Taula de continguts
67 les relacions: Acció (física), Òrbita, Camp (física), Camp elèctric, Camp electromagnètic, Camp gravitatori, Camp magnètic, Camp tensorial, Camp vectorial irrotacional, Constant de la gravitació, Densitat, Densitat de càrrega, Derivada parcial, Determinant (matemàtiques), Electricitat, Electromagnetisme, Energia, Equació de Laplace, Equació de Poisson, Equació diferencial, Equacions de camp d'Einstein, Equacions de Maxwell, Equacions de Navier-Stokes, Escalar de Ricci, Espaitemps, Física teòrica, Fibrat, Força de Lorentz, Forces fonamentals, Forma de curvatura, Gradient (matemàtiques), Gravetat, Invariància de Lorentz, James Clerk Maxwell, James MacCullagh, Lagrangià, Línia de força, Llei de Biot-Savart, Llei de conservació, Llei de Coulomb, Llei de Gauss, Llei de l'invers del quadrat, Llei de la gravitació universal, Magnetisme, Magnitud física, Massa, Michael Faraday, Monopol magnètic, Potencial escalar magnètic, Principi d'equivalència, ... Ampliar l'índex (17 més) »
- Equacions
Acció (física)
En física l'acció és un atribut de la dinàmica d'un sistema físic.
Veure Teoria clàssica de camps і Acció (física)
Òrbita
Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.
Veure Teoria clàssica de camps і Òrbita
Camp (física)
En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.
Veure Teoria clàssica de camps і Camp (física)
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Veure Teoria clàssica de camps і Camp elèctric
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Veure Teoria clàssica de camps і Camp electromagnètic
Camp gravitatori
Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.
Veure Teoria clàssica de camps і Camp gravitatori
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Teoria clàssica de camps і Camp magnètic
Camp tensorial
Un camp tensorial és una assignació d'una aplicació multilineal a cada punt d'un domini de l'espai.
Veure Teoria clàssica de camps і Camp tensorial
Camp vectorial irrotacional
En el càlcul vectorial un camp vectorial irrotacional o camp vectorial conservatiu és un camp vectorial el rotacional del qual és nul.
Veure Teoria clàssica de camps і Camp vectorial irrotacional
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V.
Veure Teoria clàssica de camps і Constant de la gravitació
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Teoria clàssica de camps і Densitat
Densitat de càrrega
La densitat de càrrega lineal, superficial o volúmica és la quantitat de càrrega elèctrica que hi ha en una línia, superfície o un volum.
Veure Teoria clàssica de camps і Densitat de càrrega
Derivada parcial
En matemàtiques, s'anomena derivada parcial d'una funció de diverses variables a la seva derivada respecte a una d'aquestes variables, deixant les altres constants (de manera oposada a la derivada total, en la qual totes les variables poden variar).
Veure Teoria clàssica de camps і Derivada parcial
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Veure Teoria clàssica de camps і Determinant (matemàtiques)
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Veure Teoria clàssica de camps і Electricitat
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Teoria clàssica de camps і Electromagnetisme
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Teoria clàssica de camps і Energia
Equació de Laplace
En càlcul vectorial, l'equació de Laplace és una equació en derivades parcials de segon ordre de tipus el·líptic, que rep aquest nom en honor del físic i matemàtic Pierre-Simon Laplace.
Veure Teoria clàssica de camps і Equació de Laplace
Equació de Poisson
En matemàtiques lequació de Poisson és una equació diferencial en derivades parcials que s'utilitza a bastament en electroestàtica, enginyeria mecànica i física teòrica.
Veure Teoria clàssica de camps і Equació de Poisson
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Veure Teoria clàssica de camps і Equació diferencial
Equacions de camp d'Einstein
Les equacions de camp d'Einstein, també anomenades simplement equacions d'Einstein o equació d'Einstein, són el conjunt bàsic d'equacions de la relativitat general.
Veure Teoria clàssica de camps і Equacions de camp d'Einstein
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Veure Teoria clàssica de camps і Equacions de Maxwell
Equacions de Navier-Stokes
Les equacions de Navier-Stokes reben el seu nom de Claude-Louis Navier i George Gabriel Stokes.
Veure Teoria clàssica de camps і Equacions de Navier-Stokes
Escalar de Ricci
En geometria de Riemann, l'escalar de curvatura o escalar de Ricci és la forma més simple per descriure la curvatura d'una varietat de Riemann.
Veure Teoria clàssica de camps і Escalar de Ricci
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Veure Teoria clàssica de camps і Espaitemps
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Veure Teoria clàssica de camps і Física teòrica
Fibrat
En geometria, un fibrat o feix fibrat és una funció contínua suprajectiva π, d'un espai topològic V a un altre espai topològic B, que satisfà una altra condició que ho fa d'una manera particularment simple localment.
Veure Teoria clàssica de camps і Fibrat
Força de Lorentz
Efecte de la força de Lorentz (no representada en el dibuix) en la trajectòria d'una partícula mòbil carregada a l'interior d'un camp magnètic B Força sobre una partícula carregada. Força sobre un corrent. En física, la força de Lorentz és la força exercida sobre una partícula carregada que es mou en un camp electromagnètic.
Veure Teoria clàssica de camps і Força de Lorentz
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Veure Teoria clàssica de camps і Forces fonamentals
Forma de curvatura
En geometria diferencial, la forma de curvatura descriu la curvatura d'una connexió de Cartan en un fibrat principal.
Veure Teoria clàssica de camps і Forma de curvatura
Gradient (matemàtiques)
En càlcul vectorial, el gradient \nabla f d'un camp escalar f és un camp vectorial que indica en cada punt del camp escalar la direcció del màxim increment d'ell mateix.
Veure Teoria clàssica de camps і Gradient (matemàtiques)
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Teoria clàssica de camps і Gravetat
Invariància de Lorentz
La invariància de Lorentz o principi especial de la relativitat es refereix a la propietat d'algunes equacions físiques de no canviar de forma sota canvis de coordenades d'un tipus particular, concretament és requisit de la teoria especial de la relativitat que les lleis de la física hagin de prendre la mateixa forma en tots els marcs de referència inercials.
Veure Teoria clàssica de camps і Invariància de Lorentz
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Veure Teoria clàssica de camps і James Clerk Maxwell
James MacCullagh
James MacCullagh (1809-1848) fou un matemàtic i físic nord-irlandès.
Veure Teoria clàssica de camps і James MacCullagh
Lagrangià
El lagrangià (L) és una funció escalar de les variables dinàmiques d'un sistema físic.
Veure Teoria clàssica de camps і Lagrangià
Línia de força
Línies de força de dues càrregues diferents, realitzades amb imants, llimadures de ferro i pintura negra en aerosol. Una línia de força o línia de flux, en el context de l'electromagnetisme, és la corba de tangent que proporciona la direcció del camp en aquest punt.
Veure Teoria clàssica de camps і Línia de força
Llei de Biot-Savart
La llei de Biot-Savart és una equació de l'electromagnetisme que descriu el vector d'inducció magnètica B en termes de la magnitud i la direcció de la font de corrent elèctric, la distància de la font de corrent elèctric i el factor de ponderació de la permeabilitat magnètica.
Veure Teoria clàssica de camps і Llei de Biot-Savart
Llei de conservació
En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.
Veure Teoria clàssica de camps і Llei de conservació
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Veure Teoria clàssica de camps і Llei de Coulomb
Llei de Gauss
En física i electromagnetisme, la llei de Gauss relaciona la càrrega elèctrica i el camp elèctric, essent una forma més general i elegant de la llei de Coulomb.
Veure Teoria clàssica de camps і Llei de Gauss
Llei de l'invers del quadrat
flux que emana des de la font. El nombre total de línies de flux depèn de la intensitat de la font i és constant conforme la distància augmenta. Una densitat major de línies de flux (és a dir, línies per unitat d'àrea) significa que el camp és més fort.
Veure Teoria clàssica de camps і Llei de l'invers del quadrat
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Veure Teoria clàssica de camps і Llei de la gravitació universal
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Veure Teoria clàssica de camps і Magnetisme
Magnitud física
Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.
Veure Teoria clàssica de camps і Magnitud física
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Teoria clàssica de camps і Massa
Michael Faraday
Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867), va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.
Veure Teoria clàssica de camps і Michael Faraday
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Veure Teoria clàssica de camps і Monopol magnètic
Potencial escalar magnètic
El potencial escalar magnètic és una eina útil per a descriure el camp magnètic.
Veure Teoria clàssica de camps і Potencial escalar magnètic
Principi d'equivalència
El principi d'equivalència és el principi físic fonamental de la relativitat general i de diverses altres teories mètriques de la gravetat.
Veure Teoria clàssica de camps і Principi d'equivalència
Quadrivector
Un quadrivector és un vector d'un espai vectorial real de quatre dimensions, anomenat espai de Minkowski, les components del qual es transformen igual que les coordenades espacials i temporals (t, x, y, z) sota rotacions espacials i canvis d'un sistema de referència inercial a un altre.
Veure Teoria clàssica de camps і Quadrivector
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Veure Teoria clàssica de camps і Quantitat de moviment
Reflexió
Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció o del sentit de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.
Veure Teoria clàssica de camps і Reflexió
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Veure Teoria clàssica de camps і Refracció
Reial Acadèmia d'Irlanda
La Reial Acadèmia d'Irlanda (Royal Irish Academy (RIA)) (en irlandès Acadamh Ríoga na hÉireann), és una de les societats d'aprenentatge i institucions culturals principals d'Irlanda.
Veure Teoria clàssica de camps і Reial Acadèmia d'Irlanda
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Veure Teoria clàssica de camps і Relativitat especial
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Teoria clàssica de camps і Relativitat general
Tensor
Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.
Veure Teoria clàssica de camps і Tensor
Tensor d'Einstein
En geometria diferencial, el tensor d'Einstein, rep el nom degut a Albert Einstein, i s'utilitza per a expressar la curvatura d'una varietat de Riemann.
Veure Teoria clàssica de camps і Tensor d'Einstein
Tensor de Ricci
En geometria diferencial, el tensor de curvatura de Ricci (anomenat així a partir de Gregorio Ricci-Curbastro) és un tensor—(0,2)—bivalent, obtingut com una traça del tensor de curvatura complet.
Veure Teoria clàssica de camps і Tensor de Ricci
Tensor electromagnètic
El tensor electromagnètic, tensor de camp electromagnètic o tensor d'intensitat de camp és un objecte matemàtic que descriu el camp electromagnètic d'un sistema físic dins la teoria de l'electromagnetisme clàssic de Maxwell.
Veure Teoria clàssica de camps і Tensor electromagnètic
Tensor tensió
Components del '''tensor tensió''' en un punt P d'un sòlid deformable. En mecànica dels medis continus, el tensor tensió o tensor de tensions és el tensor que dona compte de la distribució de tensions i esforços interns al medi continu.
Veure Teoria clàssica de camps і Tensor tensió
Teorema de la divergència
En càlcul vectorial, el teorema de la divergència, també conegut com a teorema de Gauss, teorema d'Ostrogradski, o teorema d'Ostrogradski–Gauss és un resultat que enllaça la divergència d'un camp vectorial al valor de les integrals de superfície del flux definit pel camp.
Veure Teoria clàssica de camps і Teorema de la divergència
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Veure Teoria clàssica de camps і Teoria de gauge
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Veure Teoria clàssica de camps і Teoria de la relativitat
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Veure Teoria clàssica de camps і Teoria quàntica de camps
Vector unitari
En matemàtiques, un vector unitari en un espai vectorial és un vector de llargada 1 (la llargada unitat).
Veure Teoria clàssica de camps і Vector unitari
Vegeu també
Equacions
- Camp de Jacobi
- Conjunt de solucions
- Desviació geodèsica
- Equació
- Equació d'Allen-Cahn
- Equació de Bellman
- Equació de Fokker-Planck
- Equació de Hammett
- Equació de Purnell
- Equació de Slutski
- Equació de cinquè grau
- Equació de quart grau
- Equació de segon grau
- Equació de setè grau
- Equació de sisè grau
- Equació de temps
- Equació de tercer grau
- Equació lineal
- Equació mestra
- Equació paramètrica
- Equació química
- Equacions de Faddéiev
- Equacions de London
- Equacions de Newton-Euler
- Equivalència entre massa i energia
- Fórmula de Friis
- Factor de Lorentz
- Forat negre de Kerr-Newman
- Lema d'Itô
- Lindbladià
- Llei de Chapman-Kolmogórov
- Model Black–Scholes
- Programació dinàmica
- Radical de Bring
- Resolució d'equacions
- Sistema d'equacions
- Sistema d'equacions lineals
- Teorema de Pitàgores
- Teoria clàssica de camps
- Teoria d'equacions