Taula de continguts
39 les relacions: Buit, Càrrega elèctrica, Càrrega elèctrica elemental, Cesi, Constant d'estructura fina, Constant de Boltzmann, Constant de la gravitació, Constant de Planck, Constant física, Constant física fonamental, Constant magnètica, Douglas Hartree, Efecte Josephson, Electró, Energia, Energia de Hartree, Estat estacionari, Estel, Física, George Stoney, Impedància característica del buit, Llei de Coulomb, Longitud, Massa, Natura, Partícula elemental, Partícula subatòmica, Permitivitat, Protó, Radi de Bohr, Segon, Sistema CGS, Sistema Internacional d'Unitats, Temperatura, Temps, Unitat atòmica, Unitat de mesura, Unitats de Planck, Velocitat de la llum.
- Metrologia
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Veure Unitat natural і Buit
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Unitat natural і Càrrega elèctrica
Càrrega elèctrica elemental
La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.
Veure Unitat natural і Càrrega elèctrica elemental
Cesi
El cesi és l'element químic de símbol Cs i nombre atòmic 55.
Veure Unitat natural і Cesi
Constant d'estructura fina
La constant d'estructura fina o constant d'estructura fina de Sommerfeld, normalment denotada per α, és la constant física fonamental que caracteritza la intensitat de la interacció electromagnètica.
Veure Unitat natural і Constant d'estructura fina
Constant de Boltzmann
La constant de Boltzmann (k o kB) és la constant física que relaciona la temperatura i l'energia.
Veure Unitat natural і Constant de Boltzmann
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V.
Veure Unitat natural і Constant de la gravitació
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Veure Unitat natural і Constant de Planck
Constant física
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.
Veure Unitat natural і Constant física
Constant física fonamental
Una constant física fonamental és una constant física adimensional i que per tant pren el mateix valor en qualsevol sistema d'unitats.
Veure Unitat natural і Constant física fonamental
Constant magnètica
La constant magnètica (simbolitzada com μ0) és la permeabilitat del buit.
Veure Unitat natural і Constant magnètica
Douglas Hartree
fou un matemàtic i físic anglès principalment conegut pel desenvolupament d'anàlisi numèrica i la seva aplicació a les equacions de Hartree–Fok de física atòmica i la construcció d'un analitzador diferencial emprant Meccano.
Veure Unitat natural і Douglas Hartree
Efecte Josephson
volt estàndard En física, l'efecte Josephson és un fenomen que es produeix quan dos superconductors es col·loquen a prop, amb alguna barrera o restricció entre ells.
Veure Unitat natural і Efecte Josephson
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Unitat natural і Electró
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Unitat natural і Energia
Energia de Hartree
L'energia de Hartree (simbolitzada Eh) és la unitat d'energia del sistema d'unitats atòmiques, va rebre el seu nom en honor del físic anglès Douglas Hartree.
Veure Unitat natural і Energia de Hartree
Estat estacionari
Un sistema en estat estacionari té nombroses propietats que no varien en el temps.
Veure Unitat natural і Estat estacionari
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Unitat natural і Estel
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Unitat natural і Física
George Stoney
George Johnstone Stoney (15 de febrer de 1826 - 5 de juliol de 1911) va ser un físic angloirlandès.
Veure Unitat natural і George Stoney
Impedància característica del buit
Fig.1 Radiació electromagnètica La impedància característica del buit, Z_o, és uns constant física relacionada amb les magnituds del camp elèctric i el camp magnètic de la radiació electromagnètica que viatja en el buit.
Veure Unitat natural і Impedància característica del buit
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Veure Unitat natural і Llei de Coulomb
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Veure Unitat natural і Longitud
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Unitat natural і Massa
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Veure Unitat natural і Natura
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Veure Unitat natural і Partícula elemental
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Veure Unitat natural і Partícula subatòmica
Permitivitat
En electromagnetisme, la permitivitat (ε) d'un medi és la proporció D / E, on D és el desplaçament elèctric en coulombs per metre quadrat (C/m²) i E és la força del camp elèctric en volts per metre (V/m).
Veure Unitat natural і Permitivitat
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Unitat natural і Protó
Radi de Bohr
Al model de Bohr de l'estructura de l'àtom, exposada per Niels Bohr el 1913, els electrons orbiten al voltant del nucli atòmic.
Veure Unitat natural і Radi de Bohr
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Unitat natural і Segon
Sistema CGS
El sistema CGS és un sistema d'unitats basat en el centímetre, el gram i el segon.
Veure Unitat natural і Sistema CGS
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Veure Unitat natural і Sistema Internacional d'Unitats
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Unitat natural і Temperatura
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Unitat natural і Temps
Unitat atòmica
Les unitats atòmiques (ua) són un sistema d'unitats adequat per a la física atòmica, l'electromagnetisme i l'electrodinàmica quàntica, especialment perquè està enfocat a les propietats dels electrons.
Veure Unitat natural і Unitat atòmica
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Veure Unitat natural і Unitat de mesura
Unitats de Planck
Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899.
Veure Unitat natural і Unitats de Planck
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Unitat natural і Velocitat de la llum
Vegeu també
Metrologia
- Calibratge
- Convenció del Metre
- Cronometria
- Difusòmetre
- Dispositiu de seguiment làser
- Distanciòmetre
- Element primordial
- Estàndard de tensió Josephson
- Exactitud i precisió
- Mètode d'assaig
- Meridià de París
- Mesura
- Metrologia
- Patró (metrologia)
- Quàntic de flux magnètic
- Rellotge atòmic
- Repetibilitat
- Sistema CGS
- Tolerància de fabricació
- Unitat de massa atòmica
- Unitat natural
També conegut com Unitats naturals.