Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ducat de Baviera

Índex Ducat de Baviera

El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

151 les relacions: Adam Heinrich von Steinau, Albert Azzo II de Milà, Albert el Gran, Albert I de Wittelsbach, Albert II d'Àustria, Albert VII d'Àustria, Alemanya, Ansprand, Aripert II, Arnulf de Caríntia, Arquebisbat de Bremen, Arxiducat d'Àustria, Balduí IV de Flandes, Batalla de Drakenburg, Baviera, Baviera-Ingolstadt, Baviera-Landshut, Baviera-Landshut-Ingolstadt, Baviera-Múnic, Benet XVI, Bertold de Baviera, Bertold I de Caríntia, Bertold II de Zähringen, Bertold III de Zähringen, Bisbat de Ratisbona, Bonifaci de Còrsega, Bonifaci I de Toscana, Ca la Gaietana, Carles III de Lorena, Carles XII de Suècia, Casa de Lorena, Casa de Luxemburg, Castell dels Montcada, Cloderic, Comtat d'Andechs, Comtat de Brunsvic, Comtat de Zutphen, Comtat del Tirol, Conclave de 1455, Conclave de 1458, Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats, Conrad I d'Alemanya, Conrad II de Baviera, Conrad III d'Alemanya, Conrad III de Baviera, Conrad III de Borgonya, Conradians, Dinastia dels Habsburg, Dinastia otoniana, Ducat, ..., Ducat d'Asti, Ducat d'Àustria, Ducat de Caríntia, Ducat de l'Alta Baviera, Ducat de la Baixa Baviera, Ducat de Trento, Ducat de Verona, Ducats arrel, Eberard de Baviera, Electorat de Baviera, Elisabet de Tirol, Engeldeu, Enric el Lleó, Enric II de Babenberg, Enric II de Baviera, Enric II de Brabant, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric III de Baviera, Enric IX de Baviera, Enric V de Baviera, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VII de Baviera, Enric X de Baviera, Estat Imperial, Esteve III de Wittelsbach, França Oriental, Frederic de Wittelsbach, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II el Bataller, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Garibald II de Baviera, Güelf I de Baviera, Güelf II de Baviera, Georg Friedrich Hildebrandt, Grimoald de Baviera, Guerra d'Esmalcalda, Guillem I de Wittelsbach, Heinrich Biber, Henri Karr, Herman II de Suàbia, Història d'Àustria, Història d'Eslovènia, Història de Bèlgica, Hugobert de Baviera, Huosi, Joan el Cec, Leopold IV de Babenberg, Llista de ducs de Baviera, Llista de papes de Roma, Lluís I de Wittelsbach, Lluís V de Wittelsbach, Lluïsa de Baviera, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Luitpoldings, Luitprand, Lutici, Marca d'Ístria, Marca d'Estíria, Marca de Caríntia, Marca de Carniola, Marca de Verona, Marca Oriental de Baviera, Marca Oriental de Saxònia, Margarida II d'Hainaut, Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera), Maties Corví, Meinardins, Mondsee, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Orde de cavalleria, Otó de Nordheim, Otó I de Suàbia, Otó I de Wittelsbach, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó II de Wittelsbach, Otó V de Wittelsbach, Ottokar II, Ottokar IV d'Estíria, Palatinat-Zweibrücken, Papa Damas II, Patriarcat d'Aquileia, Peter von Schaumberg, Pietro Correggio, Pula, Raab, Regne d'Alemanya, Salzburggau, Sigifred de Luxemburg, Solfeig, Solmització, Tassiló I, Tassiló II, Tedoald de Baviera, Teodó I de Baviera, Teodebert de Baviera, Teodolinda, 1195, 1686, 555, 737, 786. Ampliar l'índex (101 més) »

Adam Heinrich von Steinau

Adam Heinrich Graf von Steinau (mort el 1712) fou un Mariscal de Camp saxó.

Nou!!: Ducat de Baviera і Adam Heinrich von Steinau · Veure més »

Albert Azzo II de Milà

Albert Azzo II (Mòdena, 997 o 10 juliol 1009 - 20 d'agost de 1097), fou marcgravi de Milà i Ligúria, comte de Gavello i Pàdua, Rovigo, Lunigiana, Monselice i Montagnana; el nom deriva d'Albertezzo II, i va ser un poderós noble al Sacre Imperi Romanogermànic a Itàlia.

Nou!!: Ducat de Baviera і Albert Azzo II de Milà · Veure més »

Albert el Gran

Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.

Nou!!: Ducat de Baviera і Albert el Gran · Veure més »

Albert I de Wittelsbach

Albert I de Wittelsbach (alemany Albrecht) (Munic 25 de juliol de 1336 - La Haia 13 de desembre de 1404) va ser un governant feudal dels comtats d'Holanda, Zelanda, i Hainaut, als Països Baixos (en tots conegut com a Albert I) i a més, va ser duc d'una part de Baviera, primer mancomunadament amb els seus cinc germans de tota Baviera, després amb dos germans de Baixa Baviera i finalment sol de Baviera-Straubing.

Nou!!: Ducat de Baviera і Albert I de Wittelsbach · Veure més »

Albert II d'Àustria

Albert II d'Àustria (12 de desembre de 1298 – 16 d'agost de 1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola.

Nou!!: Ducat de Baviera і Albert II d'Àustria · Veure més »

Albert VII d'Àustria

Albert VII d'Àustria (Wiener Neustadt, 13 de novembre de 1559 - Brussel·les, Països Baixos espanyols 13 de juliol de 1621) fou un Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Nou!!: Ducat de Baviera і Albert VII d'Àustria · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Ducat de Baviera і Alemanya · Veure més »

Ansprand

Ansprand (al voltant de 657 - Pavia, juliol de 712) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia el 712.

Nou!!: Ducat de Baviera і Ansprand · Veure més »

Aripert II

Aripert o Aribert II (? - Pavia, març de 712) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia (702-712).

Nou!!: Ducat de Baviera і Aripert II · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Ducat de Baviera і Arnulf de Caríntia · Veure més »

Arquebisbat de Bremen

Larquebisbat de Bremen i larxidiòcesi de Bremen —Erzbistum Bremen — fou una jurisdicció feudal imperial en part sobirana que no ha de ser confosa amb la moderna arxidiòcesi d'Hamburg fundada el 1994.

Nou!!: Ducat de Baviera і Arquebisbat de Bremen · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Ducat de Baviera і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

Balduí IV de Flandes

Balduí IV de Flandes, dit Balduí el Barbut o Balduí Bella Barba (980 - † 30 de maig de 1035.) fou comte de Flandes (987 - 1035).

Nou!!: Ducat de Baviera і Balduí IV de Flandes · Veure més »

Batalla de Drakenburg

La batalla de Drakenburg és una batalla de la Guerra d'Esmalcalda que va tenir lloc el 23 maig 1547 entre la Lliga Smalkalda i l'exèrcit imperial a Drakenburg, durant el setge de Bremen per l'exèrcit imperial.

Nou!!: Ducat de Baviera і Batalla de Drakenburg · Veure més »

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Ducat de Baviera і Baviera · Veure més »

Baviera-Ingolstadt

Baviera-Ingolstadt va ser una branca de ducs de Baviera que va existir des de la partició de Baviera-Landshut el 1392 fins al 1445, quan va passar a la segona línia de Baviera-Landshut.

Nou!!: Ducat de Baviera і Baviera-Ingolstadt · Veure més »

Baviera-Landshut

Baviera-Landshut fou una línia de ducs de Baviera.

Nou!!: Ducat de Baviera і Baviera-Landshut · Veure més »

Baviera-Landshut-Ingolstadt

Baviera-Landshut-Ingolstadt fou una línia ducal de Baviera sorgida de facto el 1445 i formalment el 1447, per l'annexió de Baviera-Ingolstadt a Baviera-Landshut.

Nou!!: Ducat de Baviera і Baviera-Landshut-Ingolstadt · Veure més »

Baviera-Múnic

Els quatre comtats de Baviera segons la divisió territorial del 1392 (Baviera-Múnic en verd) Baviera-Múnic, en alemany Bayern-München, fou una línia de ducs de Baviera que va existir des de la partició de 1392 fins al 1503.

Nou!!: Ducat de Baviera і Baviera-Múnic · Veure més »

Benet XVI

va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.

Nou!!: Ducat de Baviera і Benet XVI · Veure més »

Bertold de Baviera

Bertold (vers 900 - 23 de novembre de 947), de la dinastia dels Luitpoldings, fou el fill més jove del marcgravi Luitpold de Baviera i de Cunegunda, germana del duc de Suàbia Erchanger.

Nou!!: Ducat de Baviera і Bertold de Baviera · Veure més »

Bertold I de Caríntia

Bertold I de Zähringen i de Caríntia (nascut vers l'any 1000, mort el 6 de novembre de 1078 a Weilheim an der Teck), dit el Barbut, fou comte d'Ortenau i Brisgau i l'ancestre de la casa de Baden i fou també duc de Caríntia i marcgravi de Verona.

Nou!!: Ducat de Baviera і Bertold I de Caríntia · Veure més »

Bertold II de Zähringen

Bertold II de Zähringen (vers 1050-12 abril 1111) va ser comte de Zähringen des de 1078 a vers el 1000, duc pretendent de Caríntia des 1092 a 1098, i duc de Zähringen vers el 1000 a 10011 o 1012.

Nou!!: Ducat de Baviera і Bertold II de Zähringen · Veure més »

Bertold III de Zähringen

Bertold III de Zähringen (? - 19 de febrer de 1122) fou el segon duc de Zähringen (1111-1122).

Nou!!: Ducat de Baviera і Bertold III de Zähringen · Veure més »

Bisbat de Ratisbona

El bisbat de Ratisbona és una seu episcopal de l'església Catòlica a Alemanya, sufragani de l'arquebisbat de Múnic i Freising.

Nou!!: Ducat de Baviera і Bisbat de Ratisbona · Veure més »

Bonifaci de Còrsega

Bonifaci de Còrsega, també esmentat com Bonifaci II de Toscana i Lucca, o de Túscia i Lucca (788-847), va ser marquès de Toscana des 823 a 834/844 i Corsicae Tutor (governador de Còrsega).

Nou!!: Ducat de Baviera і Bonifaci de Còrsega · Veure més »

Bonifaci I de Toscana

Bonifaci I de Toscana o Tuscia, o de Lucca, dit el Bavarès (segle VIII - 823), fundador de la dinastia bavaresa de Toscana, fou duc de Túscia (citat el 812) i comte de Lucca i marquès de Toscana (citat el 813), fins a la seva mort el 823.

Nou!!: Ducat de Baviera і Bonifaci I de Toscana · Veure més »

Ca la Gaietana

Ca la Gaietana és un edifici d'Alella catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Ducat de Baviera і Ca la Gaietana · Veure més »

Carles III de Lorena

Carles III i la seva dona Clàudia que representa els seus sants protectors Carles III de Lorena (Nancy, 18 de febrer de 1543 - ibídem 14 de maig de 1608) fou duc de Lorena i de Bar.

Nou!!: Ducat de Baviera і Carles III de Lorena · Veure més »

Carles XII de Suècia

, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.

Nou!!: Ducat de Baviera і Carles XII de Suècia · Veure més »

Casa de Lorena

La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.

Nou!!: Ducat de Baviera і Casa de Lorena · Veure més »

Casa de Luxemburg

Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.

Nou!!: Ducat de Baviera і Casa de Luxemburg · Veure més »

Castell dels Montcada

El Castell dels Montcada estava situat a la part alta de la ciutat de Vic i fou erigit a finals del.

Nou!!: Ducat de Baviera і Castell dels Montcada · Veure més »

Cloderic

Cloderic., En llatí, aquest nom germànic que significa "il·lustre per la potència" és utilitzat com Chlodoricus.

Nou!!: Ducat de Baviera і Cloderic · Veure més »

Comtat d'Andechs

escut de la casa d'Andechs El comtat d'Andechs fou una jurisdicció feudal d'Alemanya i Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Ducat de Baviera і Comtat d'Andechs · Veure més »

Comtat de Brunsvic

El Comtat de Brunsvic o Brunswick fou un comtat que existí dins del Ducat de Saxònia medieval des del fins a 1235, quan fou elevat a ducat, el Ducat de Brunsvic-Lüneburg.

Nou!!: Ducat de Baviera і Comtat de Brunsvic · Veure més »

Comtat de Zutphen

El comtat de Zutphen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada per la ciutat de Zutphen i rodalia.

Nou!!: Ducat de Baviera і Comtat de Zutphen · Veure més »

Comtat del Tirol

El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.

Nou!!: Ducat de Baviera і Comtat del Tirol · Veure més »

Conclave de 1455

El conclave de 1455 (4 al 8 d'abril) va elegir Alfons Borja com a Papa Calixt III després de la mort del Papa Nicolau V. Va ser el primer conclave que es va fer al Palau Vaticà, el lloc de tots els conclaves papals amb l'excepció de cinc, des d'aquell moment.

Nou!!: Ducat de Baviera і Conclave de 1455 · Veure més »

Conclave de 1458

El Cónclave de 1458 es va celebrar del 16 al 19 d'agost, després de la mort del papa Calixt III, i acabà amb l'elecció del cardenal Enea Silvio Piccolomini que esdevindria Papa amb el nom de Pius II.

Nou!!: Ducat de Baviera і Conclave de 1458 · Veure més »

Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats

La conquesta hongaresa de la conca dels Carpats, també coneguda com la conquesta hongaresa o presa de terres hongaresa (en hongarès, honfoglalás: 'conquesta de la pàtria'), va ser una sèrie d'esdeveniments històrics que va culminar amb l'establiment del poble hongarès a l'Europa central al final del i principis del.

Nou!!: Ducat de Baviera і Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats · Veure més »

Conrad I d'Alemanya

Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).

Nou!!: Ducat de Baviera і Conrad I d'Alemanya · Veure més »

Conrad II de Baviera

Conrad II (setembre o octubre de 1052, Regensburg - 10 d'abril de 1055, Regensburg), anomenat el Nen, fou duc de Baviera (1054-1055).

Nou!!: Ducat de Baviera і Conrad II de Baviera · Veure més »

Conrad III d'Alemanya

Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.

Nou!!: Ducat de Baviera і Conrad III d'Alemanya · Veure més »

Conrad III de Baviera

Conrad III (al voltant de 1020 - 5 de desembre de 1055), també conegut com a Cunó o Kunó, fou duc de Baviera de 1049 a 1053.

Nou!!: Ducat de Baviera і Conrad III de Baviera · Veure més »

Conrad III de Borgonya

Conrad III de Borgonya, anomenat Conrad el Pacífic (vers 925 - 19 d'octubre del 993) fou rei d'Arles (unió de la Borgonya Transjurana amb la Borgonya Cisjurana i Provença) del 937 a la seva mort el 993.

Nou!!: Ducat de Baviera і Conrad III de Borgonya · Veure més »

Conradians

Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del al XI.

Nou!!: Ducat de Baviera і Conradians · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Ducat de Baviera і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia otoniana

La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.

Nou!!: Ducat de Baviera і Dinastia otoniana · Veure més »

Ducat

Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.

Nou!!: Ducat de Baviera і Ducat · Veure més »

Ducat d'Asti

El ducat d'Asti va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica amb centre a Asti.

Nou!!: Ducat de Baviera і Ducat d'Asti · Veure més »

Ducat d'Àustria

El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.

Nou!!: Ducat de Baviera і Ducat d'Àustria · Veure més »

Ducat de Caríntia

El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.

Nou!!: Ducat de Baviera і Ducat de Caríntia · Veure més »

Ducat de l'Alta Baviera

El Ducat de l'Alta Baviera fou el territori d'una línia ducal de Baviera que va existir del 1255 al 1340 (baixa edat mitjana) que es va restaurar de 1349 al 1363.

Nou!!: Ducat de Baviera і Ducat de l'Alta Baviera · Veure més »

Ducat de la Baixa Baviera

El Ducat de la Baixa Baviera fou un ducat de part de la Baixa Baviera existia des 1255 i 1340.

Nou!!: Ducat de Baviera і Ducat de la Baixa Baviera · Veure més »

Ducat de Trento

El ducat de Trento va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.

Nou!!: Ducat de Baviera і Ducat de Trento · Veure més »

Ducat de Verona

El ducat de Verona va ser un dels ducats establerts pels llombards a Itàlia.

Nou!!: Ducat de Baviera і Ducat de Verona · Veure més »

Ducats arrel

Els ducats arrels (de l'alemany Stammesherzogtum, literalment "ducat tribal") foren territoris que van constituir el Regne Franc Oriental, o el futur Regne d'Alemanya.

Nou!!: Ducat de Baviera і Ducats arrel · Veure més »

Eberard de Baviera

Eberard fou el fill gran i successor d'Arnulf el Dolent, de Baviera (907-937).

Nou!!: Ducat de Baviera і Eberard de Baviera · Veure més »

Electorat de Baviera

L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.

Nou!!: Ducat de Baviera і Electorat de Baviera · Veure més »

Elisabet de Tirol

Elisabet de Tirol (o de Gorízia-Tirol) o Elisabet de Caríntia (vers 1262-28 d'octubre de 1312) de la casa dels meinardins de Tirol o sigui de la dinastia de Gorízia-Tirol, fou reina dels Romans, reina d'Alemanya i duquessa d'Àustria per matrimoni.

Nou!!: Ducat de Baviera і Elisabet de Tirol · Veure més »

Engeldeu

Engeldeu o Engildeu (esmentat vers 878-895) va ser marcgravi de Baviera de 890 a 895.

Nou!!: Ducat de Baviera і Engeldeu · Veure més »

Enric el Lleó

Enric el Lleó - Heinrich der Löwe - (Ravensburg, 1129 - 2 d'agost de 1195) va ser un membre de la casa de Welf que fou duc de Saxònia, com a Enric III, des de 1142, i duc de Baviera, com a Enric XII, des de 1156, ducats que va governar fins al 1180.

Nou!!: Ducat de Baviera і Enric el Lleó · Veure més »

Enric II de Babenberg

Estàtua d'Enric ''Jasomirgott'' a Viena Enric II de Babenberg dit Jasomirgott (1107 – 13 de gener de 1177) fou comte palatí del Rin (1140-1141), duc de Baviera (Enric XI de Baviera 1143-1156) i marcgravi (Enric II d'Àustria 1141-1156) i després duc d'Àustria (Enric II d'Àustria 1156-1177) de la casa de Babenberg.

Nou!!: Ducat de Baviera і Enric II de Babenberg · Veure més »

Enric II de Baviera

Enric II de Baviera (951-995), anomenat el Barallós o el Busca-raons (en alemany Heinrich der Zanker, en anglès Henry II the Wrangler o the Quarrelsome), era fill d'Enric I de Baviera i de Judit de Baviera i en setena generació descendent de Carlemany.

Nou!!: Ducat de Baviera і Enric II de Baviera · Veure més »

Enric II de Brabant

Enric II de Brabant (1207–1248), va ser duc de Brabant des de 1235 fins al 1248.

Nou!!: Ducat de Baviera і Enric II de Brabant · Veure més »

Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.

Nou!!: Ducat de Baviera і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric III de Baviera

Enric III de Baviera i I de Caríntia (940 - 5 d'octubre 989), anomenat el Jove, fou l'únic fill supervivent del duc Bertold de Baviera.

Nou!!: Ducat de Baviera і Enric III de Baviera · Veure més »

Enric IX de Baviera

Enric IX de Baviera o Enric el Negre (1075 - desembre de 1126) fou un membre de la Casa de Welf que va ser duc de Baviera des 1120 a 1126.

Nou!!: Ducat de Baviera і Enric IX de Baviera · Veure més »

Enric V de Baviera

Enric de les Ardenes (Enric I de Luxemburg i V de Baviera), mort el 1026, va ser comte a Luxemburg (com Enric I) de 998 a 1026 i duc de Baviera (com Enric V) de 1004 a 1009 i de 1017 a 1026.

Nou!!: Ducat de Baviera і Enric V de Baviera · Veure més »

Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic

va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).

Nou!!: Ducat de Baviera і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric VII de Baviera

Enric de Luxemburg (II de Luxemburg i VII de Baviera), mort el 16 d'octubre de 1047, va ser comte a Luxemburg com Enric II de 1026 a 1047 i duc de Baviera com Enric VII de 1042 a 1047.

Nou!!: Ducat de Baviera і Enric VII de Baviera · Veure més »

Enric X de Baviera

Parentius d'Enric Enric X de Baviera dit l'Orgullós o el Superb (vers 1108-20 d'octubre de 1139) va ser duc de Baviera (1126-1139), duc de Saxònia (com Enric II de Saxònia, 1137-1139), i marcgravi de Toscana (1137-1139).

Nou!!: Ducat de Baviera і Enric X de Baviera · Veure més »

Estat Imperial

Estat Imperial era cadascun dels estats immediats del Sacre Imperi Romanogermànic o de propietat imperial (en alemany singular: Reichsstand, plural: Reichsstände), és a dir entitats territorials i polítiques.

Nou!!: Ducat de Baviera і Estat Imperial · Veure més »

Esteve III de Wittelsbach

Partició de 1392 Baviera-Ingolstadt 1392-1429 Esteve III de Wittelsbach (en alemany: Stephan III der Kneissl, Herzog von Bayern, 1337 - 26 de setembre de 1413 a Niederschönenfeld) fou un duc de Baviera des 1375.

Nou!!: Ducat de Baviera і Esteve III de Wittelsbach · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Ducat de Baviera і França Oriental · Veure més »

Frederic de Wittelsbach

Partició del 1392 Frederic de Wittelsbach (1339 - 4 de desembre de 1393) va ser duc de Baviera des 1375.

Nou!!: Ducat de Baviera і Frederic de Wittelsbach · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Ducat de Baviera і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic II el Bataller

Frederic es mort a la batalla del Leitha, a la genealogia dels Babenberg al monestir de Klosterneuburg, 1489-92 Frederic II, conegut com el Bataller (alemany Friedrich der Streitbare, 25 d'abril de 1211 – 15 de juny de 1246) fou duc d'Àustria i duc d'Estíria de 1230 a 1246, el darrer de la casa de Babenberg.

Nou!!: Ducat de Baviera і Frederic II el Bataller · Veure més »

Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.

Nou!!: Ducat de Baviera і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Garibald II de Baviera

Garibald II († 640) va ser el tercer duc de Baviera (609-640).

Nou!!: Ducat de Baviera і Garibald II de Baviera · Veure més »

Güelf I de Baviera

Güelf I o Welf I (mort el 6 de novembre de 1101 a Pafos, Xipre) va ser duc de Baviera des 1070 a 1077 i des del 1096 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat de Baviera і Güelf I de Baviera · Veure més »

Güelf II de Baviera

Welf II o Güelf II (1072 - Kaufering 24 de setembre de 1120, també anomenat Welfhard) dit el Gros, va ser duc de Baviera des 1101 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat de Baviera і Güelf II de Baviera · Veure més »

Georg Friedrich Hildebrandt

Georg Friedrich Hildebrandt (5 de juny de 1764, Hannover, Regne de Hannover - 23 de mars de 1816, Erlangen, Ducat de Baviera) fou un farmacèutic, químic, i anatomista.

Nou!!: Ducat de Baviera і Georg Friedrich Hildebrandt · Veure més »

Grimoald de Baviera

Grimoald de Baviera, anomenat també Grimuald, Grimald, Grimwald (+ 725), va ser duc de Baviera de la dinastia dels agilolfings des del 715 fins a la seva mort, en un principi amb menors atribucions que el seu pare Teodó II de Baviera, cap suprem del ducat dividit entre els seus quatre fills, els germans de Grimoald, Teodebert, Tedoald i Tassiló II; vers el 719 la mort dels seus tres germans li va permetre unificar Baviera sota el seu govern.

Nou!!: Ducat de Baviera і Grimoald de Baviera · Veure més »

Guerra d'Esmalcalda

La Guerra d'Esmalcalda (en Schmalkaldischer Krieg) es va desenvolupar al Sacre Imperi Romanogermànic entre 1546 i 1547, i va enfrontar a l'exèrcit de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, comandat per Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba, contra l'exèrcit de la Lliga d'Esmalcalda, formada per la major part dels estats luterans del Sacre Imperi i dirigida per Joan Frederic de Saxònia i Felip I de Hessen.

Nou!!: Ducat de Baviera і Guerra d'Esmalcalda · Veure més »

Guillem I de Wittelsbach

Guillem I de Wittelsbach, successivament duc de Baviera, de la Baixa Baviera i de Baviera-Straubing (Frankfurt del Main, 12 de maig de 1330 - 15 d'abril de 1389 a Le Quesnoy), va ser el segon fill de l'emperador Lluís IV de Baviera de la seva segona esposa Margarida d'Holanda i Hainaut.

Nou!!: Ducat de Baviera і Guillem I de Wittelsbach · Veure més »

Heinrich Biber

Heinrich Ignaz Franz von Biber (Wartenberg, ara Stráž pod Ralskem, República Txeca, 12 d'agost de 1644 - Salzburg, Arxiducat d'Àustria, 3 de maig de 1704) fou un compositor i violinista austríac.

Nou!!: Ducat de Baviera і Heinrich Biber · Veure més »

Henri Karr

Henri Karr (Dos-Ponts, Palatinat-Dos-Ponts, 1784 - París, 10 de gener de 1842) fou un pianista i compositor d'origen bavarès, actiu a París al començament del segle XIX.

Nou!!: Ducat de Baviera і Henri Karr · Veure més »

Herman II de Suàbia

Herman II († 4 de maig de 1003) fou un conradià, duc d'Alsàcia i duc de Suàbia de 997 fins a la seva mort el 1003.

Nou!!: Ducat de Baviera і Herman II de Suàbia · Veure més »

Història d'Àustria

Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.

Nou!!: Ducat de Baviera і Història d'Àustria · Veure més »

Història d'Eslovènia

La història d'Eslovènia documenta el període del territori dels eslovens des del fins als temps presents.

Nou!!: Ducat de Baviera і Història d'Eslovènia · Veure més »

Història de Bèlgica

477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.

Nou!!: Ducat de Baviera і Història de Bèlgica · Veure més »

Hugobert de Baviera

Hugobert, Hugbert, Hucbert o Hukbert fou un duc de Baviera de la dinastia dels agilolfings (725 - 736).

Nou!!: Ducat de Baviera і Hugobert de Baviera · Veure més »

Huosi

Els Huosi foren una de les famílies Uradel (nobles aristocràtics) al ducat de Baviera durant el regnat de la dinastia Agilolfinga, esmentada a la Lex Baiuvariorum del 743.

Nou!!: Ducat de Baviera і Huosi · Veure més »

Joan el Cec

Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).

Nou!!: Ducat de Baviera і Joan el Cec · Veure més »

Leopold IV de Babenberg

fou marcgravi d'Àustria de la casa de Babenberg, des de novembre de 1136 a 1141 com a Leopold IV, i duc de Baviera com a Leopold I des de 1139 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat de Baviera і Leopold IV de Babenberg · Veure més »

Llista de ducs de Baviera

Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.

Nou!!: Ducat de Baviera і Llista de ducs de Baviera · Veure més »

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Nou!!: Ducat de Baviera і Llista de papes de Roma · Veure més »

Lluís I de Wittelsbach

Lluís I de Wittelsbach o Lluís I de Baviera (en alemany: Ludwig I der Kelheimer, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein) (Kelheim, 23 de desembre 1173 - mort a Kelheim el 15 de setembre de 1231) va ser duc de Baviera el 1183 i comte palatí del Rin el 1214.

Nou!!: Ducat de Baviera і Lluís I de Wittelsbach · Veure més »

Lluís V de Wittelsbach

Lluís de Wittelbach, anomenat el Brandenburguès (maig de 1315 - 18 de setembre de 1361) va ser marcgravi de Brandenburg i comte de Tirol com Lluís I de Brandenburg o Lluís I de Tirol, i duc de Baviera (1347-1349) i duc d'Alta Baviera (1349-1361) com Lluís V de Baviera o Lluís V de Wittelsbach.

Nou!!: Ducat de Baviera і Lluís V de Wittelsbach · Veure més »

Lluïsa de Baviera

Lluïsa de Baviera, duquessa de Baviera (Múnic, 30 d'agost de 1808 - 25 de gener de 1892) fou una princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial de la qual descendeix el rei Albert II de Bèlgica, el gran duc Enric I de Luxemburg o el cap de la Casa reial italiana, el príncep Víctor Manuel de Savoia.

Nou!!: Ducat de Baviera і Lluïsa de Baviera · Veure més »

Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic

Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.

Nou!!: Ducat de Baviera і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Luitpoldings

La dinastia Luitpoldinga o dels Luitpoldings (Luitpoldinger) fou una nissaga nobiliària que va governar Baviera al començament de l'Edat Mitjana (segle IX), en els períodes 895-947 i 983-985.

Nou!!: Ducat de Baviera і Luitpoldings · Veure més »

Luitprand

Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.

Nou!!: Ducat de Baviera і Luitprand · Veure més »

Lutici

Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est.

Nou!!: Ducat de Baviera і Lutici · Veure més »

Marca d'Ístria

El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.

Nou!!: Ducat de Baviera і Marca d'Ístria · Veure més »

Marca d'Estíria

Carniola i d'Estíria, segons William Robert Shepherd, 1923. La Marca d'Estíria (alemany Steiermark) fou una entitat depenent del ducat de Caríntia organitzada en el territori entre els rius Mur, Mürz i Enns, al temps de la fundació del ducat el 976 (abans Caríntia era una marca) com a zona fronterera enfront dels magiars.

Nou!!: Ducat de Baviera і Marca d'Estíria · Veure més »

Marca de Caríntia

X. La marca de Caríntia és la porció central del conjunt de marques bavareses de color porpra a la part inferior dreta La marca de Caríntia fou una jurisdicció feudal i districte de frontera de l'Imperi Carolingi i després del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Ducat de Baviera і Marca de Caríntia · Veure més »

Marca de Carniola

X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.

Nou!!: Ducat de Baviera і Marca de Carniola · Veure més »

Marca de Verona

La Marca de Verona o Marca Veronesa fou una jurisdicció feudal creada al sota domini franc a la regió de Verona a Itàlia, la qual, després d'estar integrada a les marques de Baviera i de Caríntia va esdevenir una marca unida al ducat de Baviera per decisió de l'emperador Otó I. Tot i que jurídicament va existir fins al, no va tenir existència real després del.

Nou!!: Ducat de Baviera і Marca de Verona · Veure més »

Marca Oriental de Baviera

Evolució territorial de la Marca Oriental de Baviera La Marca Oriental de Baviera (Ostmark o Àustria) fou establerta vers el 960 a la regió de l'Enns, poc temps després de la derrota dels hongaresos davant Otó I a Lechfeld (955).

Nou!!: Ducat de Baviera і Marca Oriental de Baviera · Veure més »

Marca Oriental de Saxònia

La Marca Oriental de Saxònia o Marca Oriental (Ostmark) (alemany: Sächsische Ostmark) fou un marca del Sacre Imperi Romanogermànic de la segona meitat del segle X fins al.

Nou!!: Ducat de Baviera і Marca Oriental de Saxònia · Veure més »

Margarida II d'Hainaut

Margarida II d'Hainaut (1311 - Valenciennes, 30 de setembre de 1355) va ser comtessa d'Hainaut, de 1345 a 1355, comtessa d'Holanda i de Zelanda de 1345 a 1354 sota el nom de Margarida I. Era filla de Guillem I, comte d'Holanda i Hainaut, i de Joana de Valois.

Nou!!: Ducat de Baviera і Margarida II d'Hainaut · Veure més »

Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera)

Maria Anna de Baviera o Maria Anna d'Àustria -en alemany Maria Anna von Österreich- (Graz, Arxiducat d'Àustria, 13 de gener de 1610 - Múnic, 25 de setembre de 1665) fou una noble de la casa dels Ausburg que fou duquessa consort de Baviera i regent.

Nou!!: Ducat de Baviera і Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera) · Veure més »

Maties Corví

Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat de Baviera і Maties Corví · Veure més »

Meinardins

El Meirnardins o Meinardians (alemany: Meinhardiner), també anomenats Comtes de Görz/Gorízia (alemany: Grafen von Görz, italià: Conti di Gorizia), foren una nissaga comtal del Sacre Imperi Romanogermànic, originalment oficials al Patriarcat d'Aquileia, que des de 1127 governaven el comtat de Gorízia (Görz).

Nou!!: Ducat de Baviera і Meinardins · Veure més »

Mondsee

Mondsee és una localitat del districte de Vöcklabruck, a l'estat d'Alta Àustria, Àustria, amb una població estimada a principi de l'any 2018 de 3734 habitants.

Nou!!: Ducat de Baviera і Mondsee · Veure més »

Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món

Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.

Nou!!: Ducat de Baviera і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »

Orde de cavalleria

Els ordes de cavalleria apareixen al amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, presents en els antics ordes militars.

Nou!!: Ducat de Baviera і Orde de cavalleria · Veure més »

Otó de Nordheim

Otó de Nordheim (alemany: Otto von Northeim) (vers 1020-11 de gener de 1083) va ser duc de Baviera del 1061 al 1070.

Nou!!: Ducat de Baviera і Otó de Nordheim · Veure més »

Otó I de Suàbia

Otó I de Suàbia (954 - † 31 d'octubre del 982 a Lucca) fou duc de Suàbia i duc de Baviera.

Nou!!: Ducat de Baviera і Otó I de Suàbia · Veure més »

Otó I de Wittelsbach

Otó I de Wittelsbach (1117 - juliol 1183), anomenat el cap Vermell - en alemany: der Rotkopf- fou duc de Baviera des de 1180 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat de Baviera і Otó I de Wittelsbach · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Ducat de Baviera і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Otó II de Wittelsbach

Otó II de Wittelsbach, conegut també com a Otó IV de Baviera (alemany: Otto II der Erlauchte, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein) (Kelheim 7 d'abril de 1206 – 29 de novembre de 1253) fou duc de Baviera i comte palatí del Rin.

Nou!!: Ducat de Baviera і Otó II de Wittelsbach · Veure més »

Otó V de Wittelsbach

Otó V de Wittelsbach (1346 - 15 de novembre de 1379) fou duc de Baviera (com a Otó VII per ser el setè d'aquest nom al capdavant del Ducat, però també Otó V per ser el cinquè de la dinastia Wittelsbach); també fou marcgravi i elector de Brandenburg com Otó V. Otó era el quart fill de l'emperador Lluís IV i de la seva segona esposa, Margarida d'Avesnes, comtessa d'Hainaut, d'Holanda i Zelanda.

Nou!!: Ducat de Baviera і Otó V de Wittelsbach · Veure més »

Ottokar II

Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).

Nou!!: Ducat de Baviera і Ottokar II · Veure més »

Ottokar IV d'Estíria

Ottokar IV (1163 - 8 de maig de 1192) fou marcgravi d'Estíria el 1164 i després duc, a partir de 1180 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat de Baviera і Ottokar IV d'Estíria · Veure més »

Palatinat-Zweibrücken

El Palatinat-Zweibrücken (alemany: Pfalz-Zweibrücken), també anomenat Comtat Palatí de Zweibrücken (Pfalzgrafschaft Zweibrücken) o Ducat de Zweibrücken (Herzogtum Pfalz-Zweibrücken), és un antic estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Ducat de Baviera і Palatinat-Zweibrücken · Veure més »

Papa Damas II

Damas II, de nom Poppo de Brixen, (Pildenau, Ducat de Baviera, ? – Palestrina, Estats pontificis, 9 d'agost de 1048) fou Papa de l'Església catòlica durant el 1048.

Nou!!: Ducat de Baviera і Papa Damas II · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: Ducat de Baviera і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Peter von Schaumberg

fou un cardenal bavarès.

Nou!!: Ducat de Baviera і Peter von Schaumberg · Veure més »

Pietro Correggio

Pietro Correggio, va ser fill de Giberto IV Correggio i de Paola Visconti, i va ser senyor sobirà de la meitat de Correggio, Campagnola i Fabbrico junt amb els seus germans Giberto V Correggio, Galasso Correggio i Gherardo VI Correggio, des del 1389.

Nou!!: Ducat de Baviera і Pietro Correggio · Veure més »

Pula

Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.

Nou!!: Ducat de Baviera і Pula · Veure més »

Raab

Raab és un petit municipi de l'Alta Àustria.

Nou!!: Ducat de Baviera і Raab · Veure més »

Regne d'Alemanya

El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.

Nou!!: Ducat de Baviera і Regne d'Alemanya · Veure més »

Salzburggau

Els Salzburggau fou un territori històric aparegut al dins el ducat de Baviera, a l'entorn de Salzburg i el país veí, amb l'àrea de la ciutat actual.

Nou!!: Ducat de Baviera і Salzburggau · Veure més »

Sigifred de Luxemburg

Sigifred, nascut vers 922 i mort el 998, fou el primier comte d'un territori que després fou el comtat de Luxemburg.

Nou!!: Ducat de Baviera і Sigifred de Luxemburg · Veure més »

Solfeig

Melodia de l'himne a Sant Joan El solfeig o solfa és la tècnica d'entonar una melodia –fent cas de l'entonació, la durada, la intensitat i el fraseig de la partitura– gesticulant la marca del compàs i pronunciant els noms de les notes musicals entonades.

Nou!!: Ducat de Baviera і Solfeig · Veure més »

Solmització

Solmització és el sistema de notació musical utilitzat a Amèrica (excepte Estats Units), Espanya, França, Itàlia i Portugal per nomenar les notes musicals mitjançant les síl·labes do, re, mi, fa, sol, la i si.

Nou!!: Ducat de Baviera і Solmització · Veure més »

Tassiló I

Tassilo I († 609) fou el segon duc de Baviera (590-609), de la família dels agilolfings, probablement fill de Garibald I, duc de Baviera, i de Waldrada.

Nou!!: Ducat de Baviera і Tassiló I · Veure més »

Tassiló II

Tassiló II (+ vers 719) fou duc de Baviera, fill de Teodó II de Baviera.

Nou!!: Ducat de Baviera і Tassiló II · Veure més »

Tedoald de Baviera

Tedoald I de Baviera, anomenat també Teudebald, Teodald, Teobald, Teodolt o Teodoalt (... - vers 719), va ser duc de Baviera de la dinastia dels agilolfings des del 711 fins a la seva mort, amb menors atribucions que el seu pare Teodó II de Baviera però probablement les mateixes que el seu germà Teodebert de Baviera que ja governava des de 702; abans del 715 el ducat va ser dividit entre Teodebert, Tedoald, Grimoald i Tassiló, que eren germans i tots ells fills de Toedó II.

Nou!!: Ducat de Baviera і Tedoald de Baviera · Veure més »

Teodó I de Baviera

Teodó I de Baviera (? - 680) fou un suposat duc de Baviera, fill i successor de Garibald II de Baviera (640).

Nou!!: Ducat de Baviera і Teodó I de Baviera · Veure més »

Teodebert de Baviera

Teodebert I de Baviera, també Teodbert, Teudebert o Todpert (685 - 719), fou duc de Baviera de la dinastía dels agilolfings des del 702 fins a la seva mort, però supeditat fins al 716/717 al seu pare Teodó II de Baviera i a partir del 711 més o menys compartint el poder amb el seu germà Teodald i després també Grimoald i Tassiló.

Nou!!: Ducat de Baviera і Teodebert de Baviera · Veure més »

Teodolinda

Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald.

Nou!!: Ducat de Baviera і Teodolinda · Veure més »

1195

Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Baviera і 1195 · Veure més »

1686

; Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Baviera і 1686 · Veure més »

555

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Baviera і 555 · Veure més »

737

El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Ducat de Baviera і 737 · Veure més »

786

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Baviera і 786 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »