Taula de continguts
39 les relacions: Aigua, Aigua pesant, Any, Atmosfera terrestre, Àcid desoxiribonucleic, Bomba termonuclear, Bor, Captura neutrònica, Càncer, Desintegració β, Deuteri, Divisió cel·lular, Electró, Ernest Rutherford, Fòsfor, Fusell (arma), Heli 3, Hidrogen, Isòtop, Isòtops de l'hidrogen, Isòtops del liti, Luis Walter Álvarez, Marcador químic, Mark Oliphant, Neutró, Nitrogen, Nucleòsid, Paul Harteck, Període de semidesintegració, Protó, Proti, Radi (element), Radiació, Raigs còsmics, Reactor nuclear, Timidina, Unitat de massa atòmica, Vi, 1934.
- Radioquímica
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Triti і Aigua
Aigua pesant
Laigua pesant és aigua (H₂O) en la qual els àtoms d'hidrogen han estat substituïts pel deuteri (D).
Veure Triti і Aigua pesant
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure Triti і Any
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Triti і Atmosfera terrestre
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Veure Triti і Àcid desoxiribonucleic
Bomba termonuclear
El dispositiu en 3D Una bomba termonuclear o bomba d'hidrogen (H), és una bomba amb un poder destructiu molt gran que utilitza la fusió nuclear dels àtoms pesants de l'hidrogen creant-ne un d'heli.
Veure Triti і Bomba termonuclear
Bor
El bor és un element químic de la taula periòdica que té el símbol B i nombre atòmic 5.
Veure Triti і Bor
Captura neutrònica
La captura neutrònica o captura tèrmica és un tipus de reacció nuclear en la qual un neutró lliure topa amb un nucli atòmic sense produir fissió, de manera que es combinen per formar un nucli més pesant.
Veure Triti і Captura neutrònica
Càncer
El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).
Veure Triti і Càncer
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Veure Triti і Desintegració β
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Veure Triti і Deuteri
Divisió cel·lular
Comparació de tres tipus de reproducció cel·lular. Divisió cel·lular en procariotes (fissió binària) i eucariotes (mitosi i meiosi). Les línies gruixudes són cromosomes, i les primes línies blaves són fibres que estiren els cromosomes i separen els extrems de la cèl·lula.
Veure Triti і Divisió cel·lular
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Triti і Electró
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Veure Triti і Ernest Rutherford
Fòsfor
El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.
Veure Triti і Fòsfor
Fusell (arma)
El fusell és una arma de foc portàtil de canó llarg i amb ànima estriada.
Veure Triti і Fusell (arma)
Heli 3
L'heli 3 (3He o He-3) és un isòtop lleuger, estable i no radioactiu de l'heli compost per dos protons i un neutró, a diferència de l'heli-4, que té dos neutrons.
Veure Triti і Heli 3
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Triti і Hidrogen
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Triti і Isòtop
Isòtops de l'hidrogen
El Proti, és l'isòtop de l'hidrogen més comú, té un protó i un electró. És l'únic isòtop que no té neutrons. L'hidrogen (H) (massa atòmica estàndard: 1.00794(7) u) té tres isòtops naturals, que s'escriuen ¹H, ²H, i 3H.
Veure Triti і Isòtops de l'hidrogen
Isòtops del liti
El liti (Li) (massa atòmica estàndard: 6.941(2) u) presenta dos isòtops estables ⁶Li i 7Li, sent aquest últim el més abundant (92,5% d'abundància natural).
Veure Triti і Isòtops del liti
Luis Walter Álvarez
va ser un físic experimental, inventor i professor nord-americà, d'avantpassats espanyols que va rebre el Premi Nobel de Física el 1968 pel desenvolupament de la cambra de bombolles d'hidrogen que va permetre descobrir estats de ressonància en la física de partícules.
Veure Triti і Luis Walter Álvarez
Marcador químic
Un marcador químic (en anglès: chemical marker), és una substància que dins una anàlisi química permet identificar els components de la mostra.
Veure Triti і Marcador químic
Mark Oliphant
Sir Marcus "Mark" Laurence Elwin Oliphant (1901 – 2000) va ser un metge australià que va tenir un paper important en els experiments de la fusió nuclear i també en les armes nuclears.
Veure Triti і Mark Oliphant
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Triti і Neutró
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Triti і Nitrogen
Nucleòsid
Un nucleòsid és una molècula que es forma a partir de la unió covalent d’una base nitrogenada i d’un sucre mitjançant un enllaç de tipus N-glicosídic.
Veure Triti і Nucleòsid
Paul Harteck
Paul Karl Maria Harteck (1902 – 1985) va ser un físico-químic alemany.
Veure Triti і Paul Harteck
Període de semidesintegració
Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.
Veure Triti і Període de semidesintegració
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Triti і Protó
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Veure Triti і Proti
Radi (element)
El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.
Veure Triti і Radi (element)
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Triti і Radiació
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Veure Triti і Raigs còsmics
Reactor nuclear
Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.
Veure Triti і Reactor nuclear
Timidina
La timidina és un nucleòsid format quan la base nitrogenada timina s'enllaça amb un anell de desoxirribosa mitjançant un enllaç glucòsid β-N1.
Veure Triti і Timidina
Unitat de massa atòmica
La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.
Veure Triti і Unitat de massa atòmica
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Veure Triti і Vi
1934
;Països Catalans.
Veure Triti і 1934
Vegeu també
Radioquímica
També conegut com 3H, Hidrogen-3, Tritó (física), Tritó (química).