Accés més ràpid que el navegador!
70 les relacions: Alí ibn al-Athir, Anunciació, Apolaffar, Arquitectura longobarda, Belisari, Benevent, Bríndisi, Brutis, Cannes (Pulla), Colonització grega, Comune, Cristòfor de Lícia, Crotona, Demòstenes, Dinastia dels Habsburg, Enciclopèdia de l'Islam, Esparta, Ferran el Catòlic, Gai Semproni Grac, Golf de Tàrent, Grottaglie, Hanníbal Barca (247 aC), Heraclea de Lucània, Iapigis, Italià, Itàlia, Llorenç màrtir, Lucans, Magna Grècia, Mario Pasquale Costa, Massafra, Massar, Messapis, Messènia, Molossos, Napoleó Bonaparte, Narsès, Nàpols, Nearc de Tàrent, Neàpolis, Neró, Oliva, Ostrogots, Partenis, Peucecis, Pirros, Pretor, Primera Guerra Mundial, Principat de Tàrent, Província de Tàrent, ..., Pulla, Pulsano, Reggio de Calàbria, Regne de l'Epir, Salern, Samnites, Síbaris, Sicília, Tarentí, Tàrent, Tòtila, Vinya, 1063, 1861, 549, 661, 840, 845, 846, 880. Ampliar l'índex (20 més) »
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Nou!!: Tàrent і Alí ibn al-Athir · Veure més »
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Nou!!: Tàrent і Anunciació · Veure més »
Apolaffar
Apolaffar (Abu-Jàfar?) fou un emir musulmà de Tàrent.
Nou!!: Tàrent і Apolaffar · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Tàrent і Arquitectura longobarda · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Tàrent і Belisari · Veure més »
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Nou!!: Tàrent і Benevent · Veure més »
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Nou!!: Tàrent і Bríndisi · Veure més »
Brutis
Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.
Nou!!: Tàrent і Brutis · Veure més »
Cannes (Pulla)
Cannes (llatí Cannae, grec antic Κάνναι, italià Canne della Battaglia), en l'antigüetat, era una ciutat de la Pulla a la riba sud de l'Aufidus, (avui en italià Ofanto), a uns 10 km de la desembocadura.
Nou!!: Tàrent і Cannes (Pulla) · Veure més »
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Nou!!: Tàrent і Colonització grega · Veure més »
Comune
El comune (els comuni en plural), a Itàlia, és la divisió administrativa bàsica, tant de províncies com de regions, i el seu equivalent a Catalunya seria el municipi.
Nou!!: Tàrent і Comune · Veure més »
Cristòfor de Lícia
Cristòfol de Lícia (literalment ‘que porta Crist’), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.
Nou!!: Tàrent і Cristòfor de Lícia · Veure més »
Crotona
Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.
Nou!!: Tàrent і Crotona · Veure més »
Demòstenes
fou un orador i estatista atenenc.
Nou!!: Tàrent і Demòstenes · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Tàrent і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Tàrent і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Tàrent і Esparta · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Tàrent і Ferran el Catòlic · Veure més »
Gai Semproni Grac
Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.
Nou!!: Tàrent і Gai Semproni Grac · Veure més »
Golf de Tàrent
El golf de Tàrent (en llatí Tarentinus sinus, en grec antic Ταραντῖνος κόλπος, en italià Golfo di Taranto) és un golf de la mar Jònica situat al sud d'Itàlia, entre la península Salentina i la península de Messàpia o Calàbria.
Nou!!: Tàrent і Golf de Tàrent · Veure més »
Grottaglie
Grottaglie (tarentès Li Vurtàgghie i llatí Criptalium) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Tàrent.
Nou!!: Tàrent і Grottaglie · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Tàrent і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Heraclea de Lucània
Heraclea —Ἡράκλεια— fou una de les colònies gregues que formava part de la Magna Grècia.
Nou!!: Tàrent і Heraclea de Lucània · Veure més »
Iapigis
Els iapigis (en llatí Ĭāpyges, en grec antic Ἰάπυγες) eren un poble probablement d'origen il·liri, que habitava la part sud d'Itàlia i van donar nom al país (Iapígia).
Nou!!: Tàrent і Iapigis · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Tàrent і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Tàrent і Itàlia · Veure més »
Llorenç màrtir
Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.
Nou!!: Tàrent і Llorenç màrtir · Veure més »
Lucans
Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.
Nou!!: Tàrent і Lucans · Veure més »
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Nou!!: Tàrent і Magna Grècia · Veure més »
Mario Pasquale Costa
Mario Pasquale Costa (Tàrent, 24 de juliol de 1858 - Monte Carlo, 27 de setembre de 1933), fou un compositor, tenor i pianista italià, autor de cançons i d'opereta.
Nou!!: Tàrent і Mario Pasquale Costa · Veure més »
Massafra
Massafra és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Tàrent.
Nou!!: Tàrent і Massafra · Veure més »
Massar
Massar (Abu Mashar) fou emir musulmà de Tàrent, probable successor de Apolaffar.
Nou!!: Tàrent і Massar · Veure més »
Messapis
Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura. Els grecs anomenaven el seu país Messàpia.
Nou!!: Tàrent і Messapis · Veure més »
Messènia
Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.
Nou!!: Tàrent і Messènia · Veure més »
Molossos
Moneda de l'Epir amb el nom dels molossos Els molossos (en Μολοσσοί) eren una de les tribus que habitaven l'Epir.
Nou!!: Tàrent і Molossos · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Tàrent і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Nou!!: Tàrent і Narsès · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Tàrent і Nàpols · Veure més »
Nearc de Tàrent
Nearc de Tàrent (en llatí Nearchus, en grec) fou un notable de la ciutat de Tàrent que es va adherir a la causa romana durant la Segona Guerra Púnica, en contra del que van fer la majoria dels seus conciutadans, favorables a l'Imperi Cartaginès.
Nou!!: Tàrent і Nearc de Tàrent · Veure més »
Neàpolis
* Neàpolis de Campània, actual Nàpols.
Nou!!: Tàrent і Neàpolis · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Tàrent і Neró · Veure més »
Oliva
Fruit de l'olivera, Oliva verda Olivera Loliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae).
Nou!!: Tàrent і Oliva · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Tàrent і Ostrogots · Veure més »
Partenis
Els partenis (grec antic οἱ Παρθενίαι, Hoi Partheníai, literalment «fills de noies joves no casades» eren a la ciutat estat d'Esparta a l'antiga Grècia una classe de la població de rang inferior, els quals, segons Antíoc de Siracusa van partir per a fundar la ciutat de Tarent a la Magna Grècia, a la regió actual de la Pulla, a Itàlia. Es tracta, doncs, dels joves nascuts fora de matrimoni durant la primera guerra messènica i que donen nom a la revolta dels partenis (708-706 aC), segons la tradició recollida per Estrabó i altres antics historiadors grecs. Diodor de Sicília diu que també s'anomenaven epeunactes. Estrabó cita Antíoc de Siracusa que hauria escrit: «Antíoc diu que durant la guerra messènica els espartiates que no van participar en la guerra van ser declarats esclaus que es deien ilotes. Els nens nascuts durant l'expedició es deien partenis i no tenien cap dret civil. Els no toleraven aquesta discriminació. Com eren molts van complotar contra els ciutadans lliures.» El complot va ser descobert, van perdonats i després d'un oracle van ser enviats per crear la colònia de Tarent, sota l'égidi de Fàlant d'Esparta, on els cretencs i els bàrbars que s'hi van establir abans, les van donar la benvinguda. Segons una altra tradició reportat per Dionís d'Halicarnàs els espartans haurien jurar de no tornar cap a casa abans d'obtenir la victòria. Com que la guerra es prolongava, això causava problemes demogràfiques i els guerrers haurien enviat cap a casa tots els joves, que encara no eren lligat pel jurament de tornar a casa i procrear-se quan més possible amb les joves. Una tercera versió vol que es tracta de la progenitura de les espartanes que durant la guerra van fornicar amb els seus esclaus.
Nou!!: Tàrent і Partenis · Veure més »
Peucecis
Dones dansaires en la decoració d'una tomba dels peucets, a la necròpolis de ''Ruvo di Puglia''. Els peucecis (en Peucetii) foren un poble del sud d'Itàlia.
Nou!!: Tàrent і Peucecis · Veure més »
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Nou!!: Tàrent і Pirros · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Tàrent і Pretor · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Tàrent і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Principat de Tàrent
Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.
Nou!!: Tàrent і Principat de Tàrent · Veure més »
Província de Tàrent
La província de Tàrent (en italià provincia di Taranto) és una província que forma part de la regió de la Pulla, a Itàlia.
Nou!!: Tàrent і Província de Tàrent · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Tàrent і Pulla · Veure més »
Pulsano
Pulsano és un municipi de la província de Tàrent, a la regió de la Pulla, Itàlia, a uns 5 km de la costa jònica, al Golf de Tàrent.
Nou!!: Tàrent і Pulsano · Veure més »
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Nou!!: Tàrent і Reggio de Calàbria · Veure més »
Regne de l'Epir
Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.
Nou!!: Tàrent і Regne de l'Epir · Veure més »
Salern
Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.
Nou!!: Tàrent і Salern · Veure més »
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Nou!!: Tàrent і Samnites · Veure més »
Síbaris
550-510 aC). Síbaris (Sybaris) era una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Cratis (o Crati) i Síbaris, segons diu Estrabó.
Nou!!: Tàrent і Síbaris · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Tàrent і Sicília · Veure més »
Tarentí
Comunicació utilitzant el dialecte a Tàrent El tarentí (tarandíne en aquesta llengua) és una llengua parlada a la regió italiana de la Pulla, Basilicata, part de Calàbria i en alguns pobles fronterers de Campània.
Nou!!: Tàrent і Tarentí · Veure més »
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Nou!!: Tàrent і Tàrent · Veure més »
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Nou!!: Tàrent і Tòtila · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Tàrent і Vinya · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Tàrent і 1063 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Tàrent і 1861 · Veure més »
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Tàrent і 549 · Veure més »
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Tàrent і 661 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Tàrent і 840 · Veure més »
845
Sense descripció.
Nou!!: Tàrent і 845 · Veure més »
846
Sense descripció.
Nou!!: Tàrent і 846 · Veure més »
880
Sense descripció.
Nou!!: Tàrent і 880 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Emirat de Tàrent, Tarant, Taranto, Tarantos, Taras, Tarent, Tarentins, Tarentum.
