Taula de continguts
30 les relacions: Argument, Axioma, Àlgebra de Boole, Base de dades, Biblioteca, Càlcul lògic, Charles Sanders Peirce, Connectiva lògica, Conseqüència, Dècada del 1880, Fitxer informàtic, Funció booleana, Inferència, Intel·ligència artificial, Internet, Lògica, Lògica binària, Lògica proposicional, Llenguatge formalitzat, Ludwig Wittgenstein, Màrqueting, Metallenguatge, Meteorologia, Porta lògica, Principi de no contradicció, Proposició (lògica), Sintaxi, Tautologia (lògica), Teorema, Validesa lògica.
- Àlgebra booleana
Argument
La paraula argument (del llatí argumentum) s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents.
Veure Taula de veritat і Argument
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Taula de veritat і Axioma
Àlgebra de Boole
Làlgebra de Boole també anomenada àlgebra booleana, en matemàtica, electrònica digital i informàtica és una estructura algebraica que esquematitza les operacions lògiques.
Veure Taula de veritat і Àlgebra de Boole
Base de dades
FIg.1 Esquema de blocs del disseny d'una base de dades Una base de dades o un banc de dades és un conjunt de dades segons una estructura coherent i accessibles des d'un o més programes o aplicacions, de manera que qualsevol d'aquestes dades pot ésser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar ni l'estructura del conjunt ni les altres dades.
Veure Taula de veritat і Base de dades
Biblioteca
Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.
Veure Taula de veritat і Biblioteca
Càlcul lògic
El càlcul lògic o derivació lògica és un algorisme que permet còmoda i fàcilment inferir o deduir un enunciat veritable a partir d'un altre o altres que es tenen com a vàlidament veritables.
Veure Taula de veritat і Càlcul lògic
Charles Sanders Peirce
Charles Sanders Peirce (pronunciat /pɜːrs/, Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.
Veure Taula de veritat і Charles Sanders Peirce
Connectiva lògica
En lògica, les connectives lògiques són les eines que permeten construir enunciats o fórmules a partir dels àtoms.
Veure Taula de veritat і Connectiva lògica
Conseqüència
La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.
Veure Taula de veritat і Conseqüència
Dècada del 1880
Formalment, la dècada del 1880 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1880 fins al 31 de desembre de 1889.
Veure Taula de veritat і Dècada del 1880
Fitxer informàtic
Pictogrames representant fitxers informàtics Un fitxer o simplement document és una entitat lògica composta per una seqüència de bytes, guardada per un sistema de fitxers situada a la memòria secundària d'un ordinador.
Veure Taula de veritat і Fitxer informàtic
Funció booleana
Es denomina funció lògica o booleana aquella funció matemàtica les variables de la qual són binàries i el resultat es calcula aplicant-los els operadors de l'àlgebra de Boole: les portes lògiques, porta O (OR), suma lògica (+), porta I (AND), producte lògic (·) o negació (NOT).
Veure Taula de veritat і Funció booleana
Inferència
La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.
Veure Taula de veritat і Inferència
Intel·ligència artificial
Un assistent personal intel·ligent, una de les aplicacions concretes de la intel·ligència artificial popularitzada en la dècada del 2010. La intel·ligència artificial (abreujat IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
Veure Taula de veritat і Intel·ligència artificial
Internet
Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.
Veure Taula de veritat і Internet
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Taula de veritat і Lògica
Lògica binària
La lògica binària estableix relacions lògiques entre dos valors possibles, associats als conceptes de "vertader" i "fals" o "1" i "0".
Veure Taula de veritat і Lògica binària
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Veure Taula de veritat і Lògica proposicional
Llenguatge formalitzat
Una de les característiques essencials de la ciència és el llenguatge formalitzat o, més ben dit, el procés de formalització del llenguatge.
Veure Taula de veritat і Llenguatge formalitzat
Ludwig Wittgenstein
fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.
Veure Taula de veritat і Ludwig Wittgenstein
Màrqueting
El màrqueting (terme derivat de l'anglès 'marketing', i històricament en català mercatologia) és el procés social i administratiu pel qual els individus i els grups satisfan les seves necessitats al crear i bescanviar béns i serveis, segons Philip Kotler (considerat per alguns "pare del màrqueting").
Veure Taula de veritat і Màrqueting
Metallenguatge
Dins l'entorn de la lògica i filosofia del llenguatge, un metallenguatge és un llenguatge que s'usa per parlar sobre un altre llenguatge.
Veure Taula de veritat і Metallenguatge
Meteorologia
Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Veure Taula de veritat і Meteorologia
Porta lògica
Porta lògica I (AND) utilitzant un relé. Una porta lògica és un component electrònic que es pot utilitzar per conduir l'electricitat basada en una regla.
Veure Taula de veritat і Porta lògica
Principi de no contradicció
El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.
Veure Taula de veritat і Principi de no contradicció
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Veure Taula de veritat і Proposició (lògica)
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Veure Taula de veritat і Sintaxi
Tautologia (lògica)
La tautologia (del grec: ταυτολογία) és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.
Veure Taula de veritat і Tautologia (lògica)
Teorema
editor.
Veure Taula de veritat і Teorema
Validesa lògica
De manera general es diu que quelcom té validesa perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un valor determinat, o bé la capacitat o eficàcia per realitzar el valor que se suposa ha de tenir.
Veure Taula de veritat і Validesa lògica
Vegeu també
Àlgebra booleana
- Àlgebra de Boole
- Σ-àlgebra
- Algorisme de Davis-Putnam
- Anell binari
- Diagrama de decisió binari
- Forma canònica (àlgebra de Boole)
- Forma normal algebraica
- Funció booleana
- George Boole
- Lògica proposicional
- Lleis de De Morgan
- Mapa de Karnaugh
- Operació bit a bit
- Porta OR
- Problema de satisfacibilitat booleana
- Taula de veritat
- Tipus de dades booleanes
- Unió
També conegut com Taula de valors de veritat, Taules de veritat.