Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Aigua, Alcohol, Anders Celsius, Antoine Lavoisier, Aristòtil, Autoclau, Bomba de buit, Caldera, Calor, Calor latent, Capacitat tèrmica, Ciència, Cicló tropical, Cicle de Carnot, Cicle termodinàmic, Cilindre (motor), Condensador, Conductivitat elèctrica, Dècada del 1850, Denis Papin, Dinàmica, Energia, Energia interna, Energia mecànica, Enginyeria, Entropia, Equilibri tèrmic, Equilibri termodinàmic, Física, Grau Celsius, Grau Fahrenheit, Grecs, Greix, Hemisferis de Magdeburg, Homotècia, Institut d'Estudis Catalans, James Clerk Maxwell, James Prescott Joule, James Watt, Joseph Black, Josiah Willard Gibbs, Kelvin, Llei de Boyle, Llista de propietats termodinàmiques, Ludwig Boltzmann, Matèria, Max Planck, Màquina de Carnot, Màquina de vapor, Mercuri (element), ..., Molècula, Motor, Moviment, Núclid, Nicolas Léonard Sadi Carnot, Olla de pressió, Os, Otto von Guericke, Partícula elemental, Pistó, Potència (física), Pressió, Primer principi de la termodinàmica, Principi zero de la termodinàmica, Procés termodinàmic, Proporcionalitat, Química, Reacció química, Reversibilitat, Robert Boyle, Robert Hooke, Rudolf Clausius, Salmiac, Segon principi de la termodinàmica, Sistema Internacional d'Unitats, Sistema termodinàmic, Temperatura, Temperatura termodinàmica, Tercer principi de la termodinàmica, Termòmetre, Thomas Newcomen, Thomas Savery, Treball (física), Universitat de Glasgow, Vàlvula de seguretat, Volum, Volum (termodinàmica), Volum de control, Walther Hermann Nernst, William John Macquorn Rankine, William Thomson, Zero absolut, 1650, 1656, 1679, 1697, 1712, 1750, 1824, 1849, 1859, 1873, 1876, 1948, 1954. Ampliar l'índex (55 més) »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Termodinàmica і Aigua · Veure més »
Alcohol
Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.
Nou!!: Termodinàmica і Alcohol · Veure més »
Anders Celsius
Anders Celsius (Uppsala, 27 de novembre de 1701- 25 d'abril de 1744), fou un físic i astrònom suec.
Nou!!: Termodinàmica і Anders Celsius · Veure més »
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Nou!!: Termodinàmica і Antoine Lavoisier · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Termodinàmica і Aristòtil · Veure més »
Autoclau
Autoclau d'un laboratori. L'autoclau és un dispositiu que serveix per esterilitzar material mèdic o de laboratori, utilitza vapor d'aigua a alta pressió i temperatura, evitant amb les altes pressions que l'aigua arribi a bullir tot i la seva alta temperatura.
Nou!!: Termodinàmica і Autoclau · Veure més »
Bomba de buit
Bomba de buit simple, amb un senzill compressor de desplaçament positiu i d'acció manual. Una bomba de buit extreu molècules de gas d'un volum segellat, per crear un buit parcial.
Nou!!: Termodinàmica і Bomba de buit · Veure més »
Caldera
Calderes de vapor a gasoil Una caldera és un recipient, o un conjunt de tubs, utilitzat per escalfar aigua o un altre fluid.
Nou!!: Termodinàmica і Caldera · Veure més »
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Nou!!: Termodinàmica і Calor · Veure més »
Calor latent
La calor latent, calor de transformació o calor de canvi d'estat és la quantitat d'energia per unitat de massa absorbida o alliberada per una substància química per tal d'aconseguir un canvi d'estat i sense variar la seva temperatura.
Nou!!: Termodinàmica і Calor latent · Veure més »
Capacitat tèrmica
La capacitat tèrmica o capacitat calorífica (normalment denotada per una C sovint amb subíndexs) és la magnitud física mesurable que caracteritza la quantitat de calor necessària per canviar la temperatura d'una substància una quantitat determinada.
Nou!!: Termodinàmica і Capacitat tèrmica · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Termodinàmica і Ciència · Veure més »
Cicló tropical
Ull de l'huracà Ivan vist des de l'Estació Espacial Internacional, Setembre 2004. NASA. Una altra imatge de l'huracà Ivan. En meteorologia, un cicló tropical (anomenat també huracà, cicló, tifó, tempesta tropical o depressió tropical depenent de la seva força i localització) és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h.
Nou!!: Termodinàmica і Cicló tropical · Veure més »
Cicle de Carnot
Esquema d'una màquina de Carnot. La màquina absorbeix calor des de la font calenta T1 i cedeix calor a la freda T2 produint treball. El cicle de Carnot es produeix quan una màquina treballa absorbint una quantitat de calor Q1 de la font d'alta temperatura i cedeix una calor Q2 a la de baixa temperatura produint un treball sobre l'exterior.
Nou!!: Termodinàmica і Cicle de Carnot · Veure més »
Cicle termodinàmic
En termodinàmica, un cicle termodinàmic és un circuit de transformacions termodinàmiques realitzades en un o més dispositius destinats a l'obtenció de treball a partir de dues fonts de calor a distinta temperatura, o de manera inversa, a produir mitjançant l'aportació de treball el pas de calor de la font de menor temperatura a major temperatura.
Nou!!: Termodinàmica і Cicle termodinàmic · Veure més »
Cilindre (motor)
Dibuix d'un cilindre de motor amb el pistó. Bloc motor preparat perquè es vegin els quatre cilindres. Un cilindre de motor és el recinte, aproximadament cilíndric, per on es desplaça un pistó.
Nou!!: Termodinàmica і Cilindre (motor) · Veure més »
Condensador
Condensadors per a muntatge superficial (SMD), els dotze de l'esquerra, comparats amb dos condensadors tradicionals relativament petits Un condensador és un dispositiu que emmagatzema energia en el camp elèctric que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats però amb càrregues elèctriques oposades.
Nou!!: Termodinàmica і Condensador · Veure més »
Conductivitat elèctrica
La conductivitat elèctrica és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques.
Nou!!: Termodinàmica і Conductivitat elèctrica · Veure més »
Dècada del 1850
Formalment, la dècada del 1850 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1850 fins al 31 de desembre de 1859.
Nou!!: Termodinàmica і Dècada del 1850 · Veure més »
Denis Papin
Denis Papin (Blois, regne de França, 22 d'agost de 1647 - Londres, Anglaterra, principis del 1712 o 26 d'agost de 1713), va ser un físic i inventor francès.
Nou!!: Termodinàmica і Denis Papin · Veure més »
Dinàmica
La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.
Nou!!: Termodinàmica і Dinàmica · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Termodinàmica і Energia · Veure més »
Energia interna
En termodinàmica, l'energia interna és l'energia total que conté un sistema termodinàmic, se simbolitza per U. És l'energia necessària per crear el sistema, però exclou l'energia per desplaçar l'entorn del sistema, qualsevol energia associada amb el moviment o qualsevol energia relacionada amb camps de força externs.
Nou!!: Termodinàmica і Energia interna · Veure més »
Energia mecànica
L'energia mecànica d'un cos és la suma de les seves energies, cinètica i potencial.
Nou!!: Termodinàmica і Energia mecànica · Veure més »
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Nou!!: Termodinàmica і Enginyeria · Veure més »
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Nou!!: Termodinàmica і Entropia · Veure més »
Equilibri tèrmic
En termodinàmica i en mecànica estadística, l'equilibri tèrmic és l'estat en el qual s'igualen les temperatures de dos cossos.
Nou!!: Termodinàmica і Equilibri tèrmic · Veure més »
Equilibri termodinàmic
Es parla dequilibri termodinàmic en termodinàmica quan un cos es troba en equilibri tèrmic, mecànic i químic i que aquests paràmetres tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.
Nou!!: Termodinàmica і Equilibri termodinàmic · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Termodinàmica і Física · Veure més »
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Nou!!: Termodinàmica і Grau Celsius · Veure més »
Grau Fahrenheit
El grau Fahrenheit (°F) és una unitat de temperatura proposada per Gabriel Fahrenheit el 1724.
Nou!!: Termodinàmica і Grau Fahrenheit · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Termodinàmica і Grecs · Veure més »
Greix
triglicèrid típic, el principal tipus de greix. Atendre les tres cadenes d’àcids grassos unides a la porció central de glicerol de la molècula. Composició de greixos de diversos aliments, en percentatge del seu greix total En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.
Nou!!: Termodinàmica і Greix · Veure més »
Hemisferis de Magdeburg
Els hemisferis de Magdeburg formen part d'un cèlebre experiment de física que demostra la força de la pressió atmosfèrica.
Nou!!: Termodinàmica і Hemisferis de Magdeburg · Veure més »
Homotècia
Homotècia amb centre O i on λ>1. Una homotècia és una transformació geomètrica del pla o de l'espai en la qual es compleixen dues condicions: cada punt i la seva imatge estan alineats amb un punt fix O anomenat centre d'homotècia i s'estableix una relació constant λ entre els segments que uneixen el centre d'homotècia amb cada punt i la seva imatge.
Nou!!: Termodinàmica і Homotècia · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Termodinàmica і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Nou!!: Termodinàmica і James Clerk Maxwell · Veure més »
James Prescott Joule
James Prescott Joule FRS (Salford, 24 de desembre del 1818 – Sale, 11 d'octubre del 1889), fou un físic i cerveser anglès.
Nou!!: Termodinàmica і James Prescott Joule · Veure més »
James Watt
James Watt (Greenock Escòcia, 19 de gener de 1736 - Handsworth, Birmingham, Anglaterra, 19 o 25 d'agost de 1819) va ser un matemàtic, inventor i enginyer escocès, que va viure i treballar a Birmingham, Anglaterra.
Nou!!: Termodinàmica і James Watt · Veure més »
Joseph Black
Joseph Black (Bordeus, 16 d'abril de 1728 - Edimburg, 10 de novembre o 6 de desembre de 1799), fou un físic i químic escocès.
Nou!!: Termodinàmica і Joseph Black · Veure més »
Josiah Willard Gibbs
Josiah Willard Gibbs (1839-1903) fou un físic, químic i matemàtic nord-americà, professor de la Universitat Yale, considerat un dels fundadors de la termodinàmica així com de la química física.
Nou!!: Termodinàmica і Josiah Willard Gibbs · Veure més »
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Nou!!: Termodinàmica і Kelvin · Veure més »
Llei de Boyle
consulta.
Nou!!: Termodinàmica і Llei de Boyle · Veure més »
Llista de propietats termodinàmiques
El que segueix és una llista de propietats termodinàmiques.
Nou!!: Termodinàmica і Llista de propietats termodinàmiques · Veure més »
Ludwig Boltzmann
Ludwig Edward Boltzmann (Viena, 20 de febrer del 1844 - Duino, Itàlia, 5 de setembre del 1906) va ser un físic i filòsof austríac pioner de la mecànica estadística i un fervent defensor de l'existència dels àtoms.
Nou!!: Termodinàmica і Ludwig Boltzmann · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Termodinàmica і Matèria · Veure més »
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Nou!!: Termodinàmica і Max Planck · Veure més »
Màquina de Carnot
Màquina Carnot "original", diagrama de 1824. La màquina de Carnot és una màquina ideal que utilitza calor per fer un treball.
Nou!!: Termodinàmica і Màquina de Carnot · Veure més »
Màquina de vapor
Animació de la màquina de Newcomen Màquina de Murray funcionant. Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica; és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.
Nou!!: Termodinàmica і Màquina de vapor · Veure més »
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Nou!!: Termodinàmica і Mercuri (element) · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Termodinàmica і Molècula · Veure més »
Motor
Mercedes Un motor és una màquina capaç de transformar l'energia emmagatzemada en combustibles, bateries o altres fonts en energia mecànica capaç de transformar energia en treball.
Nou!!: Termodinàmica і Motor · Veure més »
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Nou!!: Termodinàmica і Moviment · Veure més »
Núclid
Núclid de liti 7 (Z.
Nou!!: Termodinàmica і Núclid · Veure més »
Nicolas Léonard Sadi Carnot
Nicolas Léonard Sadi Carnot (París, 1 de juny de 1796 - 24 d'agost de 1832), normalment anomenat Sadi Carnot va ser un físic francès pioner en l'estudi de la termodinàmica.
Nou!!: Termodinàmica і Nicolas Léonard Sadi Carnot · Veure més »
Olla de pressió
Una olla de pressió L'olla de pressió és un recipient per a cuinar, amb un tancament hermètic que reté el vapor.
Nou!!: Termodinàmica і Olla de pressió · Veure més »
Os
Ossos humans Los és un teixit conjuntiu, de notable elasticitat, lleuger i de gran duresa.
Nou!!: Termodinàmica і Os · Veure més »
Otto von Guericke
Gravat de l'experiment amb els hemisferis de Magdeburg Otto von Guericke (Magdeburg, 20 de novembre de 1602 - Hamburg, 11 de maig o 11 de novembre de 1686) fou un físic alemany.
Nou!!: Termodinàmica і Otto von Guericke · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Termodinàmica і Partícula elemental · Veure més »
Pistó
Foto d'un pistó vist des de la part inferior. Un pistó és un element en principi cilíndric, que podria ser de qualsevol material, però sol ser de metall, que consta de dues peces, un èmbol que es mou en un moviment alternatiu rectilini i una camisa o guia a la qual es mou.
Nou!!: Termodinàmica і Pistó · Veure més »
Potència (física)
En física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps.
Nou!!: Termodinàmica і Potència (física) · Veure més »
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Nou!!: Termodinàmica і Pressió · Veure més »
Primer principi de la termodinàmica
'''Primer principi''' en una màquina tèrmica El primer principi de la termodinàmica diu que els sistemes termodinàmics tancats tenen una certa quantitat d'energia interna que només pot variar per aportació o extracció de quantitats d'energia en forma de calor o de treball.
Nou!!: Termodinàmica і Primer principi de la termodinàmica · Veure més »
Principi zero de la termodinàmica
Esquema del principi zero de la termodinàmica El principi zero de la termodinàmica (llei zero) és el principi o postulat que fa referència a l'equilibri termodinàmic.
Nou!!: Termodinàmica і Principi zero de la termodinàmica · Veure més »
Procés termodinàmic
Un procés termodinàmic és el desenvolupament energètic d'un sistema termodinàmic que avança des d'un estat inicial fins a un estat final.
Nou!!: Termodinàmica і Procés termodinàmic · Veure més »
Proporcionalitat
La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.
Nou!!: Termodinàmica і Proporcionalitat · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Termodinàmica і Química · Veure més »
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Nou!!: Termodinàmica і Reacció química · Veure més »
Reversibilitat
* Dinàmica reversible, un sistema matemàtic dinàmic, o lleis del moviment físiques, pel qual la dinàmica del temps revertit està ben definida.
Nou!!: Termodinàmica і Reversibilitat · Veure més »
Robert Boyle
Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.
Nou!!: Termodinàmica і Robert Boyle · Veure més »
Robert Hooke
Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.
Nou!!: Termodinàmica і Robert Hooke · Veure més »
Rudolf Clausius
Rudolf Julius Emmanuel Clausius (Koszalin, Regne de Prússia, 2 de gener del 1822 - Bonn, 24 d'agost del 1888), fou un físic i matemàtic prussià i és considerat un dels fundadors central de la ciència de la termodinàmica.
Nou!!: Termodinàmica і Rudolf Clausius · Veure més »
Salmiac
El salmiac, o sal amoniacal, és un mineral rar compost de clorur d'amoni, NH₄Cl.
Nou!!: Termodinàmica і Salmiac · Veure més »
Segon principi de la termodinàmica
El segon principi de la termodinàmica diu que l'entropia d’un sistema aïllat augmenta quan es realitza un procés espontani irreversible, \Delta S > 0, o roman constant si és reversible, \Delta S.
Nou!!: Termodinàmica і Segon principi de la termodinàmica · Veure més »
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Nou!!: Termodinàmica і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »
Sistema termodinàmic
Sistema, frontera i entorn Un sistema termodinàmic és una regió macroscòpica definida de l'univers que s'estudia a partir dels principis de la termodinàmica.
Nou!!: Termodinàmica і Sistema termodinàmic · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Termodinàmica і Temperatura · Veure més »
Temperatura termodinàmica
La temperatura termodinàmica és la mesura absoluta de la temperatura i és un dels paràmetres principals de la termodinàmica.
Nou!!: Termodinàmica і Temperatura termodinàmica · Veure més »
Tercer principi de la termodinàmica
El tercer principi de la termodinàmica, de vegades anomenat teorema de Nernst, relaciona l'entropia i la temperatura d'un sistema físic.
Nou!!: Termodinàmica і Tercer principi de la termodinàmica · Veure més »
Termòmetre
Termòmetre clínic de mercuri. El termòmetre és un instrument de mesura de la temperatura.
Nou!!: Termodinàmica і Termòmetre · Veure més »
Thomas Newcomen
La màquina atmosfèrica de Newcomen Thomas Newcomen (Dartmouth, Devon; 28 de febrer de 1663 - Londres; 5 d'agost de 1729) va ser ferrer per tradició i pastor baptista per vocació.
Nou!!: Termodinàmica і Thomas Newcomen · Veure més »
Thomas Savery
Màquina de Savery va ser un inventor anglès.
Nou!!: Termodinàmica і Thomas Savery · Veure més »
Treball (física)
El treball, en física, és una quantitat d'energia que flueix d'un sistema a un altre per l'acció d'una força que provoca un desplaçament.
Nou!!: Termodinàmica і Treball (física) · Veure més »
Universitat de Glasgow
Universitat de Glasgow La Universitat de Glasgow és una de les quatre més antigues universitats d'Escòcia.
Nou!!: Termodinàmica і Universitat de Glasgow · Veure més »
Vàlvula de seguretat
Diagrama d'una vàlvula d'alleujament. Les vàlvules d'alleujament de pressió, també anomenades vàlvules de seguretat o vàlvules d'alleujament, estan dissenyades per alliberar fluid quan la pressió interna supera el llindar establert.
Nou!!: Termodinàmica і Vàlvula de seguretat · Veure més »
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Nou!!: Termodinàmica і Volum · Veure més »
Volum (termodinàmica)
En termodinàmica, el volum d'un sistema és un paràmetre extensiu important per descriure'n el seu estat termodinàmic.
Nou!!: Termodinàmica і Volum (termodinàmica) · Veure més »
Volum de control
En mecànica de fluids i termodinàmica, el volum de control és una abstracció matemàtica que s'utilitza en el procés de creació de models matemàtics de processos físics.
Nou!!: Termodinàmica і Volum de control · Veure més »
Walther Hermann Nernst
Walther Hermann Nernst (Briesen, Prússia 25 de juny de 1864 - Bad Muskau, estat alemany de Saxònia, Alemanya 18 de novembre de 1941) fou un físic, químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1920.
Nou!!: Termodinàmica і Walther Hermann Nernst · Veure més »
William John Macquorn Rankine
William John Macquorn Rankine (Edimburg, 5 de juliol de 1820 — Glasgow, 24 de desembre de 1872), fou un enginyer i físic escocès.
Nou!!: Termodinàmica і William John Macquorn Rankine · Veure més »
William Thomson
Sir William Thomson (Belfast, Irlanda, 26 de juny de 1824 - Largs, Escòcia, 17 de desembre de 1907), fou un físic, matemàtic i enginyer britànic nat a Belfast (Irlanda).
Nou!!: Termodinàmica і William Thomson · Veure més »
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Nou!!: Termodinàmica і Zero absolut · Veure més »
1650
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Termodinàmica і 1650 · Veure més »
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Nou!!: Termodinàmica і 1656 · Veure més »
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Termodinàmica і 1679 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Termodinàmica і 1697 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: Termodinàmica і 1712 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Termodinàmica і 1750 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Termodinàmica і 1824 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Termodinàmica і 1849 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Termodinàmica і 1859 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Termodinàmica і 1873 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Termodinàmica і 1876 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Termodinàmica і 1948 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Termodinàmica і 1954 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Principis de la termodinàmica, Termodinàmic, Termodinàmica clàssica.
