Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Unió Catalanista

Índex Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Taula de continguts

  1. 118 les relacions: Advocat, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Antoni Aulèstia Pijoan, Antoni de Paula Capmany i Borri, Antoni Maria Gallissà i Soqué, Antoni Suñol i Pla, Antoni Utrillo Viadera, Associació Popular Regionalista, Àngel Guimerà i Jorge, Balaguer, Barcelona, Bartomeu Robert i Yarzábal, Bases de Manresa, Bonaventura Bassegoda i Amigó, Camilo García de Polavieja y del Castillo, Catalanisme, Centre Catalanista de Girona, Centre Catalanista de Santiago de Cuba, Centre Català, Centre Escolar Catalanista, Centre Nacional Català, Codi Civil de Catalunya, Codi Civil espanyol, Corpus de Sang, Diada Nacional de Catalunya, Domènec Martí i Julià, Emili Saguer i Olivet, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Ernest Moliné i Brasés, Escriptor, Esquerra Republicana de Catalunya, Estat Català, Filipines, Finlàndia, Francesc Romaní i Puigdengolas, Francesc Serés Guillén, Frederic Pujulà i Vallès, Frederic Renyé i Viladot, Girona, Guerra Civil espanyola, Guerra hispano-estatunidenca, Irlanda, Jaume Arús i Font, Jaume Maspons i Camarasa, Joan Josep Permanyer i Ayats, Joan Solé i Pla, Joaquim Botet i Sisó, Joaquim Riera i Bertran, Joaquim Vayreda i Vila, Jordi Llorens i Vila, ... Ampliar l'índex (68 més) »

Advocat

s) Un advocat o lletrat és aquella persona graduada o llicenciada en dret que, després de superar un màster de formació especialitzada, ha superat amb èxit l'examen d'accés a l'advocacia del Ministeri de Justícia i s'ha inscrit en un Col·legi d'Advocats com a exercent i es dedica professionalment a l'assessorament i consell en matèria legal així com a la direcció i defensa de les parts en judici en tota classe de procediments administratius i judicials davant les administracions públiques i els jutjats i tribunals de justícia.

Veure Unió Catalanista і Advocat

Aliats de la Primera Guerra Mundial

potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').

Veure Unió Catalanista і Aliats de la Primera Guerra Mundial

Antoni Aulèstia Pijoan

Antoni Aulèstia Pijoan (Reus, Baix Camp, 17 de gener de 1849 - Barcelona, 10 de març de 1908) fou un escriptor i historiador català.

Veure Unió Catalanista і Antoni Aulèstia Pijoan

Antoni de Paula Capmany i Borri

Antoni de Paula Capmany i Borri (Barcelona, 25 d'octubre de 1858 - 8 d'octubre de 1912) va ser un empresari, catalanista i mecenes català.

Veure Unió Catalanista і Antoni de Paula Capmany i Borri

Antoni Maria Gallissà i Soqué

Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona, 10 de setembre de 1861 - Barcelona, 17 d'abril de 1903) fou un arquitecte modernista català.

Veure Unió Catalanista і Antoni Maria Gallissà i Soqué

Antoni Suñol i Pla

Antoni Suñol i Pla (el Masnou, Maresme 1859 - Barcelona 1918) fou un polític catalanista i republicà.

Veure Unió Catalanista і Antoni Suñol i Pla

Antoni Utrillo Viadera

fou un dibuixant català que es dedicà a la il·lustració de llibres per a infants i col·laborà a la revista infantil TBO.

Veure Unió Catalanista і Antoni Utrillo Viadera

Associació Popular Regionalista (APC) fou una entitat nacionalista catalana fundada el 1895 per Ramon Folch i Capdevila, Josep Mallofré, Antoni Soyos, Francesc Curet i Bonaventura Rivera, joves estudiants i llicenciats seguidors de Joan Josep Permanyer i Ayats, Pere Aldavert i Martorell i Àngel Guimerà.

Veure Unió Catalanista і Associació Popular Regionalista

Àngel Guimerà i Jorge

fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Veure Unió Catalanista і Àngel Guimerà i Jorge

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Veure Unió Catalanista і Balaguer

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Unió Catalanista і Barcelona

Bartomeu Robert i Yarzábal

Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902), popularment conegut com el doctor Robert, fou un metge i polític català.

Veure Unió Catalanista і Bartomeu Robert i Yarzábal

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.

Veure Unió Catalanista і Bases de Manresa

Bonaventura Bassegoda i Amigó

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) fou un arquitecte i escriptor català.

Veure Unió Catalanista і Bonaventura Bassegoda i Amigó

Camilo García de Polavieja y del Castillo

fou un militar i polític espanyol, de sobrenom «el general cristià» a causa de la seva religiositat.

Veure Unió Catalanista і Camilo García de Polavieja y del Castillo

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Unió Catalanista і Catalanisme

Centre Catalanista de Girona

El Centre Catalanista de Girona fou una entitat fundada el 1894 per Joaquim Botet i Sisó, amb la intenció de promoure un catalanisme que anés més enllà de la simple promoció de la cultura, i que es federà dins la Unió Catalanista.

Veure Unió Catalanista і Centre Catalanista de Girona

Centre Catalanista de Santiago de Cuba

El Centre Català de Santiago de Cuba fou una entitat social i cultural sense ànim de lucre per a aplegar els catalans de Cuba.

Veure Unió Catalanista і Centre Catalanista de Santiago de Cuba

Centre Català

El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.

Veure Unió Catalanista і Centre Català

Centre Escolar Catalanista

El Centre Escolar Catalanista fou una entitat catalanista fundada a Barcelona el 21 d'octubre de 1886 per un grup d'universitaris per tal d'organitzar trobades i cursos.

Veure Unió Catalanista і Centre Escolar Catalanista

Centre Nacional Català

El Centre Nacional Català fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 3 de setembre de 1899Helena Buffery, Elisenda Marcer, Historical Dictionary of the Catalans, tom 10 dels «Centre Nacional Català», Historical Dictionaries of Peoples and Cultures, Lanham (Maryland), Scarecrow Press, 2010, pàgina XXVI i 116-117, per antics militants de la Unió Catalanista contraris a l'apoliticisme de la Unió.

Veure Unió Catalanista і Centre Nacional Català

Codi Civil de Catalunya

El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.

Veure Unió Catalanista і Codi Civil de Catalunya

Codi Civil espanyol

Primera pàgina del Codi Civil espanyol. Edició de 1888 El Codi Civil espanyol, és el cos legal que regula les matèries jurídiques civils substantives a Espanya, a excepció de les normatives de territoris amb dret civil propi, que no hi estan incloses.

Veure Unió Catalanista і Codi Civil espanyol

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Veure Unió Catalanista і Corpus de Sang

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Veure Unió Catalanista і Diada Nacional de Catalunya

Domènec Martí i Julià

Monument al doctor Martí i Julià, a la plaça Reina Maria Cristina (Barcelona) Domènec Martí i Julià (Barcelona, 3 de juny de 1861 - Barcelona, 20 de juny de 1917) fou un psiquiatre i polític català.

Veure Unió Catalanista і Domènec Martí i Julià

Emili Saguer i Olivet

Emili Saguer i Olivet (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà 1865 - Girona 1939) fou un jurista i escriptor català, especialista en dret civil i canònic.

Veure Unió Catalanista і Emili Saguer i Olivet

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Veure Unió Catalanista і Enric Prat de la Riba i Sarrà

Ernest Moliné i Brasés

Ernest Moliné i Brasés (Barcelona, 28 d'agost de 1868 - Barcelona, 12 de febrer de 1940) fou advocat, historiador i redactor de La Veu de Catalunya (1891) i de La Renaixença (1896).

Veure Unió Catalanista і Ernest Moliné i Brasés

Escriptor

Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.

Veure Unió Catalanista і Escriptor

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Veure Unió Catalanista і Esquerra Republicana de Catalunya

Estat Català

Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.

Veure Unió Catalanista і Estat Català

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.

Veure Unió Catalanista і Filipines

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Veure Unió Catalanista і Finlàndia

Francesc Romaní i Puigdengolas

Francesc Romaní i Puigdengolas (Capellades, Anoia, 1831 - 1912) fou un jurista i polític català.

Veure Unió Catalanista і Francesc Romaní i Puigdengolas

Francesc Serés Guillén

Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 22 de desembre de 1972) és un escriptor franjolí en llengua catalana establert a la Garrotxa.

Veure Unió Catalanista і Francesc Serés Guillén

Frederic Pujulà i Vallès

Frederic Pujulà i Vallès (Palamós, el Baix Empordà, 12 de novembre del 1877 – Barjamon, Var, França, 14 de febrer del 1963) fou un escriptor i esperantista català.

Veure Unió Catalanista і Frederic Pujulà i Vallès

Frederic Renyé i Viladot

Frederic Renyé i Viladot (Lleida, 1849 - idem, 1903), fou un jurisconsult i literat català.

Veure Unió Catalanista і Frederic Renyé i Viladot

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Unió Catalanista і Girona

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Unió Catalanista і Guerra Civil espanyola

Guerra hispano-estatunidenca

La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898.

Veure Unió Catalanista і Guerra hispano-estatunidenca

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Veure Unió Catalanista і Irlanda

Jaume Arús i Font

Jaume Arús i Font (Canet de Mar, Maresme, 29 de juny de 1840 - Vilassar de Mar, Maresme, 28 d'abril de 1899).

Veure Unió Catalanista і Jaume Arús i Font

Jaume Maspons i Camarasa

Jaume Maspons i Camarasa (Granollers, Vallès Oriental 1872 - Barcelona 1934) fou un escriptor i agrònom, germà de Pere Maspons i Camarasa.

Veure Unió Catalanista і Jaume Maspons i Camarasa

Joan Josep Permanyer i Ayats

Joan Josep Permanyer i Ayats (Barcelona, 4 de març de 1848 - 12 d'abril de 1919) fou un polític i jurista català, fill del també jurisconsult Francesc Permanyer i Tuyet, que fou ministre d'Ultramar en el regnat d'Isabel II i alcalde de Barcelona (1856) i germà del també advocat Ricard Permanyer i Ayats.

Veure Unió Catalanista і Joan Josep Permanyer i Ayats

Joan Solé i Pla

Joan Solé i Pla (Barcelona, 13 de setembre de 1874 - Barranquilla, Colòmbia, 31 d'octubre de 1950) fou un metge homeòpata i polític independentista català.

Veure Unió Catalanista і Joan Solé i Pla

Joaquim Botet i Sisó

Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 - 1917) fou un arqueòleg, numismàtic i historiador català.

Veure Unió Catalanista і Joaquim Botet i Sisó

Joaquim Riera i Bertran

Joaquim Riera i Bertran (Girona, 25 de gener de 1848 - Barcelona, 15 de març de 1924) fou un polític i escriptor català.

Veure Unió Catalanista і Joaquim Riera i Bertran

Joaquim Vayreda i Vila

Monument de Joaquim Vayreda al Parc de la Ciutadella de Barcelona Casa Natal de Vayreda a Girona Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894) fou un pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del.

Veure Unió Catalanista і Joaquim Vayreda i Vila

Jordi Llorens i Vila

Jordi Llorens i Vila (Barcelona, 1958) és un historiador català, doctorat en història contemporània per la Universitat de Barcelona i catedràtic d'història d'Institut de Batxillerat.

Veure Unió Catalanista і Jordi Llorens i Vila

Josep Coroleu i Inglada

Josep Coroleu i Inglada (Barcelona, 16 d'agost de 1839 - 28 de març de 1895) fou un historiador i polític català.

Veure Unió Catalanista і Josep Coroleu i Inglada

Josep Franquesa i Gomis

Josep Franquesa i Gomis (Barcelona 1 de desembre de 1855 - 6 de novembre de 1930) fou un poeta, crític literari i polític català.

Veure Unió Catalanista і Josep Franquesa i Gomis

Josep Gatell i Vidal

Josep Gatell i Vidal (Valls, Alt Camp, 1864 - Barcelona, Barcelonès, 1914) va ésser un escultor que presentà un Crist, en alt relleu de fusta, a l'Exposició General de Belles Arts celebrada a Barcelona (1894).

Veure Unió Catalanista і Josep Gatell i Vidal

Josep Maria Roca i Heras

Josep Maria Roca i Heras (Barcelona, 23 de març de 1862 - Barcelona, 1 de maig de 1930) fou un metge i escriptor català, oncle de l'historiador, etnòleg i polític Josep Maria Batista i Roca.

Veure Unió Catalanista і Josep Maria Roca i Heras

Josep Maria Valls i Vicens

Josep Maria Valls i Vicens (Barcelona, 5 de febrer de 1854 - Barcelona, 26 de juny de 1907) fou un novel·lista i advocat català, que va escriure amb el pseudònim Josep Maria Bosch Gelabert.

Veure Unió Catalanista і Josep Maria Valls i Vicens

Josep Reventós i Amiguet

Josep Reventós i Amiguet (Barcelona, 19 de juny de 1851 - Barcelona, 6 de gener de 1933) va ésser un metge instal·lat a Sant Andreu de Palomar que s'adherí al Primer Congrés Catalanista (1880) i, com afiliat a la Unió Catalanista, fou nomenat delegat a les Assemblees de Manresa (1892) i Barcelona (1904).

Veure Unió Catalanista і Josep Reventós i Amiguet

Josep Soler i Palet

Josep Soler i Palet (Terrassa, 31 de juliol de 1859 - Barcelona, 22 de novembre de 1921) fou un historiador, advocat, polític i mecenes cultural català.

Veure Unió Catalanista і Josep Soler i Palet

L'Avenç (1881-1893)

L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors.

Veure Unió Catalanista і L'Avenç (1881-1893)

La Renaixensa

La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.

Veure Unió Catalanista і La Renaixensa

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.

Veure Unió Catalanista і La Veu de Catalunya

La Veu del Montserrat

''La Veu del Montserrat'' convocant a la missa pels màrtirs del 1714: ''«perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»'' La Veu del Montserrat fou un setmanari de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada, escrit en català.

Veure Unió Catalanista і La Veu del Montserrat

Lliga de Catalunya

La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.

Veure Unió Catalanista і Lliga de Catalunya

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Veure Unió Catalanista і Lliga Regionalista

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Veure Unió Catalanista і Lluís Domènech i Montaner

Lluís Duran i Ventosa

Lluís Duran i Ventosa (Barcelona, 24 de desembre de 1870- 18 de desembre de 1954) fou un polític, advocat i periodista català, fill del prestigiós advocat i polític Manuel Duran i Bas i germà de Raimon Duran i Ventosa.

Veure Unió Catalanista і Lluís Duran i Ventosa

Lluís Marsans i Solà

Lluís Marsans i Solà (Igualada, 1867 - Barcelona, 1955) fou un polític català.

Veure Unió Catalanista і Lluís Marsans i Solà

Manila

Manila (en tagal Maynila) és la capital de les Filipines i de la regió de Metro Manila, i la segona ciutat del país per nombre d'habitants.

Veure Unió Catalanista і Manila

Manuel Alcàntara i Gusart

Manuel Alcàntara i Gusart (Barcelona 5 de febrer de 1892 - Mèxic, setembre de 1981) fou un professor, periodista i promotor cultural català.

Veure Unió Catalanista і Manuel Alcàntara i Gusart

Manuel Folguera i Duran

Manuel Folguera i Duran (Sabadell, 2 de maig de 1867 - Barcelona, 6 de setembre de 1951) fou un polític català, enginyer de professió, i pare de Joaquim Folguera i Poal.

Veure Unió Catalanista і Manuel Folguera i Duran

Manuel Murguía

Manuel Martínez Murguía (O Froxel, Arteixo 1833 - la Corunya 1923) fou un escriptor i historiador gallec, i un dels teoritzadors del galleguisme polític.

Veure Unió Catalanista і Manuel Murguía

Manuel Rocamora i Rivera

Manuel Rocamora i Rivera (Barcelona, 29 de setembre de 1863 — Barcelona, 1948) va ser un escriptor i advocat català.

Veure Unió Catalanista і Manuel Rocamora i Rivera

Marià Vayreda i Vila

Marià Vayreda i Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853 – Olot, 6 de febrer de 1903) fou un escriptor i pintor català.

Veure Unió Catalanista і Marià Vayreda i Vila

Metge

''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.

Veure Unió Catalanista і Metge

Narcís Verdaguer i Callís

Narcís Verdaguer i Callís (Vic, Osona, 29 d'octubre de 1862 — Barcelona, 5 d'abril de 1918) fou un advocat especialitzat en qüestions comercials i aranzelàries i polític català.

Veure Unió Catalanista і Narcís Verdaguer i Callís

Notari

Un ofici notarial a Vigo. El notari és, als països de tradició jurídica continental, un professional del Dret que té a càrrec seu la redacció i l'autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d'instruments, així com donar fe de llur contingut.

Veure Unió Catalanista і Notari

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Veure Unió Catalanista і Olot

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Veure Unió Catalanista і Parlament de Catalunya

Pau Colomer i Oliver

Pau Colomer i Oliver (Sabadell, 9 d'octubre de 1851 - 7 de febrer de 1911) fou un hisendat, industrial tèxtil, comerciant, escriptor i promotor de la cultura catalana sabadellenc.

Veure Unió Catalanista і Pau Colomer i Oliver

Pau Font de Rubinat

Pau Font de Rubinat fou un polític i bibliòfil català nascut a Reus el 5 d'octubre de 1860 en el si d'una família burgesa.

Veure Unió Catalanista і Pau Font de Rubinat

Pau Sans i Guitart

Pau Sans i Guitart (l'Hospitalet de Llobregat 1836 - Barcelona 1901) fou un enginyer industrial, poeta i polític català.

Veure Unió Catalanista і Pau Sans i Guitart

Paul Kruger

Stephanus Johannes Paulus Kruger (Bulhoek, Cap Oriental, 10 d'octubre de 1825 - Clarens, Suïssa, 14 de juliol de 1904), més conegut com a Paul Kruger i afectuosament conegut com a Oom Paul ("Oncle Paul" en afrikaans) va ser un prominent líder de la resistència bòer contra el Regne Unit i president de la República de Transvaal a Sud-àfrica.

Veure Unió Catalanista і Paul Kruger

Pi de les Tres Branques

El Pi de les Tres Branques és un pi roig (Pinus sylvestris) de tres besses, de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres, al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, el Berguedà).

Veure Unió Catalanista і Pi de les Tres Branques

Rafael Dalmau (Editor)

Rafael Dalmau (Editor) és una empresa editorial fundada a Barcelona el 1959 per Rafael Dalmau i Ferreres amb la seva filla Maria del Carme Dalmau i Dalmau com a empresa familiar.

Veure Unió Catalanista і Rafael Dalmau (Editor)

Ramon Picó i Campamar

Ramon Picó i Campamar (Pollença, Mallorca, 1848 - Barcelona, 13 de novembre de 1916) fou un escriptor mallorquí.

Veure Unió Catalanista і Ramon Picó i Campamar

Regeneracionisme

El regeneracionisme o corrent regeneracionista fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació.

Veure Unió Catalanista і Regeneracionisme

República del Transvaal

La República Sud-africana (neerlandès antic: Zuid-Afrikaansche Republiek), també coneguda com a República de Transvaal arran de la seva situació més enllà del riu Vaal (des d'una perspectiva de Ciutat del Cap), fou un estat independent durant la segona meitat del i més tard va esdevenir la Província de Transvaal, una de províncies que formaren la Unió Sud-africana i més tard Sud-àfrica, com l'Estat Lliure d'Orange i la Província de Natal.

Veure Unió Catalanista і República del Transvaal

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Veure Unió Catalanista і Reus

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Veure Unió Catalanista і Sant Andreu de Palomar

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Veure Unió Catalanista і Sàpiens

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Veure Unió Catalanista і Terrassa

Trinitat Monegal i Nogués

Trinitat Monegal i Nogués (Barcelona, 20 d'agost de 1869 - Barcelona, 4 de febrer de 1933) fou un jurista i polític català.

Veure Unió Catalanista і Trinitat Monegal i Nogués

Valentí Almirall i Llozer

fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.

Veure Unió Catalanista і Valentí Almirall i Llozer

Vicenç Albert Ballester i Camps

Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona, 18 de setembre de 1872 - El Masnou, 15 d'agost de 1938) fou un militant nacionalista català, considerat per alguns el dissenyador i difusor de la bandera estelada.

Veure Unió Catalanista і Vicenç Albert Ballester i Camps

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.

Veure Unió Catalanista і Vilafranca del Penedès

Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial

Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial és un terme que fa referència a aquells catalans, alguns amb ciutadania francesa i d'altres no, que van lluitar com a voluntaris en l'exèrcit francès per tal de donar suport als aliats durant la Primera Guerra Mundial.

Veure Unió Catalanista і Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Unió Catalanista і 12 de gener

14 de maig

El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Unió Catalanista і 14 de maig

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Unió Catalanista і 15 de setembre

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Veure Unió Catalanista і 1714

1891

;Països Catalans.

Veure Unió Catalanista і 1891

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Veure Unió Catalanista і 1892

1893

;Països Catalans.

Veure Unió Catalanista і 1893

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Veure Unió Catalanista і 1894

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Unió Catalanista і 1895

1897

barceloní del Fort Pienc.

Veure Unió Catalanista і 1897

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Unió Catalanista і 1898

1899

1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.

Veure Unió Catalanista і 1899

1900

;Països Catalans.

Veure Unió Catalanista і 1900

1901

209x209px;Països Catalans.

Veure Unió Catalanista і 1901

1903

;Països Catalans.

Veure Unió Catalanista і 1903

1916

;Països Catalans.

Veure Unió Catalanista і 1916

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Veure Unió Catalanista і 22 de novembre

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Veure Unió Catalanista і 25 d'abril

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Unió Catalanista і 25 de març

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Unió Catalanista і 26 de maig

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Unió Catalanista і 27 de març

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Veure Unió Catalanista і 29 de maig

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Unió Catalanista і 30 de juny

També conegut com Joventut Catalanista.

, Josep Coroleu i Inglada, Josep Franquesa i Gomis, Josep Gatell i Vidal, Josep Maria Roca i Heras, Josep Maria Valls i Vicens, Josep Reventós i Amiguet, Josep Soler i Palet, L'Avenç (1881-1893), La Renaixensa, La Veu de Catalunya, La Veu del Montserrat, Lliga de Catalunya, Lliga Regionalista, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Duran i Ventosa, Lluís Marsans i Solà, Manila, Manuel Alcàntara i Gusart, Manuel Folguera i Duran, Manuel Murguía, Manuel Rocamora i Rivera, Marià Vayreda i Vila, Metge, Narcís Verdaguer i Callís, Notari, Olot, Parlament de Catalunya, Pau Colomer i Oliver, Pau Font de Rubinat, Pau Sans i Guitart, Paul Kruger, Pi de les Tres Branques, Rafael Dalmau (Editor), Ramon Picó i Campamar, Regeneracionisme, República del Transvaal, Reus, Sant Andreu de Palomar, Sàpiens, Terrassa, Trinitat Monegal i Nogués, Valentí Almirall i Llozer, Vicenç Albert Ballester i Camps, Vilafranca del Penedès, Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial, 12 de gener, 14 de maig, 15 de setembre, 1714, 1891, 1892, 1893, 1894, 1895, 1897, 1898, 1899, 1900, 1901, 1903, 1916, 22 de novembre, 25 d'abril, 25 de març, 26 de maig, 27 de març, 29 de maig, 30 de juny.