Antioquia, fou el fill de Bohemond IV d'Antioquia, príncep d'AntioquíaRunciman (1978), Vol.
Nou!!: Hug III de Xipre і Enric d'Antioquia-Poitiers · Veure més »
Enric I de Xipre
Enric I de Xipre, anomenat el Gros, o Enric de Lusignan (1217 - 1254) va ser rei de Xipre des del 1218 fins al 1253.
Nou!!: Hug III de Xipre і Enric I de Xipre · Veure més »
Enric II de Xampanya
Anvers del segell d'Enric II de Xampanya. Podria ser el primer a portar la barra heràldica dels comtes de Xampanya Revers del segell d'Enric II de Xampanya Enric II de Xampanya (o Enric I de Jerusalem) (29 de juliol de 1166 - 10 de setembre de 1197) va ser comte de Xampanya (1181-1197), i rei titular de Jerusalem (1192-1197), encara que mai no va usar el títol de rei de Jerusalem.
Nou!!: Hug III de Xipre і Enric II de Xampanya · Veure més »
Enric II de Xipre
Enric II de Lusignan (en francès:, grec:; juny del 1270 – Strovolos, 31 de març de 1324), rei de Xipre des del 1285 fins al 1306 i novament des del 1310 fins al 1324, príncep titular d'Antioquia i comte titular de Trípoli des del 1308.
Nou!!: Hug III de Xipre і Enric II de Xipre · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Hug III de Xipre і Eufrates · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Hug III de Xipre і Francès · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Hug III de Xipre і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Galilea
Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.
Nou!!: Hug III de Xipre і Galilea · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Hug III de Xipre і Grec · Veure més »
Gregori X
Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.
Nou!!: Hug III de Xipre і Gregori X · Veure més »
Gualter IV de Brienne
Gualter IV de Brienne (1205 — † 1246), dit el Gran, fou el comte de Brienne del 1205 al 1246 i comte de Jaffa del 1221 al 1246.
Nou!!: Hug III de Xipre і Gualter IV de Brienne · Veure més »
Guillem de Beaujeu
Guillaume de Beaujeu, també anomenat Guillem de Beaujeu, va ser el vint-i-unè Gran Mestre de l'Orde del Temple des de (1273-1291).
Nou!!: Hug III de Xipre і Guillem de Beaujeu · Veure més »
Haifa
Haifa, 1925 - 1937 Vista de la ciutat de Haifa des de dalt del Mont Carmel, 2006. Haifa (Hefà; Haïfà) és una ciutat actualment forma part de l'estat d'Israel des de 1948, que es troba al nord-est de l'àrea geogràfica coneguda com a Palestina.
Nou!!: Hug III de Xipre і Haifa · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Hug III de Xipre і Horda d'Or · Veure més »
Hug I de Xipre
Hug I de Xipre o Hug de Lusignan (1194/1195 - 10 de gener del 1218), va ascendir al tron del Regne de Xipre l'1 d'abril del 1205, sent encara menor d'edat, en morir el seu ancià pare Amalric de Lusignan, rei de Xipre i rei consort de Jerusalem.
Nou!!: Hug III de Xipre і Hug I de Xipre · Veure més »
Hug II de Xipre
Hug II de Lusignan (1252 - 1267), rei de Xipre (1254-1267), fou fill d'Enric I el Gros, rei de Xipre, i de Plasència d'Antioquia.
Nou!!: Hug III de Xipre і Hug II de Xipre · Veure més »
Hug III de Lusignan
Hug III de Lusignan (c 948 – 1012), anomenat Albus (el Blanc), va ser senyor de Lusignan, probablement el fill i successor d'Hug II.
Nou!!: Hug III de Xipre і Hug III de Lusignan · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Hug III de Xipre і Il-kanat · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Hug III de Xipre і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Isabel d'Armènia Menor
Isabel o Zabel (armeni: Զապել) (nascuda vers 1211, morta 1252) fou reina del Regne Armeni de Cilícia, la darrera de la dinastia dels rubènides.
Nou!!: Hug III de Xipre і Isabel d'Armènia Menor · Veure més »
Isabel de Jerusalem
Isabel I de Jerusalem (Nablus, 1172 - Acre, 1205) fou una reina de Jerusalem de 1192 a 1205.
Nou!!: Hug III de Xipre і Isabel de Jerusalem · Veure més »
Isabel de Lusignan
Isabel de Lusignan, també anomenada Isabel de Xipre, (nascuda abans de març de 1216 o després de 1216 - 1264), va ser regent del Regne de Jerusalem.
Nou!!: Hug III de Xipre і Isabel de Lusignan · Veure més »
Isabel II de Jerusalem
Iolanda o Violant de Brienne (Acre, 1211; † Àndria, 25 d'abril de 1228), també coneguda com a Isabel II de Jerusalem, va ser una princesa d'origen francès que es va convertir en reina de Jerusalem. Va succeir a la seva mare, Maria de Montferrat, quan aquesta va morir al cap de poc de donar a llum.
Nou!!: Hug III de Xipre і Isabel II de Jerusalem · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Hug III de Xipre і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Hug III de Xipre і Jaume el Just · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Hug III de Xipre і Jerusalem · Veure més »
Joan de Brienne
Coronació de Joan de Brienne com a Rei de Jerusalem amb Maria de Montferrat, a finals del s.XIII, al MS ''Histoire d'Outremer'' pintat a Acre. (''Biblioteca Medicea-Laurenziana'', Florència). Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175 - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després emperador llatí de 1229 a 1237. Era fill segon d'Erard II de Brienne, comte de Brienne i d'Agnès de Montfaucon o de Montbéliard/Montpelgard (vers 1150 - + després de 1199).
Nou!!: Hug III de Xipre і Joan de Brienne · Veure més »
Joan II de Jerusalem
Joan I de Xipre (1259 o 1267 - Nicòsia, 20 de maig de 1285) va ser el fill gran d'Hug III de Xipre i d'Isabel d'Ibelin.
Nou!!: Hug III de Xipre і Joan II de Jerusalem · Veure més »
Joan XXI
Joan XXI (Lisboa, 1215 - Viterbo, 20 de maig de 1277) él el nom que Pedro Julião va triar quan va ser elegit papa de l'Església Catòlica, per un mandat del 1276 al 1277.
Nou!!: Hug III de Xipre і Joan XXI · Veure més »
Krak dels Cavallers
El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament,, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades.
Nou!!: Hug III de Xipre і Krak dels Cavallers · Veure més »
Lleó II d'Armènia
Lleó II, Lleó II el Gran o Levond Medzakordz (vers 1150 – 5 de maig del 1219) fou príncep i rei del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Hug III de Xipre і Lleó II d'Armènia · Veure més »
Llista de grans mestres templers
Els grans mestres de l'Orde del Temple van ser.
Nou!!: Hug III de Xipre і Llista de grans mestres templers · Veure més »
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Nou!!: Hug III de Xipre і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Hug III de Xipre і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Hug III de Xipre і Lluís IX de França · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Hug III de Xipre і Mamelucs · Veure més »
Margat
Margat, tal com era coneguda pels croats, o Màrqab, al-Markab o al-Marqab (literalment ‘castell de la Talaia’) és una fortalesa situada a uns 6 quilòmetres al sud del port de Balanea, a la costa de Síria, una de les majors places fortes dels hospitalers, a uns 2 km de la costa.
Nou!!: Hug III de Xipre і Margat · Veure més »
Maria d'Antioquia (pretendent)
Maria d'Antioquia va ser una pretendent al tron de Jerusalem de 1269 a 1277.
Nou!!: Hug III de Xipre і Maria d'Antioquia (pretendent) · Veure més »
Maria de Montferrat
Maria de Montferrat (1192 - 1212), que fou reina de Jerusalem (1205 - 1212) amb el nom de Maria I, fou la filla de Conrad I de Montferrat i d'Isabel I de Jerusalem.
Nou!!: Hug III de Xipre і Maria de Montferrat · Veure més »
Maria de Xipre
Maria de Xipre o Maria de Lusignan (Nicòsia, Xipre 1273 a 1279 - Tortosa 1322), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1322).
Nou!!: Hug III de Xipre і Maria de Xipre · Veure més »
Melisenda de Lusignan
Melisenda de Lusignan, Princesa d'Antioquia (1200 a Terra Santa- després de 1249), era la filla més jove de la reina Isabela de Jerusalem pel seu quart i darrer matrimoni amb el rei Amalric II de Jerusalem.
Nou!!: Hug III de Xipre і Melisenda de Lusignan · Veure més »
Nizarisme
La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.
Nou!!: Hug III de Xipre і Nizarisme · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Hug III de Xipre і Orde del Temple · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Hug III de Xipre і Orde militar · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Hug III de Xipre і Palestina · Veure més »
Plasència d'Antioquia
Plasència de Xipre, nascuda Plasència d'Antioquia o Plasència de Poitiers (1235/1236 o prop de 1235 – 27/22 setembre de 1261) era filla de Bohemond V d'Antioquia i la seva segona esposa, la noble italiana Lúcia dei Conti di Segni, parent del Papa Innocenci III.
Nou!!: Hug III de Xipre і Plasència d'Antioquia · Veure més »
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Hug III de Xipre і Principat d'Antioquia · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Hug III de Xipre і Regne de Jerusalem · Veure més »
Regne de Xipre
El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la Tercera Croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.
Nou!!: Hug III de Xipre і Regne de Xipre · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Hug III de Xipre і República de Gènova · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Hug III de Xipre і República de Venècia · Veure més »
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Nou!!: Hug III de Xipre і Robert Guiscard · Veure més »
Safed
Safed (en hebreu, צפת) és una ciutat del districte del Nord d'Israel, que es troba a la regió de Galilea.
Nou!!: Hug III de Xipre і Safed · Veure més »
Setge d'Antioquia (1268)
El setge d'Antioquia fou una de les batalles de la Guerra mameluco-croada, i va posar en 1268 la capital del Principat d'Antioquia en mans del Soldanat Mameluc.
Nou!!: Hug III de Xipre і Setge d'Antioquia (1268) · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Hug III de Xipre і Terra Santa · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Hug III de Xipre і Tir · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Hug III de Xipre і Tunísia · Veure més »
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Nou!!: Hug III de Xipre і Vespres Sicilianes · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Hug III de Xipre і 1235 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Hug III de Xipre і 1284 · Veure més »
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hug III de Xipre і 24 de març · Veure més »
