Taula de continguts
61 les relacions: Abadia de la Grassa, Altar, Arcada, Argenter, Art gòtic, Art romànic, Barroc, Benet de Núrsia, Bisbat de Perpinyà, Bust, Calze (litúrgia), Campanar, Carles el Calb, Castell de Sant Esteve de Pomers, Catalans, Catalunya del Nord, Catolicisme, Comtat d'Urgell, Comtat de Cerdanya, Conflent, Crist, Custòdia, Déu Pare, Edat moderna, Enterrament de Jesús, Escultura, Església (arquitectura), Exvot, Façana, França, Guifré el Pilós, Joan Baptista, Josep de Natzaret, Josep Sunyer i Raurell, Lesena, Llista de monuments del Conflent, Lluís Generes, Mare de Déu del Carme, Margarida d'Antioquia, Maria, mare de Jesús, Miró el Vell, Monument historique (França), Nazari de Cuixà, Orfebreria, Orgue, Parròquia eclesiàstica, Prada, Radulf I de Besalú, Reliquiari, Retaule, ... Ampliar l'índex (11 més) »
Abadia de la Grassa
L'abadia de la Grassa (Santa Maria d'Orbieu, o de la Grassa) és una antiga abadia benedictina de l'estat francès, situada al poble de la Grassa (en francès, Lagrasse), a la comarca del Termenès del departament de l'Aude, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, dintre del districte de Carcassona.
Veure Sant Pere de Prada і Abadia de la Grassa
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Veure Sant Pere de Prada і Altar
Arcada
Arcada Una arcada es una sèrie d'arcs adossats a una construcció, que tenen una funció estructural i decorativa i que es pot disposar en un sol ordre o en diversos ordres superposats.
Veure Sant Pere de Prada і Arcada
Argenter
Un argenter és aquell menestral que tenia l'ofici de treballar principalment l'argent, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.
Veure Sant Pere de Prada і Argenter
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Sant Pere de Prada і Art gòtic
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Sant Pere de Prada і Art romànic
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Sant Pere de Prada і Barroc
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Veure Sant Pere de Prada і Benet de Núrsia
Bisbat de Perpinyà
El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.
Veure Sant Pere de Prada і Bisbat de Perpinyà
Bust
Bust de Víctor Balaguer a Barcelona ''Keys To Community'' (2007), bust de Benjamin Franklin, per James Peniston Un bust és una representació de la part superior d'un cos humà mitjançant pintura, escultura, dibuix o gravat.
Veure Sant Pere de Prada і Bust
Calze (litúrgia)
Calze El calze és una copa sagrada, tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usada per a contenir el vi que ha de ser consagrat pel sacerdot en el transcurs de la celebració eucarística.
Veure Sant Pere de Prada і Calze (litúrgia)
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Veure Sant Pere de Prada і Campanar
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Veure Sant Pere de Prada і Carles el Calb
Castell de Sant Esteve de Pomers
El Castell de Sant Esteve de Pomers, o de Villerac, és una antiga fortificació medieval quasi del tot desapareguda de la comuna de Clarà i Villerac, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Veure Sant Pere de Prada і Castell de Sant Esteve de Pomers
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Sant Pere de Prada і Catalans
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Sant Pere de Prada і Catalunya del Nord
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Sant Pere de Prada і Catolicisme
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Sant Pere de Prada і Comtat d'Urgell
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Sant Pere de Prada і Comtat de Cerdanya
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure Sant Pere de Prada і Conflent
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Sant Pere de Prada і Crist
Custòdia
Custòdia de "sol" A la custòdia se l'anomena també ostensori o ostensorium del llatí ostentāre.
Veure Sant Pere de Prada і Custòdia
Déu Pare
Representació de Déu Pare. Per a l'Església Catòlica i per a gran part de les altres denominacions cristianes, el Pare és la primera de les tres persones que conformen la Santíssima Trinitat.
Veure Sant Pere de Prada і Déu Pare
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Sant Pere de Prada і Edat moderna
Enterrament de Jesús
''L'enterrament de Crist'' de Caravaggio LEnterrament de Crist o de Jesús és una de les estacions del Via Crucis que, després de la mort i el davallament de la creu, recull, segons l'evangeli, la col·locació del cos de Crist en una tomba que pertanyia a Josep d'Arimatea.
Veure Sant Pere de Prada і Enterrament de Jesús
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Veure Sant Pere de Prada і Escultura
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Sant Pere de Prada і Església (arquitectura)
Exvot
Exvots El guerrer de Moixent, exvot ibèric Exvot mariner. Maqueta d'un vaixell al Santuari de la Mare de Déu del Vinyet de Sitges Exvots de cera penjant prop de la tomba de Sant Vicenç. Detall d'una taula del retaule de Sant Vicenç de Sarrià, de Jaume Huguet (s.
Veure Sant Pere de Prada і Exvot
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure Sant Pere de Prada і Façana
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Sant Pere de Prada і França
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Sant Pere de Prada і Guifré el Pilós
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Veure Sant Pere de Prada і Joan Baptista
Josep de Natzaret
Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.
Veure Sant Pere de Prada і Josep de Natzaret
Josep Sunyer i Raurell
Josep Sunyer i Raurell (Manresa, Vegueria del Bages, ~1673 - Manresa, 1751) fou un escultor del Barroc.
Veure Sant Pere de Prada і Josep Sunyer i Raurell
Lesena
Una faixa llombarda de l'absis de Sant Pere d'Ullastret La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards.
Veure Sant Pere de Prada і Lesena
Llista de monuments del Conflent
Llista de monuments del Conflent registrats com a monuments històrics, bé catalogats d'interès nacional (classé) o bé inventariats d'interès regional (inscrit).
Veure Sant Pere de Prada і Llista de monuments del Conflent
Lluís Generes
'''Santa Maria de Baixàs''' i el gran retaule barroc obra de '''Lluís Generes''' Lluís GeneresO Louis Générés en (Manresa, ? - Perpinyà, 1710 o abans) va ser un escultor i tallista català autor de nombrosos retaules a la Catalunya del Nord.
Veure Sant Pere de Prada і Lluís Generes
Mare de Déu del Carme
Mare de Déu del Carme, a Beniaján La Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.
Veure Sant Pere de Prada і Mare de Déu del Carme
Margarida d'Antioquia
Margarida o Marina (Antiòquia de Pisídia, 275 - 20 de juliol de 290) és venerada com a santa per les confessions cristianes que accepten l'existència de sants.
Veure Sant Pere de Prada і Margarida d'Antioquia
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Veure Sant Pere de Prada і Maria, mare de Jesús
Miró el Vell
Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).
Veure Sant Pere de Prada і Miró el Vell
Monument historique (França)
Un monument historique (MH, monument històric en francès) és una figura jurídica francesa de protecció d'un monument pel seu interès històric, artístic o arquitectònic.
Veure Sant Pere de Prada і Monument historique (França)
Nazari de Cuixà
Nazari de Cuixà (Catalunya?, segle VIII o IX - Sant Miquel de Cuixà, 745? o segle IX) fou un monjo benedictí.
Veure Sant Pere de Prada і Nazari de Cuixà
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Veure Sant Pere de Prada і Orfebreria
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Veure Sant Pere de Prada і Orgue
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Sant Pere de Prada і Parròquia eclesiàstica
Prada
Prada, o Prada de Conflent (IPA:, oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.
Veure Sant Pere de Prada і Prada
Radulf I de Besalú
Radulf I de Besalú (? - 920) fou comte de Besalú (878-920).
Veure Sant Pere de Prada і Radulf I de Besalú
Reliquiari
Reliquiaris de Sant Esteve i Sant Sebastià. Ayerbe Un reliquiari és un recipient sovint de la mida d'una capsa petita o estoig on es guarden relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels.
Veure Sant Pere de Prada і Reliquiari
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Veure Sant Pere de Prada і Retaule
Sagrera
La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat.
Veure Sant Pere de Prada і Sagrera
Sant Crist
Majestat Batlló, romànic. Cristo de La Laguna, gòtic (1510–14). Detall del semblant d'un Crist crucificat acabat de morir (1793), obra de l'imatger José Luján Pérez, 1793 Sant Crist o Crist Crucificat és el tema central de l'escena evangèlica de la crucifixió de Jesús, especialment quan es limita a Crist a la Creu, amb poques addicions.
Veure Sant Pere de Prada і Sant Crist
Sant Galderic
Sant GaldericGalderic pronunciat en front (sic) de la forma massa sovint vista en onomàstica Galdric —com si Teresa s'escrivís Tresa, tot i que es pot pronunciar, PEYTAVí DEIXONA, Joan, El Català al nord de Catalunya a principi del segle XXI: perspectiva perspectiva històrica de la llengua i realitat lingüística del dialecte, Institut d'Estudis Catalans.
Veure Sant Pere de Prada і Sant Galderic
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Veure Sant Pere de Prada і Sant Miquel de Cuixà
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Sant Pere de Prada і Sant Pere
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Veure Sant Pere de Prada і Santíssima Trinitat
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Veure Sant Pere de Prada і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Tabernacle
Model del tabernacle a Israel, Timna Park El tabernacle és un terme d'origen llatí que significa "tenda de campanya".
Veure Sant Pere de Prada і Tabernacle
Transsepte
Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.
Veure Sant Pere de Prada і Transsepte
Valentí de Roma
Valentí, del llatí Valentinus (derivat de valens, "valent") és el nom d'un sant màrtir que, probablement morí cap a l'any 270 a Roma, durant el regnat de l'emperador Claudi II el Gòtic.
Veure Sant Pere de Prada і Valentí de Roma
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Veure Sant Pere de Prada і Veracreu
També conegut com Església de Sant Pere (Prada), Església de Sant Pere de Prada.