Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Anisotropia, Camp electromagnètic, Camp magnètic, Cesi, Constant d'estructura fina, Desplaçament de Lamb, Deuteri, Diagrama de Feynman, Electró, Electrodinàmica quàntica, Element químic, Equació de Dirac, Equació de Schrödinger, Espín, Estat fonamental, Estat propi, Estat quàntic, Funció d'ona, Funció de densitat de probabilitat, Hamiltonià, Hidrogen, Isòtop, Isotropia, Línia espectral, Llei de Coulomb, Mecànica quàntica, Mercuri (element), Model atòmic de Bohr, Moment magnètic, Neutró, Niels Bohr, Nivell d'energia, Nombre quàntic, Nucli atòmic, Operador de moment angular, Or, Protó, Quantificació (física), Radi de Bohr, Sistema de coordenades, Sistema de coordenades esfèriques, Sistema de referència inercial, Superposició quàntica, Teoria quàntica de camps, Triti, Valor propi, vector propi i espai propi.
Anisotropia
plasmes, en aquest cas, el fenomen de "filamentació" Lanisotropia és la propietat de variació de les propietats físiques en ser mesurades des de diferents direccions.
Nou!!: Proti і Anisotropia · Veure més »
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Nou!!: Proti і Camp electromagnètic · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Proti і Camp magnètic · Veure més »
Cesi
El cesi és l'element químic de símbol Cs i nombre atòmic 55.
Nou!!: Proti і Cesi · Veure més »
Constant d'estructura fina
La constant d'estructura fina o constant d'estructura fina de Sommerfeld, normalment denotada per α, és la constant física fonamental que caracteritza la intensitat de la interacció electromagnètica.
Nou!!: Proti і Constant d'estructura fina · Veure més »
Desplaçament de Lamb
Estructura fina dels nivells energètics de l'hidrogen. Correccions relativistes al model de Bohr. En física, el desplaçament de Lamb, anomenat així en honor de Willis Lamb, és una petita diferència d'energia entre dos nivells 2s_ i 2p_ de l'àtom d'hidrogen.
Nou!!: Proti і Desplaçament de Lamb · Veure més »
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Nou!!: Proti і Deuteri · Veure més »
Diagrama de Feynman
electrons produïda mitjançant l'intercanvi d'un fotó. En teoria quàntica de camps, un diagrama de Feynman representa gràficament un procés de col·lisió o de desintegració de partícules, i fou inventat pel físic estatunidenc Richard Feynman per a facilitar els càlculs teòrics en física de partícules.
Nou!!: Proti і Diagrama de Feynman · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Proti і Electró · Veure més »
Electrodinàmica quàntica
L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Proti і Electrodinàmica quàntica · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Proti і Element químic · Veure més »
Equació de Dirac
L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.
Nou!!: Proti і Equació de Dirac · Veure més »
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Nou!!: Proti і Equació de Schrödinger · Veure més »
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Nou!!: Proti і Espín · Veure més »
Estat fonamental
saltar des de l'estat fonamental cap a un estat excitat de major energia. L'estat fonamental d'un sistema mecànic quàntic representa al seu estat d'energia més baix possible; l'energia de l'estat fonamental es coneix també com l'energia del punt zero del sistema.
Nou!!: Proti і Estat fonamental · Veure més »
Estat propi
* Estat propi és un estat independent, és a dir una àrea geogràfica delimitada, amb govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres estats.
Nou!!: Proti і Estat propi · Veure més »
Estat quàntic
Lestat quàntic és la descripció de l'estat físic d'un sistema quàntic.
Nou!!: Proti і Estat quàntic · Veure més »
Funció d'ona
Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.
Nou!!: Proti і Funció d'ona · Veure més »
Funció de densitat de probabilitat
''N''(0, ''σ''2). En la teoria de la probabilitat, una funció de densitat de probabilitat és una funció que representa una distribució de probabilitat en termes d'integrals.
Nou!!: Proti і Funció de densitat de probabilitat · Veure més »
Hamiltonià
En mecànica quàntica, el hamiltonià (H) és una funció utilitzada per expressar l'observable de l'energia total d'un sistema i, en general, l'estat d'un sistema físic, en funció de les variables de posició i moment.
Nou!!: Proti і Hamiltonià · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Proti і Hidrogen · Veure més »
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Nou!!: Proti і Isòtop · Veure més »
Isotropia
Isotropia vol dir "independent de la direcció".
Nou!!: Proti і Isotropia · Veure més »
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Nou!!: Proti і Línia espectral · Veure més »
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Nou!!: Proti і Llei de Coulomb · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Proti і Mecànica quàntica · Veure més »
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Nou!!: Proti і Mercuri (element) · Veure més »
Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.
Nou!!: Proti і Model atòmic de Bohr · Veure més »
Moment magnètic
En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.
Nou!!: Proti і Moment magnètic · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Proti і Neutró · Veure més »
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Nou!!: Proti і Niels Bohr · Veure més »
Nivell d'energia
Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.
Nou!!: Proti і Nivell d'energia · Veure més »
Nombre quàntic
Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.
Nou!!: Proti і Nombre quàntic · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Proti і Nucli atòmic · Veure més »
Operador de moment angular
En mecànica quàntica, l'operador de moment angular és un dels diversos operadors relacionats anàlegs al moment angular clàssic.
Nou!!: Proti і Operador de moment angular · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Proti і Or · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Proti і Protó · Veure més »
Quantificació (física)
A l'entorn de la física, una quantificació és un procediment matemàtic per a construir un model quàntic per a un sistema físic a partir de la seva descripció clàssica.
Nou!!: Proti і Quantificació (física) · Veure més »
Radi de Bohr
Al model de Bohr de l'estructura de l'àtom, exposada per Niels Bohr el 1913, els electrons orbiten al voltant del nucli atòmic.
Nou!!: Proti і Radi de Bohr · Veure més »
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Nou!!: Proti і Sistema de coordenades · Veure més »
Sistema de coordenades esfèriques
Un punt traçat fent servir un sistema de coordenades esfèriques En matemàtiques, el sistema de coordenades esfèriques és un sistema de coordenades que es fa servir per a determinar unívocament cada punt de l'espai de tres dimensions assignant-l'hi tres nombres reals anomenats coordenades: la distància radial entre el punt i un origen fixat, l'angle zenital que es mesura des del semieix positiu z fins a la recta que passa per l'origen i el punt, i l'angle azimutal que es mesura entre el semieix positiu x i la projecció ortogonal al pla x-y d'aquesta mateixa recta.
Nou!!: Proti і Sistema de coordenades esfèriques · Veure més »
Sistema de referència inercial
Figura 1. Sistema de referència en rotació (S') respecte a un altre sistema (S)D'acord amb la mecànica de Newton, un sistema inercial és un sistema no sotmès a cap força exterior i que, per tant, es desplaça a velocitat constant.
Nou!!: Proti і Sistema de referència inercial · Veure més »
Superposició quàntica
Fig.1 Video explicatiu La superposició quàntica és l'aplicació del principi de superposició a la mecànica quàntica.
Nou!!: Proti і Superposició quàntica · Veure més »
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Nou!!: Proti і Teoria quàntica de camps · Veure més »
Triti
El triti, T o 3H és un dels isòtops de l'hidrogen.
Nou!!: Proti і Triti · Veure més »
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Nou!!: Proti і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »
Redirigeix aquí:
1H, Hidrogen-1, Àtom d'hidrogen.
