Taula de continguts
109 les relacions: Al-Mutàhhar ibn al-Mutawàkkil, Alí Paixà, Alep, Alexandria, Alger, Amasya, Astracan, Şehzade Baiazet, Àsia Central, Àustria, Banat, Batalla de Lepant (1571), Bòsnia, Beglerbegi, Belgrad, Buda (ciutat), Canal de Suez, Damasc, Damat Rüstem Paixà, Danubi, Devlet I Giray, Dobrudja, Edirne, Esteve Bathory, Eyüp, Fàtua, Feodòssia, Ferran d'Habsburg, França, Geòrgia, Gran Visir, Guerra russo-turca (1568-1570), Hercegovina, Iemen, Illa de Malta, Imperi Otomà, Istanbul, Joan I d'Hongria, Josep Nasi, Kanat de Crimea, Kapudan paixà, Kütahya, Khair ed-Din Barba-rossa, Klis, Koca Sinan Paixà, Konya, Lala Mustafà Paixà, Manisa (Turquia), Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Miklós Zrínyi, ... Ampliar l'índex (59 més) »
Al-Mutàhhar ibn al-Mutawàkkil
Al-Mutàhhar ibn Yahya Xàraf-ad-Din o al-Mutàhhar ibn al-Mutawàkkil (gener de 1503- 9 de novembre de 1572) fou de fet un imam zaidita, fill de l'imam al-Mutawàkkil ala-L·lah Xàraf-ad-Din Yahya, i cap militar en contra dels otomans al Iemen.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Al-Mutàhhar ibn al-Mutawàkkil
Alí Paixà
* Ali Paixà Djanikli (Istanbul, 1720-1785), derebey i militar otomà.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Alí Paixà
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Alep
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Alexandria
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Alger
Amasya
Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Amasya
Astracan
Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Astracan
Şehzade Baiazet
Şehzade Baiazet (1525-1561) fou un membre de la família imperial otomana (Şehzade.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Şehzade Baiazet
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Àsia Central
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Àustria
Banat
Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Banat
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Batalla de Lepant (1571)
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Bòsnia
Beglerbegi
Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Beglerbegi
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Belgrad
Buda (ciutat)
Església dita de Maties a Buda. Buda (alemany: Ofen, croat: Budim o serbi: Будим) és la part occidental de la capital d'Hongria, Budapest.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Buda (ciutat)
Canal de Suez
El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Canal de Suez
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Damasc
Damat Rüstem Paixà
Damat Rüstem Paixà (vers 1500 prop de Sarajevo, però d'origen incert, que podria ser croat amb el cognom Opuković o Cigalić - Istanbul 1561) fou gran visir otomà.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Damat Rüstem Paixà
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Danubi
Devlet I Giray
Devlet I Giray també Dawlat I Giray o Ghiray (1512-1577) fou kan de Crimea del 1551 al 1577.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Devlet I Giray
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Dobrudja
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Edirne
Esteve Bathory
fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Esteve Bathory
Eyüp
Eyüp és un districte de la ciutat d'Istanbul, Turquia, situat en la confluència dels rius Kağıthane i Alibey, en el naixement de la Corn d'Or.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Eyüp
Fàtua
Una fàtua (de l'àrab) és un pronunciament sobre dret islàmic (fiqh) que s'aplica als països musulmans en les consultes sobre matèries civils o religioses.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Fàtua
Feodòssia
Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Feodòssia
Ferran d'Habsburg
* Ferran I d'Habsburg (1503, Alcalá de Henares - Viena, 1564), emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Ferran d'Habsburg
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і França
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Geòrgia
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Gran Visir
Guerra russo-turca (1568-1570)
La guerra russo-turca (1568-1570) o campanya de Don-Volga-Astracan de 1569 (referida en fonts otomanes com a Expedició d'Astracan) va ser una guerra entre el Tsarat Rus i l'Imperi Otomà pel Kanat d'Astracan.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Guerra russo-turca (1568-1570)
Hercegovina
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Hercegovina
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Iemen
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Illa de Malta
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Imperi Otomà
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Istanbul
Joan I d'Hongria
Joan Szapolya (o Zápolya) (Szepesváralja, 2 de febrer de 1487 - Szászsebes, 17 de juliol de 1540) va ser un noble hongarès, voivoda de Transsilvània, que fou coronat Rei d'Hongria després de la Batalla de Mohács (1526).
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Joan I d'Hongria
Josep Nasi
Josep Nasi fou un jueu portuguès i home d'estat turc, duc de Naxos de 1566 al 1579.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Josep Nasi
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Kanat de Crimea
Kapudan paixà
El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Kapudan paixà
Kütahya
Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Kütahya
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Khair ed-Din Barba-rossa
Klis
Klis és un poble de Croàcia situat al comtat de Split-Dalmàcia.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Klis
Koca Sinan Paixà
Koca Sinan Paixà Kahremanliu conegut com a Sinan Paixà (Topoyan, província de Lüre, Albània, vers 1520 - 3 d'abril de 1596) fou un gran visir otomà que va exercir aquest càrrec per cinc cops entre 1580 i 1596.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Koca Sinan Paixà
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Konya
Lala Mustafà Paixà
Lala Mustafà Paixà (o Lala Kara Mustafà Paixà) fou un militar, governador i gran visir otomà del, mort el 1580.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Lala Mustafà Paixà
Manisa (Turquia)
Manisa Manisa és una ciutat de l'oest de Turquia, a la regió de l'Egeu i capital de la província de Manisa.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Manisa (Turquia)
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Miklós Zrínyi
Miklós Zrínyi (en croata: Nikola Šubić Zrinski; en hongarès: Zrínyi Miklós, en català Nicolau Zrinski o Zrinyi) (Zrin, a Croàcia, 1508 - Szigetvar 7 de setembre de 1566) fou un noble d'origen croat que va servir als Habsburg.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Miklós Zrínyi
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Moriscos
Murat III
Murat III (4 de juliol de 1546 – 15 de gener de 1595) va ser el soldà de l'Imperi Otomà des de 1574 fins a la seva mort.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Murat III
Nikòpol
Nikòpol (Nikopolis) és una ciutat del nord de Bulgària a la província de Plèven a la riba dreta del Danubi i a uns 4 km del lloc on el riu Osam desaigua al Danubi.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Nikòpol
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Països Baixos
Palau de Topkapı
El palau de Topkapı és un dels més grans palaus de la ciutat d'Istanbul a Turquia.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Palau de Topkapı
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Papa
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Pèrsia
Petrovaradin
Petrovaradin, part baixa de la Ciutadella Església Ortodoxa sèrbia de Sant Pau a Petrovaradin Petrovaradin (en serbi: Петроварадин en alemany Peterwardein) és una ciutat i municipi a Sèrbia, part de l'aglomeració de Novi Sad.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Petrovaradin
Pialí Baixà
Pialí Baixà, Piyale Pasha o Pialí Paixà (voltants de 1515- 20 o 21 de gener de 1578, fou un almirall (Kapudan paixà, l'equivalent a comandant de la flota) otomà entre 1553 i 1567 i un Visir otomà després de 1568. Era originari de Tolna (Hongria) i d'origen croata.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Pialí Baixà
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Polònia
Principat de Moldàvia
El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Principat de Moldàvia
Regió del Karabakh
Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Regió del Karabakh
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Riu Don
Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Rumèlia
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Sanjaq
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Santa Aliança
Segimon II August
Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-1572).
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Segimon II August
Selim II
Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Selim II
Semiz Ali Paixà
Semiz Ali Paixà (Albània, ? - Istanbul, 28 de juny de 1565) fou un militar otomà que governà Rumèlia i Egipte i que arribà a gran visir otomà (1561-65).
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Semiz Ali Paixà
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Sivas
Smederevo
Smederevo (Serbi: Смедерево pronunciat, turc otomà i modern Semendire, clàssica Vinceia, grec i romanès Semendria, català Semèndria, hongarès Szendrő o Vég-Szendrő) és una ciutat i municipalitat de Sèrbia, capital del districte de Podunavlje, situada a la riba dreta del Danubi a uns 40 més avall de la capital Belgrad.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Smederevo
Sokolluzade Lala Mehmed Paixà
Sokolluzade Lala Mehmed Paixà (+ 1606) fou gran visir otomà, nebot del gran visir Sokollu Mehmet Paşa (1565-1579) i com aquest d'origen bosnià.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Sokolluzade Lala Mehmed Paixà
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Solimà I el Magnífic
Sultanat d'Aceh
El sultanat d'Atjeh o Sultanat d'Aceh fou un estat musulmà que va existir a Indonèsia des de vers el fins al 1903 quan els holandesos van completar la seva conquesta.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Sultanat d'Aceh
Szeged
Szeged eslovac: Segedín, alemany: Szegedin o Segedin, serbi Segedin, Сегедин, llatí: Partiscum, italià: Seghedino, búlgar, belarus, rus i ucraïnès Сегед (Seged), letó Segeda', lituà Segedas, polonès Segedyn, romanès Seghedin i turc otomà i modern Segedin, és una ciutat autònoma d'Hongria situada al sud de l'estat, a la boca del riu Maros als dos costats del riu Tisza.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Szeged
Szigetvár
Szigetvár (croat: Siget, serbi: Siget/Сигет, turc antic: Sigetwar, modern Sigetvar o Zigetvar) és una ciutat del comtat de Baranya a Hongria del sud.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Szigetvár
Timișoara
Timișoara (en hongarès: Temesvár, en alemany: Temeswar, en serbi: Temišvar, en turc: Tamışvar) és una ciutat en la regió occidental de Romania.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Timișoara
Tisza
On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Tisza
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Transsilvània
Turgut Reis
Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Turgut Reis
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Valàquia
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Venècia
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Volga
Xaikh al-Islam
Xaykh al-Islam, sheikh ul-Islam, sheikhul Islam, șeyhülislam és un títol honorífic utilitzat al món musulmà fins al i atribuït quasi sempre a dignataris religiosos.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Xaikh al-Islam
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Xipre
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Xirvan
Zaidisme
El zaidisme (de l'àrab, també) és un moviment xiïta moderat, protagonista de nombroses revoltes als segles VIII i IX.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і Zaidisme
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 10 d'octubre
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 10 de juliol
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 12 d'octubre
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 15 d'abril
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 15 de desembre
1559
;Països Catalans.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 1559
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 1561
1562
;Països Catalans.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 1562
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 1565
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 1566
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 1570
1574
;Països Catalans.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 1574
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 1578
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 1579
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 18 de desembre
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 18 de setembre
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 27 de juny
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 29 de maig
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 5 d'agost
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 7 de setembre
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Sokollu Mehmed Paixà і 8 de setembre
També conegut com Mehmed Paša Sokolović, Mehmed-paša Sokolović, Sokollu Mehmed Pasha, Sokollu Mehmed Paşa, Sokollu Mehmet Paixà, Sokollu Mehmet Paşa.