Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Albert Lebrun, Alemanya Occidental, Angelo de Mojana di Cologna, Antonio Segni, Avinyó (Valclusa), Éamonn de Valera, Àustria, Balduí de Bèlgica, Butlla, Cap d'estat, Charles de Gaulle, Fèlix de Borbó-Parma, França, Francisco Franco Bahamonde, Gran Mestre, Humbert II d'Itàlia, Irlanda, Italià, Joan Pau II, Joan XXII, Joan XXIII, Konrad Adenauer, Ludovico Chigi Albani della Rovere, Luigi Einaudi, Luxemburg, Orde de cavalleria, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Papa, Pau VI, Pius X, Pius XII, President d'Irlanda, Reis dels belgues, René Coty, República d'Itàlia, Seán T. O'Kelly, Víctor Manuel III d'Itàlia, 1319, 15 d'abril, 1966.
Albert Lebrun
Albert Lebrun (Mercy-le-Haut, 29 d'agost de 1871 - París, 6 de març de 1950) fou un polític francès, President de la República francesa del 1932 al 1940, el darrer president de la Tercera República.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Albert Lebrun · Veure més »
Alemanya Occidental
LAlemanya Occidental o de l'Oest, en alemany Westdeutschland o West-Deutschland, coneguda també com a República Federal d'Alemanya (RFA) era un país de l'Europa central que formava part de la Unió Europea (UE).
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Alemanya Occidental · Veure més »
Angelo de Mojana di Cologna
Angelo de Mojana di Cologna (1905-1988) fou Gran Mestre de l'Orde de Malta.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Angelo de Mojana di Cologna · Veure més »
Antonio Segni
Antonio Segni (Sàsser, Sardenya, 1891 - Roma, 1972) fou un polític democristià italià, que fou Primer Ministre d'Itàlia en dues ocasions a finals de la dècada del 1950 i President d'Itàlia entre el 1962 i 1964.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Antonio Segni · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Éamonn de Valera · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Àustria · Veure més »
Balduí de Bèlgica
Balduí de Bèlgica (Brussel·les, 1930 — Motril, Província de Granada, 1993) fou rei dels belgues des de 1951 fins a la seva mort.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Balduí de Bèlgica · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Butlla · Veure més »
Cap d'estat
El terme cap d'estat és un terme genèric per referir-se a l'individu que és el principal representant públic d'un estat.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Cap d'estat · Veure més »
Charles de Gaulle
Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Charles de Gaulle · Veure més »
Fèlix de Borbó-Parma
Fèlix de Borbó-Parma, príncep de Luxemburg (Schwarzau, 1893 - Castell de Fischbach, 1970) fou Príncep de Borbó-Parma amb el tractament d'altesa reial que esdevingué el gran duc consort de Luxemburg i el fundador de la dinastia anomenada dels Borbó-Nassau que governa des de 1964 el gran ducat centreeuropeu.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Fèlix de Borbó-Parma · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і França · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Gran Mestre
Un Gran Mestre és la màxima autoritat d'una obediència maçònica.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Gran Mestre · Veure més »
Humbert II d'Itàlia
Humbert II d'Itàlia (Racconigi, Regne d'Itàlia 1904 - Ginebra, Suïssa 1983) fou l'últim Rei d'Itàlia.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Humbert II d'Itàlia · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Irlanda · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Italià · Veure més »
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Joan Pau II · Veure més »
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Joan XXII · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Joan XXIII · Veure més »
Konrad Adenauer
fou un polític alemany, canceller de la República Federal Alemanya entre els anys 1949 i 1963.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Konrad Adenauer · Veure més »
Ludovico Chigi Albani della Rovere
Fra Ludovico Chigi Albani della Rovere (Arícia, 10 de juliol 1866 - Roma, 14 de novembre de 1951) va ser un religiós italià, Gran Mestre de l'Orde de l'Hospital o dels Cavallers de Malta.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Ludovico Chigi Albani della Rovere · Veure més »
Luigi Einaudi
Luigi Numa Lorenzo Einaudi, (Carrù, Piemont, 24 de març de 1874 – Roma, 30 d'octubre de 1961) fou un polític liberal italià, segon president de la República italiana, des de 1948 fins a 1955 i governador del Banc d'Itàlia, des de 1945 fins a 1948.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Luigi Einaudi · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Luxemburg · Veure més »
Orde de cavalleria
Els ordes de cavalleria apareixen al amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, presents en els antics ordes militars.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Orde de cavalleria · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Orde del Temple · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Papa · Veure més »
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Pau VI · Veure més »
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Pius X · Veure més »
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Pius XII · Veure més »
President d'Irlanda
El President d'Irlanda (en irlandès: Uachtarán na hÉireann) és el cap d'estat de la República d'Irlanda.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і President d'Irlanda · Veure més »
Reis dels belgues
Rei dels Belgues és el títol dels monarques de Bèlgica.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Reis dels belgues · Veure més »
René Coty
René-Jules-Gustave Coty (Le Havre, 1882 - 1962) fou un polític, president de la República francesa de 1954 a 1959.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і René Coty · Veure més »
República d'Itàlia
La República d'Itàlia (en italià: Repubblica Italiana) fou una república situada al nord de la península Itàlica que existí entre 1802 i 1805.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і República d'Itàlia · Veure més »
Seán T. O'Kelly
Seán Thomas O'Kelly (gaèlic Seán Tomás Ó Ceallaigh) (Dublín, 25 d'agost de 1882 – 23 de novembre de 1966) fou el segon President d'Irlanda del 1945 al 1959.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Seán T. O'Kelly · Veure més »
Víctor Manuel III d'Itàlia
Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і Víctor Manuel III d'Itàlia · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і 1319 · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і 15 d'abril · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Suprem Orde de Crist і 1966 · Veure més »
