Taula de continguts
27 les relacions: Any llum, Astronomy Picture of the Day, Catàleg Hipparcos, Constel·lació, Constel·lació del Pegàs, Dia, Didier Queloz, Estel, Excentricitat, Excentricitat orbital, Funció trigonomètrica, Henry Draper Catalogue, Júpiter (planeta), Massa, Michel Mayor, Nature, Període orbital, Planeta, Planeta extrasolar, Semieix major, Sistema solar, Sol, Terra, Unitat astronòmica, 1995, 51 del Pegàs b, 6 d'octubre.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure 51 del Pegàs і Any llum
Astronomy Picture of the Day
Astronomy Picture of the Day (APOD) és un lloc web proporcionat per la NASA i la Universitat Tecnològica de Michigan (MTU).
Veure 51 del Pegàs і Astronomy Picture of the Day
Catàleg Hipparcos
Els Catàlegs Hipparcos i Tycho (Tycho-1) són els principals productes de la missió astromètrica de l'Agència Espacial Europea, HIPPARCOS.
Veure 51 del Pegàs і Catàleg Hipparcos
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure 51 del Pegàs і Constel·lació
Constel·lació del Pegàs
El Pegàs (Pegasus) és una constel·lació de l'hemisferi nord anomenada així degut al mític Pegàs el cavall alat de la mitologia grega.
Veure 51 del Pegàs і Constel·lació del Pegàs
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Veure 51 del Pegàs і Dia
Didier Queloz
Didier Patrick Queloz (23 de febrer del 1966) és un astrònom suís amb un prolífic rècord en la recerca de planetes extrasolars.
Veure 51 del Pegàs і Didier Queloz
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure 51 del Pegàs і Estel
Excentricitat
En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.
Veure 51 del Pegàs і Excentricitat
Excentricitat orbital
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.
Veure 51 del Pegàs і Excentricitat orbital
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Veure 51 del Pegàs і Funció trigonomètrica
Henry Draper Catalogue
El Henry Draper Catalogue (HD) és un catàleg estel·lar amb dades astromètriques i espectroscòpiques de més de 225.000 estrelles.
Veure 51 del Pegàs і Henry Draper Catalogue
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure 51 del Pegàs і Júpiter (planeta)
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure 51 del Pegàs і Massa
Michel Mayor
Michel Gustave Édouard Mayor, (12 de gener de 1942) és un astrònom suís del Departament d'Astronomia de la Universitat de Ginebra.
Veure 51 del Pegàs і Michel Mayor
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Veure 51 del Pegàs і Nature
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure 51 del Pegàs і Període orbital
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure 51 del Pegàs і Planeta
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Veure 51 del Pegàs і Planeta extrasolar
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Veure 51 del Pegàs і Semieix major
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure 51 del Pegàs і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure 51 del Pegàs і Sol
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure 51 del Pegàs і Terra
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure 51 del Pegàs і Unitat astronòmica
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure 51 del Pegàs і 1995
51 del Pegàs b
51 del Pegàs b (51 Pegasi b), també anomenat Bel·lerofont, Gliese 882 b, HD 217014 b, HIP 113357 b o HR 8729 b, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana groga 51 del Pegàs.
Veure 51 del Pegàs і 51 del Pegàs b
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Veure 51 del Pegàs і 6 d'octubre
També conegut com 51 Pegasi.