Taula de continguts
51 les relacions: Administració pública, Anarquia, Andorra la Vella, Auctoritas, Ésser humà, Democràcia, Democràcia participativa, Dictadura, Dret internacional, Drets històrics, Edat contemporània, Egocentrisme, Egoisme, Escola de Salamanca, Estat de dret, Estat nació, Estat sobirà, Exèrcit, Govern, Govern d'Andorra, Hisenda, Ideologia, Ideologia política, Individu, Institució, Institut d'Estudis Catalans, Interdependència, Jutge, La construcció social de la realitat, Legitimitat, Montesquieu, Nació, Organització de les Nacions Unides, Papa, Parlament, Població, Poble (localitat), Poder executiu, Poder judicial, Poder legislatiu, Poder polític, Potestas, Reconeixement internacional, Regió, Retroversió de la sobirania dels pobles, Segle, Teoria de l'Estat, Territori, Tribunal Internacional de Justícia, Unió Europea, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Administració pública
L'administració pública és l'organització burocràtica que serveix perquè els poders públics exerceixin les seues funcions.
Veure Sobirania і Administració pública
Anarquia
La paraula anarquia (del grec ἀναρχία, anarchía; de vegades anomenat acràcia) serveix per designar aquelles situacions on es dona l'absència d'Estat o poder públic tornant inaplicable el monopoli de la força sobre un territori.
Veure Sobirania і Anarquia
Andorra la Vella
Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.
Veure Sobirania і Andorra la Vella
Auctoritas
Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.
Veure Sobirania і Auctoritas
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Sobirania і Ésser humà
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Sobirania і Democràcia
Democràcia participativa
Fotografia aèria de la Puerta del Sol del 20 de maig. Assemblea popular d'indignats el 19 de maig a València. Manifestació en contra de les retallades socials Helicòpter sobrevolant la plaça de Catalunya durant el desallotjament del 27 de maig de 2011 Democràcia participativa és un concepte ampli que sol referir-se a formes de democràcia on els ciutadans tenen una major participació en la presa de decisions polítiques que la que els atorga tradicionalment la democràcia representativa.
Veure Sobirania і Democràcia participativa
Dictadura
date.
Veure Sobirania і Dictadura
Dret internacional
El dret internacional és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que són representats pel seu servei diplomàtic.
Veure Sobirania і Dret internacional
Drets històrics
Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.
Veure Sobirania і Drets històrics
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Veure Sobirania і Edat contemporània
Egocentrisme
issn.
Veure Sobirania і Egocentrisme
Egoisme
L'egoisme (del llatí ego, jo) és un excessiu amor per un mateix que fa atendre únicament a l'interès propi, fins i tot podent causar mal als altres.
Veure Sobirania і Egoisme
Escola de Salamanca
Universitat de Salamanca El terme Escola de Salamanca s'utilitza de manera genèrica per a designar el renaixement del pensament en diverses àrees que va dur a terme un important grup de professors universitaris espanyols i portuguesos, però especialment els teòlegs, arran de la tasca intel·lectual i pedagògica de Francisco de Vitoria a la Universitat de Salamanca.
Veure Sobirania і Escola de Salamanca
Estat de dret
L'estat de dret és un sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de l'aplicació de la llei, d'acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.
Veure Sobirania і Estat de dret
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Veure Sobirania і Estat nació
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Sobirania і Estat sobirà
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Veure Sobirania і Exèrcit
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Veure Sobirania і Govern
Govern d'Andorra
El Govern d'Andorra és la representació de la prefectura de govern de la branca executiva del Principat d'Andorra.
Veure Sobirania і Govern d'Andorra
Hisenda
Hom denomina hisenda una finca agrícola, heretat, de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter latifundista, amb un nucli d'habitatges, normalment d'alt valor arquitectònic.
Veure Sobirania і Hisenda
Ideologia
Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Veure Sobirania і Ideologia
Ideologia política
La ideologia política és un tipus determinat d'ideologia especialitzat en l'estructuració de societats humanes.
Veure Sobirania і Ideologia política
Individu
L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.
Veure Sobirania і Individu
Institució
Una institució és una plataforma per actuar conjuntament dotada d'un determinat poder i de mecanismes especialitzats.
Veure Sobirania і Institució
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Sobirania і Institut d'Estudis Catalans
Interdependència
La interdependència és la dinàmica de ser mútuament responsable i de compartir un conjunt comú de principis amb altres.
Veure Sobirania і Interdependència
Jutge
Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.
Veure Sobirania і Jutge
La construcció social de la realitat
La construcció social de la realitat és una obra teòrica sociològica entre les deu més important del.
Veure Sobirania і La construcció social de la realitat
Legitimitat
La legitimitat és el concepte que garanteix que una institució o persona té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats.
Veure Sobirania і Legitimitat
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Veure Sobirania і Montesquieu
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Veure Sobirania і Nació
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Sobirania і Organització de les Nacions Unides
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Sobirania і Papa
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Sobirania і Parlament
Població
Estats Units. El terme població, en biologia, es refereix al conjunt dels éssers vius del mateix grup o espècie, que viuen en una àrea geogràfica particular.
Veure Sobirania і Població
Poble (localitat)
Un poble al Marroc. Un poble és una entitat de població petita, contraposada a la ciutat i a la vila.
Veure Sobirania і Poble (localitat)
Poder executiu
Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.
Veure Sobirania і Poder executiu
Poder judicial
El poder judicial és un poder estatal on hi ha tots els jutges i magistrats, que tenen l'encàrrec d'administrar justícia en nom del rei, en casos de monarquia, una justíca que segons la Constitució emana del poble.
Veure Sobirania і Poder judicial
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Veure Sobirania і Poder legislatiu
Poder polític
El poder polític és una conseqüència lògica de l'exercici de les funcions per part de les persones que ocupen un càrrec representatiu dins d'un sistema de govern en un país.
Veure Sobirania і Poder polític
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Veure Sobirania і Potestas
Reconeixement internacional
El reconeixement internacional és un Dret internacional amb conseqüències jurídiques nacionals i internacionals mitjançant el qual un Subjecte de Dret Internacional reconeix un acte d'un altre Subjecte de Dret Internacional (Estat, govern, entre altres).
Veure Sobirania і Reconeixement internacional
Regió
Una regió és un territori que pot ser definit per diferents característiques geogràfiques físiques (clima, topografia), humanes (economia, història) o funcionals (demografia, administració).
Veure Sobirania і Regió
Retroversió de la sobirania dels pobles
Les lleis de ''las Siete Partidas'', d'Alfons el Savi reconeixien el dret de "constituir-se en junta". La retroversió de la sobirania dels pobles, que problematitzava la legimitat de les autoritats colonials de l'Imperi Espanyol, va ser el principi més destacat tant en les guerres d'independència de les colònies americanes i emprat pels anomenats "patriotes" per desmarcar-se de la metròpoli durant la Guerra del Francès.
Veure Sobirania і Retroversió de la sobirania dels pobles
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Veure Sobirania і Segle
Teoria de l'Estat
La teoria de l'Estat és una disciplina acadèmica que es desenvolupa dins d'una eclosió del dret públic a Alemanya a principis del i que té com a objecte d'estudi el fenomen de l'Estat, així com de les seves condicions i límits institucionals, ètics i legals.
Veure Sobirania і Teoria de l'Estat
Territori
Es denomina territori a una àrea definida (incloent-hi terres i aigües) sovint considerada possessió d'una persona, organització, institució, animal, estat o país subdividit.
Veure Sobirania і Territori
Tribunal Internacional de Justícia
El ''Palau de la Pau'', seu del Tribunal Internacional de JustíciaEl Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) o Cort Internacional de Justícia (CIJ), conegut col·loquialment com a Cort Mundial, és el principal òrgan judicial de les Nacions Unides i va ser establert per la Carta de les Nacions Unides el 1945.
Veure Sobirania і Tribunal Internacional de Justícia
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Sobirania і Unió Europea
Violència
Escena violenta La violència és l'ús de la força o de poder usat per a dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc.
Veure Sobirania і Violència
També conegut com Estats sobirans, Sobiranista.