21 les relacions: Aljama, Carta de Privilegis i Franqueses, Decrets de Nova Planta, Gran i General Consell, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, Lloctinent general, Mallorca, Palma, Part Forana, Sanç I de Mallorca, Senyoriu, Sindicat de Fora, Universitat (municipi), Universitat d'Eivissa, 1249, 1315, 1398, 1439, 1715.
Aljama
Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Aljama · Veure més »
Carta de Privilegis i Franqueses
La Carta de Privilegis i Franqueses va ser una consseció efectuada per un sobirà o senyor jurisdiccional als seus habitants reconeixent unes llibertats o unes exempcions de càrregues i impostos.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Carta de Privilegis i Franqueses · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Gran i General Consell
El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Gran i General Consell · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca
Els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, o Juraria de la Ciutat i Regne de Mallorca, eren la màxima representació de la ciutat i el regne, entès aquest com l'illa, constituint un òrgan col·legiat que s'encarregava del govern i l'administració, en les competències municipals de la ciutat i les conjuntes de l'illa que no fossin reials.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »
Lloctinent general
El lloctinent general va ser del al XVIII un oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Lloctinent general · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Mallorca · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Palma · Veure més »
Part Forana
Part Forana és el nom amb què es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a la ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del amb el nom de Palma).
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Part Forana · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Senyoriu
El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Senyoriu · Veure més »
Sindicat de Fora
El Sindicat de Fora fou una institució pròpia del règim foral mallorquí que representava els pobles de la Part Forana al Gran i General Consell.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Sindicat de Fora · Veure més »
Universitat (municipi)
La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Universitat (municipi) · Veure més »
Universitat d'Eivissa
La Universitat d'Eivissa era l'òrgan d'administració territorial de les illes d'Eivissa i Formentera durant la baixa edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і Universitat d'Eivissa · Veure més »
1249
;Països Catalans.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і 1249 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і 1315 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і 1398 · Veure més »
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і 1439 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca і 1715 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Universitat del Regne de Mallorca.