Taula de continguts
49 les relacions: Alan Turing, Algorisme, Alonzo Church, Anticitera, Aprenentatge automàtic, Aprenentatge supervisat, Autòmat amb pila, Autòmat finit, Autòmat linealment acotat, Axioma, Blaise Pascal, Bucle infinit, Cadena (informàtica), Càlcul lambda, Ciència, Ciències de la computació, Compilador, Complexitat computacional, Computació basada en ADN, Criptografia, Entscheidungsproblem, Funció recursiva, Funcions recursives primitives, Gramàtica formal, Gramàtica lliure de context, Gramàtica regular, Gramàtica sensible al context, Gran Enciclopèdia Catalana, Intel·ligència artificial, Jerarquia de Chomsky, Kurt Gödel, Llenguatge de programació, Llenguatge enumerable recursivament, Llenguatge formal, Matemàtiques, Màquina de Turing, Mecanisme d'Anticitera, Ordinador, Ordinador quàntic, Princeton University Press, Problema de la parada, Quipu, Regle de càlcul, Sistema formal, Temps d'execució, Teorema, Teoria de la computabilitat, Tesi de Church-Turing, Xarxa neuronal artificial.
Alan Turing
Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.
Veure Teoria de la computació і Alan Turing
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Veure Teoria de la computació і Algorisme
Alonzo Church
fou un matemàtic americà i lògic que va fer importants contribucions a la lògica matemàtica i als fonaments la informàtica teòrica.
Veure Teoria de la computació і Alonzo Church
Anticitera
Anticitera (en grec Αντικύθηρα, Andikíthira; en italià Cerigotto) és una illa grega a la prefectura o nomós de l'Àtica, situada al sud del Peloponès i de Citera, i al nord-oest de Creta, amb una extensió de 20 km².
Veure Teoria de la computació і Anticitera
Aprenentatge automàtic
Laprenentatge automàtic ("machine learning" en anglès) és un camp de la intel·ligència artificial que està dedicat al disseny, l'anàlisi i el desenvolupament d'algorismes i tècniques que permeten que les màquines evolucionin.
Veure Teoria de la computació і Aprenentatge automàtic
Aprenentatge supervisat
Dins l'aprenentatge automàtic i la mineria de dades, laprenentatge supervisat és una tècnica per deduir una funció a partir de dades d'entrenament.
Veure Teoria de la computació і Aprenentatge supervisat
Autòmat amb pila
Un autòmat amb pila és un tipus d'autòmat que utilitza una pila.
Veure Teoria de la computació і Autòmat amb pila
Autòmat finit
Esquema lògic d'un autòmat finit Un autòmat finit (AF) o màquina d'estats finits (FSM de l'anglès Finite State Machine) és un model matemàtic d'un sistema compost per estats, transicions i accions.
Veure Teoria de la computació і Autòmat finit
Autòmat linealment acotat
Un autòmat linealment acotat, abreujadament LBA (de l'anglès, Linear bounded automaton), o ALA és un autòmat similar a una màquina de Turing determinista.
Veure Teoria de la computació і Autòmat linealment acotat
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Teoria de la computació і Axioma
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Veure Teoria de la computació і Blaise Pascal
Bucle infinit
Bucle infinit en programació d'ordinadors és aquell bucle que es repeteix de forma indefinida, ja que la seva condició per finalitzar mai es compleix.
Veure Teoria de la computació і Bucle infinit
Cadena (informàtica)
En informàtica, una cadena (en anglès string) és un tipus d'estructura de dades que conté una seqüència de caràcters, paraules, o frases amb un ordre i una llargada determinades, que pertanyen a un cert llenguatge formal o alfabet anàlogues a una fórmula o una oració.
Veure Teoria de la computació і Cadena (informàtica)
Càlcul lambda
El càlcul lambda (o càlcul-λ) és un sistema formal dissenyat per investigar la definició de funció, la noció d'aplicacions de funcions i la recursió.
Veure Teoria de la computació і Càlcul lambda
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Teoria de la computació і Ciència
Ciències de la computació
Les Ciències de la computació estudien els fonaments teòrics de la informació i el còmput, juntament amb tècniques pràctiques per a la implementació i aplicació d'aquests fonaments teòrics.
Veure Teoria de la computació і Ciències de la computació
Compilador
Diagrama de blocs de l'operació d'un bon compilador. Un compilador és un programa informàtic que tradueix un programa escrit en un llenguatge de programació a un altre llenguatge de programació, generant un programa equivalent que la màquina serà capaç d'interpretar.
Veure Teoria de la computació і Compilador
Complexitat computacional
La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.
Veure Teoria de la computació і Complexitat computacional
Computació basada en ADN
La computació basada en ADN és una rama emergent de la computació que utilitza ADN, coneixements en bioquímica i eines de biologia molecular en lloc de la tecnologia computacional tradicional in silico.
Veure Teoria de la computació і Computació basada en ADN
Criptografia
Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.
Veure Teoria de la computació і Criptografia
Entscheidungsproblem
El Entscheidungsproblem (en català: problema de decisió) fou el repte en lògica simbòlica de trobar un algorisme que decidís si una fórmula de càlcul de primer ordre és un teorema.
Veure Teoria de la computació і Entscheidungsproblem
Funció recursiva
En lògica matemàtica i computació, les funcions recursives o també conegudes com a funcions recursives-μ són una classe de funcions dels nombres naturals en els nombres naturals que són "computables" en un sentit intuïtiu.
Veure Teoria de la computació і Funció recursiva
Funcions recursives primitives
Les funcions recursives primitives es defineixen usant com a operacions principals la recursió i la composició i formen un subconjunt estricte de les funcions recursives, que són les funcions computables.
Veure Teoria de la computació і Funcions recursives primitives
Gramàtica formal
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. Una gramàtica formal és un objecte o model matemàtic que permet especificar un llenguatge o llengua, és a dir, és el conjunt de regles capaços de generar totes les possibilitats combinatòries de l'idioma, ja sigui aquest un llenguatge formal o un llenguatge natural.
Veure Teoria de la computació і Gramàtica formal
Gramàtica lliure de context
En lingüística i informàtica, una gramàtica lliure de context (o de context lliure) és una gramàtica formal en la qual cada regla de producció és de la forma: On V és un símbol no terminal i w és una cadena de terminals i/o no terminals.
Veure Teoria de la computació і Gramàtica lliure de context
Gramàtica regular
En lingüística i informàtica, una gramàtica regular és una gramàtica formal en que pot ser classificada com regular-dreta o regular-esquerra.
Veure Teoria de la computació і Gramàtica regular
Gramàtica sensible al context
En lingüística i informàtica, una gramàtica sensible al context és una gramàtica formal en la qual cada regla dreta o esquerra de producció es pot embolcallar per un context de símbols terminals i no terminals.
Veure Teoria de la computació і Gramàtica sensible al context
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Teoria de la computació і Gran Enciclopèdia Catalana
Intel·ligència artificial
Un assistent personal intel·ligent, una de les aplicacions concretes de la intel·ligència artificial popularitzada en la dècada del 2010. La intel·ligència artificial (abreujat IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
Veure Teoria de la computació і Intel·ligència artificial
Jerarquia de Chomsky
Dins de les ciències de la computació, i en l'àrea dels llenguatges de programació, la jerarquia de Chomsky (també coneguda com a Jerarquia de Chomsky-Schützenberger) és una classificació jeràrquica de classes de gramàtiques formals que generen llenguatges formals.
Veure Teoria de la computació і Jerarquia de Chomsky
Kurt Gödel
fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.
Veure Teoria de la computació і Kurt Gödel
Llenguatge de programació
Codi font d'un programa escrit en llenguatge BASIC. Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic utilitzat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador.
Veure Teoria de la computació і Llenguatge de programació
Llenguatge enumerable recursivament
En matemàtiques, lògica i complexitat computacional un llenguatge formal és un llenguatge enumerable recursivament (o també parcialment decidible o Turing-computable) si és un subconjunt enumerable recursivament del conjunt de totes les paraules amb l'alfabet del llenguatge.
Veure Teoria de la computació і Llenguatge enumerable recursivament
Llenguatge formal
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.
Veure Teoria de la computació і Llenguatge formal
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Teoria de la computació і Matemàtiques
Màquina de Turing
Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.
Veure Teoria de la computació і Màquina de Turing
Mecanisme d'Anticitera
L'anomenat mecanisme d'Anticitera es creu que era un giny mecànic primitiu.
Veure Teoria de la computació і Mecanisme d'Anticitera
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Veure Teoria de la computació і Ordinador
Ordinador quàntic
IBM Q System One (2019), el primer ordinador quàntic comercial basat en circuits. Un ordinador quàntic és un dispositiu de càlcul que fa ús dels fenòmens específics de la mecànica quàntica, tals com la superposició i l'entrellaçament, per executar operacions sobre dades.
Veure Teoria de la computació і Ordinador quàntic
Princeton University Press
Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.
Veure Teoria de la computació і Princeton University Press
Problema de la parada
En teoria de la computabilitat el problema de la parada és un problema de decisió que es pot formular de forma informal: Alan Turing va provar el 1936 que un algorisme general per resoldre el problema de la parada per totes les possibles parelles programa-entrades no pot existir.
Veure Teoria de la computació і Problema de la parada
Quipu
Quipu Inca. Col·lecció del Museu Larco. El quipu (del quítxua: khipu, «nus») era un estri per dur el registre i comptabilitat utilitzat en l'Imperi Inca i per la societat precedent en la regió andina.
Veure Teoria de la computació і Quipu
Regle de càlcul
Un regle de càlcul escolar de 10 polzades (Pickett N902-T simplex trig). El regle de càlcul és un calculador analògic mecànic.
Veure Teoria de la computació і Regle de càlcul
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Veure Teoria de la computació і Sistema formal
Temps d'execució
El temps d'execució (runtime en anglès) és l'interval de temps en què un programa d'ordinador s'executa en un sistema operatiu.
Veure Teoria de la computació і Temps d'execució
Teorema
editor.
Veure Teoria de la computació і Teorema
Teoria de la computabilitat
La teoria de la computabilitat és la part de la computació que estudia els problemes de decisió que poden ser resolts amb un algorisme o equivalentment amb una màquina de Turing.
Veure Teoria de la computació і Teoria de la computabilitat
Tesi de Church-Turing
La Tesi de Church-Turing, simplificant, es pot enunciar així: "Tot algorisme o procediment efectiu és Turing-computable".
Veure Teoria de la computació і Tesi de Church-Turing
Xarxa neuronal artificial
Xarxa neuronal artificial perceptró simple amb 3 neurones d'entrada, 4 neurones en la seva capa oculta i una neurona de sortida. Una xarxa neuronal artificial (XNA), o senzillament xarxa neuronal (XN) és un paradigma d'aprenentatge i processament automàtic inspirat en la forma en què funciona el sistema nerviós dels animals.
Veure Teoria de la computació і Xarxa neuronal artificial