Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Abaksun, Aeroport internacional, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Alides, Allahverdi Khan (armeni), Alqas Mirza, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Asurada, Àdud-ad-Dawla, Badr al-Din Hilali, Bawàndides, Bukharà, Buwàyhides, Comtat de Gorgan, Dírham, Dehestan, Dialecte, Diòcesi, Elburz, Encyclopædia Iranica, Epidèmia, Fakhr-ad-Dawla, Gonbad-e Qabus, Gorgan, Gran Khorasan, Hircània, Ibn Hàwqal, Imam, Imperi Seljúcida, Iqtà, Iran, Ishpabadh, Ismaïl I, Ismaïlisme, Maqan ibn Kaki, Mar Càspia, Marzban, Mazandaran, Mazanderani, Mesquita, Mirza Muhammad Mahdi Khan Astarabadi, Muàyyid-ad-Dawla, Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq, Nestorianisme, Ogodei, Província de Golestan, Qabus ibn Wuixmaguir, Qajar (tribu), Rayy, Reza I de l'Iran, ..., Riu Gorgan, Saïd ibn al-As, Sad ibn Abi-Waqqàs, Safàrides, Samànides, Sàyyid, Sínode, Sunnisme, Tabaristan, Teheran, Terratrèmol, Turcmans, Uthman ibn Affan, Uzbek, Xidertí, Xiisme, 1510, 1551, 1749, 1841, 1937, 1950, 2005, 430, 499, 577, 650, 651, 890, 922, 981, 983, 984, 987, 988. Ampliar l'índex (35 més) »
Abaksun
Abaksun o Abaskun fou una ciutat de Gurgan, a la costa de la mar Càspia, probablement a l'estuari del riu Gurgan.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Abaksun · Veure més »
Aeroport internacional
plataformes, i aeronaus aparcades Un aeroport internacional és un aeroport amb instal·lacions de duanes i controls fronterers que permet als viatgers viatjar entre països.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Aeroport internacional · Veure més »
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Alides · Veure més »
Allahverdi Khan (armeni)
Allahverdi Khan (mort el 1662) fill de Khosrow Khan (mort el 1653) fou un ghulam de la Pèrsia safàvida d'origen armeni.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Allahverdi Khan (armeni) · Veure més »
Alqas Mirza
Alqas Mirza Alkas Mirza, Alkaş Mirza o Alkasp Mirza (Tabriz 1515/1516 - Alamut, 1549) fou el segon fill del xa safàvida Ismail I de Pèrsia i germà petit de Tahmasp I. Fou el segon fill dels quatre que van sobreviure del xa Ismail I de Pèrsia.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Alqas Mirza · Veure més »
Úmar ibn Abd-al-Aziz
Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Úmar ibn Abd-al-Aziz · Veure més »
Asurada
Asurada (Āšūrʾāda o Āšūrāda) foren (fins al 1930) tres illes de la mar Càspia i després part de la península de Miankala (que separava la mar Càspia de la badia d'Astarabad) a la que van quedar unides per la baixada del nivell de la mar.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Asurada · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Badr al-Din Hilali
Badr al-Din Hilali fou un poeta persa d'origen turc nascut a Astarabad, que va viure al final del segle XV i al.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Badr al-Din Hilali · Veure més »
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Bawàndides · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Bukharà · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Buwàyhides · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Comtat de Gorgan · Veure més »
Dírham
El dírham (pl.) fou una antiga moneda d'argent musulmana que valia la desena part del dinar d'or.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Dírham · Veure més »
Dehestan
Dehestan (o Dihistan) és una vila de l'Afganistan a la part sud de la província de Badghis al nord-est d'Herat.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Dehestan · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Dialecte · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Diòcesi · Veure més »
Elburz
Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Elburz · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Epidèmia
Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Epidèmia · Veure més »
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »
Gonbad-e Qabus
Gonbad-e Qābus (persa گنبدقابوس) o Gonbad-e Kāvus (persa گنبدكاووس) (també Gonbad-e Ghābus o Gonbad-i Ghāboos) és una ciutat de l'Iran a la província de Golestan.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Gonbad-e Qabus · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Gorgan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Gran Khorasan · Veure més »
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Hircània · Veure més »
Ibn Hàwqal
Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Ibn Hàwqal · Veure més »
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Imam · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iqtà
Iqtà (de l'àrab اقطاع, Iqṭāʿ) és un terme àrab que s'ha traduït com a feu, però amb un significat de fet lleugerament diferent, ja que una iqtà era en origen una concessió administrativa.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Iqtà · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Iran · Veure més »
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Ishpabadh · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Ismaïl I · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Ismaïlisme · Veure més »
Maqan ibn Kaki
Abu-Mansur Maqan o Màkan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Maqan ibn Kaki · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Mar Càspia · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Marzban · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Mazandaran · Veure més »
Mazanderani
El mazanderani (en mazanderani: مازِرونی), també conegut com a tabari (en aquesta llengua: تبری) és un idioma de la branca nord-occidental de les llengües iràniques parlat per uns 4 milions de persones de l'Iran.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Mazanderani · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Mesquita · Veure més »
Mirza Muhammad Mahdi Khan Astarabadi
Mirza Muhammad Mahdi Khan Astarabadi, conegut com a Mahdi Khan Astarabadi (?-1749/1768), fou un historiador persa del, autor de les obres anomenades “Tarikh-i Nadiri” (Djahangusha-yi Nadiri) sobre la vida de Nàdir-Xah Afxar i “Durra-yi Nadira” sobre l'il-kànida Wassaf.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Mirza Muhammad Mahdi Khan Astarabadi · Veure més »
Muàyyid-ad-Dawla
Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Muàyyid-ad-Dawla · Veure més »
Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq
Muhàmmad ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq o, més senzillament, Muhàmmad ibn Zayd fou imam alida —es considerava descendent d'Ali ibn Abi-Tàlib— del Tabaristan.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Nestorianisme · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Ogodei · Veure més »
Província de Golestan
Comtats de Golestan La província de Golestān (استان گلستان, Ostān-e Golestān) és una de les 31 províncies de l'Iran; està situada al nord-est del país al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Província de Golestan · Veure més »
Qabus ibn Wuixmaguir
Mausoleu de Qabus ibn Wuixmaguir, construït en 1007 Xams-al-Maali Abu-l-Hàssan Qabus ibn Wuixmaguir ibn Ziyar ibn Wardan, més conegut senzillament com a Qabus ibn Wuixmaguir fou un sobirà de la dinastia ziyàrida de Tabaristan i Gurgan.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Qabus ibn Wuixmaguir · Veure més »
Qajar (tribu)
Els qajars són una tribu turcmana de l'Iran, derivada d'un cap anomenat Qaračar, i origen d'una dinastia de Pèrsia.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Qajar (tribu) · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Rayy · Veure més »
Reza I de l'Iran
Reza I de l'Iran (Sevah Kuh, Mazanderan, 16 de març de 1878 - Johannesburg, 26 de juliol de 1944) va regnar com a xa de l'Iran des de 1925 fins a 1941.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Reza I de l'Iran · Veure més »
Riu Gorgan
El Gorgan (Gorgan Rud) es un riu a la regió de Gurgan (actual província de Golistan) que li va donar nom.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Riu Gorgan · Veure més »
Saïd ibn al-As
Saïd ibn al-As ibn Umayya fou un membre dels Ayàs, un grup integrant del clan dels omeies a la Meca, que fou governador de Kufa i Medina.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Saïd ibn al-As · Veure més »
Sad ibn Abi-Waqqàs
Sad ibn Abi-Waqqàs fou un dels més il·lustres companys del profeta de l'islam Mahoma.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Sad ibn Abi-Waqqàs · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Safàrides · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Samànides · Veure més »
Sàyyid
Sàyyid (en plural) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Sàyyid · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Sínode · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Sunnisme · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Tabaristan · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Teheran · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Terratrèmol · Veure més »
Turcmans
Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Turcmans · Veure més »
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Uthman ibn Affan · Veure més »
Uzbek
Luzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Uzbek · Veure més »
Xidertí
El Xidertí (Шідерті; Шидерты), també anomenat Karasu en el seu curs baix, és un riu del Kazakhstan, és tributari del llac Txaganak.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Xidertí · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і Xiisme · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 1510 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 1551 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 1749 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 1841 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 1937 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 1950 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 2005 · Veure més »
430
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 430 · Veure més »
499
Sense descripció.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 499 · Veure més »
577
El 577 (DLXXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 577 · Veure més »
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 650 · Veure més »
651
Sense descripció.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 651 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 890 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 922 · Veure més »
981
Sense descripció.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 981 · Veure més »
983
Sense descripció.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 983 · Veure més »
984
Sense descripció.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 984 · Veure més »
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 987 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Gorgan (ciutat) і 988 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Província d'Astarabad, Zadracarta.
