Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Estat Imperial

Índex Estat Imperial

Estat Imperial era cadascun dels estats immediats del Sacre Imperi Romanogermànic o de propietat imperial (en alemany singular: Reichsstand, plural: Reichsstände), és a dir entitats territorials i polítiques.

54 les relacions: Alsàcia, August II de Polònia, Àustria, Bisbat de Metz, Bisbat de Toul, Bisbat de Verdun, Brandemburg, Cercle Imperial, Ciutat imperial lliure, Confederació del Rin, Confederació Germànica, Delfinat, Dieta Imperial, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Baviera, Ducat de Lorena, Electorat de Saxònia, Electorat del Palatinat, Ferran II d'Habsburg, França, Franc Comtat, Frederic V del Palatinat, Gran Mestre, Guerra dels Trenta Anys, Hongria, Immediatesa imperial, Imperi Alemany, Imperi Habsburg, Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic, Marcgravi, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mediatització i secularització, Orde Teutònic, Pau de Westfàlia, Prússia, Provença, Regne de Bohèmia, Regne de Lotaríngia, Regne de Prússia, Sacre Imperi Romanogermànic, Suïssa, Tres Bisbats, Vet, 1246, 1349, 1558, 1582, 1621, 1648, 1653, ..., 1678, 1736, 1801, 1806. Ampliar l'índex (4 més) »

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Estat Imperial і Alsàcia · Veure més »

August II de Polònia

Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).

Nou!!: Estat Imperial і August II de Polònia · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Estat Imperial і Àustria · Veure més »

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Estat Imperial і Bisbat de Metz · Veure més »

Bisbat de Toul

L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.

Nou!!: Estat Imperial і Bisbat de Toul · Veure més »

Bisbat de Verdun

Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.

Nou!!: Estat Imperial і Bisbat de Verdun · Veure més »

Brandemburg

* Brandenburg, estat federat d'Alemanya.

Nou!!: Estat Imperial і Brandemburg · Veure més »

Cercle Imperial

miniatura El Cercle Imperial (en alemany, Reichskreis, plural Reichskreise) va ser una agrupació regional dels estats del Sacre Imperi Romanogermànic, principalment amb el propòsit d'organitzar una defensa comuna i la recaptació d'impostos imperials, però també com una forma d'organització dins de la Dieta Imperial.

Nou!!: Estat Imperial і Cercle Imperial · Veure més »

Ciutat imperial lliure

Ciutats imperials lliures, 1648 En el Sacre Imperi Romanogermànic, una ciutat imperial lliure (en alemany: freie Reichsstadt, plural Reichsstädte) era una ciutat autònoma governada formalment per l'emperador (a diferència de la majoria de ciutats en l'imperi, que pertanyien a un estat sobirà del Sacre Imperi i eren governades per prínceps (Fürsten), ducs o prínceps-bisbes).

Nou!!: Estat Imperial і Ciutat imperial lliure · Veure més »

Confederació del Rin

La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).

Nou!!: Estat Imperial і Confederació del Rin · Veure més »

Confederació Germànica

La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.

Nou!!: Estat Imperial і Confederació Germànica · Veure més »

Delfinat

El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.

Nou!!: Estat Imperial і Delfinat · Veure més »

Dieta Imperial

La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Estat Imperial і Dieta Imperial · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Estat Imperial і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Ducat de Baviera

El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Estat Imperial і Ducat de Baviera · Veure més »

Ducat de Lorena

El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.

Nou!!: Estat Imperial і Ducat de Lorena · Veure més »

Electorat de Saxònia

LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.

Nou!!: Estat Imperial і Electorat de Saxònia · Veure més »

Electorat del Palatinat

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.

Nou!!: Estat Imperial і Electorat del Palatinat · Veure més »

Ferran II d'Habsburg

Retrat de Ferran II per Francesco Terzi Ferran II d'Habsburg (Linz, 14 de juny de 1529 - 24 de gener de 1595 a Innsbruck) fou un arxiduc austríac dels Habsburg, que en el repartiment de 1564 va rebre el ducat d'Àustria Anterior i el comtat de Tirol.

Nou!!: Estat Imperial і Ferran II d'Habsburg · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Estat Imperial і França · Veure més »

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Nou!!: Estat Imperial і Franc Comtat · Veure més »

Frederic V del Palatinat

Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.

Nou!!: Estat Imperial і Frederic V del Palatinat · Veure més »

Gran Mestre

Un Gran Mestre és la màxima autoritat d'una obediència maçònica.

Nou!!: Estat Imperial і Gran Mestre · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Estat Imperial і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Estat Imperial і Hongria · Veure més »

Immediatesa imperial

La Reichsfreiheit o Reichsunmittelbarkeit (adjectius reichsfrei, reichsunmittelbar, de reichs, "Imperi", i freiheit, "llibertat") va ser un estatus feudal i polític privilegiat, una forma d'Estat que una ciutat, una entitat religiosa o un principat feudal podia assolir en el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Estat Imperial і Immediatesa imperial · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Estat Imperial і Imperi Alemany · Veure més »

Imperi Habsburg

La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.

Nou!!: Estat Imperial і Imperi Habsburg · Veure més »

Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic

Els estats del Sacre Imperi Romanogermànic entre els segles  (962) i el (1806) mai han estat quantificats.

Nou!!: Estat Imperial і Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Marcgravi

El marcgravi (en alemany Markgraf, de Mark, 'frontera', 'marca', i Graf, 'comte') és el nom donat al títol germànic equivalent al de marquès.

Nou!!: Estat Imperial і Marcgravi · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Estat Imperial і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Mediatització i secularització

Mediatització i secularització són dos processos que es van fer servir en els Estats Imperials del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1795 i 1814, un període marcat pel final de la Revolució Francesa, el naixement i la desaparició del Primer Imperi Francès i la descomposició del Sacre Imperi Romanogermànic (causada per la victòria de l'Imperi Francès sobre Àustria), que va tenir com a conseqüència la creació i desaparició de la Confederació del Rin.

Nou!!: Estat Imperial і Mediatització i secularització · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: Estat Imperial і Orde Teutònic · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Estat Imperial і Pau de Westfàlia · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Estat Imperial і Prússia · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Estat Imperial і Provença · Veure més »

Regne de Bohèmia

El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.

Nou!!: Estat Imperial і Regne de Bohèmia · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Estat Imperial і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne de Prússia

El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.

Nou!!: Estat Imperial і Regne de Prússia · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Estat Imperial і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Estat Imperial і Suïssa · Veure més »

Tres Bisbats

Mapa dels Tres Bisbats l'any 1756, superposant-hi els municipis actuals Els Tres Bisbats (en francès, Trois-Évêchés) és una regió històrica de l'època de l'antic règim francès format per les ciutats imperials lliures de Metz, Toul i Verdun i pels territoris dependents de les seves diòcesis; i que tenia coma capital a la ciutat de Metz.

Nou!!: Estat Imperial і Tres Bisbats · Veure més »

Vet

La paraula vet (o veto) procedeix del llatí i significa literalment prohibeixo.

Nou!!: Estat Imperial і Vet · Veure més »

1246

El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Estat Imperial і 1246 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Imperial і 1349 · Veure més »

1558

; Països Catalans.

Nou!!: Estat Imperial і 1558 · Veure més »

1582

Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Estat Imperial і 1582 · Veure més »

1621

Sense descripció.

Nou!!: Estat Imperial і 1621 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Estat Imperial і 1648 · Veure més »

1653

Sense descripció.

Nou!!: Estat Imperial і 1653 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Estat Imperial і 1678 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estat Imperial і 1736 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Estat Imperial і 1801 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Estat Imperial і 1806 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Domini Imperial, Estats imperials.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »