Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní, Al-Amín (abbàssida), Al-Hadi, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Al-Mútassim, Al-Muthanna ibn Hàritha, Al-Wàthiq (abbàssida), Albània del Caucas, Alta Mesopotàmia, Apahunik, Armènia, Úmar ibn al-Khattab, Şamaxı, Azerbaidjan, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, Bagdad, Bakr ibn Wàïl, Banu Mazin, Banu Xayban, Bogha al-Khabir, Diyar Rabia, Diyarbakır, Egipte, Emirat d'Arzen, Emirat de Manazkert, Iraq, Ishaq ben Ismail, Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní, Joan el Catolicós, Kharigisme, Khàlid ibn Yazid ibn Maziyad, Khurramiyya, Kufa, Lazis, Mawla, Mazyàdides, Mossul, Muhàmmad ibn Àhmad ibn Issa, Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní, Najd, Nakharar, Naxçıvan, Ostikan, Rabia, Regne d'Ibèria, Síria, Sevada al-Djahapi, Tabaristan, Tbilissi, ..., Tsanars, Xirvan, Xirvanxah, Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní, 697, 745, 795, 801, 812, 813, 831, 832, 870, 877, 878, 882, 883, 898. Ampliar l'índex (18 més) »
Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní
Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní (en àrab aḍ-Ḍaḥḥāk b. Qays ax-Xaybānī) fou un cap kharigita enfrontat a Marwan II.
Nou!!: Xaibànides і Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní · Veure més »
Al-Amín (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.
Nou!!: Xaibànides і Al-Amín (abbàssida) · Veure més »
Al-Hadi
Abu-Muhàmmad Mussa al-Hadi, més conegut pel seu làqab al-Hadi (Rayy, 766 - Bagdad, 14 de setembre de 787) fou califa abbàssida de Bagdad (786-787).
Nou!!: Xaibànides і Al-Hadi · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Xaibànides і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: Xaibànides і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Al-Mútassim
Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).
Nou!!: Xaibànides і Al-Mútassim · Veure més »
Al-Muthanna ibn Hàritha
Al-Muthanna ibn Hàritha aix-Xaybaní al-Bakrí fou un cap tribal àrab i heroi de l'inici de l'expansió musulmana a l'Iraq.
Nou!!: Xaibànides і Al-Muthanna ibn Hàritha · Veure més »
Al-Wàthiq (abbàssida)
Abu-Jàfar Harun al-Wàthiq bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Wàthiq (812-847), fou califa abbàssida de Bagdad (842-847) fill i successor d'al-Mútassim.
Nou!!: Xaibànides і Al-Wàthiq (abbàssida) · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Xaibànides і Albània del Caucas · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Xaibànides і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Apahunik
Apahunik (en armeni Ապահունիք) va ser un districte de la província històrica del Tauruberan, al nord del llac Van (sense tocar a la costa).
Nou!!: Xaibànides і Apahunik · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Xaibànides і Armènia · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Xaibànides і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Şamaxı
Şamaxı Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del raion o districte de Şamaxı.
Nou!!: Xaibànides і Şamaxı · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Xaibànides і Azerbaidjan · Veure més »
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh ibn as-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armènia a Dvin, de la dinastia anomenada xaybànida.
Nou!!: Xaibànides і Àhmad ibn Issa ibn Xaykh · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Xaibànides і Bagdad · Veure més »
Bakr ibn Wàïl
Bakr ibn Wàïl o Banu Bakr (o) és el nom d'un antic grup de tribus del centre, de l'est i més tard del nord de la península d'Aràbia.
Nou!!: Xaibànides і Bakr ibn Wàïl · Veure més »
Banu Mazin
Els Banu Mazin foren algunes tribus d'Aràbia.
Nou!!: Xaibànides і Banu Mazin · Veure més »
Banu Xayban
Els Banu Xayban ibn Thàlaba foren una tribu àrab, una de les principals originada en els Bakr ibn Wàïl.
Nou!!: Xaibànides і Banu Xayban · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Xaibànides і Bogha al-Khabir · Veure més »
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Nou!!: Xaibànides і Diyar Rabia · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Xaibànides і Diyarbakır · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Xaibànides і Egipte · Veure més »
Emirat d'Arzen
Arzen (Arzan) fou un emirat d'Armènia occidental, centrat a la ciutat d'Arzen, que fou destruïda per l'Imperi Romà d'Orient el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí.
Nou!!: Xaibànides і Emirat d'Arzen · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Xaibànides і Emirat de Manazkert · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Xaibànides і Iraq · Veure més »
Ishaq ben Ismail
Ishaq ibn Ismaïl (abans de 833 – 853), conegut com a Sahak a les fonts georgianes, fou emir de Tiflis (833-853).
Nou!!: Xaibànides і Ishaq ben Ismail · Veure més »
Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Abu-Mussa Issa ibn aix-Xaykh ibn as-Salil ad-Dhulí aix-Xaybaní, més conegut simplement com a Issa ibn aix-Xaykh, fou un governador àrab que va exercir les seves funcions a Palestina, Diyar Bakr i Armènia.
Nou!!: Xaibànides і Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní · Veure més »
Joan el Catolicós
Joan el Catolicós o Joan de Drasxanakert va ser un historiador i patriarca (catolicós) armeni nascut a mitjans del, que va escriure una Història d'Armènia que va ser impresa a finals del.
Nou!!: Xaibànides і Joan el Catolicós · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Xaibànides і Kharigisme · Veure més »
Khàlid ibn Yazid ibn Maziyad
Khàlid ibn Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia vers 826-833.
Nou!!: Xaibànides і Khàlid ibn Yazid ibn Maziyad · Veure més »
Khurramiyya
La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.
Nou!!: Xaibànides і Khurramiyya · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Xaibànides і Kufa · Veure més »
Lazis
Els lazis o lazes (llatí: laci, grec Λἁσοι) foren una tribu caucàsica unificada vers finals del o primera meitat del.
Nou!!: Xaibànides і Lazis · Veure més »
Mawla
Mawla (en plural mawali) és una paraula àrab polisèmica, el significat de la qual ha variat segons diferents períodes i contextos.
Nou!!: Xaibànides і Mawla · Veure més »
Mazyàdides
Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.
Nou!!: Xaibànides і Mazyàdides · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Xaibànides і Mossul · Veure més »
Muhàmmad ibn Àhmad ibn Issa
Muhàmmad ibn Àhmad ibn Issa fou emir xaibànida de Djazira, Arzanene i Diyar Bakr amb capital a Amida.
Nou!!: Xaibànides і Muhàmmad ibn Àhmad ibn Issa · Veure més »
Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní
Muhàmmad ibn Khàlid ibn Yazid aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia del 855 al 862.
Nou!!: Xaibànides і Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní · Veure més »
Najd
La regió històrica del Najd en (verd clar) i les divisions administratives modernes a l'Aràbia Saudita El Najd és una regió de la part central de la Península Aràbiga.
Nou!!: Xaibànides і Najd · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Xaibànides і Nakharar · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Xaibànides і Naxçıvan · Veure més »
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Nou!!: Xaibànides і Ostikan · Veure més »
Rabia
Els Rabia foren una de les dues gran tribus àrabs del nord (l'altre era la tribu Múdar).
Nou!!: Xaibànides і Rabia · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Xaibànides і Regne d'Ibèria · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Xaibànides і Síria · Veure més »
Sevada al-Djahapi
Sevada al-Djahapi, conegut també com a Sevada, fou successor d'Abd al-Malik ben Djahap com a emir qaisita de Manazkert vers el 820.
Nou!!: Xaibànides і Sevada al-Djahapi · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Xaibànides і Tabaristan · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Xaibànides і Tbilissi · Veure més »
Tsanars
Tsanars és el nom d'un país de la Geòrgia antiga, poblat per tribus independents o semi independents, anomenades en conjunt tsanars.
Nou!!: Xaibànides і Tsanars · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Xaibànides і Xirvan · Veure més »
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Nou!!: Xaibànides і Xirvanxah · Veure més »
Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní
Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia vers el 787-788.
Nou!!: Xaibànides і Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní · Veure més »
697
El 697 (DCXCVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Xaibànides і 697 · Veure més »
745
El 745 (DCCXLV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Xaibànides і 745 · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Xaibànides і 795 · Veure més »
801
Sense descripció.
Nou!!: Xaibànides і 801 · Veure més »
812
L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Nou!!: Xaibànides і 812 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Xaibànides і 813 · Veure més »
831
El 831 (DCCCXXXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Xaibànides і 831 · Veure més »
832
Sense descripció.
Nou!!: Xaibànides і 832 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Xaibànides і 870 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Xaibànides і 877 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Xaibànides і 878 · Veure més »
882
El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Xaibànides і 882 · Veure més »
883
El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Xaibànides і 883 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Xaibànides і 898 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bakr ben Wail ben Khalikan, Bakr bin Wail bin Khalikan, Bakr ibn Wail ibn Khalikan, Shaybanida, Shaybanides, Shaybànida, Shaybànides.
