Obrir a Google MapsTaula de continguts
19 les relacions: Ab Urbe Condita, Alba Longa, August, Catorze regions de Roma, Dioclecià, Esquilí, Estació de Roma Termini, Festes llatines, Llatins, Quirinal, Roma, Roma quadrata, Servi Tul·li, Set turons de Roma, Termes de Dioclecià, Titus Livi, Vímet, Vimetera, 1925.
- Set turons de Roma
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Veure Viminal і Ab Urbe Condita
Alba Longa
Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.
Veure Viminal і Alba Longa
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Viminal і August
Catorze regions de Roma
Plànol de la ciutat de Roma amb les catorze regions Les catorze regions de la ciutat de Roma (en regiones quattuordecim) eren cada una de les divisions amb què August va organitzar Roma l'any 7 aC.
Veure Viminal і Catorze regions de Roma
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Viminal і Dioclecià
Esquilí
Sant'Eusebio, a la Piazza Vittorio LEsquilí (en Esquilino; en Esquilinus) és un dels set turons de Roma, situat a la banda est del centre històric de la ciutat i per damunt del Coliseu.
Veure Viminal і Esquilí
Estació de Roma Termini
LEstació de Roma Termini (en italià: Stazione di Roma Termini) és la principal estació de ferrocarril de Roma i de tot Itàlia.
Veure Viminal і Estació de Roma Termini
Festes llatines
Les Festes llatines (en llatí Feriae Latinae) eren una antiga festivitat religiosa de l'antiga Roma que se celebrava cada any al Mont Albà.
Veure Viminal і Festes llatines
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Veure Viminal і Llatins
Quirinal
Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en Quirinalis Collis, en Quirinale) és un dels set turons de Roma.
Veure Viminal і Quirinal
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Viminal і Roma
Roma quadrata
Roma quadrata (en català, 'Roma quadrada'), era el nom que portava un nucli de població que més endavant s'anomenaria Roma, format per tribus indígenes, probablement llatins i sabins.
Veure Viminal і Roma quadrata
Servi Tul·li
'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).
Veure Viminal і Servi Tul·li
Set turons de Roma
Els set turons de Roma (en Septimontium) són una sèrie de pujols que històricament han format el cor de la ciutat de Roma.
Veure Viminal і Set turons de Roma
Termes de Dioclecià
Les Termes de Dioclecià (en italià Terme di Diocleziano, en llatí Thermae Diocletiani) van ser els banys termals més grans i sumptuosos de l'antiga Roma.
Veure Viminal і Termes de Dioclecià
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Viminal і Titus Livi
Vímet
Típic cistell de vímet i canya partida. El vímet, vime, vimen o vim (del llatí vimen) és la branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d'altres espècies de salze.
Veure Viminal і Vímet
Vimetera
La vimetera (Salix fragilis) és un arbre caducifoli de la família de les salicàcies, concretament dels salzes.
Veure Viminal і Vimetera
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Viminal і 1925