Accés més ràpid que el navegador!
67 les relacions: Acció (física), Òrbita, Camp (física), Camp elèctric, Camp electromagnètic, Camp gravitatori, Camp magnètic, Camp tensorial, Camp vectorial irrotacional, Constant de la gravitació, Densitat, Densitat de càrrega, Derivada parcial, Determinant (matemàtiques), Electricitat, Electromagnetisme, Energia, Equació de Laplace, Equació de Poisson, Equació diferencial, Equacions de camp d'Einstein, Equacions de Maxwell, Equacions de Navier-Stokes, Escalar de Ricci, Espaitemps, Física teòrica, Fibrat, Força de Lorentz, Forces fonamentals, Forma de curvatura, Gradient (matemàtiques), Gravetat, Invariància de Lorentz, James Clerk Maxwell, James MacCullagh, Lagrangià, Línia de força, Llei de Biot-Savart, Llei de conservació, Llei de Coulomb, Llei de Gauss, Llei de l'invers del quadrat, Llei de la gravitació universal, Magnetisme, Magnitud física, Massa, Michael Faraday, Monopol magnètic, Potencial escalar magnètic, Principi d'equivalència, ..., Quadrivector, Quantitat de moviment, Reflexió, Refracció, Reial Acadèmia d'Irlanda, Relativitat especial, Relativitat general, Tensor, Tensor d'Einstein, Tensor de Ricci, Tensor electromagnètic, Tensor tensió, Teorema de la divergència, Teoria de gauge, Teoria de la relativitat, Teoria quàntica de camps, Vector unitari. Ampliar l'índex (17 més) »
Acció (física)
En física l'acció és un atribut de la dinàmica d'un sistema físic.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Acció (física) · Veure més »
Òrbita
Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Òrbita · Veure més »
Camp (física)
En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Camp (física) · Veure més »
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Camp elèctric · Veure més »
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Camp electromagnètic · Veure més »
Camp gravitatori
Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Camp gravitatori · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Camp magnètic · Veure més »
Camp tensorial
Un camp tensorial és una assignació d'una aplicació multilineal a cada punt d'un domini de l'espai.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Camp tensorial · Veure més »
Camp vectorial irrotacional
En el càlcul vectorial un camp vectorial irrotacional o camp vectorial conservatiu és un camp vectorial el rotacional del qual és nul.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Camp vectorial irrotacional · Veure més »
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V. Boys. La primera mesura implícita amb una precisió d'aproximadament l'1% s'atribueix a Henry Cavendish en un experiment de 1798. La constant G és la constant de proporcionalitat que apareix en la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton i en la teoria de la relativitat general d'Einstein. A la llei de Newton, és la constant de proporcionalitat que connecta la força gravitatòria entre dos cossos amb el producte de les seves masses i la quadrat invers de la seva distància. Això és equivalent a dir que dues masses d'1 quilogram cada una, separades una distància d'1 metre, s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67 × 10–11 newtons. A les equacions de camp d'Einstein, quantifica la relació entre la geometria de l'espai-temps i el tensor d'energia i impuls (també conegut com a Tensor d'energia-moment).
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Constant de la gravitació · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Densitat · Veure més »
Densitat de càrrega
La densitat de càrrega lineal, superficial o volúmica és la quantitat de càrrega elèctrica que hi ha en una línia, superfície o un volum.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Densitat de càrrega · Veure més »
Derivada parcial
En matemàtiques, s'anomena derivada parcial d'una funció de diverses variables a la seva derivada respecte a una d'aquestes variables, deixant les altres constants (de manera oposada a la derivada total, en la qual totes les variables poden variar).
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Derivada parcial · Veure més »
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Determinant (matemàtiques) · Veure més »
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Electricitat · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Electromagnetisme · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Energia · Veure més »
Equació de Laplace
En càlcul vectorial, l'equació de Laplace és una equació en derivades parcials de segon ordre de tipus el·líptic, que rep aquest nom en honor del físic i matemàtic Pierre-Simon Laplace.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Equació de Laplace · Veure més »
Equació de Poisson
En matemàtiques lequació de Poisson és una equació diferencial en derivades parcials que s'utilitza a bastament en electroestàtica, enginyeria mecànica i física teòrica.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Equació de Poisson · Veure més »
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Equació diferencial · Veure més »
Equacions de camp d'Einstein
Les equacions de camp d'Einstein, també anomenades simplement equacions d'Einstein o equació d'Einstein, són el conjunt bàsic d'equacions de la relativitat general.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Equacions de camp d'Einstein · Veure més »
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Equacions de Maxwell · Veure més »
Equacions de Navier-Stokes
Les equacions de Navier-Stokes reben el seu nom de Claude-Louis Navier i George Gabriel Stokes.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Equacions de Navier-Stokes · Veure més »
Escalar de Ricci
En geometria de Riemann, l'escalar de curvatura o escalar de Ricci és la forma més simple per descriure la curvatura d'una varietat de Riemann.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Escalar de Ricci · Veure més »
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Espaitemps · Veure més »
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Física teòrica · Veure més »
Fibrat
En geometria, un fibrat o feix fibrat és una funció contínua suprajectiva π, d'un espai topològic V a un altre espai topològic B, que satisfà una altra condició que ho fa d'una manera particularment simple localment.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Fibrat · Veure més »
Força de Lorentz
Efecte de la força de Lorentz (no representada en el dibuix) en la trajectòria d'una partícula mòbil carregada a l'interior d'un camp magnètic B Força sobre una partícula carregada. Força sobre un corrent. En física, la força de Lorentz és la força exercida sobre una partícula carregada que es mou en un camp electromagnètic.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Força de Lorentz · Veure més »
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Forces fonamentals · Veure més »
Forma de curvatura
En geometria diferencial, la forma de curvatura descriu la curvatura d'una connexió de Cartan en un fibrat principal.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Forma de curvatura · Veure més »
Gradient (matemàtiques)
En càlcul vectorial, el gradient \nabla f d'un camp escalar f és un camp vectorial que indica en cada punt del camp escalar la direcció del màxim increment d'ell mateix.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Gradient (matemàtiques) · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Gravetat · Veure més »
Invariància de Lorentz
La invariància de Lorentz o principi especial de la relativitat es refereix a la propietat d'algunes equacions físiques de no canviar de forma sota canvis de coordenades d'un tipus particular, concretament és requisit de la teoria especial de la relativitat que les lleis de la física hagin de prendre la mateixa forma en tots els marcs de referència inercials.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Invariància de Lorentz · Veure més »
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і James Clerk Maxwell · Veure més »
James MacCullagh
James MacCullagh (1809-1848) fou un matemàtic i físic nord-irlandès.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і James MacCullagh · Veure més »
Lagrangià
El lagrangià (L) és una funció escalar de les variables dinàmiques d'un sistema físic.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Lagrangià · Veure més »
Línia de força
Línies de força de dues càrregues diferents, realitzades amb imants, llimadures de ferro i pintura negra en aerosol. Una línia de força o línia de flux, en el context de l'electromagnetisme, és la corba de tangent que proporciona la direcció del camp en aquest punt.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Línia de força · Veure més »
Llei de Biot-Savart
La llei de Biot-Savart és una equació de l'electromagnetisme que descriu el vector d'inducció magnètica B en termes de la magnitud i la direcció de la font de corrent elèctric, la distància de la font de corrent elèctric i el factor de ponderació de la permeabilitat magnètica.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Llei de Biot-Savart · Veure més »
Llei de conservació
En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Llei de conservació · Veure més »
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Llei de Coulomb · Veure més »
Llei de Gauss
En física i electromagnetisme, la llei de Gauss relaciona la càrrega elèctrica i el camp elèctric, essent una forma més general i elegant de la llei de Coulomb.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Llei de Gauss · Veure més »
Llei de l'invers del quadrat
flux que emana des de la font. El nombre total de línies de flux depèn de la intensitat de la font i és constant conforme la distància augmenta. Una densitat major de línies de flux (és a dir, línies per unitat d'àrea) significa que el camp és més fort. La densitat de línies de flux és inversament proporcional al quadrat de la distància des de la font perquè la superfície d'una esfera incrementa amb el quadrat del radi. Per tant, la intensitat del camp és inversament proporcional al quadrat de la distància des de la font. En física, una llei de l'invers del quadrat és qualsevol llei física que postula que la intensitat d'una magnitud física és inversament proporcional al quadrat de la distància des de la font de dita magnitud.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Llei de l'invers del quadrat · Veure més »
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Llei de la gravitació universal · Veure més »
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Magnetisme · Veure més »
Magnitud física
Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Magnitud física · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Massa · Veure més »
Michael Faraday
Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867), va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Michael Faraday · Veure més »
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Monopol magnètic · Veure més »
Potencial escalar magnètic
El potencial escalar magnètic és una eina útil per a descriure el camp magnètic.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Potencial escalar magnètic · Veure més »
Principi d'equivalència
El principi d'equivalència és el principi físic fonamental de la relativitat general i de diverses altres teories mètriques de la gravetat.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Principi d'equivalència · Veure més »
Quadrivector
Un quadrivector és un vector d'un espai vectorial real de quatre dimensions, anomenat espai de Minkowski, les components del qual es transformen igual que les coordenades espacials i temporals (t, x, y, z) sota rotacions espacials i canvis d'un sistema de referència inercial a un altre.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Quadrivector · Veure més »
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Quantitat de moviment · Veure més »
Reflexió
Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció o del sentit de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Reflexió · Veure més »
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Refracció · Veure més »
Reial Acadèmia d'Irlanda
La Reial Acadèmia d'Irlanda (Royal Irish Academy (RIA)) (en irlandès Acadamh Ríoga na hÉireann), és una de les societats d'aprenentatge i institucions culturals principals d'Irlanda.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Reial Acadèmia d'Irlanda · Veure més »
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Relativitat especial · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Relativitat general · Veure més »
Tensor
Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Tensor · Veure més »
Tensor d'Einstein
En geometria diferencial, el tensor d'Einstein, rep el nom degut a Albert Einstein, i s'utilitza per a expressar la curvatura d'una varietat de Riemann.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Tensor d'Einstein · Veure més »
Tensor de Ricci
En geometria diferencial, el tensor de curvatura de Ricci (anomenat així a partir de Gregorio Ricci-Curbastro) és un tensor—(0,2)—bivalent, obtingut com una traça del tensor de curvatura complet.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Tensor de Ricci · Veure més »
Tensor electromagnètic
El tensor electromagnètic, tensor de camp electromagnètic o tensor d'intensitat de camp és un objecte matemàtic que descriu el camp electromagnètic d'un sistema físic dins la teoria de l'electromagnetisme clàssic de Maxwell.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Tensor electromagnètic · Veure més »
Tensor tensió
Components del '''tensor tensió''' en un punt P d'un sòlid deformable. En mecànica dels medis continus, el tensor tensió o tensor de tensions és el tensor que dona compte de la distribució de tensions i esforços interns al medi continu.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Tensor tensió · Veure més »
Teorema de la divergència
En càlcul vectorial, el teorema de la divergència, també conegut com a teorema de Gauss, teorema d'Ostrogradski, o teorema d'Ostrogradski–Gauss és un resultat que enllaça la divergència d'un camp vectorial al valor de les integrals de superfície del flux definit pel camp.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Teorema de la divergència · Veure més »
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Teoria de gauge · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Teoria de la relativitat · Veure més »
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Teoria quàntica de camps · Veure més »
Vector unitari
En matemàtiques, un vector unitari en un espai vectorial és un vector de llargada 1 (la llargada unitat).
Nou!!: Teoria clàssica de camps і Vector unitari · Veure més »
