Accés més ràpid que el navegador!
93 les relacions: Adalberó I de Metz, Adalberó II de Metz, Adalberó III de Metz, Agilulf de Metz, Aistulf, Ansbert el Senador, Ansegisel, Antic règim a França, Antoni de Lorena, Antoni de Vaudémont, Arnoald de Metz, Arnulf de Metz, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Luxemburg, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Trèveris, Beatriu de França, Bega d'Andenne, Benó d'Einsiedeln, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat de Condom, Bisbat de Laon, Bisbat de Meaux, Bisbat de Thérouanne, Bisbat de Valença, Bisbat de Verdun, Blieskastel, Blitilda, Bosó I, Carles de Lorena (1524-1574), Carles III de Lorena, Casa de les Ardenes, Casa de Lorena, Casa de Luxemburg, Catedral de Metz, Claudi de Guisa, Clàudia de França, Comtat de Bliesgau, Comtat de Charpeigne, Comtat de Metz, Comtat de Saarbrücken, Comtat de Salm, Conclave de 1555 (maig), Conclave de 1591, Conclave de 1592, Conclave de 1605 (març), Concordat del 1801, Cunegunda de França, Decretals pseudo-isidorianes, Doda de Metz, ..., Ducat de Lotaríngia, Eduard I de Bar, Eduard II de Bar, Enric I de Limburg, Enric II de Lorena, Enric III de Bar, Estanislau I de Polònia, Estat Imperial, Felipa de Gueldre, Frederic de Baixa Lotaríngia, Frederic de Luxemburg, Frederic I d'Alta Lorena, Giselbert de Luxemburg, Guigó VIII del Vienès, Guiu I de Flandes, Gundulf de Provença, Jean de Lorena, Jean-Baptiste Cotelier, Joan de Flandes, Landrada d'Hesbaye, Landrada de Munsterbilzen, Libri Carolini, Llista dels bisbats i arquebisbats de França, Louis Pinck, Maria d'Harcourt, Nicolau de Mercoeur, Palatinat-Zweibrücken, Pau de Cateau-Cambrésis, Pere de Luxemburg, Poppó de Metz, Renald I de Bar, Renald II de Bar, Robertians, Santa Doda, Scarpone, Senyoria de Dampierre, Sigifred de Luxemburg, Teodoric de Luxemburg, Thierry I de Montbéliard, Tibald II de Bar, Trudó de Sint-Truiden, Wigeric, Zweibrücken. Ampliar l'índex (43 més) »
Adalberó I de Metz
Adalberó I de Metz (? -26 d'abril de 962), fou un membre del clergat de l'alta edat mitjana que va ser bisbe de Metz de 929 a 954, i abat de Sint-Truiden a partir de 944, per poder restaurar-ne els edificis degradats per la negligència dels seus predecessors.
Nou!!: Bisbat de Metz і Adalberó I de Metz · Veure més »
Adalberó II de Metz
Adalberó II de Metz nascut cap a 958, mort el 14 de desembre de 1005 va ser bisbe de Verdun i després bisbe de Metz de 984 a 1005.
Nou!!: Bisbat de Metz і Adalberó II de Metz · Veure més »
Adalberó III de Metz
Adalberó III dit el Pacífic fou bisbe de Metz de 1047 a 1072.
Nou!!: Bisbat de Metz і Adalberó III de Metz · Veure més »
Agilulf de Metz
Aigilulf o Agiulf fou el 24è bisbe de Metz entre 590 i 601.
Nou!!: Bisbat de Metz і Agilulf de Metz · Veure més »
Aistulf
Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.
Nou!!: Bisbat de Metz і Aistulf · Veure més »
Ansbert el Senador
Ansbert el Senador fou un personatge del període merovingi suposat espòs de la princesa Blitilda, la suposada filla del rei Clotari I. Serien els pares d'un fill designat Arnoald, segons diversos documents medievals dels quals el primer d'ells és la Commemoratio genealogiae domni Karoli gloriossimi imperatoris establerta per escribans del bisbat de Metz cap a 810.
Nou!!: Bisbat de Metz і Ansbert el Senador · Veure més »
Ansegisel
Ansegisel (nascut abans del 613, assassinat entre 648 i 669 i probablement el 662 al castell de Chèvremont), fou un fill de sant Arnulf, bisbe de Metz i de santa Doda.
Nou!!: Bisbat de Metz і Ansegisel · Veure més »
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Nou!!: Bisbat de Metz і Antic règim a França · Veure més »
Antoni de Lorena
Estàtua del duc Antoni al palau ducal de Nancy Antoni de Lorena, dit el Bo, nascut el 4 de juny de 1489 a Bar-le-Duc i mort el 14 de juny de 1544 a Bar-le-Duc, va ser Duc de Lorena i de Bar de 1508 a 1544 i duc titular de Gueldre de 1538 a 1541.
Nou!!: Bisbat de Metz і Antoni de Lorena · Veure més »
Antoni de Vaudémont
Tomba d'Antoni de Vaudémont i de Maria d'Harcourt, a l'església dels franciscans de Nancy. Antoni de Vaudémont, nascut cap a 1400, mort el 22 de març de 1458 va ser comte de vaudémont i senyor de Joinville de 1418 a 1458.
Nou!!: Bisbat de Metz і Antoni de Vaudémont · Veure més »
Arnoald de Metz
Arnoald o Arnoaldus de Metz (Austràsia, ca. 560 - Metz, 611) fou un eclesiàstic austrasià, 25è bisbe de Metz del 601 o 603 al 611.
Nou!!: Bisbat de Metz і Arnoald de Metz · Veure més »
Arnulf de Metz
Arnulf de Metz o Arnau de Metz (Lay-Saint-Christophe, vall del Mosel·la, Lorena, 13 d'agost de 582 - Monestir de Remiremont, Lorena, 18 de juliol de 641) fou un franc bisbe de Metz, conseller de diversos sobirans merovingis.
Nou!!: Bisbat de Metz і Arnulf de Metz · Veure més »
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Metz і Arquebisbat de Besançon · Veure més »
Arquebisbat de Luxemburg
El complex de l'abadia de Sants Maurici i Maur de Clervaux, edificada entre el 1909 i el 1910. La tomba de sant Villibrord, conservada a l'interior de l'església de l'abadia d'Echternach. Larquebisbat de Luxemburg (francès: Archidiocèse de Luxemburg, alemany: Erzdiözese Luxemburg; flamenc: Erzdiözees Lëtzebuerg; llatí: Archidioecesis Luxemburgensis) és una seu de l'Església Catòlica a Luxemburg, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Bisbat de Metz і Arquebisbat de Luxemburg · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: Bisbat de Metz і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Bisbat de Metz і Arquebisbat de Trèveris · Veure més »
Beatriu de França
Beatriu (~938 - després del 987 i probablement poc abans l'any 1000) era filla d'Hug el Gran, duc de França, i d'Edwiga de Saxònia.
Nou!!: Bisbat de Metz і Beatriu de França · Veure més »
Bega d'Andenne
Bega, també coneguda com a Begga o Begga d'Andenne (Landen, Principat de Lieja, llavors Austràsia, 615 - Andenne, (avui a la Província de Lieja - Bèlgica), 17 de desembre del 693) fou una filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i de la seva esposa Itta.
Nou!!: Bisbat de Metz і Bega d'Andenne · Veure més »
Benó d'Einsiedeln
Benó d'Einsiedeln o de Metz (Suàbia, final del - Einsiedeln, Suïssa, 3 d'agost de 940) fou un religiós alemany, bisbe de Metz.
Nou!!: Bisbat de Metz і Benó d'Einsiedeln · Veure més »
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Bisbat de Metz і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »
Bisbat de Condom
El bisbe Jacques-Bénigne Bossuet. El bisbat de Codòm (francès: Diocèse de Condom, llatí: Dioecesis Condomiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Metz і Bisbat de Condom · Veure més »
Bisbat de Laon
El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: Bisbat de Metz і Bisbat de Laon · Veure més »
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Bisbat de Metz і Bisbat de Meaux · Veure més »
Bisbat de Thérouanne
La llista dels bisbes de Thérouanne conservada a l'església de ''Saint-Martin'' de Thérouanne. Audomar. Saint-Omer. El bisbat de Thérouanne (francès: Diòcese de Thérouanne, llatí: Dioecesis Morinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Metz і Bisbat de Thérouanne · Veure més »
Bisbat de Valença
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: Bisbat de Metz і Bisbat de Valença · Veure més »
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Bisbat de Metz і Bisbat de Verdun · Veure més »
Blieskastel
Blieskastel és una ciutat i municipi del districte de Saarpfalz a l'estat federat alemany de Saarland.
Nou!!: Bisbat de Metz і Blieskastel · Veure més »
Blitilda
Blitilda (Bilitilda) o Biliquildafou una suposada filla del rei Clotari I, esposa d'Ansbert el Senador i mare d'Arnulf de Metz, bisbe de Metz.
Nou!!: Bisbat de Metz і Blitilda · Veure més »
Bosó I
Bosó I (895-935) fou un noble franc, fill de Ricard I de Borgonya (Ricard el Justicier) duc de Borgonya i d'Adelaida d'Auxerre (filla de Conrad II de Borgonya), nebot per tant de Rodolf I de Borgonya (rei de Borgonya Transjurana), de Carles el Calb (rei de França Occidental) i de Bosó de Provença (rei de Borgonya Cisjurana i Provença).
Nou!!: Bisbat de Metz і Bosó I · Veure més »
Carles de Lorena (1524-1574)
Carles de Lorena (Joinville, 17 de febrer de 1524 – Avinyó, 26 de desembre de 1574) va ser duc de Chevreuse, arquebisbe de Reims de 1538 a 1574, bisbe de Metz de 1550 a 1551.
Nou!!: Bisbat de Metz і Carles de Lorena (1524-1574) · Veure més »
Carles III de Lorena
Carles III i la seva dona Clàudia que representa els seus sants protectors Carles III de Lorena (Nancy, 18 de febrer de 1543 - ibídem 14 de maig de 1608) fou duc de Lorena i de Bar.
Nou!!: Bisbat de Metz і Carles III de Lorena · Veure més »
Casa de les Ardenes
La casa de les Ardenes (o Wigeríquides) és la dinastia comtal post carolíngia descendent del comte palatí de Lotaríngia Wigeric (citat des de 899; † abans de 921/922).
Nou!!: Bisbat de Metz і Casa de les Ardenes · Veure més »
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Nou!!: Bisbat de Metz і Casa de Lorena · Veure més »
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Nou!!: Bisbat de Metz і Casa de Luxemburg · Veure més »
Catedral de Metz
La catedral Saint-Étienne de Metz, al departament francès del Mosel·la, és l'església principal de la diòcesi de Metz.
Nou!!: Bisbat de Metz і Catedral de Metz · Veure més »
Claudi de Guisa
Claudi de Lorena o Claudi de Guisa (nascut el 20 d'octubre de 1496 a Condé, a Lorena - mort el 12 d'abril de 1550 a Joinville, a Xampanya, comte (1508), després duc d'Aumale (1547), comte (1520) i després duc de Guisa (1528), va ser un militar francès i el fundador de la família de Guisa.
Nou!!: Bisbat de Metz і Claudi de Guisa · Veure més »
Clàudia de França
Clàudia de França (Fontainebleau, 12 de novembre de 1547 - Nancy, 21 de febrer de 1575) fou la segona filla d'Enric II de França i Caterina de Mèdici, pertanyent per llinatge a la dinastia Valois-Angulema, que arribà a ser consort duquessa de Lorena i de Bar.
Nou!!: Bisbat de Metz і Clàudia de França · Veure més »
Comtat de Bliesgau
El comtat de Bliesgau (de Blies o Bleuve, i gau.
Nou!!: Bisbat de Metz і Comtat de Bliesgau · Veure més »
Comtat de Charpeigne
El comtat de Charpeigne fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada a l'antic pagus Scarponensis, derivat de l'antic campament romà de Scarpona, a Dieulouard a la riba del Mosel·la, al sud de Pont-à-Mousson.
Nou!!: Bisbat de Metz і Comtat de Charpeigne · Veure més »
Comtat de Metz
El comtat de Metz fou una jurisdicció feudal de França, a Austràsia.
Nou!!: Bisbat de Metz і Comtat de Metz · Veure més »
Comtat de Saarbrücken
El comtat de Saarbrücken fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'aquest nom esmentada per primer cop el 960 i 977.
Nou!!: Bisbat de Metz і Comtat de Saarbrücken · Veure més »
Comtat de Salm
Bandera tradicional de Salm El comtat de Salm fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, centrada al castell de Salm, avui a Bèlgica.
Nou!!: Bisbat de Metz і Comtat de Salm · Veure més »
Conclave de 1555 (maig)
El Conclave de maig de 1555, per a l'elecció del papa Pau IV va tenir lloc del 15 al 23 de maig de 1555.
Nou!!: Bisbat de Metz і Conclave de 1555 (maig) · Veure més »
Conclave de 1591
El conclave de 1591 va ser convocat després de la mort del papa Gregori XIV, que va tenir lloc a Roma el 16 d'octubre de 1591.
Nou!!: Bisbat de Metz і Conclave de 1591 · Veure més »
Conclave de 1592
El conclave papal de 1592, celebrat entre el 10 i el 30 de gener, elegí el papa Climent VIII com a successor d'Innocenci IX.
Nou!!: Bisbat de Metz і Conclave de 1592 · Veure més »
Conclave de 1605 (març)
El conclave papal de març-abril de 1605 es va convocar a la mort del papa Climent VIII i va acabar amb l'elecció d'Alessandro Ottaviano de 'Medici com a papa Lleó XI.
Nou!!: Bisbat de Metz і Conclave de 1605 (març) · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Bisbat de Metz і Concordat del 1801 · Veure més »
Cunegunda de França
Cunegunda de França († després del 923) fou una noble carolíngia, casada amb el comte Wigeric de Bidgau vers 893.
Nou!!: Bisbat de Metz і Cunegunda de França · Veure més »
Decretals pseudo-isidorianes
Les Decretals Pseudo-Isidorianes (o Decretals Falses) són un conjunt de falsificacions medievals extensives i influents escrites per un erudit (o un grup d'erudits) conegut com el Pseudo-Isidor.
Nou!!: Bisbat de Metz і Decretals pseudo-isidorianes · Veure més »
Doda de Metz
Doda de Metz fou l'esposa de sant Arnulf, bisbe de Metz de 614 a 629.
Nou!!: Bisbat de Metz і Doda de Metz · Veure més »
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Nou!!: Bisbat de Metz і Ducat de Lotaríngia · Veure més »
Eduard I de Bar
Eduard I de Bar nascut cap a 1295, mort el novembre 1336 a Famagusta, va ser comte de Bar de 1302 a 1336.
Nou!!: Bisbat de Metz і Eduard I de Bar · Veure més »
Eduard II de Bar
Eduard II de Bar, nascut el 1339, mort el maig 1352, va ser comte de Bar de 1344 a 1352.
Nou!!: Bisbat de Metz і Eduard II de Bar · Veure més »
Enric I de Limburg
Enric I de Limbourg, nascut cap a 1059, mort cap a 1119, fou comte de Limburg i d'Arlon de 1082 a 1119 i Ducat de Baixa Lotaríngia de 1101 a 1106.
Nou!!: Bisbat de Metz і Enric I de Limburg · Veure més »
Enric II de Lorena
Enric II de Lorena -en francès Henri II de Lorraine- (Nancy, Ducat de Lorena, 8 de novembre de 1563 - ibidem, 31 de juliol de 1624) fou Duc de Bar i de Lorena de la Casa de Lorena.
Nou!!: Bisbat de Metz і Enric II de Lorena · Veure més »
Enric III de Bar
Enric III de Bar, nascut el 1259, mort a Nàpols el setembre de 1302, va ser comte de Bar de 1291 a 1302.
Nou!!: Bisbat de Metz і Enric III de Bar · Veure més »
Estanislau I de Polònia
Estanislau Leszczyński (en polonès Stanisław Leszczyński), conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766), fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I. Va presidir la República de les Dues Nacions i va ser Gran Duc de Lituània.
Nou!!: Bisbat de Metz і Estanislau I de Polònia · Veure més »
Estat Imperial
Estat Imperial era cadascun dels estats immediats del Sacre Imperi Romanogermànic o de propietat imperial (en alemany singular: Reichsstand, plural: Reichsstände), és a dir entitats territorials i polítiques.
Nou!!: Bisbat de Metz і Estat Imperial · Veure més »
Felipa de Gueldre
Estàtua jacent de Felipa de Gueldre per Ligier Richier, situada a l'església dels Franciscans, a Nancy. Felipa de Gueldre (francès Philippe de Gueldre), nascuda a Grave el 9 de novembre de 1467, morta a Pont-à-Mousson, al convent de les Clarisses el 28 de febrer de 1547 fou la filla d'Adolf d'Egmont, duc de Gueldre i de Caterina de Borbó.
Nou!!: Bisbat de Metz і Felipa de Gueldre · Veure més »
Frederic de Baixa Lotaríngia
Frederic de Luxemburg, nascut cap a 1003, mort el 28 d'agost de 1065 o el 18 de maig de 1065, va ser comte de Malmedy el 1035 i després duc de Baixa Lotaríngia de 1046 a 1065.
Nou!!: Bisbat de Metz і Frederic de Baixa Lotaríngia · Veure més »
Frederic de Luxemburg
Frederic de Luxemburg (965 - 6 d'octubre de 1019) fou un noble germànic de la casa de les Ardenes, que va ser comte al Moselgau.
Nou!!: Bisbat de Metz і Frederic de Luxemburg · Veure més »
Frederic I d'Alta Lorena
Frederic I o Ferry I (v. 910/915 - 978) va ser comte de Bar i duc d'Alta Lorena.
Nou!!: Bisbat de Metz і Frederic I d'Alta Lorena · Veure més »
Giselbert de Luxemburg
Giselbert de Luxemburg, nascut cap a 1007, mort el 14 d'agost de 1059, va ser comte de Salm i de Longwy, després comte a Luxemburg de 1047 a 1059.
Nou!!: Bisbat de Metz і Giselbert de Luxemburg · Veure més »
Guigó VIII del Vienès
Guigó VIII de la Tour-du-Pin (nascut el 1309 - mort el 28 de juliol de 1333), va ser delfí del Vienès de 1318 a 1333.
Nou!!: Bisbat de Metz і Guigó VIII del Vienès · Veure més »
Guiu I de Flandes
Guiu o Guy de Dampierre, nascut vers 1226, mort a Compiègne el 7 de març de 1305, fou comte de Flandes proclamat el 1253 per la seva mare i es va fer comte efectiu a la mort d'aquesta última el 1279 fins al 1305.
Nou!!: Bisbat de Metz і Guiu I de Flandes · Veure més »
Gundulf de Provença
Gundulf o Gondulf (mort probablement el 591) fou un duc austrasià, Patrici de Provença de 581 a 583, després bisbe de metz el 591.
Nou!!: Bisbat de Metz і Gundulf de Provença · Veure més »
Jean de Lorena
Jean de Lorena (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1498 - Neuvy-sur-Loire, 18 de maig de 1550) va ser un cardenal francès, que va ser arquebisbe de Reims, Lió i Narbona, bisbe de Metz, Toul, Verdun, Thérouanne, Luçon, Albi, Valença, Nantes i Agen.
Nou!!: Bisbat de Metz і Jean de Lorena · Veure més »
Jean-Baptiste Cotelier
Jean-Baptiste Cotelier, també conegut com a Cotelerius (Nimes, desembre de 1629-París, 19 d'agost de 1686), va ser un teòleg i erudit patrístic francès.
Nou!!: Bisbat de Metz і Jean-Baptiste Cotelier · Veure més »
Joan de Flandes
Joan de Dampierre o Joan de Flandes (en neerlandès Jan van Vlaanderen, en francès Jean de Flandres) (nascut envers 1250 - castell d'Anhive prop de Namur, 14 d'octubre de 1291) ja fou prebost de Sant Donacià a Bruges a l'edat de 10/11 anys, bisbe de Metz de 1280 al 1282 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 31 d'octubre de 1282 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Metz і Joan de Flandes · Veure més »
Landrada d'Hesbaye
Landrada (vivia al segle VIII) fou la filla de Lambert, noble d'Hesbaye, i la germana de Robert I d'Hesbaye.
Nou!!: Bisbat de Metz і Landrada d'Hesbaye · Veure més »
Landrada de Munsterbilzen
Landrada de Munsterbilzen (Austràsia?, s. VII - Munsterbilzen, Bilzen, Bèlgica, ca.
Nou!!: Bisbat de Metz і Landrada de Munsterbilzen · Veure més »
Libri Carolini
Mosaic of the Ark of the Covenant, c. 806 from the oratory at Germigny-des-Prés was built by Bishop Theodulf of Orléans, the probable author of the work. Els Libri Carolini ("Els llibres de Carles"), lOpus Caroli regis contra synodum ("El treball del Rei Carles contra el Sínode"), també anomenats Llibres de Carlemany o simplement els Carolins, són una obra de quatre llibres compostos per ordres de Carlemany, al voltant del 790, per refutar les suposades conclusions del Segon concili bizantí de Nicea (787), particularment pel que fa a les seves actes i decrets en matèria d'imatges sagrades.
Nou!!: Bisbat de Metz і Libri Carolini · Veure més »
Llista dels bisbats i arquebisbats de França
Mapa de les províncies eclesiàstiques franceses La llista dels bisbats i arquebisbats francesos és la següent.
Nou!!: Bisbat de Metz і Llista dels bisbats i arquebisbats de França · Veure més »
Louis Pinck
Louis Pinck (Lemberg, Mosel·la, 11 de juliol de 1873 - Saarbrücken, Saarland, 8 de desembre de 1940 fou un sacerdot catòlic de la diòcesi de Metz, folklorista i col·leccionista de cançons tradicionals de la Lorena alemanya. El tercer de tretze fills del mestre de correus de Lemberg al país de Bitche, a Mosel·la, ingressà a la carrera eclesiàstica ben aviat, com un altre dels seus germans i una de les seves germanes. El 1901 fou ordenat sacerdot i fou vicari a la parròquia de Saint-Vincent de Metz. Des de 1902, va fer cursos socials a Mönchengladbach. Tot i l'oposició dels de Wendels, va fomentar la formació d'un sindicat cristià a la vall d'Orne. El 1903, va acceptar el càrrec de predicador a la catedral de Saint-Étienne a Metz. Al mateix temps, també gestiona dos diaris catòlics, el Lothringer Volksstimme i el Metzer katholisches Volksblatt. Però, després d'haver criticat la política imperial a Lorena i la reconstrucció del castell d'Haut-Koenigsbourg, va ser destituït de les seves funcions i es va veure obligat a acceptar l'administració d'Hambach, prop de Sarreguemines. És en aquest moment que Pinck se centrarà en l'estudi de la cultura popular, una passió a la qual s'hi dedicà fins a la fi dels seus dies. A Hambach, s'adonà de l'enorme patrimoni cultural que els seus feligresos havien transmès de generació en generació, durant segles, a través de les seves cançons populars. Havent-se adonat de la fragilitat d’aquest patrimoni, primer va decidir recollir aquestes populars cançons de la Lorena alemanya, primer a la seva parròquia, posteriorment, als pobles dels voltants i, finalment, a tota la Mosel·la, fins i tot a part d'Alsàcia. D'aquesta manera, reunirà exactament 511 cançons populars, que publicarà en cinc volums. A més de fer referència a les lletres, Pinck arribarà a mencionar les melodies i les partitures per decorar-les. Pinck va arribar a enviar, el 1926, una còpia del primer volum del seu Verklingende Weisen a Guillem II, que amb la seva pròpia mà no va dubtar a retornar-lo: “Em consolo amb la idea de saber que una mala decisió meva va tenir conseqüències tan alegres i feliços". Un dels seus germans, Pierre-Émile Pinck (1871-1932), cofundador del diari autonomista Die Zukunft i col·laborador del Volkstimme de Sarralbe, també va defensar la llengua, els costums, la religió i l'escola Mosel·la. Pel que fa a la seva germana, Angelika Merkelbach-Pinck, continuarà la tasca del seu germà i recollirà, del 1930 al 1939, nombrosos contes i contes en formes dialectals i en alemany estàndard, a tota la Lorena de parla alemanya.
Nou!!: Bisbat de Metz і Louis Pinck · Veure més »
Maria d'Harcourt
Tomba d'Antoni de Vaudémont i de Maria d'Harcourt, a l'església dels Franciscans de Nancy. Maria d'Harcourt, nascuda el 1398, morta el 1476, va ser comtessa d'Aumale, de Mortain i baronessa d'Elbeuf de 1452 a 1476.
Nou!!: Bisbat de Metz і Maria d'Harcourt · Veure més »
Nicolau de Mercoeur
Nicolau de Lorena, fill d'Antoni el Bo, duc de Lorena i ducat de Bar, i de Renata de Borbó-Montpensier, nascut a Bar-le-Duc el 1524, mort el 12 de juny de 1577, va ser en principi bisbe de Metz de 1543 a 1548 i de Verdun de 1544 a 1547, després comtat de Vaudémont de 1548 a 1577, senyor de Mercoeur de 1563 a 1569 i després duc de Mercoeur de 1569 a 1577 però sobretot, de 1552 a 1559, regent dels ducats de Lorena i de Bar durant la minoria del seu nebot Carles III.
Nou!!: Bisbat de Metz і Nicolau de Mercoeur · Veure més »
Palatinat-Zweibrücken
El Palatinat-Zweibrücken (alemany: Pfalz-Zweibrücken), també anomenat Comtat Palatí de Zweibrücken (Pfalzgrafschaft Zweibrücken) o Ducat de Zweibrücken (Herzogtum Pfalz-Zweibrücken), és un antic estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Bisbat de Metz і Palatinat-Zweibrücken · Veure més »
Pau de Cateau-Cambrésis
La Pau de Cateau-Cambrésis va ser el tractat més important de l'Europa del, per la durada dels seus acords, que van ser vigents durant un segle, i perquè donaria lloc a una nova situació internacional.
Nou!!: Bisbat de Metz і Pau de Cateau-Cambrésis · Veure més »
Pere de Luxemburg
Pere de Luxemburg (20 de juliol de 1369 - 2 de juliol de 1387) va ser un prelat catòlic francès que va servir al bisbe de Metz i pseudocardenal des de 1384 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Metz і Pere de Luxemburg · Veure més »
Poppó de Metz
Poppó o Popó fou bisbe de metz de 1090 a 1103.
Nou!!: Bisbat de Metz і Poppó de Metz · Veure més »
Renald I de Bar
Renald I el Borni, nascut cap a 1080, mort el 10 de març de 1149 a la mar Mediterrània, va ser comte de Bar i senyor de Mousson de 1105 a 1149 i comte de Verdun de 1105 a 1134.
Nou!!: Bisbat de Metz і Renald I de Bar · Veure més »
Renald II de Bar
Renald II de Bar, nascut cap a 1122, mort el 25 de juliol de 1170, va ser comte de Bar i senyor de Mousson de 1149 a 1170.
Nou!!: Bisbat de Metz і Renald II de Bar · Veure més »
Robertians
La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.
Nou!!: Bisbat de Metz і Robertians · Veure més »
Santa Doda
Hagiografia.
Nou!!: Bisbat de Metz і Santa Doda · Veure més »
Scarpone
La casa de Scarpone descendia de Richwin, comte de Scarpone (Scarpone era una ciutat important i seu d'un comtat del qual no queda res i que no estava lluny de Dieulouard).
Nou!!: Bisbat de Metz і Scarpone · Veure més »
Senyoria de Dampierre
Wappen des Hauses Dampierre (Aube) La senyoria de Dampierre fou una jurisdicció feudal de Xampanya.
Nou!!: Bisbat de Metz і Senyoria de Dampierre · Veure més »
Sigifred de Luxemburg
Sigifred, nascut vers 922 i mort el 998, fou el primier comte d'un territori que després fou el comtat de Luxemburg.
Nou!!: Bisbat de Metz і Sigifred de Luxemburg · Veure més »
Teodoric de Luxemburg
Thierry o Teodoric II de Luxembourg, mort el 1081, va ser el 47è bisbe de Metz, de 1006 a 1047.
Nou!!: Bisbat de Metz і Teodoric de Luxemburg · Veure més »
Thierry I de Montbéliard
Teodoric o Thierry de Montbéliard (~1045-2 de gener de 1105) va ser un comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette (com a Teodoric o Thierry I) de 1073 a 1105, comte de Bar i senyor de Mousson (com a Teodoric o Thierry II) de 1093 a 1105, i comte de Verdun de 1100 a 1105.
Nou!!: Bisbat de Metz і Thierry I de Montbéliard · Veure més »
Tibald II de Bar
Tibald II de Bar (o Teobald II de Bar),nascut cap a 1221, mort el 1291, va ser comte de Bar de 1240 a 1291.
Nou!!: Bisbat de Metz і Tibald II de Bar · Veure més »
Trudó de Sint-Truiden
Trudó (en francès Trudon i Trond), (Zerkingen, actual Sint-Truiden, Bèlgica, ca. 630 – Sint-Truiden, 23 de novembre de 693 o 695), era un sacerdot cristià, fundador d'una abadia.
Nou!!: Bisbat de Metz і Trudó de Sint-Truiden · Veure més »
Wigeric
o Vigeric (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris.
Nou!!: Bisbat de Metz і Wigeric · Veure més »
Zweibrücken
Dos Ponts (en alemany: Zweibrücken; en francès: Deux-Ponts; en llatí: Bipontinum) és una ciutat a Renània-Palatinat, Alemanya.
Nou!!: Bisbat de Metz і Zweibrücken · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbe de Metz, Diòcesi de Metz.
