Taula de continguts
25 les relacions: Bèrgam, Beatriu della Scala, Bernabé Visconti, Brescia, Caterina Visconti, Cremona, Dot, Ducat de Màntua, Esteve Visconti, Francesc I Gonzaga, Italià, Joan Galeàs Visconti, Leopold III, duc d'Àustria, Margarida Malatesta, Mastino II della Scala, Màntua, Milà, Parma, Rímini, Senyoriu de Milà, Visconti, 1362, 1375, 1391, 1405.
- Decapitats
- Morts el 1391
- Naixements del 1363
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Veure Agnès Visconti і Bèrgam
Beatriu della Scala
Beatriu della Scala, coneguda amb el nom de Beatriu Reina della Scala, (Verona 1331 - Sant'Angelo Lodigiano, Senyoriu de Milà 1384) fou una noble italiana provinent de la família Della Scala.
Veure Agnès Visconti і Beatriu della Scala
Bernabé Visconti
Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.
Veure Agnès Visconti і Bernabé Visconti
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Veure Agnès Visconti і Brescia
Caterina Visconti
Caterina Visconti (Milà, Senyoriu de Milà, 1360 - Monza, Ducat de Milà, 1404) fou una donzella noble que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Milà.
Veure Agnès Visconti і Caterina Visconti
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Veure Agnès Visconti і Cremona
Dot
Un antic ''Aussteuerschrank'' alemany amb l'aixovar de la núvia El dot, mot usat des de l'edat mitjana i que prové del llatí, és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, i està en molts casos en proporció amb l'estatus social del futur marit.
Veure Agnès Visconti і Dot
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Veure Agnès Visconti і Ducat de Màntua
Esteve Visconti
Al centre de la imatge Esteve Visconti (agenollat) en el seu sepulcre Esteve Visconti - Stefano Visconti (? - Milà, Senyoriu de Milà, 4 de juliol de 1327) fou un noble italià fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri.
Veure Agnès Visconti і Esteve Visconti
Francesc I Gonzaga
Francesc I Gonzaga o Francesc I de Màntua (en italià: Francesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1366 - íd. 1407) fou un condottiero italià que va ser senyor de Màntua entre 1382 i 1407.
Veure Agnès Visconti і Francesc I Gonzaga
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Agnès Visconti і Italià
Joan Galeàs Visconti
Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.
Veure Agnès Visconti і Joan Galeàs Visconti
Leopold III, duc d'Àustria
Leopold III d'Habsburg dit el Just o el Valent, (1 de novembre de 1351 - 9 de juliol de 1386), fou un noble pertanyent a la família Habsburg que fou arxiduc i duc d'Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola (i comte de Tirol) de 1365 a 1379, i després només d'Estíria, Caríntia i Carniola (conjunt conegut com a Àustria Interior) de 1379 a 1386.
Veure Agnès Visconti і Leopold III, duc d'Àustria
Margarida Malatesta
Malatesta. Margarida Malatesta (en italià: Margherita Malatesti) (1370 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1399) fou una princesa de la Dinastia Malatesta que va esdevenir senyora consort de Màntua.
Veure Agnès Visconti і Margarida Malatesta
Mastino II della Scala
Mastino II della Scala fou fill d'Alboí I della Scala.
Veure Agnès Visconti і Mastino II della Scala
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Veure Agnès Visconti і Màntua
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Agnès Visconti і Milà
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Veure Agnès Visconti і Parma
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Veure Agnès Visconti і Rímini
Senyoriu de Milà
El Senyoriu de Milà fou un estat creat el 1197 per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Agnès Visconti і Senyoriu de Milà
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Veure Agnès Visconti і Visconti
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Agnès Visconti і 1362
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Agnès Visconti і 1375
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Agnès Visconti і 1391
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Agnès Visconti і 1405
Vegeu també
Decapitats
- Abu-s-Saraya aix-Xaybaní
- Agnès Visconti
- Alexandre II de Judea
- Anne-Françoise Moreau
- Antígon de Judea
- Artavasdes III
- Artxil de Kakhètia
- Barbatió
- Basili Onomàgul
- Bessos de Bactriana
- Cecília de Roma
- Constantí (usurpador)
- Constantí II de Constantinoble
- Constantina (esposa de Maurici)
- Estilicó
- Fabi Valent
- Flavi Focas
- Gai Marci Censorí
- Gai Treboni
- Gerard de Ridefort
- Germà (consogre de Maurici)
- Hamza ibn Ali ibn Ahmad
- Il·los
- Joan Baptista
- Joan el Secretari
- Justí el Màrtir
- Lleonci (emperador)
- Lleonci (usurpador)
- Maria de Santa Natàlia
- Maurici (emperador)
- Nazari i Cels
- Papa Esteve I
- Priscil·lià
- Procopi Antemi
- Procopi el Gran
- Regina (màrtir)
- Rosa Zárate
- Segimon de Borgonya
- Subri Flavus
- Sultan Husayn I
- Teudes
- Tiberi III
Morts el 1391
- Agnès Visconti
- Amadeu VII de Savoia
- An-Nàssir Salah-ad-Din
- Bertrando Alidosi
- Gastó III de Foix
- Joan III d'Armanyac
- Joan V Paleòleg
- Muhàmmad V de Gharnata
- Sadr al-Din Ardabili
- Uliana de Tver
Naixements del 1363
- Agnès Visconti
- Al-Mahdi li-Din Allah Ahmad ibn Yahya ibn al-Murtada
- Jean Gerson
- Margarida de Baviera-Straubing
- Maria de Sicília
- Zeami Motokiyo