351 les relacions: Admete (filla d'Euristeu), Agatarc de Samos, Agató de Samos, AkzoNobel, Alcibíades (general atenenc), Alexis de Samos, Alki Zei, Amínocles, Amfícrates (rei), Amorgos, Amosis II, Anacreont, Anaxilau de Règion, Andreas Kopasis, Antíoc I Soter, Antíoc III, Apotegma, Aqüeducte, Arcesilau III, Ariet, Aristarc de Samos, Artafernes (general), Artemó d'Esparta, Artintes, Asi de Samos, Aspàsia de Milet, Atenàgores de Samos, Aydıncık, Íbic, Ícar, Època arcaica, Èsquines d'Atenes, Öküz Kara Mehmed Paixà, Çaka Bey, Àrea de sant'Omobono, Àrquies d'Esparta, Àsia (província romana), Baix imperi d'Egipte, Batalla de Lade (494 aC), Batalla de Marató, Batalla de Mícale, Batalla naval de les Arginuses, Beilicat, Beilicat de Tin, Benet I Zacaries, Benet III Zacaries, Biant de Priene, Bisante, Bizanci, Bronzes daurats de Cartoceto di Pergola, ..., Bronzes del Lorestan, Cadme de Zancle, Calacte, Cal·lifont de Samos, Calendari macedoni, Cambises II de Pèrsia, Camp de refugiats de Mória, Campanya dels Balcans, Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Carabisians, Carilau de Samos, Carl Humann, Carles Riba i Bracons, Carminos d'Atenes, Castellroig, Catàleg de les naus, Cèfal (mitologia), Cídies (orador), Celesíria, Ceràmica del període geomètric, Cidònia, Clazòmenes, Cleòmenes I, Cleruc, Cleruquia, Cnidos, Cnossos, Coleu de Samos, Conó de Samos, Consolida samia, Cora de l'Acròpoli d'Atenes, Coròbios, Cos (ciutat), Cos (Grècia), Crates d'Atenes (poeta), Crònica de Paros, Creòfil, Cristòfor de Lícia, Cristianisme a l'Imperi Romà, Ctèsicles (escultor), Culte ptolemaic a Alexandre el Gran, Curos, Darios el Gran, Dèdal, Demàgores, Demòcedes, Diomedó, Disputa de l'Egeu, Domenico Michiel, Dugesia damoae, Dugesia sicula, Duris de Samos, Eaces, Egipte (província romana), Elpinice, Els Quatre-cents, Epístoles d'Horaci, Epicur, Escirònides, Escites de Zancle, Escoles gregues, Escrió de Samos, Esmilis, Esmirna, Espòrades Meridionals, Estil geomètric, Estrateg, Estrombíquides, Etli de Samos, Eubea, Eugeó, Eupalí, Evantes de Samos, Faula, Fausto Zonaro, Ferecides de Siros, Filenis de Samos, Filetes de Samos, Filip V de Macedònia, Filosofia occidental, Fliünt, Focea, Formió d'Atenes, Francisco Soto Nieto, Frontal de sant Cristòfol (església parroquial de Sant Cristòfol de Toses), Furni, Gastronomia de Grècia, Gela, Geomori, Ginecònom, Giustiniani, Glauc de Lemnos, Glauc de Quios, Golf de Kuşadası, Gran Idea, Grècia asiàtica, Grec antic, Grec jònic, Grecs a la Crimea preromana, Guerra d'independència de Grècia, Guerra de Creta, Guerra del Peloponnès, Guerra Lelantina, Guerra Social (357-355 aC), Guerres de la Lliga de Delos, Hagnó, Hèdil, Hípies (escultor), Hegesístrat de Samos, Hel·lenotami, Henry Maitland Wilson, Hera de Samos, Herèon de Samos, Heròdot, Herea (festival), Hermíona, Hidra (illa), Hierogàmia, Hipèrbol, Hipòcrates de Gela, Hipòcrates de Quios, Hipó de Règion, Història de Kàlimnos, Història de la Guerra del Peloponnès, Història de les Cíclades, Història de Mallorca, Història del nu artístic, Historiografia grega, Homer, Hoplita de Samos, Ió de Quios, Icària, Imperi de Nicea, Incident de l'ambaixador de Samos a Esparta, Ioannis Kapodístrias, Ion Ghica, Isidro Parga Pondal, Isop, Jònia, Joan II Comnè, Joan III Ducas Vatatzes, Josep Benet Serra i Julià, Juno, Kàlimnos, Kerkis, La Carmagnole, Lactuca serriola, Laodice (filla d'Aqueu), Lèleges, Leotíquides (rei), Leros, Lespòdies, Leurípides de Kalamata, Ligdamis de Naxos, Linceu de Samos, Lisandre, Litsa Psarafti, Lleó d'Atenes, Lleó VI el Filòsof, Lliga de Delos, Llista d'aeroports de Grècia, Llista d'antics grecs, Llista d'antigues ciutats gregues, Llista d'aqüeductes, Llista d'astrònoms, Llista d'illes de Grècia, Llista d'illes de la mar Mediterrània, Llista d'illes per superfície, Llista de reportatges de 30 minuts, Llista de tirans de l'antiga Grècia, Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon, Locres Epizefiris, Magas de Cirene, Mahmut II, Mar Egea, Maratesi, Marc Tici el Jove, Marina de guerra a l'antiga Grècia, Marmara Ereğlisi, Martí Zacaries, Matemàtiques de l'antiga Grècia, Mícale, Míndar, Meandre (mitologia), Meandri, Meandri de Samos, Medicina de l'antiga Grècia, Melissos de Samos, Menòdot de Samos, Meridià 27 a l'est, Messina, Metaxà, Mionès, Miquel II el Tartamut, Mitrobates, Municipis de Grècia, Neàpolis de Jònia, Neocles, Nicarc (poeta), Nicenet, Onomacles, Otanes (noble), Paniassis d'Halicarnàs, Paniònion, Parròquies de Galícia, Patmos, Pàmfil de Samos, Pèrgam, Pèricles, Penamaior, Periple de Pseudo-Escílax, Persèpolis, Persecució dels cristians, Pisandre d'Acarnes, Pitagorèon, Pitàgores, Pitàgores (boxador), Pitàgores de Règion, Pitireu, Pitocles de Samos, Plaques de matrícula de Grècia, Polícrates, Polícrates de Samos, Polemó (geògraf), Polixènides, Pozzuoli, Prefectures de Grècia, Presocràtics, Priene, Primera Guerra Mèdica, Principat de Samos, Programa Cal·lícrates, Província de Lugo, Ptolemeu II Filadelf, Ptolemeu III Evèrgetes I, Ptolemeu V Epífanes, Publi Licini Corneli Valerià Saloní, Puteoli, Querees (polític), Queril de Samos, Quios, Quios (ciutat), Recos, Regne d'Aram, Revolta Jònica, Rodopis, Romaniotes, Samiopula, Samotràcia, Santouri, Sàuries, Sòfocles, Seferihisar, Segle de Pèricles, Seleuc II Cal·linic, Semònides d'Amorgos, Serp de collaret, Setge de Lindos, Setge de Naxos (499 aC), Sibil·la, Sifnos, Silosó, Tàurica, Tòrax d'Esparta, Túnel, Túnel d'Eupalí, Túnel d'Ezequies, Teòdot de Quios, Tecnologia de l'antiga Grècia, Telèuties, Tema (circumscripció administrativa), Temisó de Samos, Temple grec, Teodor de Samos, Teodor de Samos (pintor), Teolepte I, Teomèstor, Teràmenes d'Atenes, Terratrèmol de la mar Egea de 2020, Timoteu d'Anaflist, Tirania, Tomàs l'Eslau, Trasibul d'Atenes, Tràgia, Tràsil d'Atenes, Trirrem, Tucídides, Tucídides d'Alopece, Umar Beg Baha al-Din Ghazi, Unitats perifèriques de Grècia, Vladímir Okhótnik, Volta a Castella i Lleó 2010, Zalmoxis, Zbigniew Herbert, Zincostaurolita, 1125, 270 aC, 341 aC, 439 aC, 440 aC. Ampliar l'índex (301 més) »
Admete (filla d'Euristeu)
Admete o Admeta, (grec antic Ἀδμήτη), segons la mitologia grega és l'heroïna d'una llegenda de Samos.
Nou!!: Samos і Admete (filla d'Euristeu) · Veure més »
Agatarc de Samos
Agatarc o Agatarcos de Samos (en llatí Agatharchus, en grec) fou un pintor grec natural de Samos i fill d'Eudem.
Nou!!: Samos і Agatarc de Samos · Veure més »
Agató de Samos
Agató (Agathon) fou un escriptor grec natural de Samos que va escriure un llibre sobre Escítia i un altre sobre rius, segons que diuen Plutarc i Estobeu.
Nou!!: Samos і Agató de Samos · Veure més »
AkzoNobel
Instal·lacions de la companyia a Barcelona. Instal·lacions de la companyia a Oslo, Noruega. AkzoNobel N.V és una empresa multinacional neerlandesa especialitzada en pintures decoratives, pintures industrials i productes químics especialitzats.
Nou!!: Samos і AkzoNobel · Veure més »
Alcibíades (general atenenc)
Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.
Nou!!: Samos і Alcibíades (general atenenc) · Veure més »
Alexis de Samos
Alexis de Samos (Alexis) fou un historiador grec originari de l'illa de Samos que va deixar una obra anomenada Σάμιοι Ὧροι o Ὧροι Σαμιακοὶ ('Annals de Samos'), esmentada per Ateneu de Nàucratis.
Nou!!: Samos і Alexis de Samos · Veure més »
Alki Zei
va ser una novel·lista grega, autora de literatura infantil i juvenil, i traductora.
Nou!!: Samos і Alki Zei · Veure més »
Amínocles
Amínocles (Ἀμεινοκλῆς, Ameinocles) fou un constructor de vaixells de Corint que va visitar Samos el 704 aC i va construir quatre vaixells pels illencs. Plini el Vell diu que Tucídides esmentà a Amínocles com l'inventor del trirrem; tot i això, és una errada, car en realitat Tucídides només es limita a afirmar que els trirrems es van construir per primera vegada a Corint, sense atribuir la seva invenció a Amínocles. D'acord amb Sincel·le, això no obstant, els trirrems foren construïts per Amínocles per primera vegada a Atenes.
Nou!!: Samos і Amínocles · Veure més »
Amfícrates (rei)
Amfícrates (en llatí Amphicrates, en grec antic Ἀμφικράτης) va ser un primitiu rei de Samos que només es coneix per una menció que en fa Heròdot.
Nou!!: Samos і Amfícrates (rei) · Veure més »
Amorgos
Amorgos (Αμοργóς, Amorgós) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més oriental de l'arxipèlag, i la més pròxima a al Dodecanès.
Nou!!: Samos і Amorgos · Veure més »
Amosis II
Contracte de parceria de l'època d'Amosis II. Louvre. Amasis II, Jenemibra Ahmose, Ahmose II, o Àmasis (570 - 526 aC.) va ser faraó de la dinastia XXVI d'Egipte.
Nou!!: Samos і Amosis II · Veure més »
Anacreont
Anacreont (en llatí Anacreon, en grec antic Ἀνακρέων) (circa 573 aC - circa 488 aC) fou un poeta líric grec nascut a Teos, Jònia.
Nou!!: Samos і Anacreont · Veure més »
Anaxilau de Règion
Anaxilau (en Ἀναξίλαος, en Anaxilaus) fou tirà de Règion del 494 aC al 476 aC.
Nou!!: Samos і Anaxilau de Règion · Veure més »
Andreas Kopasis
Isfakyalı Kopasis Efendi (o Andreas Kopasis Omoudopoulos) (Khanià, Creta, 1854 — 22 de març de 1912) va ser un príncep de Samos entre 1908 i 1912.
Nou!!: Samos і Andreas Kopasis · Veure més »
Antíoc I Soter
Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.
Nou!!: Samos і Antíoc I Soter · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Samos і Antíoc III · Veure més »
Apotegma
Un apotegma (del grec apophthegma, a través del llatí) és una sentència breu i enginyosa, amb un contingut moral alliçonador.
Nou!!: Samos і Apotegma · Veure més »
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Nou!!: Samos і Aqüeducte · Veure més »
Arcesilau III
Arcesilau III (en llatí Arcesilaus, en grec antic Ἀρκεσίλαος "Arkesílaos") fou rei de Cirene.
Nou!!: Samos і Arcesilau III · Veure més »
Ariet
Ús d'un ariet. Il·lustració de 1845 de Knight, Charles. ''Old England: A Pictorial Museum''. Un ariet (del llatí, arĭete, amb el mateix significat) és un giny de guerra per a abatre trams de muralla d'una fortificació.
Nou!!: Samos і Ariet · Veure més »
Aristarc de Samos
Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant. Aristarc (Αρίσταρχος «Arístarkhos», Aristarchus) (ca.310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia.
Nou!!: Samos і Aristarc de Samos · Veure més »
Artafernes (general)
Artafernes (en grec antic Ἀρταφρένης) era un general persa fill d'Artafernes de Lídia.
Nou!!: Samos і Artafernes (general) · Veure més »
Artemó d'Esparta
Artemó d'Esparta (en llatí Artemon, en grec antic Ἀρτέμων) fou un espartà que va construir els aparells militars que Pèricles va utilitzar a la guerra contra Samos el 441 aC, segons Plutarc i Diodor de Sicília.
Nou!!: Samos і Artemó d'Esparta · Veure més »
Artintes
Artintes (Artayntes) fou un general de l'exèrcit de Xerxes I de Pèrsia.
Nou!!: Samos і Artintes · Veure més »
Asi de Samos
Asi (en Ἄσιος) va ser un dels primers poetes de l'antiga Grècia.
Nou!!: Samos і Asi de Samos · Veure més »
Aspàsia de Milet
'''Aspàsia de Milet''' (470 aC - 400 aC), amant de Pèricles Aspàsia de Milet (c. 470 aCD. Nails, The People of Plato, 58–59 - c. 400 aC,A.E. Taylor, Plato: The Man and his Work, 41 en grec: Ἀσπασία) fou una dona milèsia, deixebla del científic Anaxàgores, mestre de retòrica de Sòcrates i logògrafa.
Nou!!: Samos і Aspàsia de Milet · Veure més »
Atenàgores de Samos
Atenàgores de Samos (en llatí Athenagoras, en grec antic Άθηναγόρας) fou un polític de l'illa de Samos fill d'Arquetràstides.
Nou!!: Samos і Atenàgores de Samos · Veure més »
Aydıncık
Aydıncık és un districte de la província de Mersin, a Turquia.
Nou!!: Samos і Aydıncık · Veure més »
Íbic
Íbic (Ibycus) va ser un poeta grec nascut a Règion que apareix el cinquè dins el cànon de nou poetes lírics confeccionat pels estudiosos d'Alexandria.
Nou!!: Samos і Íbic · Veure més »
Ícar
A la mitologia grega, Ícar (en grec, Ίκαρος) era fill de Dèdal i d'una esclava de Minos, rei de Creta, anomenada Nàucrate.
Nou!!: Samos і Ícar · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Samos і Època arcaica · Veure més »
Èsquines d'Atenes
Bust d'Èsquines (inscripció). Marbre, còpia romana d'un original hel·lenístic grec, segle III aC. Bitolia, Macedònia. Èsquines (Aeschines) (Atenes, ~390 aC — Rodes, 314 aC) fou un polític i orador atenenc, nascut el 389 aC, fill de Tromes i Glaucotea.
Nou!!: Samos і Èsquines d'Atenes · Veure més »
Öküz Kara Mehmed Paixà
Damad Öküz Kara Mehmed Pasha (Istanbul, 1557-1620) fou dues vegades gran visir otomà (1614-1616 i 1619).
Nou!!: Samos і Öküz Kara Mehmed Paixà · Veure més »
Çaka Bey
Çaka Bey (Τζαχᾶς)La forma turca de Tzakhas no va aparèixer en cap document històric.
Nou!!: Samos і Çaka Bey · Veure més »
Àrea de sant'Omobono
Làrea de Sant'Omobono és el nom d'una àrea arqueològica de Roma (Itàlia), descoberta el 1937 en les proximitats de l'església del mateix nom.
Nou!!: Samos і Àrea de sant'Omobono · Veure més »
Àrquies d'Esparta
Àrquies d'Esparta (en Archias) fou un militar espartà que es va distingir durant la lluita a l'illa de Samos l'any 525 aC, on va morir.
Nou!!: Samos і Àrquies d'Esparta · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Samos і Àsia (província romana) · Veure més »
Baix imperi d'Egipte
El Baix Imperi d'Egipte, també conegut com a Període Tardà d'Egipte, comprèn la història de l'antic Egipte des de la dinastia XXVI, saïta, al, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dona inici al període hel·lenístic d'Egipte).
Nou!!: Samos і Baix imperi d'Egipte · Veure més »
Batalla de Lade (494 aC)
La batalla naval de Lade va tenir lloc l'any 494 aC i va enfrontar jònics i perses.
Nou!!: Samos і Batalla de Lade (494 aC) · Veure més »
Batalla de Marató
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.
Nou!!: Samos і Batalla de Marató · Veure més »
Batalla de Mícale
La batalla de Mícale fou una de les dues principals batalles de la Segona guerra mèdica que acabaren amb la invasió de persa de Grècia.
Nou!!: Samos і Batalla de Mícale · Veure més »
Batalla naval de les Arginuses
Les Arginuses fou el nom d'un grup de cinc petites illes de la mar Egea, entre Lesbos i la costa de l'Àsia Menor, on els atenesos van derrotar els espartans en una batalla naval el 406 aC, durant la Guerra del Peloponnès.
Nou!!: Samos і Batalla naval de les Arginuses · Veure més »
Beilicat
Un beilicat (beylik o beglik, de bey o beg, 'bei', i lik, adjectiu relatiu) fou un antic títol i territori turcman.
Nou!!: Samos і Beilicat · Veure més »
Beilicat de Tin
Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.
Nou!!: Samos і Beilicat de Tin · Veure més »
Benet I Zacaries
Benet I Zacaries (Benedetto I Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Samos і Benet I Zacaries · Veure més »
Benet III Zacaries
Benet III Zacaries (Benedetto III Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Samos і Benet III Zacaries · Veure més »
Biant de Priene
Biant de Priene (Bias) fou un dels Set savis de Grècia que va viure cap al.
Nou!!: Samos і Biant de Priene · Veure més »
Bisante
Bisante (en llatí Bisanthe, en grec antic Βισάνθη) era una gran ciutat de Tràcia a la costa de la Propòntida, que havia estat fundada per colons de Samos, segons Heròdot i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Samos і Bisante · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Samos і Bizanci · Veure més »
Bronzes daurats de Cartoceto di Pergola
Els bronzes daurats de Cartoceto di Pergola són l'únic grup estatuari eqüestre en bronze daurat de la civilització romana que s'ha conservat fins als nostres dies.
Nou!!: Samos і Bronzes daurats de Cartoceto di Pergola · Veure més »
Bronzes del Lorestan
Un dels distintius tipus "canònics" de bronze del Lorestan, el "Estàndard del Mestre dels Animals", aquí en dos nivells, que mostra la "juntura zoomorfica"; 22 cm d'alçada. Galta de mossegada de cavall amb motiu del "Mestre dels animals", cap al 700 aC Anell d'arnès amb cabra i felins Els Bronzes del Lorestan són petits objectes de fosa decorats amb escultures de bronze de l'edat del ferro primerenca que s'han trobat en gran nombre a la província de Lorestan i Kermanxah a l'oest de l'Iran.
Nou!!: Samos і Bronzes del Lorestan · Veure més »
Cadme de Zancle
Cadme (en Κάδμος) fill d'Escites, fou un governant de l'antiga Grècia reconegut per la seva gran integritat.
Nou!!: Samos і Cadme de Zancle · Veure més »
Calacte
Calacte (en llatí, Calacte o Cale Acte, en grec antic Καλάκτα o Καλὴ Ἀκτὴ) era una ciutat de la costa nord de Sicília aproximadament a mig camí entre Tindaris i Cafalòdion.
Nou!!: Samos і Calacte · Veure més »
Cal·lifont de Samos
Cal·lifont (Calliphon) va ser un pintor grec nascut a l'illa de Samos.
Nou!!: Samos і Cal·lifont de Samos · Veure més »
Calendari macedoni
El calendari macedoni és un calendari lunisolar que es feia servir en l'antiga Macedònia durant el primer mil·lenni aC Es compon de dotze mesos lunars sinòdics (per 354 dies per any) que necessitaven intercalar més mesos perquè fossin semblants amb les estacions.
Nou!!: Samos і Calendari macedoni · Veure més »
Cambises II de Pèrsia
Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.
Nou!!: Samos і Cambises II de Pèrsia · Veure més »
Camp de refugiats de Mória
El Camp de refugiats de Mória és el principal campament de migrants i refugiats de l'illa de Lesbos, a Grècia.
Nou!!: Samos і Camp de refugiats de Mória · Veure més »
Campanya dels Balcans
La Campanya dels Balcans va ser la invasió de les Potències de l'Eix de Grècia i Iugoslàvia durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Samos і Campanya dels Balcans · Veure més »
Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.
Nou!!: Samos і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »
Carabisians
Els carabisians (en grec: Καραβισιάνοι, Karavisiani) eren les forces principals de la marina romana d'Orient des de mitjans del fins a principis del.
Nou!!: Samos і Carabisians · Veure més »
Carilau de Samos
Carilau de Samos (en llatí Charilaus, en grec antic Χαρίλαος) fou un polític de Samos, germà del tirà Meandri de Samos.
Nou!!: Samos і Carilau de Samos · Veure més »
Carl Humann
Carl Humann (4 de gener de 1839, Steele, prop d'Essen -12 d'abril 1896, Esmirna) va ser un arquitecte i arqueòleg alemany.
Nou!!: Samos і Carl Humann · Veure més »
Carles Riba i Bracons
Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.
Nou!!: Samos і Carles Riba i Bracons · Veure més »
Carminos d'Atenes
Carminos d'Atenes o Carmí d'Atenes (Charminus, Kharmínos, Χαρμῖνος) fou un general atenenc esmentat per Tucídides que diu que va anar a Samos (quarter general de la flota atenenca) el 412 aC.
Nou!!: Samos і Carminos d'Atenes · Veure més »
Castellroig
Castellroig Castellroig (en Καστελλόριζο, Kastelórizo) o Megiste (en grec i oficialment, Μεγίστη, Megisti) és una illa grega del grup del Dodecanès.
Nou!!: Samos і Castellroig · Veure més »
Catàleg de les naus
Grècia homèrica El Catàleg de les naus és el nom amb què es coneix un passatge de la Ilíada, d'Homer (Cant II, línies 480-760) que enumera els contingents de l'exèrcit aqueu i els seus cabdills més importants, el nombre de naus que cada un aportava a l'empresa i els indrets que senyorejava a Grècia.
Nou!!: Samos і Catàleg de les naus · Veure més »
Cèfal (mitologia)
Cèfal i Eos, per Pierre-Narcisse Guérin. En la mitologia grega hi ha dos personatges anomenats Cèfal (Κέφαλος).
Nou!!: Samos і Cèfal (mitologia) · Veure més »
Cídies (orador)
Cídies (en llatí Cydias, en grec antic Κυδίας "Kydías") fou un orador atenenc, contemporani de Demòstenes, de qui Aristòtil menciona el seu discurs tirulat περί τῆς Σάμουκλμρουχίας.
Nou!!: Samos і Cídies (orador) · Veure més »
Celesíria
Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.
Nou!!: Samos і Celesíria · Veure més »
Ceràmica del període geomètric
Escena d'una cerimònia fúnebre en una àmfora del Mestre del Dípilon (Museu del Louvre, inv. A517) La ceràmica del període geomètric o ceràmica geomètrica és la producció d'atuells de terrissa de l'antiga Grècia a partir de la fi de l'edat fosca grega, aproximadament entre els anys 900 aC i el 700 aC.
Nou!!: Samos і Ceràmica del període geomètric · Veure més »
Cidònia
Cidònia (en grec antic Κυδωνία, en llatí Cydonia) era una de les més antigues i més importants ciutats de Creta.
Nou!!: Samos і Cidònia · Veure més »
Clazòmenes
Clazòmenes (Clazomenae) era una ciutat de Jònia a l'Àsia Menor al sud de la badia d'Esmirna.
Nou!!: Samos і Clazòmenes · Veure més »
Cleòmenes I
Cleòmenes I (Cleomenes) fou el setzè rei de la línia àgida d'Esparta.
Nou!!: Samos і Cleòmenes I · Veure més »
Cleruc
A l'antiga Grècia un cleruc (del grec antic κληροῦχος, klērouchos) era un ciutadà atenenc pobre que rebia un tros de terra (klēros), que acostumaven a ser suficients per a sobreviure com a hoplita.
Nou!!: Samos і Cleruc · Veure més »
Cleruquia
Una cleruquia (en grec antic: κληρουχία, klēroukhia) assignava lots de terra cívica (κλῆρος, klēros, «cleros») als ciutadans-soldats (κληροῦχος, klerûkos, «clerucs») per sorteig.
Nou!!: Samos і Cleruquia · Veure més »
Cnidos
Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.
Nou!!: Samos і Cnidos · Veure més »
Cnossos
Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.
Nou!!: Samos і Cnossos · Veure més »
Coleu de Samos
Coleu de Samos (en grec antic Κωλαῖος "folre") va ser un comerciant, viatger i explorador nascut a Samos, que va viure al.
Nou!!: Samos і Coleu de Samos · Veure més »
Conó de Samos
Conó de Samos (Conon, en Κόνων) fou un matemàtic i astrònom grec del temps de Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC).
Nou!!: Samos і Conó de Samos · Veure més »
Consolida samia
Consolida samia és una espècie que pertany a la família de les ranunculàcies.
Nou!!: Samos і Consolida samia · Veure més »
Cora de l'Acròpoli d'Atenes
Museu de Belles arts de Lió Les Cora de l'Acròpoli d'Atenes són un grup d'estàtues femenines (cora), descobertes en l'Acròpoli d'Atenes a finals del s. XIX, totes del mateix tipus i clara funció votiva.
Nou!!: Samos і Cora de l'Acròpoli d'Atenes · Veure més »
Coròbios
Coròbios o Corobi (Corobius, Koróbios, Κορώβιος) fou un ciutadà de Itanos a Creta.
Nou!!: Samos і Coròbios · Veure més »
Cos (ciutat)
Cos (en grec antic Κῶς; modern: Κως) és el nom d'una ciutat grega de l'illa de Cos.
Nou!!: Samos і Cos (ciutat) · Veure més »
Cos (Grècia)
Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.
Nou!!: Samos і Cos (Grècia) · Veure més »
Crates d'Atenes (poeta)
Crates d'Atenes (en grec antic Κράτης) va ser un poeta còmic grec de la vella comèdia.
Nou!!: Samos і Crates d'Atenes (poeta) · Veure més »
Crònica de Paros
Fragment de la part conservada al Museu Arqueològic de Paros La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos.
Nou!!: Samos і Crònica de Paros · Veure més »
Creòfil
Creòfil (en llatí Creophylus, en grec antic Κρεώφυλος "Kreóphilos") va ser un dels primers poetes èpics de Grècia, que la tradició feia contemporani d'Homer, amic seu i fins i tot el feia el seu gendre, segons Plató, Estrabó, Sext Empíric i Suides.
Nou!!: Samos і Creòfil · Veure més »
Cristòfor de Lícia
Cristòfol de Lícia (literalment ‘que porta Crist’), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.
Nou!!: Samos і Cristòfor de Lícia · Veure més »
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Nou!!: Samos і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »
Ctèsicles (escultor)
Ctèsicles (Ctesicles) va ser un escultor grec.
Nou!!: Samos і Ctèsicles (escultor) · Veure més »
Culte ptolemaic a Alexandre el Gran
El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica.
Nou!!: Samos і Culte ptolemaic a Alexandre el Gran · Veure més »
Curos
El gran ''curos'' de Samos, el més gran que es conserva a Grècia (Museu Arqueològic de Samos). Un curos (plural curos del grec antic κοῦρος) és una estàtua d'un home jove, datada a partir del període arcaic de l'art grec (650-500 aC).
Nou!!: Samos і Curos · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Samos і Darios el Gran · Veure més »
Dèdal
Dèdal i Pasífae. Fresc romà a la casa dels Vettii, Pompeia, segle I dC En la mitologia grega, Dèdal (en grec Δαίδαλος, Daidalos) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.
Nou!!: Samos і Dèdal · Veure més »
Demàgores
Demàgores (Demagoras, Δημαγόρας) de Samos fou un escriptor grec esmentat per Dionís d'Halicarnàs junt amb Agatílios d'Arcàdia i com un dels que estaven d'acord amb Cefaló en la data de la fundació de Roma.
Nou!!: Samos і Demàgores · Veure més »
Demòcedes
Demòcedes (Democedes, Δημοκήδης), fill de Cal·lifó, fou un famós metge de Crotona.
Nou!!: Samos і Demòcedes · Veure més »
Diomedó
Diomedó (en llatí Diomedon, en grec antic Διομέδων) fou un comandant atenenc durant la guerra del Peloponès, i va viure al.
Nou!!: Samos і Diomedó · Veure més »
Disputa de l'Egeu
Imatge de satèl·lit de la mar Egea Mapa del mar de l'Egeu milles nàutiques''' ('''nmi'''): aigües territorials i espai aeri actuals reconeguts per Turquia '''10 nmi''': l'actual espai aeri nacional, tal com el reclama Grècia CNUDM, possibles reclamacions futures de Grècia i Turquia La disputa de l'Egeu és un conjunt de controvèrsies interrelacionades entre Grècia i Turquia sobre la sobirania i els drets connexos a la regió de la mar Egea (o Egeu).
Nou!!: Samos і Disputa de l'Egeu · Veure més »
Domenico Michiel
Domenico Michiel va ser el 35è dux de Venècia.
Nou!!: Samos і Domenico Michiel · Veure més »
Dugesia damoae
Dugesia damoae és una espècie de triclàdide dugèsid que habita l'aigua dolça de l'illa de Samos, Grècia.
Nou!!: Samos і Dugesia damoae · Veure més »
Dugesia sicula
Dugesia sicula és una espècie de cuc triclàdide dugèsid que habita l'aigua dolça de la conca mediterrània on està àmpliament distribuïda.
Nou!!: Samos і Dugesia sicula · Veure més »
Duris de Samos
Duris de Samos (en grec antic Δοῦρις ὁ Σάμιος) fou un atleta, historiador i home d'estat grec natural de Samos.
Nou!!: Samos і Duris de Samos · Veure més »
Eaces
Eaces (en llatí Aeaces, en grec antic Αἰάκης "Aiákes") fou fill de Silosó (Syloson) i net d'Eaces (el pare de Silosó i de Polícrates).
Nou!!: Samos і Eaces · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Samos і Egipte (província romana) · Veure més »
Elpinice
Elpinice (Ἐλπινίκη) (450 aC - fl.) va ser una dona de la noblesa de l'Atenes de l'antiguitat clàssica, filla de Milcíades el Jove i germana o germanastra de Cimó II.
Nou!!: Samos і Elpinice · Veure més »
Els Quatre-cents
Consell dels Cinc-cents, on els polítics es posaven dempeus mentre parlaven. Al fons hi ha l'Acròpoli d'Atenes Els Quatre-cents (en grec antic οἱ τετρακόσιοι, hoi tetrakósioi) va ser una institució creada a Atenes després de la revolució oligàrquica de l'any 411 aC, durant la Guerra de Decèlia, darrera fase de la Guerra del Peloponès.
Nou!!: Samos і Els Quatre-cents · Veure més »
Epístoles d'Horaci
Les Epístoles són una obra de Quint Horaci Flac, més conegut com a Horaci, composta per vint-i-tres poemes agrupats en dos llibre (vint al primer i dos al segon).
Nou!!: Samos і Epístoles d'Horaci · Veure més »
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Nou!!: Samos і Epicur · Veure més »
Escirònides
Escirònides (en llatí Scironides, en grec antic) va ser un militar atenenc que va viure al.
Nou!!: Samos і Escirònides · Veure més »
Escites de Zancle
Escites (en Scythes) fou tirà de Zancle (Sicília) cap a l'any 494 aC.
Nou!!: Samos і Escites de Zancle · Veure més »
Escoles gregues
Les escoles gregues o escoles de pensament van ser associacions de matemàtics, els quals tenien unes idees semblants envers els coneixements que aporta la ciència.
Nou!!: Samos і Escoles gregues · Veure més »
Escrió de Samos
Escrió de Samos (Aeschrion) fou un poeta iàmbic grec nascut a Samos.
Nou!!: Samos і Escrió de Samos · Veure més »
Esmilis
Esmilis (Σμῖλις) fou un llegendari escultor grec, fill d'Euclides d'Egina.
Nou!!: Samos і Esmilis · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Samos і Esmirna · Veure més »
Espòrades Meridionals
Les Espòrades Meridionals són un grup d'illes de la mar Egea i la mar de Creta.
Nou!!: Samos і Espòrades Meridionals · Veure més »
Estil geomètric
Pyxis geomètric amb tapa en forma de cavall, 760 -750 aC. Lestil geomètric és una fase de l'art grec desenvolupada entre el 900 aC i el 700 aC que es caracteritza, en gran manera, pels motius geomètrics de la ceràmica.
Nou!!: Samos і Estil geomètric · Veure més »
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Nou!!: Samos і Estrateg · Veure més »
Estrombíquides
Estrombíquides (en llatí Strombichides,en grec antic), fill de Diòtim, fou un militar atenenc que va viure al.
Nou!!: Samos і Estrombíquides · Veure més »
Etli de Samos
Etli (Aethlius) fou un historiador grec originari de l'illa de Samos que va escriure una obra anomenada Annals de Samos (Ὧροι Σάμιοι), el cinquè llibre del qual és esmentat per Ateneu de Nàucratis, el qual expressa dubtes sobre l'originalitat de la seva obra.
Nou!!: Samos і Etli de Samos · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: Samos і Eubea · Veure més »
Eugeó
Eugeó (en llatí Eugeon, en grec antic Εὐγέων o Εὐγαίων) va ser un historiador grec nadiu de l'illa de Samos.
Nou!!: Samos і Eugeó · Veure més »
Eupalí
Eupalí (Eupalinus) fou un arquitecte grec nascut a Mègara que va construir el gran aqüeducte conegut amb el nom de túnel d'Eupalí, a Samos, que travessa el mont Kastro, construït probablement en temps del tirà Polícrates.
Nou!!: Samos і Eupalí · Veure més »
Evantes de Samos
Evantes de Samos (Evanthes) fou un historiador grec nascut a Samos que esmentat solament per Plutarc.
Nou!!: Samos і Evantes de Samos · Veure més »
Faula
antropomòrfic cuidant les oques, Egipte, prop del 1120 A..C. Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen.
Nou!!: Samos і Faula · Veure més »
Fausto Zonaro
Fausto Zonaro (Masi prop de Pàdua, 18 de setembre de 1854 – Sanremo, Riviera, 19 de juliol de 1929) fou un pintor italià.
Nou!!: Samos і Fausto Zonaro · Veure més »
Ferecides de Siros
Ferecides de Siros (Pherekýdēs), fill de Babis, va ser un filòsof grec, escriptor i endeví, nadiu de l'illa de Siros, a despit que alguns pensin que és un error per "Síria" o "Assíria".
Nou!!: Samos і Ferecides de Siros · Veure més »
Filenis de Samos
Filenis de Samos (llatí Philaenis, en grec) va ser aparentment una cortesana i escriptora grega dels segles IV i III d'abans de l'Era Comuna.
Nou!!: Samos і Filenis de Samos · Veure més »
Filetes de Samos
Filetes (Philetas, Φιλητᾶς) fou un poeta grec nadiu de Samos, autor de dos epigrames inclosos a lAntologia grega coneguts per l'encapçalament Φιλητᾶ Σαμίου.
Nou!!: Samos і Filetes de Samos · Veure més »
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Nou!!: Samos і Filip V de Macedònia · Veure més »
Filosofia occidental
Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.
Nou!!: Samos і Filosofia occidental · Veure més »
Fliünt
Situació de Fliunt al sud-oest de Corint. Hebe, la deessa de la joventut, divinitat honrada a la polis de Fliunt. Fliünt o Fliunt (en llatí Phlius, en grec antic Φλιοῦς) era una ciutat de la part nord-oriental del Peloponès, amb un territori conegut com a Fliàsia (Φλιασία).
Nou!!: Samos і Fliünt · Veure més »
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Nou!!: Samos і Focea · Veure més »
Formió d'Atenes
Formió (Phormion) fou un general atenenc, fill d'Asopi, de família distingida de la demos de Peània.
Nou!!: Samos і Formió d'Atenes · Veure més »
Francisco Soto Nieto
Francisco Soto Nieto (Cartagena (Múrcia), 18 abril 1926) fou un magistrat espanyol.
Nou!!: Samos і Francisco Soto Nieto · Veure més »
Frontal de sant Cristòfol (església parroquial de Sant Cristòfol de Toses)
El frontal de Sant Cristòfol és un frontal d'altar medieval, obra del Mestre de Soriguerola, que fou adquirida de la col·lecció de Lluís Plandiura i Pou, l’any 1932, pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on avui es conserva amb el número d’inventari 4370.
Nou!!: Samos і Frontal de sant Cristòfol (església parroquial de Sant Cristòfol de Toses) · Veure més »
Furni
Vista des de Furni vers Thymaina i Icària Furnoi o Furni és un grup d'illes al sud-est d'Icària i sud-oest de Samos amb dos centenars d'habitants.
Nou!!: Samos і Furni · Veure més »
Gastronomia de Grècia
La gastronomia de Grècia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Grècia.
Nou!!: Samos і Gastronomia de Grècia · Veure més »
Gela
Ubicació de Gela dins la província Gela (sicilià Gela) és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.
Nou!!: Samos і Gela · Veure més »
Geomori
Geomori (en grec antic γεωμόροι) era una de les classes socials en la que Teseu va dividir els habitants d'Àtica.
Nou!!: Samos і Geomori · Veure més »
Ginecònom
Ginecònom (en grec antic γυναικονόμοι) eren uns magistrats d'Atenes i d'altres estats de l'antiga Grècia que vigilaven la conducta de les dones atenenques i fins a cert pun també la dels homes i la dels joves.
Nou!!: Samos і Ginecònom · Veure més »
Giustiniani
Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Samos і Giustiniani · Veure més »
Glauc de Lemnos
Glauc de Lemnos (Glaucus) fou un escultor distingit de l'antiga Grècia nascut a l'illa de Lemnos conegut gràcies a Esteve de Bizanci, que diu que va pertànyer a l'escola d'art de Samos.
Nou!!: Samos і Glauc de Lemnos · Veure més »
Glauc de Quios
Glauc de Quios (en llatí Glaucus, en grec antic Γλαῦκος "Glaukos") fou un escultor grec natural de l'illa de Quios, destacat per ser l'inventor de l'art de soldar metall (κόλλησις).
Nou!!: Samos і Glauc de Quios · Veure més »
Golf de Kuşadası
El golf de Kuşadası (Kolpos Efessu) és un petit golf i estret del mar Egeu, que separa l'illa grega de Samos de la part continental de Turquia.
Nou!!: Samos і Golf de Kuşadası · Veure més »
Gran Idea
La Gran Idea (grec Μεγάλη Ιδέα, Megáli Idéa) ha estat l'expressió del sentiment nacionalista grec durant els segles i. Era un concepte d'irredemptista que aspirava a unir tots els grecs dins d'un sol estat nació amb capital a Constantinoble, per tal com una gran part de les poblacions gregues havien quedat sota l'Imperi Otomà després de la independència del nou estat grec el 1832.
Nou!!: Samos і Gran Idea · Veure més »
Grècia asiàtica
La Grècia asiàtica és el nom que rep la zona litoral de l'oest d'Àsia Menor, que si bé actualment pertany a l'estat turc, en l'antiguitat era predominantment hel·lènica.
Nou!!: Samos і Grècia asiàtica · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Samos і Grec antic · Veure més »
Grec jònic
El jònic (Ἰώνιος, Iônios) era un dialecte del grup dialectal àtic-jònic del grec antic.
Nou!!: Samos і Grec jònic · Veure més »
Grecs a la Crimea preromana
- Les polis gregues van començar a establir colònies al llarg de la costa de la mar Negra de Crimea entre els segles i aC.
Nou!!: Samos і Grecs a la Crimea preromana · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Samos і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Guerra de Creta
La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.
Nou!!: Samos і Guerra de Creta · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Samos і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Guerra Lelantina
La Guerra Lelantina és el nom modern que rep un conflicte militar entre Calcis i Erètria, dues ciutats estat de l'antiga Grècia, que va ocórrer a començament del període arcaic, aproximadament entre el 710 i el 650 aC.
Nou!!: Samos і Guerra Lelantina · Veure més »
Guerra Social (357-355 aC)
La Guerra Social, també coneguda com la Guerra dels Aliats, es va lliurar des del 357 aC fins al 355 aC entre Atenes amb la Segona Lliga atenesa i les ciutats-estat aliades de Quios, Rodes, Cos i Bizanci.
Nou!!: Samos і Guerra Social (357-355 aC) · Veure més »
Guerres de la Lliga de Delos
Les Guerres de la Lliga de Delos (477–449 aC) van ser una sèrie de campanyes lliurades entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats (i posteriors súbdits), i l'Imperi Aquemènida de Pèrsia.
Nou!!: Samos і Guerres de la Lliga de Delos · Veure més »
Hagnó
Hagnó (Hagnon), fill de Nícies, fou un militar atenenc del.
Nou!!: Samos і Hagnó · Veure més »
Hèdil
Hèdil (Hedylus, en Ἥδυλος) va ser un poeta epigramàtic grec nascut a Samos.
Nou!!: Samos і Hèdil · Veure més »
Hípies (escultor)
Hípies (en Hippias, en Ἱππίας) va ser un escultor grec que segons Pausànies va fer una estàtua del vencedor a l'olimpíada Esceos fill de Duris de Samos, que va estar a Olímpia cap a l'any 324 aC quan els samians van ser expulsats de la seva illa.
Nou!!: Samos і Hípies (escultor) · Veure més »
Hegesístrat de Samos
Hegesístrat de Samos (en llatí Hegesistratus, en grec antic Ἡγησίστρατος) fou un militar de Samos que va ser enviat pel govern de l'illa al rei espartà Leotíquides, amb el comandament de la flota organitzada a Delos per demanar-li ajut pels jonis revoltats contra Pèrsia.
Nou!!: Samos і Hegesístrat de Samos · Veure més »
Hel·lenotami
Hel·lenotami (en grec antic Ἑλληνοταμίαι) equivalent a tresorers, eren uns magistrats d'Atenes a l'antiga Grècia nomenats per rebre les contribucions dels estats aliats.
Nou!!: Samos і Hel·lenotami · Veure més »
Henry Maitland Wilson
El mariscal de camp Henry Maitland Wilson, primer baró Wilson, GCB, GBE, DSO (5 de setembre de 1881 - 31 de desembre de 1964), també conegut com Jumbo Wilson, va ser un oficial superior de l'exèrcit britànic del segle XX.
Nou!!: Samos і Henry Maitland Wilson · Veure més »
Hera de Samos
Hera de Samos Hera de Samos és una koré de marbre d'1,92 metres d'alçada que va ser esculpida cap a l'any 570-560 aC i que actualment està exposada al museu del Louvre.
Nou!!: Samos і Hera de Samos · Veure més »
Herèon de Samos
L'Herèon (Ἡραῖον, Hēráion) fou un temple de l'illa de Samos, Grècia, construït pels arquitectes Recos i Teodor vers el 540 aC.
Nou!!: Samos і Herèon de Samos · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Samos і Heròdot · Veure més »
Herea (festival)
Herea (en grec antic Ἥραια) és el nom dels festivals que es feien en honor d'Hera en diverses ciutats de l'antiga Grècia on el culte d'aquesta deïtat havia estat introduït.
Nou!!: Samos і Herea (festival) · Veure més »
Hermíona
Hermíona (o Hermíone; en Hermione), localment Hermíon (en Ἑρμιών; gentilici Ἑρμιονεύς, hermioneu), fou una polis de la part sud de l'Argòlida.
Nou!!: Samos і Hermíona · Veure més »
Hidra (illa)
Hidra (Ύδρα,, sovint transcrit Hydra), a l'antiguitat Hídrea (Ὑδρέα), és una de les Illes Saròniques, que pertany a la perifèria de l'Àtica (Grècia).
Nou!!: Samos і Hidra (illa) · Veure més »
Hierogàmia
group.
Nou!!: Samos і Hierogàmia · Veure més »
Hipèrbol
Hipèrbol (en llatí Hyperbolus, en grec antic) fou un polític i demagog atenenc fill d'Antífanes o potser de Cremes i germà de Caró, que va viure al.
Nou!!: Samos і Hipèrbol · Veure més »
Hipòcrates de Gela
Hipòcrates (en Hippocrates), fill de Pantares, fou un tirà de Gela.
Nou!!: Samos і Hipòcrates de Gela · Veure més »
Hipòcrates de Quios
Algunes solucions falses aparentment reals van donar durant molt de temps falses esperances sobre la resolució del problema de la quadratura del cercle. En aquest dibuix, l'àrea de la figura ombrejada és igual a l'àrea del triangle ABC (trobat per Hipòcrates de Quios) Hipòcrates de Quios (Hippocrates) fou un filòsof pitagòric que va viure vers el 460 aC.
Nou!!: Samos і Hipòcrates de Quios · Veure més »
Hipó de Règion
Hipó de Règion (Hippon) fou un filòsof grec probablement nadiu de RègionHipòlit, I 16.
Nou!!: Samos і Hipó de Règion · Veure més »
Història de Kàlimnos
La pesca d'esponges fou el motor econòmic de l'illa durant molt de temps La història de Kàlimnos (Grècia) abasta tot el període cronològic des del primer poblament d'éssers humans de l'illa fins a l'actualitat.
Nou!!: Samos і Història de Kàlimnos · Veure més »
Història de la Guerra del Peloponnès
Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.
Nou!!: Samos і Història de la Guerra del Peloponnès · Veure més »
Història de les Cíclades
Mapa històric de les Cíclades, del llibre ''Els viatges d'Anacarsis el Jove'' Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea.
Nou!!: Samos і Història de les Cíclades · Veure més »
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Nou!!: Samos і Història de Mallorca · Veure més »
Història del nu artístic
Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.
Nou!!: Samos і Història del nu artístic · Veure més »
Historiografia grega
Heròdot, «pare de la historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric». Per historiografia grega s'entén l'escriptura de professionals de la història sobre l'antiga Grècia, que comença al fins al, des d'Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi i d'altres.
Nou!!: Samos і Historiografia grega · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Samos і Homer · Veure més »
Hoplita de Samos
LHoplita de Samos és una antiga estàtua grega en marbre que representa la figura, només fins a la cintura, d'un hoplita, un ciutadà soldat de les ciutats estat de l'antiga Grècia.
Nou!!: Samos і Hoplita de Samos · Veure més »
Ió de Quios
Ió de Quios, en llatí Ion, en grec antic Ἴων, fou un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon i també va compondre també altra mena de poesies, obres en prosa d'història i filosofia.
Nou!!: Samos і Ió de Quios · Veure més »
Icària
Icària (en grec Ικαρία) és una illa de Grècia a la mar Egea, a l'oest de Samos.
Nou!!: Samos і Icària · Veure més »
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Samos і Imperi de Nicea · Veure més »
Incident de l'ambaixador de Samos a Esparta
L'incident de l'Ambaixador de Samos a Esparta és referit per Plutarc, a "Apophthegmata Laconica", un recull d'apotegmes protagonitzats per ciutadans espartans, on refereix el següent incident diplomàtic: L'ambaixador de l'illa de Samos va presentar-se davant del rei Cleòmenes II, per tal de convèncer-lo d'iniciar una guerra contra el tirà Polícrates de Samos amb un discurs llarg i ensopit.
Nou!!: Samos і Incident de l'ambaixador de Samos a Esparta · Veure més »
Ioannis Kapodístrias
Imatge de Sant Spyridon, lloc on va ser assassinat Ioannis Kapodístrias. Ioannis Kapodístrias (en grec: Ιωάννης Καποδίστριας) (Corfú, 11 de febrer de 1776 - Nàuplia, 9 d'octubre de 1831) va ser diplomàtic de l'Imperi Rus i després el primer cap d'Estat de la Grècia independent.
Nou!!: Samos і Ioannis Kapodístrias · Veure més »
Ion Ghica
Ion Ghica (pronunciació en romanès: (12 d'agost de 1816 - 7 de maig de 1897) va ser un estadista, matemàtic, diplomàtic i polític romanès, que va ser primer ministre de Romania cinc vegades. Va ser membre de ple dret de l'Acadèmia Romanesa i el seu president moltes vegades (1876–1882, 1884–1887, 1890–1893 i 1894–1895). Era el germà gran i soci de Pantazi Ghica, un prolífic escriptor i polític.
Nou!!: Samos і Ion Ghica · Veure més »
Isidro Parga Pondal
Fundació Isidro Parga Pondal a Cerámica do Castro (Sada) Isidro Parga Pondal (Laxe, 17 de desembre de 1900 - La Corunya, 4 de maig de 1986) va ser un geòleg gallec.
Nou!!: Samos і Isidro Parga Pondal · Veure més »
Isop
Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.
Nou!!: Samos і Isop · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Samos і Jònia · Veure més »
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Nou!!: Samos і Joan II Comnè · Veure més »
Joan III Ducas Vatatzes
Joan III Ducas Làscaris Vatatzes (Demòtica, 1193 - Nimfeu, 1254) fou emperador de Nicea (1222 - 1254/1255).
Nou!!: Samos і Joan III Ducas Vatatzes · Veure més »
Josep Benet Serra i Julià
Josep Maria Benet Serra i Julià (Mataró, 11 de març de 1811 - Desert de les Palmes, Benicàssim, 8 de setembre de 1886) fou un religiós català, fundador de l'orde de les Oblates del Santíssim Redemptor.
Nou!!: Samos і Josep Benet Serra i Julià · Veure més »
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Nou!!: Samos і Juno · Veure més »
Kàlimnos
Càlimnos o Calimnos (en Κάλυμνος, Kàlymnos), a l'antiguitat Calimna o Calidna (en Calymna; o bé Κάλυδνα, Calydna), és una illa grega del grup del Dodecanès, situada entre Samos i Cos.
Nou!!: Samos і Kàlimnos · Veure més »
Kerkis
Kerkis o Kerketeus (Κέρκης, Κερκετέας, Kerketeús) és un volcà extingit, que constitueix la major part del centre de l'illa grega de Samos.
Nou!!: Samos і Kerkis · Veure més »
La Carmagnole
La Carmagnole (en català: "La Carmanyola") és el títol d'una cançó francesa creada i feta popular durant la Revolució Francesa, acompanyada per un ball salvatge homònim, que pogué haver estat importat a França pels piemontesos.
Nou!!: Samos і La Carmagnole · Veure més »
Lactuca serriola
Lactuca serriola és una espècie de planta silvestre de la família Asteraceae i del gènere de l'enciam (Lactuca).
Nou!!: Samos і Lactuca serriola · Veure més »
Laodice (filla d'Aqueu)
Laodice (Λαοδίκη, Laodike) fou la dona d'Antíoc II Theós rei de Síria, i mare de Seleuc II Cal·línic.
Nou!!: Samos і Laodice (filla d'Aqueu) · Veure més »
Lèleges
Els lèleges (en Λέλεγες) era un poble de l'antiguitat estès, segons les fonts clàssiques, per tota Grècia i per les illes adjacents, i fins a la costa asiàtica.
Nou!!: Samos і Lèleges · Veure més »
Leotíquides (rei)
Leotíquides (en llatí Leotychides, en grec antic Λεωτυχίδης, o Λευτυχίδης) (545 aC - 469 aC) fou un rei espartà de la casa dels euripòntides, que va regnar del 491 aC al 469 aC aproximadament Va pujar al tron en ser deposat Demarat, amb el suport de Cleòmenes I i de l'oracle de Delfos.
Nou!!: Samos і Leotíquides (rei) · Veure més »
Leros
Leros (en Λέρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag del Dodecanès; és situada entre Càlimnos i Lipsí.
Nou!!: Samos і Leros · Veure més »
Lespòdies
Lespòdies (en llatí Laespodias, en grec antic) fou un dels tres comandants atenencs que amb una força de trenta vaixells es van unir als argius per assolar la costa lacedemònia l'any 414 aC.
Nou!!: Samos і Lespòdies · Veure més »
Leurípides de Kalamata
Leurípides de Kalamata (Kalamata, 556 aC - Samos, 497 aC) fou un rapsode pitagòric, autor d'una Oda a Cenotafi i una altra Oda per l'escola de Pitàgores.
Nou!!: Samos і Leurípides de Kalamata · Veure més »
Ligdamis de Naxos
Ligdamis de Naxos (en llatí Lygdamis en grec antic Λύγδαμις "Lígdamis") fou un polític de l'illa de Naxos, cap del partit popular i fort opositor a l'oligarquia a la que va derrotar i va aconseguir tot el poder.
Nou!!: Samos і Ligdamis de Naxos · Veure més »
Linceu de Samos
Linceu de Samos (en llatí Lynceus, en grec antic Λυγκεύς ὁ Σάμιος) fou un poeta còmic de l'illa de Samos, germà de l'historiador Duris, deixeble de Teofrast i contemporani i rival de Menandre d'Atenes en poesia còmica.
Nou!!: Samos і Linceu de Samos · Veure més »
Lisandre
Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.
Nou!!: Samos і Lisandre · Veure més »
Litsa Psarafti
Litsa Psarafti (Samos, Grècia, 1936) és una escriptora i traductora grega.
Nou!!: Samos і Litsa Psarafti · Veure més »
Lleó d'Atenes
Lleó d'Atenes (en llatí Leo o Leon, en grec antic) fou un militar atenenc que va ser enviat amb deu vaixells el 412 aC per col·laborar amb l'esquadró de Diomedó durant la guerra del Peloponès.
Nou!!: Samos і Lleó d'Atenes · Veure més »
Lleó VI el Filòsof
Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.
Nou!!: Samos і Lleó VI el Filòsof · Veure més »
Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.
Nou!!: Samos і Lliga de Delos · Veure més »
Llista d'aeroports de Grècia
Aquesta llista d'aeroports de Grècia inclou una relació d'aeroports en territori de Grècia agrupats per tipus i ordenats per situació.
Nou!!: Samos і Llista d'aeroports de Grècia · Veure més »
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Nou!!: Samos і Llista d'antics grecs · Veure més »
Llista d'antigues ciutats gregues
- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.
Nou!!: Samos і Llista d'antigues ciutats gregues · Veure més »
Llista d'aqüeductes
Sense descripció.
Nou!!: Samos і Llista d'aqüeductes · Veure més »
Llista d'astrònoms
Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.
Nou!!: Samos і Llista d'astrònoms · Veure més »
Llista d'illes de Grècia
Vet aquí una llista d'algunes de les 3.000 illes de Grècia.
Nou!!: Samos і Llista d'illes de Grècia · Veure més »
Llista d'illes de la mar Mediterrània
A la mar Mediterrània hi ha nombroses illes que s'enumeren per diferents conceptes.
Nou!!: Samos і Llista d'illes de la mar Mediterrània · Veure més »
Llista d'illes per superfície
Aquesta és una llista de les illes del món ordenades per àrea.
Nou!!: Samos і Llista d'illes per superfície · Veure més »
Llista de reportatges de 30 minuts
30 minuts és un programa informatiu de Televisió de Catalunya, creat l'octubre de 1984.
Nou!!: Samos і Llista de reportatges de 30 minuts · Veure més »
Llista de tirans de l'antiga Grècia
Aquesta és una llista de tirans de l'antiga Grècia.
Nou!!: Samos і Llista de tirans de l'antiga Grècia · Veure més »
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa
Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).
Nou!!: Samos і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa · Veure més »
Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon
El F-16 Fighting Falcon és un avió de caça polivalent monomotor de la companyia estatunidenca General Dynamics per a la Força Aèria dels Estats Units.
Nou!!: Samos і Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon · Veure més »
Locres Epizefiris
Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.
Nou!!: Samos і Locres Epizefiris · Veure més »
Magas de Cirene
Magas fou rei de Cirene.
Nou!!: Samos і Magas de Cirene · Veure més »
Mahmut II
Mahmut II (20 de juliol de 1785 – 1 de juliol de 1839) va ser soldà de l'Imperi Otomà des del 1808 fins a la seva mort.
Nou!!: Samos і Mahmut II · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Samos і Mar Egea · Veure més »
Maratesi
Maratesi o Maratèsion (en llatí Marathessium, en grec antic Μαρθήσιον) era una ciutat de Jònia, al sud d'Efes, prop de la frontera amb Cària.
Nou!!: Samos і Maratesi · Veure més »
Marc Tici el Jove
Marc Tici o Marc Titi (en llatí Marcus Titius) va ser un polític romà, cònsol sufecte l'any 31 aC i general de l'exèrcit a la darrera etapa de la República Romana.
Nou!!: Samos і Marc Tici el Jove · Veure més »
Marina de guerra a l'antiga Grècia
La marina de guerra en l'Antiga Grècia, que no es pot generalitzar a tots els grecs, sinó a algunes polis gregues, va romandre directament sotmesa a estendre l'influència territorial, que era alhora la fi i la condició necessària.
Nou!!: Samos і Marina de guerra a l'antiga Grècia · Veure més »
Marmara Ereğlisi
Marmara Ereğlisi (literalment "Ereğli de la Màrmara") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.
Nou!!: Samos і Marmara Ereğlisi · Veure més »
Martí Zacaries
Martí Zacaries (en italià Martino Zaccaria) va ser senyor de Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Samos і Martí Zacaries · Veure més »
Matemàtiques de l'antiga Grècia
Una il·lustració de la prova d'Euclides del Teorema de Pitàgores. Matemàtiques de l'antiga Grècia, tal com és utilitzat el terme en aquest article, fa referència a les matemàtiques escrites en grec antic, desenvolupades des del segle VII aC al al voltant de les ribes de la Mediterrània Oriental.
Nou!!: Samos і Matemàtiques de l'antiga Grècia · Veure més »
Mícale
Priene, al peu de la muntanya '''Mícale''' Mícale (Mycale) és la branca més occidental de les muntanyes Mesogis de Lídia, que avui en turc es diuen Samsun Daği.
Nou!!: Samos і Mícale · Veure més »
Míndar
Míndar (en llatí Mindarus, en grec antic Μίνδαρος "Míndaros") fou un almirall espartà que va manar la flota durant la Guerra del Peloponès.
Nou!!: Samos і Míndar · Veure més »
Meandre (mitologia)
En la mitologia grega, Meandre (en Màiandros) va ser un déu fluvial, fill d'Ocèan i de Tetis, que corresponia al riu Meandre, que travessava la regió de Cària.
Nou!!: Samos і Meandre (mitologia) · Veure més »
Meandri
* Meandri de Samos, tirà de Samos.
Nou!!: Samos і Meandri · Veure més »
Meandri de Samos
Meandri (en llatí Maeandrius, en grec antic Μαιάνδριος) fou un lloctinent de Polícrates, tirà de Samos, i després ell mateix tirà.
Nou!!: Samos і Meandri de Samos · Veure més »
Medicina de l'antiga Grècia
480-470 aC, Museu del Louvre. figures vermelles de Sòsies, v. 500 aC, Altes Museum (F 2278). La medicina de l'antiga Grècia era una compilació de teories i de pràctiques que s'ampliaven constantment a través de noves ideologies i assaigs.
Nou!!: Samos і Medicina de l'antiga Grècia · Veure més »
Melissos de Samos
Melissos de Samos fou un filòsof de l'escola d'Elea i almirall de Samos, que visqué al.
Nou!!: Samos і Melissos de Samos · Veure més »
Menòdot de Samos
Menòdot de Samos (en llatí Menodotus, en grec antic "Menódotos") fou un historiador grec nascut a l'illa de Samos.
Nou!!: Samos і Menòdot de Samos · Veure més »
Meridià 27 a l'est
El meridià 27 a l'est de Greenwich és una línia de longitud que s'estén des del Pol Nord travessant l'oceà Àrtic, Europa, Àfrica, l'oceà Índic, l'oceà Antàrtic i l'Antàrtida fins al Pol Sud.
Nou!!: Samos і Meridià 27 a l'est · Veure més »
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Nou!!: Samos і Messina · Veure més »
Metaxà
Metaxà en la característica ampolla en forma d'àmfora Metaxà (grec: μεταξά) és una beguda alcohòlica grega inventada per Spiros Metaxàs el 1888.
Nou!!: Samos і Metaxà · Veure més »
Mionès
Mionès o Mionessos (en llatí Myonnesus, en grec antic Μυόννησος o Μυόνησος) era un promontori de la costa de Jònia, al sud-oest de Lebedos, a la part nord de la badia d'Efes.
Nou!!: Samos і Mionès · Veure més »
Miquel II el Tartamut
Miquel el Tartamut o Miquel II fou un general que va arribar a ser emperador romà d'Orient del 820 al 829.
Nou!!: Samos і Miquel II el Tartamut · Veure més »
Mitrobates
Mitrobates (en llatí Mitrobates, en grec antic Μιτροβάτης) fou sàtrapa persa de Dascilios ap a l'any 525 aC.
Nou!!: Samos і Mitrobates · Veure més »
Municipis de Grècia
Els municipis (δήμοι, dimi) són les divisions administratives de quart ordre de Grècia.
Nou!!: Samos і Municipis de Grècia · Veure més »
Neàpolis de Jònia
Neàpolis (en grec antic Νεάπολις) era una ciutat de Jònia al sud d'Efes, en el camí entre Anaea i Maratesi.
Nou!!: Samos і Neàpolis de Jònia · Veure més »
Neocles
* Neocles, pare de Temístocles era un atenenc de rang distingit connectat amb la casta sacerdotal dels Licòmedes (Lycomedae).
Nou!!: Samos і Neocles · Veure més »
Nicarc (poeta)
Nicarc (en llatí Nicarchus, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec que sense proves suficients s'ha suposat que era nadiu de Samos; per l'ús d'un mot llatí en un dels seus epigrames se suposa que vivia a Roma.
Nou!!: Samos і Nicarc (poeta) · Veure més »
Nicenet
Nicenet, en llatí Nicaenetus, en grec antic, fou un poeta epigramàtic grec, possiblement nadiu d'Abdera però establert a l'illa de Samos.
Nou!!: Samos і Nicenet · Veure més »
Onomacles
Onomacles (en llatí Onomacles, en grec antic) fou un comandant atenenc que va dirigir, juntament amb Frínic i Escirònides, als atenenc i argius en contra de Milet l'any 412 aC, ciutat que tenia el suport del general espartà Calcideu i del sàtrapa persa Tissafernes.
Nou!!: Samos і Onomacles · Veure més »
Otanes (noble)
Otanes (en llatí Otanes, en grec antic ̓Οτάνης) fill de Farnaspes, fou un noble persa molt ric.
Nou!!: Samos і Otanes (noble) · Veure més »
Paniassis d'Halicarnàs
Paniassis d'Halicarnàs, fill de Poliarc, fou un poeta èpic grec del.
Nou!!: Samos і Paniassis d'Halicarnàs · Veure més »
Paniònion
El Paniònion (Paniṓnion) era el santuari central, i punt de concentració de la Lliga Jònica, dedicat a Posidó Heliconi a la costa oest d'Anatòlia (Turquia), a la província d'Esmirna.
Nou!!: Samos і Paniònion · Veure més »
Parròquies de Galícia
372x372pxUna '''parròquia''' o '''parròquia civil''' és una divisió administrativa de Galícia com a entitat col·lectiva de població inferior al consello o municipi.
Nou!!: Samos і Parròquies de Galícia · Veure més »
Patmos
Vista de Patmos Patmos és una illa grega del Dodecanès, al sud-est de la mar Egea, al sud de Samos, a l'oest de Lipsí i al nord-oest de Leros.
Nou!!: Samos і Patmos · Veure més »
Pàmfil de Samos
Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic) fou un filòsof grec deixeble de Plató, que és recordat només perquè Epicur a la seva joventut, el va escoltar a l'illa de Samos on vivia i d'on segurament era nadiu.
Nou!!: Samos і Pàmfil de Samos · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Samos і Pèrgam · Veure més »
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Nou!!: Samos і Pèricles · Veure més »
Penamaior
Penamaior és una parròquia consagrada a Santa Maria de Sant Llorenç pertanyent al municipi de Becerreá, província de Lugo.
Nou!!: Samos і Penamaior · Veure més »
Periple de Pseudo-Escílax
El Periple de Pseudo-Escílax és una obra en grec antic, datada a finals del segle IV o principis del III C., que descriu un periple al voltant del Mar Mediterrani, incloent la mar Negra i les costes d'Àfrica més enllà de les Columnes d'Hèrcules.
Nou!!: Samos і Periple de Pseudo-Escílax · Veure més »
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Nou!!: Samos і Persèpolis · Veure més »
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Nou!!: Samos і Persecució dels cristians · Veure més »
Pisandre d'Acarnes
Pisandre (Peisander) fou un atenès nadiu del dem d'Acarnes.
Nou!!: Samos і Pisandre d'Acarnes · Veure més »
Pitagorèon
El Pitagorèon (en grec Πυθαγόρειον) és el port antic de l'illa de Samos.
Nou!!: Samos і Pitagorèon · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Samos і Pitàgores · Veure més »
Pitàgores (boxador)
Pitàgores (en grec antic Πυθαγόρας) va ser un atleta de l'antiga Grècia nascut a Samos, que va viure a finals del segle VI aC i a principis del.
Nou!!: Samos і Pitàgores (boxador) · Veure més »
Pitàgores de Règion
Pitàgores de Règion (Pythagoras. Règion, primera meitat del -) va ser un dels més famosos escultors de l'antiga Grècia.
Nou!!: Samos і Pitàgores de Règion · Veure més »
Pitireu
Pitireu (en grec antic Πιτυρεύς), va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Epidaure, al Peloponès, descendent d'Ió.
Nou!!: Samos і Pitireu · Veure més »
Pitocles de Samos
Pitocles de Samos (en llatí Pythocles, en grec antic Πυθοκλη̂ς) fou un escriptor grec nascut a Samos d'època desconeguda.
Nou!!: Samos і Pitocles de Samos · Veure més »
Plaques de matrícula de Grècia
Model de matrícula actual amb el codi "IH" de la prefectura d'Atenes. Model de matrícula de motocicleta. Escut matrícula. Les plaques de matrícula dels vehicles de Grècia segueixen un sistema adoptat a partir del 1982 i format per tres lletres seguides de quatre xifres separades per un guionet, on les dues primeres lletres indiquen la prefectura on està matriculat el vehicle (per exemple, 9pxABC-1234).
Nou!!: Samos і Plaques de matrícula de Grècia · Veure més »
Polícrates
* Polícrates de Samos, tirà de Samos al segle VI aC.
Nou!!: Samos і Polícrates · Veure més »
Polícrates de Samos
Polícrates de Samos (en llatí Polycrates, en grec antic) fou tirà de Samos.
Nou!!: Samos і Polícrates de Samos · Veure més »
Polemó (geògraf)
Polemó, en llatí Polemon, en grec antic, fill d'Evegetes, fou un filòsof i geògraf grec, ciutadà atenenc, però que hauria nascut en un altre lloc (s'esmenten Ílion, Samos i Sició).
Nou!!: Samos і Polemó (geògraf) · Veure més »
Polixènides
Polixènides (en llatí Polyxenidas, en grec antic Πολυξενίδας) fou un militar rodi.
Nou!!: Samos і Polixènides · Veure més »
Pozzuoli
Pozzuoli és una ciutat del sud d'Itàlia, situada a la regió de la Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols, famosa pel ciment d'origen volcànic que des d'antic s'extreia d'aquesta terra per a fer construccions que requerien alhora lleugeresa i fermesa com ara la cúpula del Panteó de Roma.
Nou!!: Samos і Pozzuoli · Veure més »
Prefectures de Grècia
Les prefectures (en grec: νομοί) foren la principal divisió administrativa de Grècia entre 1833 i 1836 i un altre cop entre 1845 i 2010, quan foren abolides pel programa Cal·lícrates i substituïdes per les unitats perifèriques.
Nou!!: Samos і Prefectures de Grècia · Veure més »
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Nou!!: Samos і Presocràtics · Veure més »
Priene
Santuari d'Atena Priene (Priḗnē) fou una ciutat de la Jònia a prop de la costa de Cària, als contraforts sud-est de les muntanyes de Mícale, a la vora d'un riu anomenat Gesó o Gesos.
Nou!!: Samos і Priene · Veure més »
Primera Guerra Mèdica
La Primera Guerra Mèdica va consistir en la primera invasió persa de l'antiga Grècia, durant el transcurs de les guerres mèdiques.
Nou!!: Samos і Primera Guerra Mèdica · Veure més »
Principat de Samos
El principat de Samos fou un estat autònom sota sobirania otomana establert a l'illa de Samos el 1835 i que va existir fins al 1913.
Nou!!: Samos і Principat de Samos · Veure més »
Programa Cal·lícrates
El programa Cal·lícrates (en grec: Πρόγραμμα Καλλικράτης, AFI), amb el nom complet de Nova arquitectura de les autonomies i de l'administració descentralitzada - Programa Cal·lícrates és una llei grega que reformà la divisió administrativa de Grècia el 2010.
Nou!!: Samos і Programa Cal·lícrates · Veure més »
Província de Lugo
Lugo és una de les quatre províncies que formen la comunitat autònoma de Galícia.
Nou!!: Samos і Província de Lugo · Veure més »
Ptolemeu II Filadelf
Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.
Nou!!: Samos і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »
Ptolemeu III Evèrgetes I
Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).
Nou!!: Samos і Ptolemeu III Evèrgetes I · Veure més »
Ptolemeu V Epífanes
Ptolemeu V Epífanes Eucarist (Πτολεμαῖος Ἐπιφανής Εὐχάριστος - -) fou rei d'Egipte (204 aC-180 aC).
Nou!!: Samos і Ptolemeu V Epífanes · Veure més »
Publi Licini Corneli Valerià Saloní
Publi Licini Corneli Valerià Saloní (en llatí Publius Licinius Cornelius Valerianus Saloninus) va ser el fill de l'emperador romà Gal·liè i de la seva dona Cornèlia Salonina i net de l'emperador Valerià I. Quan el seu avi i el seu pare van assolir el títol d'august el 253, el jove va ser declarat cèsar.
Nou!!: Samos і Publi Licini Corneli Valerià Saloní · Veure més »
Puteoli
Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.
Nou!!: Samos і Puteoli · Veure més »
Querees (polític)
Querees (en llatí Chaereas, en grec antic Χαιρέας) era un polític atenenc fill d'Arquèstrat, enviat per la gent de Samos a Atenes per comunicar la derrota oligàrquica a l'illa (411 aC), desconeixent que a Atenes la democràcia ja havia estat enderrocada i substituïda pel govern oligàrquic dels Quatre-cents.
Nou!!: Samos і Querees (polític) · Veure més »
Queril de Samos
Queril de Samos (en llatí Choerilus, en grec antic Χοίρλλος) fou un poeta èpic grec que va florir cap al final del.
Nou!!: Samos і Queril de Samos · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Samos і Quios · Veure més »
Quios (ciutat)
Quios és la ciutat principal de l'illa grega de Quios, a la mar Egea oriental.
Nou!!: Samos і Quios (ciutat) · Veure més »
Recos
Rec (en llatí Rhoecus, en grec antic) fill de Filees o Fileu de Samos, va ser un arquitecte i escultor del període més primerenc de la història de l'art grega.
Nou!!: Samos і Recos · Veure més »
Regne d'Aram
El regne d'Aram o regne arameu de Damasc fou un estat dels arameus centrat a Damasc a Síria, que va existir del segle XII aC al 734 aC.
Nou!!: Samos і Regne d'Aram · Veure més »
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Nou!!: Samos і Revolta Jònica · Veure més »
Rodopis
Rodopis (en llatí Rhodopis, en grec antic Ῥοδῶπις) fou una cortesana (hetaira) grega d'origen traci.
Nou!!: Samos і Rodopis · Veure més »
Romaniotes
Els Romaniotes o Romaniots (en grec:Ρωμανιῶτες, Rōmaniōtes) són una població jueva que han viscut en el territori de l'actual Grècia i zones veïnes amb grans poblacions gregues durant més de 2.000 anys.
Nou!!: Samos і Romaniotes · Veure més »
Samiopula
Samiopula (la traducció literal del qual és Petita Samos) és una illa grega situada al nord del mar Egea, 0,85 km al sud de Samos, estant a la seva jurisdicció.
Nou!!: Samos і Samiopula · Veure més »
Samotràcia
Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).
Nou!!: Samos і Samotràcia · Veure més »
Santouri
El santouri és un instrument de corda percudida de la família del dulcimer propi de Grècia i, per extensió, dels territoris de cultura grega.
Nou!!: Samos і Santouri · Veure més »
Sàuries
Sàuries (Saurias) fou un antic artista de Samos al qui s'atribueix la invenció de l'art de dibuixar, que fou anomenat en grec, i que volia dir 'traçar una línia d'una figura'.
Nou!!: Samos і Sàuries · Veure més »
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Nou!!: Samos і Sòfocles · Veure més »
Seferihisar
Seferihisar és una ciutat de Turquia, i un districte de la província d'Esmirna a la badia de Sığaçık a 30 km al sud d'Esmirna, al nord de l'illa de Sisam (Samos).
Nou!!: Samos і Seferihisar · Veure més »
Segle de Pèricles
El segle de Pèricles és el nom donat al període històric comprès entre el setge de Samos per part dels atenencs (439 aC) i la derrota dels grecs a la batalla de Queronea davant l'exèrcit macedoni de Filip II (338 aC).
Nou!!: Samos і Segle de Pèricles · Veure més »
Seleuc II Cal·linic
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.
Nou!!: Samos і Seleuc II Cal·linic · Veure més »
Semònides d'Amorgos
Semònides d'Amorgos (Σημωνίδης, «Sēmōnídēs») fou un poeta iàmbic grec de mitjan natural de l'illa de Samos, motiu pel qual també és conegut com a Semònides de Samos.
Nou!!: Samos і Semònides d'Amorgos · Veure més »
Serp de collaret
La serp de collaret, marieta o colobra de collar (Natrix natrix) és una espècie de serp de la família Colubride, totalment inofensiu i que molt rarament intenta de mossegar quan hom el captura.
Nou!!: Samos і Serp de collaret · Veure més »
Setge de Lindos
Un grec i un persa lluiten, en una imatge del segle V aC. El setge de Lindos va ser el principi del primer intent dels perses d'envair Grècia, en el marc de les Guerres Mèdiques.
Nou!!: Samos і Setge de Lindos · Veure més »
Setge de Naxos (499 aC)
El setge de Naxos (499 aC) va ser un intent fallit del tirà Aristàgores de Milet, que operava amb el suport i en nom de l'Imperi Persa de Darios el Gran, de conquerir l'illa de Naxos.
Nou!!: Samos і Setge de Naxos (499 aC) · Veure més »
Sibil·la
Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.
Nou!!: Samos і Sibil·la · Veure més »
Sifnos
Sifnos (en Σίφνος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada al sud-est de Sèrifos i al nord-est de Melos.
Nou!!: Samos і Sifnos · Veure més »
Silosó
Silosó (en llatí Syloson, en grec antic Συλοσῶν), fill d'Eaces, fou germà de Polícrates, tirà de Samos.
Nou!!: Samos і Silosó · Veure més »
Tàurica
Expansió territorial del regne del Bòsfor Tàurica o Quersonès Tàuric (Chersonesus Taurica; Taurica), de vegades modernament Tàurida, és el nom que donaven els antics a la península de Crimea.
Nou!!: Samos і Tàurica · Veure més »
Tòrax d'Esparta
Tòrax d'Esparta (en llatí Thorax, en grec antic Θώραξ) fou un militar espartà.
Nou!!: Samos і Tòrax d'Esparta · Veure més »
Túnel
Túnel de ferrocarril a Sant Pol de Mar (Maresme) Un túnel és una galeria subterrània realitzada artificialment amb la finalitat de donar pas a una via de comunicacions o de transport de fluids, materials o formes d'energia, a través d'una muntanya o d'un turó, per sota d'un riu o fins i tot per sota d'un estret, d'una badia o de qualsevol braç de mar.
Nou!!: Samos і Túnel · Veure més »
Túnel d'Eupalí
El Túnel d'Eupalí o Aqüeducte Eupalinià (Ευπαλίνιον όρυγμα, Efpalínion órigma) és un túnel de 1.036 m de llarg que es troba a l'illa de Samos (Grècia), construït al per servir com a aqüeducte.
Nou!!: Samos і Túnel d'Eupalí · Veure més »
Túnel d'Ezequies
El Túnel d'Ezequies (en hebreu נקבת חזקיהו, Nikbat Jizkiahu) o Túnel de Siloè (en hebreu נקבת השילוח, Nikbat Hashiloaj) es troba a la ciutat de Jerusalem; porta l'aigua de la Font de Gió a la Piscina de Siloè.
Nou!!: Samos і Túnel d'Ezequies · Veure més »
Teòdot de Quios
Teòdot (Theodotus) va ser un retòric nascut a Quios (o segons altres fonts a Samos) que va ser preceptor de Ptolemeu XIII Filopàtor quan era infant.
Nou!!: Samos і Teòdot de Quios · Veure més »
Tecnologia de l'antiga Grècia
doi.
Nou!!: Samos і Tecnologia de l'antiga Grècia · Veure més »
Telèuties
Telèuties (en llatí Teleutias, en grec antic Τελευτίας) fou un príncep espartà, germà (per part de mare) d'Agesilau II.
Nou!!: Samos і Telèuties · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Samos і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Temisó de Samos
Temisó de Samos (en llatí Themison, en grec antic Θεμίσων) fou un militar nadiu de Samos, al servei d'Antígon el Borni.
Nou!!: Samos і Temisó de Samos · Veure més »
Temple grec
Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.
Nou!!: Samos і Temple grec · Veure més »
Teodor de Samos
Teodor (Theodorus) fou un arquitecte i escultor de l'antiga Grècia natural de l'illa de Samos que va viure al i va treballar conjuntament amb Recos.
Nou!!: Samos і Teodor de Samos · Veure més »
Teodor de Samos (pintor)
Teodor de Samos (en llatí Theodorus, en grec antic) fou un pintor grec nascut a l'illa de Samos, deixeble de Nicòstenes.
Nou!!: Samos і Teodor de Samos (pintor) · Veure més »
Teolepte I
Teolepte I (en grec Θεόληπτος Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1513 al 1522.
Nou!!: Samos і Teolepte I · Veure més »
Teomèstor
Teomèstor (en llatí Theomestor, en grec antic Θεομήστωρ) fou un militar de Samos, fill d'Andròdames, que va arribar a tirà de l'illa.
Nou!!: Samos і Teomèstor · Veure més »
Teràmenes d'Atenes
Teràmenes (Theramenes) fou un home d'estat grec ateneès, fill d'Hagnó i nadiu del dem d'Estira i de la tribu Pandionis, encara que hi ha autors com Plutarc que el fan nascut a l'illa de Cos i adoptat per Hagnó, que no se sap si era el mateix personatge que el fundador d'Amfípolis, però en tot cas era algú amb molt de prestigi, car segons Xenofont, la primera menció de Teràmenes és en relació amb el seu pare.
Nou!!: Samos і Teràmenes d'Atenes · Veure més »
Terratrèmol de la mar Egea de 2020
El terratrèmol de la mar Egea de 2020 va ser un sisme de magnitud 7 segons l'USGS, i de magnitud 6,6 segons les autoritats turques, que va ocórrer el 30 d'octubre de 2020 amb l'epicentre situat al mar Egeu, a uns 60 quilòmetres al sud-oest de la ciutat turca d'Esmirna, la població més afectada, i al nord de l'illa grega de Samos.
Nou!!: Samos і Terratrèmol de la mar Egea de 2020 · Veure més »
Timoteu d'Anaflist
Timoteu (Timotheus), fill de Conó, fou un militar atenès nadiu del dem d'Anaflist, i potser membre de la família sacerdotal dels Eumòlpides.
Nou!!: Samos і Timoteu d'Anaflist · Veure més »
Tirania
Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.
Nou!!: Samos і Tirania · Veure més »
Tomàs l'Eslau
Tomàs l'Eslau fou un militar romà d'Orient al qual l'emperador Lleó V l'Armeni va confiar el comandament militar i naval a l'Àsia.
Nou!!: Samos і Tomàs l'Eslau · Veure més »
Trasibul d'Atenes
Trasibul d'Atenes (en llatí Thrasybulus, en grec antic Θρασύβουλος) que va viure entre els segles i aC, fou un militar atenenc de la demos de Steiria, fill de Licos.
Nou!!: Samos і Trasibul d'Atenes · Veure més »
Tràgia
Tràgia, també anomenat Tragiæ, Tragaeae o Tragæa, és una petita illa prop de la costa sud de Samos, a la rodalia de la qual Pèricles va derrotar la flota de Samos el 440 aC.
Nou!!: Samos і Tràgia · Veure més »
Tràsil d'Atenes
Tràsil d'Atenes (en llatí Thrasyllus o Thrasylus, en grec antic), mort l'any 406 aC, fou un militar (estrateg) atenenc que va tenir un paper important al final de la Guerra del Peloponès.
Nou!!: Samos і Tràsil d'Atenes · Veure més »
Trirrem
La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.
Nou!!: Samos і Trirrem · Veure més »
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Nou!!: Samos і Tucídides · Veure més »
Tucídides d'Alopece
Tucídides (en llatí Thucydides, en grec antic, va ser un militar i home d'estat atenenc de la demos d'Alopece, fill de Melèsies, que va viure al. Es diu d'ell que era inferior des del punt de vista de l'estratègia militar, a Cimó II, però el superava en habilitat política. després de la mort de Cimó el 449 aC es va convertir en el cap del partit aristocràtic, organitzat com a oposició al partit democràtic de Pèricles, que li era superior en recursos dialèctics i habilitat política. L'atac de Tucídides es va centrar en la gran despesa de Pèricles en obra pública, despesa que per altra banda tenia el suport popular. L'afer va acabar aviat amb la victòria de Pèricles. Una mica després l'assemblea va decretar l'ostracisme de Tucídides el 444 aC, segons diu Plutarc. Per una al·lusió d'Aristòfanes a Les vespes, se sap que quan estava en perill de ser desterrat, es va aixecar per defensar-se, i no ser capaç de pronunciar ni una paraula. L'historiador Filòcor atribueix la causa del desterrament a algun fet relatiu al seu comportament en la direcció del comandament militar a Tràcia. Idomeneu diu que a més de ser desterrat se li van confiscar els béns i que Tucídides es va refugiar a la cort del rei Artaxerxes I de Pèrsia, però això sembla una confusió amb Temístocles, i probablement Tucídides va anar a l'exili a Esparta. El període d'ostracisme era de deu anys, però el 440 aC ja tornava a ser a Atenes i dirigia junt amb Hagnó i Formió una força naval de 40 vaixells que van ser enviats en ajut de Pèricles a Samos. Se sap que va deixar dos fills, Melèsies i Esteve. Un fill del primer, de nom també Tucídides, era deixeble de Sòcrates.
Nou!!: Samos і Tucídides d'Alopece · Veure més »
Umar Beg Baha al-Din Ghazi
Umar Beg Baha al-Din Ghazi (turc modern: Aydınoğlu Umur Bey), conegut com a Umur Paixà (1309-1348) fou el segon emir dels Aydin-oghlu i corsari turc.
Nou!!: Samos і Umar Beg Baha al-Din Ghazi · Veure més »
Unitats perifèriques de Grècia
lang.
Nou!!: Samos і Unitats perifèriques de Grècia · Veure més »
Vladímir Okhótnik
Vladimir Ilitx Okhótnik (Kíiv, 28 de febrer de 1950) és un jugador i escriptor d'escacs francès, originàriament ucraïnès, que va jugar sota bandera soviètica, i que té el títol de Gran Mestre des de 2011, data en què va guanyar el Campionat del món sènior.
Nou!!: Samos і Vladímir Okhótnik · Veure més »
Volta a Castella i Lleó 2010
La Volta a Castella i Lleó 2010 és la 25a edició d'aquesta cursa ciclista que transcorre per Castella i Lleó.
Nou!!: Samos і Volta a Castella i Lleó 2010 · Veure més »
Zalmoxis
Zalmoxis o Zamolxis (en grec antic), era un personatge traci considerat el civilitzador mític dels getes.
Nou!!: Samos і Zalmoxis · Veure més »
Zbigniew Herbert
Zbigniew Bolesław Ryszard Herbert, conegut habitualment com a Zbigniew Herbert AFI,, (29 d'octubre de 1924 a Lviv - 28 de juliol de 1998 a Varsòvia) – fou un poeta, assagista i dramaturg polonès, creador del famós cicle poètic "Senyor Cogito", autor d'obres per a radioteatre; condecorat pòstumament amb l'Orde de l'Àliga Blanca.
Nou!!: Samos і Zbigniew Herbert · Veure més »
Zincostaurolita
La zincostaurolita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'estaurolita, del qual n'és l'anàleg mineral amb zinc, fet pel qual rep el seu nom.
Nou!!: Samos і Zincostaurolita · Veure més »
1125
Sense descripció.
Nou!!: Samos і 1125 · Veure més »
270 aC
El 270 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Samos і 270 aC · Veure més »
341 aC
Sense descripció.
Nou!!: Samos і 341 aC · Veure més »
439 aC
El 439 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Samos і 439 aC · Veure més »
440 aC
El 440 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Samos і 440 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Illa de Samos, Prefectura de Samos, Sisam.