Obrir a Google MapsTaula de continguts
191 les relacions: Agnès Sorel, Albert Girard, Alemanya, Alix Le Clerc, Andrés Laguna, Anoia, Antic règim a França, Antoni de Lorena, Antoni de Vaudémont, Artur III de Bretanya, Bar-le-Duc, Barthélemy d'Eyck, Batalla d'Azincourt, Batalla de Bulgnéville, Batalla de Civitate, Batalla de Gravelotte, Batalla de Nancy, Batalla de Patay, Beatriu de França, Bertran V de la Tour, Bisbat de Metz, Bisbat de Nancy, Bohemond I d'Antioquia, Borgonya Transjurana, Bosó d'Arle, Brandenburg-Prússia, Caravaggistes d'Utrecht, Carles Alexandre de Lorena, Carles II de Lorena, Carles III de Lorena, Carles III de Provença, Carles IV de Lorena, Carles V de Lorena, Casa de Lorena, Casa de Salm, Casal de Rohan, Castell d'Empúries, Castell de Cervià, Castell de Sales, Chinon, Claude Deruet, Claude Lorrain, Clàudia (prenom), Clàudia de França, Comtat d'Alsàcia, Comtat d'Hanau-Lichtenberg, Comtat d'Holanda, Comtat de Bliesgau, Comtat de Châtenois, Comtat de Chiny, ... Ampliar l'índex (141 més) »
Agnès Sorel
, coneguda pel sobrenom Dame de Beauté, va ser una dama de companyia d'Isabel de Lorena, esposa de Renat I. L'any 1443 esdevingué l'amant favorita del rei Carles VII de França, a qui donà tres filles que serien legitimades com a princeses de França i casades amb els grans senyors de la cort.
Veure Ducat de Lorena і Agnès Sorel
Albert Girard
Albert Girard va ser un matemàtic francès del, conegut, sobretot, per haver enunciat una versió primitiva del teorema fonamental de l'àlgebra.
Veure Ducat de Lorena і Albert Girard
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Ducat de Lorena і Alemanya
Alix Le Clerc
Alix Le Clerc o Maria Teresa de Jesús (Remiremont, Ducat de Lorena, 2 de febrer de 1576 - Nancy, 9 de gener de 1622) fou una religiosa francesa, fundadora de les Canongesses de Sant Agustí de la Congregació de la Mare de Déu.
Veure Ducat de Lorena і Alix Le Clerc
Andrés Laguna
Andrés Fernández Velázquez Laguna, que signava com Andrés Laguna i és conegut com el Doctor Laguna (Segòvia, c. 1510 - Guadalajara, 1559) Puerto Sarmiento, Francisco Javier,, Diccionario Biográfico español, Real Academia de la Historia va ser un metge humanista castellà, especialment dedicat a la farmacologia i a la botànica mèdica.
Veure Ducat de Lorena і Andrés Laguna
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Veure Ducat de Lorena і Anoia
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Veure Ducat de Lorena і Antic règim a França
Antoni de Lorena
Estàtua del duc Antoni al palau ducal de Nancy Antoni de Lorena, dit el Bo, nascut el 4 de juny de 1489 a Bar-le-Duc i mort el 14 de juny de 1544 a Bar-le-Duc, va ser Duc de Lorena i de Bar de 1508 a 1544 i duc titular de Gueldre de 1538 a 1541.
Veure Ducat de Lorena і Antoni de Lorena
Antoni de Vaudémont
Tomba d'Antoni de Vaudémont i de Maria d'Harcourt, a l'església dels franciscans de Nancy. Antoni de Vaudémont, nascut cap a 1400, mort el 22 de març de 1458 va ser comte de vaudémont i senyor de Joinville de 1418 a 1458.
Veure Ducat de Lorena і Antoni de Vaudémont
Artur III de Bretanya
Artur III de Bretanya conegut com el Conestable de Richemont o Artur III el Justicier (castell de Suscinio /Sarzeau, 24 d'agost de 1393 - Nantes, 26 de desembre de 1458), fill de Joan IV de Bretanya, duc de Bretanya, i de la seva tercera esposa Joana de Navarra, va ser conestable de França a partir de 1425 i duc de Bretanya de 1457 a 1458.
Veure Ducat de Lorena і Artur III de Bretanya
Bar-le-Duc
Bar-le-Duc és una localitat i comuna de l'est de França, situada al departament del Mosa, a la regió del Gran Est.
Veure Ducat de Lorena і Bar-le-Duc
Barthélemy d'Eyck
Barthélemy d'Eyck o van Eyck (ca. 1420 – 1470) fou un pintor de l'escola dels primitius flamencs que va treballar a França i probablement al ducat de Borgonya com a pintor i il·luminador de manuscrits.
Veure Ducat de Lorena і Barthélemy d'Eyck
Batalla d'Azincourt
La batalla d'Azincourt, lliurada el divendres 25 d'octubre de 1415 al nord de l'actual França, va formar part de la Guerra dels Cent Anys i hi va vèncer l'exèrcit anglès.
Veure Ducat de Lorena і Batalla d'Azincourt
Batalla de Bulgnéville
La batalla de Bulgnéville va tenir lloc el 2 de juliol de 1431 entre els exèrcits dels cosins Renat I d'Anjou i Antoni de Vaudémont sobre partició del ducat de Lorena després de la mort del duc Carles II de Lorena.
Veure Ducat de Lorena і Batalla de Bulgnéville
Batalla de Civitate
La batalla de Civitate va tenir lloc el 18 de juny de 1053 al sud d'Itàlia.
Veure Ducat de Lorena і Batalla de Civitate
Batalla de Gravelotte
La batalla de Gravelotte (18 d'agost de 1870) rep el seu nom per la vila de Gravelotte (Lorena), situada entre Metz i l'antiga frontera franco-alemanya.
Veure Ducat de Lorena і Batalla de Gravelotte
Batalla de Nancy
La batalla de Nancy es va lliurar el 5 de gener del 1477, i els seus principals protagonistes, d'una banda, el duc de Borgonya, Carles I de Borgonya i el duc de Lorena, Renat II de Lorena.
Veure Ducat de Lorena і Batalla de Nancy
Batalla de Patay
La Batalla de Patay (18 de juny de 1429) va ser una de les batalles més importants de la guerra dels Cent Anys entre Anglaterra i França.
Veure Ducat de Lorena і Batalla de Patay
Beatriu de França
Beatriu (~938 - després del 987 i probablement poc abans l'any 1000) era filla d'Hug el Gran, duc de França, i d'Edwiga de Saxònia.
Veure Ducat de Lorena і Beatriu de França
Bertran V de la Tour
Bertran V de la Tour (a partir d'ell els senyors de la Tour foren anomenats de la Tour d'Auvergne, mort el 22 de març de 1461, va ser senyor de la Tour i de Montgascon, i després comte d'Alvèrnia i comte titular de Boulogne. Era fill de Bertran IV de la Tour, senyor de la Tour i de Montgascon, i de Maria d'Alvèrnia, comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne.
Veure Ducat de Lorena і Bertran V de la Tour
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure Ducat de Lorena і Bisbat de Metz
Bisbat de Nancy
El bisbat de Nancy (francès: Diocèse de Nancy, llatí: Dioecesis Nanceiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Veure Ducat de Lorena і Bisbat de Nancy
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Veure Ducat de Lorena і Bohemond I d'Antioquia
Borgonya Transjurana
La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.
Veure Ducat de Lorena і Borgonya Transjurana
Bosó d'Arle
Bosó d'Arles o Bosó I d'Arle (885 - † 936) dit també Bosó VI de Provença, comte d'Avinyó i Vaisin (911- 931), comte d'Arles (926- 931) i marquès de Toscana (931- 936).
Veure Ducat de Lorena і Bosó d'Arle
Brandenburg-Prússia
Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.
Veure Ducat de Lorena і Brandenburg-Prússia
Caravaggistes d'Utrecht
''Prometeu encadenat per Vulcano'' per Dirck van Baburen (1623) Oli sobre tela, 202 x 184 cm, Rijksmuseum, Amsterdam Hendrick ter Brugghen ''Bacchante amb un simi '', 1637, Oli sobe tela, 102.9 x 90.2 cm., Getty Center Els Caravaggistes d'Utrecht són aquells pintors barrocs clarament influïts per l'art i estil de Caravaggio, que varen ser actius principalment a la ciutat Holandesa d'Utrecht durant la primera part del.
Veure Ducat de Lorena і Caravaggistes d'Utrecht
Carles Alexandre de Lorena
Carles Alexandre de Lorena (Lunéville, 12 de desembre de 1712 - castell de Tervuren, prop de Brussel·les, 4 de juliol de 1780, inhumat el 10 a la Catedral de Brussel·les), fou governador general dels Països Baixos austríacs (1741-1780), Gran Mestre de l'Orde Teutònic (1761-1780) i cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Veure Ducat de Lorena і Carles Alexandre de Lorena
Carles II de Lorena
Carles II de Lorena, dit l'Intrepid (1364 - Nancy, 25 de gener de 1431) fou duc de Lorena de 1390 a 1431.
Veure Ducat de Lorena і Carles II de Lorena
Carles III de Lorena
Carles III i la seva dona Clàudia que representa els seus sants protectors Carles III de Lorena (Nancy, 18 de febrer de 1543 - ibídem 14 de maig de 1608) fou duc de Lorena i de Bar.
Veure Ducat de Lorena і Carles III de Lorena
Carles III de Provença
Carles III de Provença i IV d'Anjou V d'Anjou (1436 - Marsella, 1481) fou comte de Guisa, Maine i Mortain (1472-1481) i duc d'Anjou i comte de Provença (1480-1481).
Veure Ducat de Lorena і Carles III de Provença
Carles IV de Lorena
Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.
Veure Ducat de Lorena і Carles IV de Lorena
Carles V de Lorena
Carles V de Lorena (Viena, 3 d'abril de 1643 -Wels, 18 d'abril de 1690) fou Duc de Lorena i de Bar.
Veure Ducat de Lorena і Carles V de Lorena
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Veure Ducat de Lorena і Casa de Lorena
Casa de Salm
La família de Salm procedeix de l'antiga noblesa lotaríngia i després dels comtes de Luxemburg antigament possessionats de l'actual país de les Ardenes belgues.
Veure Ducat de Lorena і Casa de Salm
Casal de Rohan
El Casal de Rohan és el nom d'una família noble que va estar relacionada amb els reis de França i amb el ducat de Bretanya.
Veure Ducat de Lorena і Casal de Rohan
Castell d'Empúries
Castell d'Empúries és un castell del municipi de l'Escala inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Ducat de Lorena і Castell d'Empúries
Castell de Cervià
El Castell de Cervià és un castell al poble de Cervià de Ter, a la comarca del Gironès declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ducat de Lorena і Castell de Cervià
Castell de Sales
El Castell de Sales és un edifici del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ducat de Lorena і Castell de Sales
Chinon
Chinon és una comuna francesa, situada al departament de l'Indre-et-Loire i a la regió de Centre-Vall del Loira.
Veure Ducat de Lorena і Chinon
Claude Deruet
Claude Deruet (Nancy, 1588 – ídem, 1660) va ser un pintor francès.
Veure Ducat de Lorena і Claude Deruet
Claude Lorrain
Claude Gellée, més conegut en català com a Claudi de Lorena (en francès Claude Lorrain, pronunciat) (Chamagne, Lorena, entre 1600 i 1605No se sap amb certesa la data de naixement de Lorrain, establerta tradicionalment al voltant del 1600, tot i que segons altres historiadors podria ser 1604 o 1605, tesi avalada principalment per Michael Kitson al seu estudi Claude Lorrain “Liber Veritatis” (1978).
Veure Ducat de Lorena і Claude Lorrain
Clàudia (prenom)
Clàudia és un nom de fonts femení.
Veure Ducat de Lorena і Clàudia (prenom)
Clàudia de França
Clàudia de França (Fontainebleau, 12 de novembre de 1547 - Nancy, 21 de febrer de 1575) fou la segona filla d'Enric II de França i Caterina de Mèdici, pertanyent per llinatge a la dinastia Valois-Angulema, que arribà a ser consort duquessa de Lorena i de Bar.
Veure Ducat de Lorena і Clàudia de França
Comtat d'Alsàcia
Alsàcia fou un comtat de l'edat mitjana, dividit en dues branques, Alta i Baixa Alsàcia.
Veure Ducat de Lorena і Comtat d'Alsàcia
Comtat d'Hanau-Lichtenberg
El comtat d'Hanau-Lichtenberg fou una jurisdicció feudal d'Alsàcia originada en la senyoria de Lichtenberg (1200-1480) de la qual la capital era Bouxwiller, que va existir del 1480 al 1792 a l'actual departament francès del Baix Rin.
Veure Ducat de Lorena і Comtat d'Hanau-Lichtenberg
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure Ducat de Lorena і Comtat d'Holanda
Comtat de Bliesgau
El comtat de Bliesgau (de Blies o Bleuve, i gau.
Veure Ducat de Lorena і Comtat de Bliesgau
Comtat de Châtenois
El comtat de Chàtenois fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a Alsàcia.
Veure Ducat de Lorena і Comtat de Châtenois
Comtat de Chiny
El comtat de Chiny fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic originada en el comtat d'Yvois esmentat el 923 i 955.
Veure Ducat de Lorena і Comtat de Chiny
Comtat de Gueldre
Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Veure Ducat de Lorena і Comtat de Gueldre
Comtat de Loon
El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ducat de Lorena і Comtat de Loon
Comtat de Lunéville
El comtat de Lunéville fou una jurisdicció feudal de Lorena, centrada a Luneville.
Veure Ducat de Lorena і Comtat de Lunéville
Comtat de Niedgau
El comtat de Niedgau fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic que agafava el nom del riu Nied, afluent del riu Saar o Sarre, i estava situat al sud i oest del baix Saargau a l'est de les comarques de Metz i Rizzigau i al nord de la comarca de Saulnois.
Veure Ducat de Lorena і Comtat de Niedgau
Comtat de Saarwerden
El comtat de Saarwerden (Sarrewerden) o de Nassau-Saarwerden fou un jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seva annexió a França el 1793, al departament del Baix Rin (regió d'Alsàcia).
Veure Ducat de Lorena і Comtat de Saarwerden
Comtat de Thierstein
El comtat de Thierstein fou una jurisdicció feudal en territori de la moderna Suïssa.
Veure Ducat de Lorena і Comtat de Thierstein
Comtat de Toul
El comtat de Toul fou una jurisdicció feudal de França establerta al segle X i que va existir fins a 1261 quan va passar al bisbat de Toul.
Veure Ducat de Lorena і Comtat de Toul
Comtat de Vaudémont
Vaudémont fou un comtat feudal a Lorena, Regne de França.
Veure Ducat de Lorena і Comtat de Vaudémont
Congregació de la Mare de Déu de Canongesses de Sant Agustí
Les Canongesses de Sant Agustí de la Congregació de la Mare de Déu o Congregatio Beatae Mariae Virginis, són un institut religiós femení, una congregació religiosa femenina.
Veure Ducat de Lorena і Congregació de la Mare de Déu de Canongesses de Sant Agustí
Congregació de Sant Maur
La Congregació de Sant Maur, coneguda popularment com els mauristes, fou una congregació religiosa catòlica de monjos benedictins francesos existent entre el 1618 i el 1790, coneguda per l'alt nivell d'erudició dels seus membres, que redactaren i publicaren una ingent quantitat d'obres literàries sobre diferents branques de les humanitats.
Veure Ducat de Lorena і Congregació de Sant Maur
Cristina de Dinamarca
Cristina de Dinamarca (Nyborg, Unió de Kalmar 1521 - Tortona, Ducat de Milà 1590) fou una princesa danesa, duquessa consort del Ducat de Milà i regent del Ducat de Lorena (1545-1552).
Veure Ducat de Lorena і Cristina de Dinamarca
Cristina de Lorena
Cristina de Lorena. Cristina de Lorena (Bar-le-Duc, ducat de Lorena, 16 d'agost de 1565-Florència, Gran ducat de Toscana, 19 de desembre de 1636) fou una princesa de la casa de Lorena que va esdevenir consort, i posteriorment regent, del Gran ducat de Toscana.
Veure Ducat de Lorena і Cristina de Lorena
Cunegunda de França
Cunegunda de França († després del 923) fou una noble carolíngia, casada amb el comte Wigeric de Bidgau vers 893.
Veure Ducat de Lorena і Cunegunda de França
Didier de La Cour
Didier de La Cour de La Vallée (Montzéville, Ducat de Lorena, desembre de 1550 - Verdun, 1623) fou un monjo benedictí, fundador de la Congregació de Saint-Vanne i Saint-Hydulphe en 1604.
Veure Ducat de Lorena і Didier de La Cour
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Veure Ducat de Lorena і Dinastia d'Anjou
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Veure Ducat de Lorena і Dinastia otoniana
Districte de Saarlouis
El Districte de Saarlouis és un districte ("Landkreis" en alemany) de Saarland (Alemanya).
Veure Ducat de Lorena і Districte de Saarlouis
Ducat
Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.
Veure Ducat de Lorena і Ducat
Ducat d'Alta Lorena
El ducat d'Alta Lorena fou una jurisdicció feudal que va sorgir del repartiment del ducat de Lotaríngia el 959 en dos ducats, l'Alta Lorena (o Alta Lotaríngia) i la Baixa Lorena (o Baixa Lotaríngia).
Veure Ducat de Lorena і Ducat d'Alta Lorena
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ducat de Lorena і Ducat de Bar
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Veure Ducat de Lorena і Ducat de Lotaríngia
Ducats arrel
Els ducats arrels (de l'alemany Stammesherzogtum, literalment "ducat tribal") foren territoris que van constituir el Regne Franc Oriental, o el futur Regne d'Alemanya.
Veure Ducat de Lorena і Ducats arrel
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Veure Ducat de Lorena і Ducats de França
Eduard I de Bar
Eduard I de Bar nascut cap a 1295, mort el novembre 1336 a Famagusta, va ser comte de Bar de 1302 a 1336.
Veure Ducat de Lorena і Eduard I de Bar
Eduard II de Bar
Eduard II de Bar, nascut el 1339, mort el maig 1352, va ser comte de Bar de 1344 a 1352.
Veure Ducat de Lorena і Eduard II de Bar
El Sitjar (Salt)
Can Sitjar o el Sitjar o és una masia fortificada al pla de Salt (el Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Ducat de Lorena і El Sitjar (Salt)
Elionor d'Àustria
Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.
Veure Ducat de Lorena і Elionor d'Àustria
Elionor de Mèdici
Elionor de Mèdici (Eleonora de Medici en italià), nascuda l'1 de març de 1567 a Florència i morta el 9 de setembre de 1611 a Cavriana a Itàlia, fou membre de la família gran-ducal dels Mèdici; es va casar amb Vicenç I de Màntua.
Veure Ducat de Lorena і Elionor de Mèdici
Elionor Maria d'Àustria
Elionor Maria d'Àustria o Elionor Maria d'Habsburg -en alemany Eleonore von Österreich- (Ratisbona, 31 de maig de 1653 - Viena, 17 de desembre de 1697) fou la novena filla de l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seva tercer esposa Elionor de Màntua.
Veure Ducat de Lorena і Elionor Maria d'Àustria
Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Carlota d'Orleans (Saint-Cloud, 13 de setembre de 1676 - Commercy, 1744) fou princesa de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingué duquessa de Lorena per matrimoni.
Veure Ducat de Lorena і Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet de Lorena
Elisabet de Lorena (Nancy, Ducat de Lorena, 20 de febrer de 1574 - Ranshofen, Electorat de Baviera, 6 de gener de 1635) fou una princesa de Baviera.
Veure Ducat de Lorena і Elisabet de Lorena
Elisabet Teresa de Lorena
Elisabet de Lorena (Lunéville, Ducat de Lorena 1711 - Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1741) fou una princesa francesa que fou reina consort del Regne de Sardenya-Piemont.
Veure Ducat de Lorena і Elisabet Teresa de Lorena
Enric I de Bar
fou comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance de 1170 a 1190.
Veure Ducat de Lorena і Enric I de Bar
Enric II de Bar
Armes dels Bar Enric II de Bar (~1190 - Gaza, 13 de novembre de 1239) va ser comte de Bar de 1214 a 1239.
Veure Ducat de Lorena і Enric II de Bar
Enric II de Lorena
Enric II de Lorena -en francès Henri II de Lorraine- (Nancy, Ducat de Lorena, 8 de novembre de 1563 - ibidem, 31 de juliol de 1624) fou Duc de Bar i de Lorena de la Casa de Lorena.
Veure Ducat de Lorena і Enric II de Lorena
Enric III de Bar
Enric III de Bar, nascut el 1259, mort a Nàpols el setembre de 1302, va ser comte de Bar de 1291 a 1302.
Veure Ducat de Lorena і Enric III de Bar
Enric IV de Bar
Enric IV de Bar, nascut entre 1315 i 1320, mort el 1344, va ser comte de Bar de 1336 a 1344.
Veure Ducat de Lorena і Enric IV de Bar
Ermesinda I de Luxemburg
Ermesinda I de Luxemburg, nascuda el juliol de 1186, morta el 12 de febrer de 1247, va ser comtessa de Luxemburg, de La Roche i de Durbuy de 1196 a 1247.
Veure Ducat de Lorena і Ermesinda I de Luxemburg
Escut de Milà
A l'escut de la ciutat de Milà hi figura la Creu de Sant Jordi, que consisteix en una creu llatina de color vermell sobre fons blanc.
Veure Ducat de Lorena і Escut de Milà
Estanislau I de Polònia
Estanislau Leszczyński (en polonès Stanisław Leszczyński), conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766), fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I.
Veure Ducat de Lorena і Estanislau I de Polònia
Estat Imperial
Estat Imperial era cadascun dels estats immediats del Sacre Imperi Romanogermànic o de propietat imperial (en alemany singular: Reichsstand, plural: Reichsstände), és a dir entitats territorials i polítiques.
Veure Ducat de Lorena і Estat Imperial
Felipa de Gueldre
Estàtua jacent de Felipa de Gueldre per Ligier Richier, situada a l'església dels Franciscans, a Nancy. Felipa de Gueldre (francès Philippe de Gueldre), nascuda a Grave el 9 de novembre de 1467, morta a Pont-à-Mousson, al convent de les Clarisses el 28 de febrer de 1547 fou la filla d'Adolf d'Egmont, duc de Gueldre i de Caterina de Borbó.
Veure Ducat de Lorena і Felipa de Gueldre
Ferran I de Mèdici
Imatge de Ferran I de Mèdici amb l'hàbit de cardenal. Ferran I de Mèdici o Ferran I de Toscana (Florència, Ducat de Florència 1549 - íd. 1609) fou un membre de la família Mèdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1587 i 1609.
Veure Ducat de Lorena і Ferran I de Mèdici
Ferri II de Vaudémont
Ferri II de Lorena, nascut cap a 1428, mort a Joinville el 31 d'agost de 1470 fou comte de Vaudémont i senyor de Joinville de 1458 a 1470.
Veure Ducat de Lorena і Ferri II de Vaudémont
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Ducat de Lorena і Florència
François du Souhait
François du Souhait (finals del — principis del) fou un autor en llengua francesa (traductor, novel·lista, poeta, satíric, filòsof moral) del Ducat de Lorena, autor de set novel·les, una col·lecció d'històries curtes (per les quals és més conegut avui dia), una col·lecció de poemes, una pastoral, una tragèdia en 5 actes, una traducció en prosa de la Ilíada, i diverses obres de filosofia moral i didàctica.
Veure Ducat de Lorena і François du Souhait
Francesc I de Lorena
Francesc I de Lorena -en francès François Ier de Lorraine i en alemany Franz I von Lothringen-Mercœur- (Nancy, 23 d'agost de 1517 - Remiremont, 12 de juny de 1545) fou duc de Bar i de Lorena de la casa de Lorena.
Veure Ducat de Lorena і Francesc I de Lorena
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Veure Ducat de Lorena і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc II de Lorena
Francesc II de Lorena —en francès François II de Lorraine— (Nancy, Regne de França, 27 de febrer de 1572 i - Badonviller, 14 d'octubre de 1632) ostentà el títol de comte de Vaudémont i molt breument també el de duc de Lorena i de Bar, el 1625.
Veure Ducat de Lorena і Francesc II de Lorena
Frederic I d'Alta Lorena
Frederic I o Ferry I (v. 910/915 - 978) va ser comte de Bar i duc d'Alta Lorena.
Veure Ducat de Lorena і Frederic I d'Alta Lorena
Frederic II de Lorena
Frederic II (~995 - ~1026) fou comte de bar i duc d'Alta Lotaríngia, associat al seu pare, que li va sobreviure.
Veure Ducat de Lorena і Frederic II de Lorena
Frederic III de Lorena
Frederic III, nascut vers el 1020, mort el 1033 va ser comte de Bar i ducat d'Alta Lotaríngia (o de Lorena). Era fill de Frederic II, comte de Bar i duc d'Alta Lotaríngia, i de Matilde de Suàbia. Va succeir el 1028 al seu avi Thierry o Teodoric I, ja que el seu pare havia premortt.
Veure Ducat de Lorena і Frederic III de Lorena
Frontera entre França i Luxemburg
La frontera entre França i Luxemburg es la frontera internacional entre França i el Gran Ducat de Luxemburg, estats membres de la Unió Europea i de l'Espai Schengen.
Veure Ducat de Lorena і Frontera entre França i Luxemburg
Frontera lingüística mosel·lana
Mapa de la zona (1630). La frontera lingüística mosel·lana marca la separació entre la zona sud de parla romànica i la zona nord de parla germànica.
Veure Ducat de Lorena і Frontera lingüística mosel·lana
Georges de La Tour
''Sant Josep'', 1642, Museu del Louvre Georges de La Tour (Vic-sur-Seille, 13 de març de 1593 – Lunéville, 30 de gener de 1652) fou un pintor barroc del Ducat de Lorena, actualment França.
Veure Ducat de Lorena і Georges de La Tour
Gerard I de Vaudémont
Gerard I d'Alsàcia, nascut cap a 1057, mort el 1108, va ser el primer comte de vaudémont, de 1070 a 1108.
Veure Ducat de Lorena і Gerard I de Vaudémont
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Veure Ducat de Lorena і Gran Ducat de Toscana
Gran Est
El Gran Est (en francès Grand Est), és una regió administrativa de França creada després de la reforma territorial de 2014 per la qual es van fusionar les regions prèvies d'Alsàcia, de Xampanya-Ardenes i de Lorena.
Veure Ducat de Lorena і Gran Est
Gregori XV
Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.
Veure Ducat de Lorena і Gregori XV
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Ducat de Lorena і Guerra Civil catalana
Guerra d'Itàlia de 1551-1559
La guerra italiana de 1551-1559 va començar quan Enric II de França, que havia succeït a Francesc I al tron, va declarar la guerra a l'emperador Carles V amb la intenció de reconquistar Itàlia i assegurar l'hegemonia francesa en els afers europeus.
Veure Ducat de Lorena і Guerra d'Itàlia de 1551-1559
Guerra de Borgonya
La guerra de Borgonya va ser un conflicte entre el ducat de Borgonya i la dinastia Valois, en què es va involucrar l'antiga Confederació Suïssa, que hi tindria un paper decisiu.
Veure Ducat de Lorena і Guerra de Borgonya
Guerra de Successió de Polònia
La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.
Veure Ducat de Lorena і Guerra de Successió de Polònia
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Ducat de Lorena і Guerra dels Cent Anys
Herbertians
Els Herbertians o Herbèrtides o casa de Vermandois foren un llinatge de la noblesa carolíngia que prenen el nom a causa del fet que molts membres es van dir Herbert o Heribert.
Veure Ducat de Lorena і Herbertians
Ibelin
L'escut d'armes dels Ibelin Ibelin va ser un castell en el Regne Croat de Jerusalem al (actualment Yavne), i també el cognom d'una important família de nobles.
Veure Ducat de Lorena і Ibelin
Isabel de Lorena
Isabel de Lorena (1400-Angers el 28 de febrer de 1453) fou duquessa de Lorena (1431-1453), comtessa consort de Provença (1434-1453) i reina consort de Nàpols (1435-1453).
Veure Ducat de Lorena і Isabel de Lorena
Jean de Lorena
Jean de Lorena (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1498 - Neuvy-sur-Loire, 18 de maig de 1550) va ser un cardenal francès, que va ser arquebisbe de Reims, Lió i Narbona, bisbe de Metz, Toul, Verdun, Thérouanne, Luçon, Albi, Valença, Nantes i Agen.
Veure Ducat de Lorena і Jean de Lorena
Jean Matal
Jean Matal, que adoptà literàriament el nom de Johannes Matalius Metellus Sequanus (Poligny, ca. 1517 — Colònia (Alemanya), 1597), fou un humanista borgonyó, bon coneixedor del dret romà, la geografia, la història i les antiguitats.
Veure Ducat de Lorena і Jean Matal
Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí
Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí (Barcelona a mitjan) fou dominic i era fill del Conseller Joan Gualbes.
Veure Ducat de Lorena і Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí
Joan de Calàbria
Joan de Calàbria (? -1504) Fill natural de Joan d’Anjou, duc de Lorena i de Calàbria.
Veure Ducat de Lorena і Joan de Calàbria
Joan II de Lorena
Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), príncep de Girona (1466-1470) i duc de Calàbria (1434-1470).
Veure Ducat de Lorena і Joan II de Lorena
Jordi Frederic de Waldeck
Jordi Frederic de Waldeck (en alemany Georg Friedrich von Waldeck-Eisenberg) va néixer a Arolsen (Alemanya) el 31 de gener de 1620 i va morir a la mateixa ciutat el 19 de novembre de 1692.
Veure Ducat de Lorena і Jordi Frederic de Waldeck
Leopold I de Lorena
Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.
Veure Ducat de Lorena і Leopold I de Lorena
Llegenda negra espanyola
XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.
Veure Ducat de Lorena і Llegenda negra espanyola
Lliga de Suàbia
Escut d'armes de la Lliga de Suàbia. La gran Lliga de Suàbia (Schwäbischer Bund) va ser creada el 14 de febrer de 1488, durant la Dieta de l'Imperi a Esslingen am Neckar amb el permís de l'emperador Frederic III d'Habsburg entre diversos prínceps del sud d'Alemanya.
Veure Ducat de Lorena і Lliga de Suàbia
Llista de compositors medievals
Llista de compositors medievals distribuïts per períodes.
Veure Ducat de Lorena і Llista de compositors medievals
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Veure Ducat de Lorena і Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Ducat de Lorena і Llista de papes de Roma
Lluís Armand de Borbó-Conti (II príncep de Conti)
Lluís Armand de Borbó-Conti, II príncep de Conti (París, 4 d'abril de 1661 - ibídem, desembre de 1685) fou príncep de sang de França de la Casa de Conti amb el tractament d'altesa reial.
Veure Ducat de Lorena і Lluís Armand de Borbó-Conti (II príncep de Conti)
Lluís II de Bar
Lluís II de Bar (1370 /1375 - 26 de juny de 1430) fou cardenal-duc de Bar.
Veure Ducat de Lorena і Lluís II de Bar
Lluís III de Montpensier
Lluís III de Montpensier també Lluís III de Borbó o de Borbó-Vendome (Moulins-sur-Allier, 1513 - Champigny-sur-Veude, 1582) fou duc de Montpensier, comte de Forès, príncep de Dombes, senyor de Beaujeu i delfí d'Alvèrnia.
Veure Ducat de Lorena і Lluís III de Montpensier
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Veure Ducat de Lorena і Lluís IV de França
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Veure Ducat de Lorena і Lluís XV de França
Lluïsa de Montpensier
Lluïsa de Montpensier o Lluïsa de Borbó-Montpensier (1482 -1561) fou comtessa pretendent i després duquessa de Montpensier de 1522 a 1539 i de 1539 a 1561.
Veure Ducat de Lorena і Lluïsa de Montpensier
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Ducat de Lorena і Lorena
Lorena (desambiguació)
* Biografies: Lorena Gómez Pérez (Lleida, 1986), cantant catalana coneguda com a Lorena.
Veure Ducat de Lorena і Lorena (desambiguació)
Manieristes del nord
Deyanira i Neso, 1580-85. Els manieristes del nord va ser un moviment amb una interpretació del Manierisme en les arts visuals practicat al nord dels Alps al i principis del.
Veure Ducat de Lorena і Manieristes del nord
Margarida d'Anjou
va ser reina d'Anglaterra pel seu matrimoni amb Enric VI d'Anglaterra entre 1445 i 1461 i entre 1470 i 1471.
Veure Ducat de Lorena і Margarida d'Anjou
Margarida Gonzaga de Màntua
Margarida Gonzaga o de Màntua (en italià Margherita Gonzaga di Mantova) fou una princesa italiana de la casa de Gonzaga que va néixer a Màntua (Itàlia) el 2 d'octubre de 1591 i va morir a Nancy el 7 de febrer de 1632.
Veure Ducat de Lorena і Margarida Gonzaga de Màntua
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Veure Ducat de Lorena і Maria de Borgonya
Maria Joana Baptista de Savoia
Maria Joana, ''Jean Petitot le vieux'' Maria Joana Baptista de Savoia, anomenada Madama Reale, (París, Regne de França 1644 - Torí, Savoia 1724) fou comtessa de Ginebra i duquessa d'Aumale entre 1659 i 1724 i regent del Ducat de Savoia entre 1675 i 1684.
Veure Ducat de Lorena і Maria Joana Baptista de Savoia
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ducat de Lorena і Maria Teresa I d'Àustria
Marquès de Custine
Astolphe-Louis-Léonor, Marquès de Custine (Niderviller, Lorena, 18 de març de 1790 – París, 25 de setembre de 1857) fou un aristòcrata i escriptor francès que és principalment conegut per la seva literatura de viatges, en particular el relat de la seva visita a Rússia, La Russie en 1839.
Veure Ducat de Lorena і Marquès de Custine
Mateu II de Lorena
Mateu II (h. 1193 – 9 de febrer de 1251) va ser duc de Lorena des del 1220 fins a la seva mort.
Veure Ducat de Lorena і Mateu II de Lorena
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Veure Ducat de Lorena і Mèdici
Mettlach
Mettlach és un municipi del districte de Merzig-Wadern a l'estat federat alemany de Saarland.
Veure Ducat de Lorena і Mettlach
Muralles medievals de Sant Martí d'Empúries
Muralles medievals de Sant Martí d'Empúries és un monument del municipi de l'Escala inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Ducat de Lorena і Muralles medievals de Sant Martí d'Empúries
Nancy
Nancy és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió de Gran Est.
Veure Ducat de Lorena і Nancy
Nicolau de Mercoeur
Nicolau de Lorena, fill d'Antoni el Bo, duc de Lorena i ducat de Bar, i de Renata de Borbó-Montpensier, nascut a Bar-le-Duc el 1524, mort el 12 de juny de 1577, va ser en principi bisbe de Metz de 1543 a 1548 i de Verdun de 1544 a 1547, després comtat de Vaudémont de 1548 a 1577, senyor de Mercoeur de 1563 a 1569 i després duc de Mercoeur de 1569 a 1577 però sobretot, de 1552 a 1559, regent dels ducats de Lorena i de Bar durant la minoria del seu nebot Carles III.
Veure Ducat de Lorena і Nicolau de Mercoeur
Nicolau I de Lorena
Nicolau I de Lorena-Anjou, duc de Lorena (1470- 1473), nascut i mort a Nancy (1448- 1473) fou el fill de Joan II de Lorena-anjou, Duc De Lorraine, i de Marie de Bourbon.
Veure Ducat de Lorena і Nicolau I de Lorena
Nicolau II de Lorena
Nicolau II de Lorena (en francès Nicolas François de Vaudémont) va néixer a Vervins (França) el 6 de desembre de 1609 i va morir a Reims el 25 de gener de 1670.
Veure Ducat de Lorena і Nicolau II de Lorena
Nicolaua de Lorena
Nicolaua de Lorena, nascuda a Nancy el 3 d'octubre de 1608, morta a París el 2 de febrer de 1657 va ser duquessa de Lorena i de bar de l'1 d'agost de 1624 al 21 de novembre de 1625.
Veure Ducat de Lorena і Nicolaua de Lorena
Otó d'Habsburg-Lorena
Dr.
Veure Ducat de Lorena і Otó d'Habsburg-Lorena
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Ducat de Lorena і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Pactes de Família
Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.
Veure Ducat de Lorena і Pactes de Família
Pest (ciutat)
Plànol de '''Pest''' el 1758 Pest fou una antiga ciutat d'Hongria, que fou vila autònoma fins a la conquesta otomana a mitjan.
Veure Ducat de Lorena і Pest (ciutat)
Pierre Fourier
Pierre Fourier (Mirecourt, Ducat de Lorena, 30 de novembre de 1565 - Gray, Franc Comtat, llavors de la Corona Espanyola, 9 de desembre de 1640) fou un sacerdot i canonge, reformadors dels canonges regulars de Sant Agustí al ducat de la Lorena i fundador de les Canongesses de Sant Agustí de la Congregació de la Mare de Déu.
Veure Ducat de Lorena і Pierre Fourier
Principat d'Arches
Escut del principat i la capital El principat d'Arches va néixer el 1608, per la voluntat de Carles III duc de Nevers i de rethel, de resultes de la creació ex-nihilo de la ciutat de Charleville.
Veure Ducat de Lorena і Principat d'Arches
Principat de Salm-Salm
El principat de Salm-Salm fou un estat sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ducat de Lorena і Principat de Salm-Salm
Regió francesa
La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.
Veure Ducat de Lorena і Regió francesa
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Veure Ducat de Lorena і Regne d'Alemanya
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Veure Ducat de Lorena і Regne de Lotaríngia
Renaixement francès
Jean Fouquet, ''Vegre amb el nen Jesús'', (1450), Taula esquerra del díptic de Melun, 93 x 81 cm, Anvers, Koninklijk Mueum voor Schone Kunsten. Obra d'influència gòtica Renaixement francès és el terme emprat per descriure el moviment cultural i artístic de la França de finals del fins a principis del.
Veure Ducat de Lorena і Renaixement francès
Renald II de Bar
Renald II de Bar, nascut cap a 1122, mort el 25 de juliol de 1170, va ser comte de Bar i senyor de Mousson de 1149 a 1170.
Veure Ducat de Lorena і Renald II de Bar
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Veure Ducat de Lorena і Renat I
Renat II de Lorena
Renat II de Lorena (2 de maig de 1451 - Fains-Véel, 10 de desembre de 1508) va ser duc de Lorena a partir de 1470.
Veure Ducat de Lorena і Renat II de Lorena
Saarlouis
Saarlouis és una ciutat del districte de Saarlouis a l'estat federat alemany de Saarland.
Veure Ducat de Lorena і Saarlouis
Salm-Badenweiler
Salm-Badenweiler fou un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic que es va formar el 1431 per divisió de o Salm Nou en dues parts.
Veure Ducat de Lorena і Salm-Badenweiler
Salm-Blankenburg
Salm-Blankenburg fou un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic sorgit el 1246 per divisió del comtat de Salm Nou.
Veure Ducat de Lorena і Salm-Blankenburg
Sant Martí d'Empúries
Sant Martí d'Empúries és una entitat de població del municipi de l'Escala.
Veure Ducat de Lorena і Sant Martí d'Empúries
Scarpone
La casa de Scarpone descendia de Richwin, comte de Scarpone (Scarpone era una ciutat important i seu d'un comtat del qual no queda res i que no estava lluny de Dieulouard).
Veure Ducat de Lorena і Scarpone
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Veure Ducat de Lorena і Segona Croada
Senyoria de Mercoeur
La senyoria de Mercoeur (Mercœur) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Mercœur (Haute-Loire).
Veure Ducat de Lorena і Senyoria de Mercoeur
Sofia de Bar
Sofia (~1018 - 21 de juny de 1093) va ser comtessa de Bar i senyora de Mousson.
Veure Ducat de Lorena і Sofia de Bar
Speyergau
El Speyergau era a l'edat mitjana una jurisdicció comtal que s'estenia en l'entorn de la ciutat d'Espira (alemany Speyer).
Veure Ducat de Lorena і Speyergau
Thierry I de Montbéliard
Teodoric o Thierry de Montbéliard (~1045-2 de gener de 1105) va ser un comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette (com a Teodoric o Thierry I) de 1073 a 1105, comte de Bar i senyor de Mousson (com a Teodoric o Thierry II) de 1093 a 1105, i comte de Verdun de 1100 a 1105.
Veure Ducat de Lorena і Thierry I de Montbéliard
Tibald I de Bar
Tibald I de Bar (o Teobald I de Bar), nascut cap a 1158, mort el 13 de febrer de 1214, va ser comte de Bar de 1190 a 1214 i comte de Luxemburg de 1197 a 1214.
Veure Ducat de Lorena і Tibald I de Bar
Tibald II de Bar
Tibald II de Bar (o Teobald II de Bar),nascut cap a 1221, mort el 1291, va ser comte de Bar de 1240 a 1291.
Veure Ducat de Lorena і Tibald II de Bar
Tractat de la Haia (1698)
El Tractat de la Haia de 1698 o Primer Tractat de Partició fou un tractat signat l'11 d'octubre de 1698 entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.
Veure Ducat de Lorena і Tractat de la Haia (1698)
Tractat de Rijswijk
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).
Veure Ducat de Lorena і Tractat de Rijswijk
Trechirgau
El Trechirgau (Trechere) al costat de l'Hundesrucha al voltant de 1000 El Trechirgau (Trechere) és una regió historica d'Alemanya de l'època medieval.
Veure Ducat de Lorena і Trechirgau
Vescomtat de Bearn
El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.
Veure Ducat de Lorena і Vescomtat de Bearn
Vicenç Gonzaga
Vicenç Gonzaga o Vicenç I de Màntua (Màntua, 21 de setembre del 1562 – Màntua, 18 de febrer del 1612) fou duc de Màntua i Montferrat del 1587 fins a la seva mort.
Veure Ducat de Lorena і Vicenç Gonzaga
Violant d'Anjou
Violant d'Anjou, nascuda a Nancy el 2 de novembre de 1428, morta a Nancy el 23 de març de 1483, duquessa de Lorena (1473) i de bar (1480), filla de Renat I, rei de Nàpols, duc d'Anjou, de Bar i de Lorena, comte de Provença, i d'Isabel, duquessa de Lorena.
Veure Ducat de Lorena і Violant d'Anjou
Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).
Veure Ducat de Lorena і Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Walerà III de Limburg
Tomba de Walerà III a Rolduc Walerà III de Limburg (1180 - Rolduc, 2 de juliol de 1226).
Veure Ducat de Lorena і Walerà III de Limburg
Wallerfangen
Wallerfangen (en francès: Vaudrevange) és un municipi del districte de Saarlouis a l'estat federat alemany de Saarland.
Veure Ducat de Lorena і Wallerfangen
Wormsgau
El Wormsgau o pagus wormatiensi fou per un temps a l'edat mitjana un comtat centrat a la vila de Worms que es va estendre cap al llarg del Rin en direcció nord i va incloure fins a Coblenza i al començament del segle IX també li va pertànyer Magúncia i Boppard però foren perdudes vers 825.
Veure Ducat de Lorena і Wormsgau
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Ducat de Lorena і 1593
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Ducat de Lorena і 2 de febrer
També conegut com Duc de Lorena, Duquessa de Lorena.