Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bessos de Bactriana

Índex Bessos de Bactriana

Bessos (en grec antic Βήσσος 'Bḗssos') va ser sàtrapa de Bactriana i rei de l'Imperi persa de l'any 330 aC al 329 aC.

34 les relacions: Alexandre el Gran, Anàbasi d'Alexandre el Gran, Aracòsia, Ària (Pèrsia), Babistanes, Bactriana, Barzanes, Batalla de Gaugamela, Clit Meles, Darios III de Pèrsia, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Drangiana, Ecbàtana, Gandhara, Gedròsia, Grec antic, Hircània, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Persa, Khwarizm, Kirman, Macedònia (regió), Massàgetes, Pàrtia, Quint Curci Ruf, Regió d'Escítia, Sagàrtia, Samarcanda, Sàtrapa, Seleuc I Nicàtor, Setge de la Roca Sogdiana, Sogdiana, William Smith (lexicògraf).

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Alexandre el Gran · Veure més »

Anàbasi d'Alexandre el Gran

LAnàbasi d'Alexandre el Gran o Les campanyes d'Alexandre és una obra de l'autor Flavi Arrià, datada del, que explica les conquestes militars d'Alexandre el Gran, i n'és la font més important que es conserva.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Anàbasi d'Alexandre el Gran · Veure més »

Aracòsia

Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Aracòsia · Veure més »

Ària (Pèrsia)

Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Ària (Pèrsia) · Veure més »

Babistanes

Babistanes fou un magnat babiloni que va prendre part activa en el complot contra Darios III de Pèrsia, i inicialment va estar al costat de Bessos de Bactriana quan aquest es va proclamar rei el 330 aC, però tot seguit el va abandonar i es va posar al servei d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Babistanes · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Bactriana · Veure més »

Barzanes

Barzanes (en grec antic Βαρζάνης) o Satibarzanes (Σατιβαρζάνης), va ser sàtrapa persa d'Ària sota Darios III de Pèrsia.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Barzanes · Veure més »

Batalla de Gaugamela

La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Batalla de Gaugamela · Veure més »

Clit Meles

Clit (en llatí Cleitus, en grec antic Κλεῖτος o Κλειτός "Kleitos o Kleitós") fou un general macedoni de sobrenom Meles (Μέλας, negre) Era fill de Dròpides, i germà de Lanice o Hel·lanice, la dida d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Clit Meles · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology

El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »

Drangiana

Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Drangiana · Veure més »

Ecbàtana

Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Ecbàtana · Veure més »

Gandhara

Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Gandhara · Veure més »

Gedròsia

Gedròsia o Maka fou una satrapia persa i selèucida que limitava al sud amb l'oceà Índic; a l'est amb l'Indus; al nord amb Aracòsia; i a l'oest amb Drangiana i Carmània.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Gedròsia · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Bessos de Bactriana і Grec antic · Veure més »

Hircània

Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).

Nou!!: Bessos de Bactriana і Hircània · Veure més »

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Bessos de Bactriana і Imperi Persa · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Bessos de Bactriana і Khwarizm · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Kirman · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Macedònia (regió) · Veure més »

Massàgetes

Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Massàgetes · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Pàrtia · Veure més »

Quint Curci Ruf

Quint Curci Ruf o Rufus (Quintus Curtius Rufus; ?, dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Quint Curci Ruf · Veure més »

Regió d'Escítia

s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Regió d'Escítia · Veure més »

Sagàrtia

Sagàrtia va ser el nom de la regió de l'imperi Persa on actualment hi ha la ciutat de Yedz que incloïa el territori més tard conegut per Arbelitis, nom que va prendre de la ciutat principal, Arbela.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Sagàrtia · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Bessos de Bactriana і Samarcanda · Veure més »

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Sàtrapa · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Setge de la Roca Sogdiana

La Roca Sogdiana, o la Roca d'Ariamazes, era una fortalesa a la Sogdiana, capturada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 327 aC Oxiartes de Bactriana havia enviat la seva dona i les seves filles, una d'elles anomenada Roxana, per refugiar-se a la fortalesa, ja que es creia que era impenetrable i estava proveïda per aguantar un llarg setge.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Setge de la Roca Sogdiana · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.

Nou!!: Bessos de Bactriana і Sogdiana · Veure més »

William Smith (lexicògraf)

Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.

Nou!!: Bessos de Bactriana і William Smith (lexicògraf) · Veure més »

Redirigeix aquí:

Artaxerxes V.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »