Taula de continguts
47 les relacions: Anatòlia, Ankara, Antologia grega, Arcadi, Aristòtil, Bitínia, Codi Teodosià, Constanci I Clor, Constantinoble, Danubi, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Epigrama, Flavi Gracià, Floruit, Foci I de Constantinoble, Galàcia, Governador romà, Grec antic, Jovià, Julià l'Apòstata, Libani, Llatí, Llibertat de culte, Magne Màxim, Marcianòpolis, Paflagònia, Paganisme, Pitàgores, Plató, Prefecte de l'annona, Princeps, Procopi (emperador), Província romana de Síria, Retòrica, Sírmium, Senat Romà, Suïdas, Valent, Valentinià I, 28 de març, 361, 364, 367, 369, 373, 377, 384.
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Temisti і Anatòlia
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Veure Temisti і Ankara
Antologia grega
Lantologia grega és una col·lecció de 6.000 poemes curts en grec que cobreix una gran varietat de temes i estils, i en la qual apareixen uns 300 poetes clàssics grecs; encara que la qualitat és variable, inclou les millors poesies escrites en grec.
Veure Temisti і Antologia grega
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Veure Temisti і Arcadi
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Temisti і Aristòtil
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Veure Temisti і Bitínia
Codi Teodosià
El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.
Veure Temisti і Codi Teodosià
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Veure Temisti і Constanci I Clor
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Temisti і Constantinoble
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Temisti і Danubi
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Veure Temisti і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
Epigrama
Un epigrama és una composició poètica breu que expressa un pensament moral, social o polític, de manera satírica i enginyosa.
Veure Temisti і Epigrama
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Veure Temisti і Flavi Gracià
Floruit
Floruit (sovint abreujat «fl.» o, ocasionalment, «flor.», sense cursiva) és un mot llatí que es refereix a un període durant el qual es té la certesa que una persona, una escola o un moviment estava en actiu.
Veure Temisti і Floruit
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Veure Temisti і Foci I de Constantinoble
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Temisti і Galàcia
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Veure Temisti і Governador romà
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Temisti і Grec antic
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Veure Temisti і Jovià
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Temisti і Julià l'Apòstata
Libani
Libani (en llatí Libanius, en grec Λιβάνιος) va ser el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del.
Veure Temisti і Libani
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Temisti і Llatí
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Veure Temisti і Llibertat de culte
Magne Màxim
Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.
Veure Temisti і Magne Màxim
Marcianòpolis
Medusa a Devnya, al Museu dels Mosaics Marcianòpolis (en llatí Marcianopolis, en grec antic Μαρκιανούπολις) va ser una ciutat de Mèsia a menys de 30 km dOdessus (actual Varna).
Veure Temisti і Marcianòpolis
Paflagònia
XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.
Veure Temisti і Paflagònia
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Veure Temisti і Paganisme
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Veure Temisti і Pitàgores
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Temisti і Plató
Prefecte de l'annona
Prefecte de l'Annona (en llatí Praefectus Annonae) era l'encarregat del proveïment de gra als mercats de Roma, ja fos des de l'interior o de l'exterior del territori de l'Antiga Roma.
Veure Temisti і Prefecte de l'annona
Princeps
El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.
Veure Temisti і Princeps
Procopi (emperador)
Procopi (Procopius fou emperador romà a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cosí) de Julià l'Apòstata a través de la mare de Julià, Basilina, que fou la segona dona de Constantí, segon fill de Constanci Clor. Va néixer a Cilícia vers el 326.
Veure Temisti і Procopi (emperador)
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Temisti і Província romana de Síria
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Temisti і Retòrica
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Veure Temisti і Sírmium
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Temisti і Senat Romà
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Veure Temisti і Suïdas
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Veure Temisti і Valent
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Veure Temisti і Valentinià I
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Temisti і 28 de març
361
El 361 (CCCLXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Temisti і 361
364
El 364 (CCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Temisti і 364
367
El 367 (CCCLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Temisti і 367
369
El 369 (CCCLXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Temisti і 369
373
El 373 (CCCLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Temisti і 373
377
El 377 (CCCLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Temisti і 377
384
El 384 (CCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Temisti і 384
També conegut com Temisci, Themistius.