Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Samizdat

Índex Samizdat

Samizdat i negatius fotogràfics de literatura no oficial a la Unió Soviètica. Samizdat (самизда́т, самви́дав, samvídav) va ser la còpia i distribució clandestina de literatura prohibida pel règim soviètic i, per extensió, també pels governs comunistes d'Europa Oriental (Bloc de l'Est) durant l'anomenada Guerra Freda.

Taula de continguts

  1. 115 les relacions: Aiatol·là, Aleksandr Guínzburg, Aleksandr Soljenitsin, Alemanya, Amèrica Llatina, Andrei Siniavski, Apòcope, Argentina, Avantguardisme, Blasfèmia, Bloc de l'Est, Carlos Marighella, Censura, Che Guevara, Codi font, Comunisme, Constitució soviètica, Crimea, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Desglaç de Khrusxov, Dictadura, Dissidència, Dreta, Drets d'autor, El capital, El mestre i Margarida, Estalinisme, Estancament de Bréjnev, Estat policia, Estats Units d'Amèrica, Europa, Europa de l'Est, Fàtua, Física, Fotocopiadora, Glàsnost, Guerra Freda, Gulag, Hongria, Impremta, Intel·liguèntsia, Iran, Iuli Daniel, Iuri Galanskov, Joseph Brodsky, Karl Marx, KGB, ... Ampliar l'índex (65 més) »

  2. Cultura a la Unió Soviètica
  3. Literatura polonesa
  4. Repressió a la Unió Soviètica
  5. Terminologia soviètica

Aiatol·là

miniatura Aiatol·là és un títol de distinció donat a un clergue xiïta.

Veure Samizdat і Aiatol·là

Aleksandr Guínzburg

Aleksandr Ilitx Guínzburg, Алекса́ндр Ильи́ч Ги́нзбург, pronunciat conegut a l'exili francès com a Alexandre Ginsburg (21 de novembre de 1936, Moscou, URSS - 19 de juliol de 2002, París, França) - fou un periodista, poeta i editor rus, membre del moviment dels drets humans a l'URSS, membre del Grup Hèlsinki de Moscou, compilador d'una de les primeres col·leccions de samizdat (l'almanac poètic Sintaksis) i membre del consell editorial de la revista Kontinent entre els anys 1979 i 1990.

Veure Samizdat і Aleksandr Guínzburg

Aleksandr Soljenitsin

Aleksandr Issàievitx Soljenitsin (en rus, Алекса́ндр Иса́евич Солжени́цын') (Kislovodsk, Rússia, 11 de desembre de 1918 - Moscou, 3 d'agost de 2008) fou un escriptor i historiador rus, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1970.

Veure Samizdat і Aleksandr Soljenitsin

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Samizdat і Alemanya

Amèrica Llatina

L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Veure Samizdat і Amèrica Llatina

Andrei Siniavski

Andrei Donàtovitx Siniavski, Андрей Донатович Синявский (8 d'octubre de 1925, Moscou, URSS - 25 de febrer de 1997, París, França) fou un escriptor, editor i dissident soviètic, supervivent dels camps de treballs forçats instaurats pel règim comunista.

Veure Samizdat і Andrei Siniavski

Apòcope

Lapòcope (paraula femenina) és un fenomen fonètic que consisteix en la supressió d'un o de diversos fonemes al final d'una paraula.

Veure Samizdat і Apòcope

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Veure Samizdat і Argentina

Avantguardisme

Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.

Veure Samizdat і Avantguardisme

Blasfèmia

La blasfèmia o flastomia és una expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d'adoració, de veneració o de culte religiós.

Veure Samizdat і Blasfèmia

Bloc de l'Est

Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.

Veure Samizdat і Bloc de l'Est

Carlos Marighella

Carlos Marighella (Salvador, 5 de desembre de 1911 - São Paulo, 4 de novembre de 1969) va ser un polític i guerriller brasiler, un dels principals organitzadors de la lluita armada contra la dictadura militar instaurada al Brasil després del cop d'estat de 1964.

Veure Samizdat і Carlos Marighella

Censura

Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.

Veure Samizdat і Censura

Che Guevara

Ernesto Guevara, més conegut com a Che Guevara, o simplement com El Che, (Rosario, Argentina, 14 de juny de 1928La data del naixement que apareix la seva acta de naixement és del 14 de juny de 1928. Julia Constenla, historiadora i amiga personal de la mare d'Ernesto Guevara, Celia de la Serna, ha explicat que Celia havia confessat que ja es trobava embarassada en el moment de casar-se i que la veritable data de naixement del seu fill és el 14 de maig, i que la partida de naixement fou falsificada un mes més tard per tal d'evitar un escàndol..

Veure Samizdat і Che Guevara

Codi font

Codi font d'un programa escrit amb el llenguatge de programació Java En informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per una persona.

Veure Samizdat і Codi font

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Veure Samizdat і Comunisme

Constitució soviètica

Constitució de la Unió Soviètica és el nom genèric que es dona al conjunt de les diferents constitucions que van regir políticament la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre la seva fundació l'any 1922 i la seva dissolució el desembre de 1991.

Veure Samizdat і Constitució soviètica

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Veure Samizdat і Crimea

Dècada del 1950

La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.

Veure Samizdat і Dècada del 1950

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Veure Samizdat і Dècada del 1960

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Veure Samizdat і Dècada del 1970

Dècada del 1980

La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Veure Samizdat і Dècada del 1980

Desglaç de Khrusxov

El desglaç de Khrusxov, o desglaç a la Unió Soviètica (rus: хрущёвская о́ттепель, transliterat com a khrusxóvskaia óttepel o, simplement, óttepel)William Taubman, Khrusxov: The man and his era (“Khrusxov: El hombre y su era”), Free Press, Londres, 2004 es refereix al període entre 1956 i 1964 a la Unió Soviètica, quan la repressió política i la censura van ser parcialment relaxades a causa de les polítiques de desestalinització implementades pel nou Premier soviètic Nikita Khrusxov.

Veure Samizdat і Desglaç de Khrusxov

Dictadura

date.

Veure Samizdat і Dictadura

Dissidència

Dissidència és un desacord parcial o total amb l'ordre establert en la societat o en algun dels seus àmbits.

Veure Samizdat і Dissidència

Dreta

La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.

Veure Samizdat і Dreta

Drets d'autor

Símbol del ''copyright'' Els drets d'autor (en anglès copyright, símbol ©) és un tipus de propietat intel·lectual que atorga al seu propietari el dret exclusiu de copiar i distribuir una obra creativa, normalment durant un temps limitat.

Veure Samizdat і Drets d'autor

El capital

El capital.

Veure Samizdat і El capital

El mestre i Margarida

El mestre i Margarida (en rus: Ма́стер и Маргари́та, transcrip. Màster i Margarita) és la novel·la més coneguda de l'escriptor soviètic, nascut a Kíiv, Mikhaïl Bulgàkov.

Veure Samizdat і El mestre i Margarida

Estalinisme

Ióssif Stalin. Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits.

Veure Samizdat і Estalinisme

Estancament de Bréjnev

El període de l'Estancament de Bréjnev (en rus, a aquest període se l'anomena simplement застой (zastoi), "l'estancament") es refereix a un període d'una notable desacceleració socioeconòmica que va tenir lloc a la Unió Soviètica, que s'inicià cap a 1965, el qual era un subtil presagi que el règim podria arribar a patir un col·lapse a llarg termini, com efectivament tindria lloc a finals de 1991 (fenomen tanmateix potenciat en part per la política de la perestroika – "reestructuració" – llançada per Mikhaïl Gorbatxov el 1987).

Veure Samizdat і Estancament de Bréjnev

Estat policia

Estat policia és un terme que denota un govern que exerceix el poder de manera arbitrària a través de la força policial.

Veure Samizdat і Estat policia

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Samizdat і Estats Units d'Amèrica

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Samizdat і Europa

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Veure Samizdat і Europa de l'Est

Fàtua

Una fàtua (de l'àrab) és un pronunciament sobre dret islàmic (fiqh) que s'aplica als països musulmans en les consultes sobre matèries civils o religioses.

Veure Samizdat і Fàtua

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Veure Samizdat і Física

Fotocopiadora

Una fotocopiadora Una fotocopiadora (o màquina fotocopiadora) és una màquina que fa còpies en paper de documents i altres tipus d'imatges visuals de manera ràpida i barata.

Veure Samizdat і Fotocopiadora

Glàsnost

Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.).

Veure Samizdat і Glàsnost

Guerra Freda

El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.

Veure Samizdat і Guerra Freda

Gulag

Escena de treball a un '''Gulag''', entre 1936–1937. Gulag (del rus ГУЛАГ: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́хлагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, «Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció»), era una institució penal de la Unió Soviètica.

Veure Samizdat і Gulag

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Veure Samizdat і Hongria

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Veure Samizdat і Impremta

Intel·liguèntsia

La intel·liguèntsia (del llatí intelligentia) és una classe social composta per persones involucrades en complexes activitats mentals i creatives orientades al desenvolupament i la disseminació de la cultura, incloent-hi intel·lectuals i grups socials propers a ells.

Veure Samizdat і Intel·liguèntsia

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Veure Samizdat і Iran

Iuli Daniel

Iuli Màrkovitx Daniel (en rus: Юлий Маркович Даниэль) (15 de novembre de 1925, Moscou - 30 de desembre de 1988) fou un destacat dissident soviètic, a més d'escriptor, poeta i traductor.

Veure Samizdat і Iuli Daniel

Iuri Galanskov

, nom complet amb patronímic Iuri Timoféievitx Galanskov, Ю́рий Тимофе́евич Галанско́в, fou un poeta, historiador, activista dels drets humans i dissident soviètic.

Veure Samizdat і Iuri Galanskov

Joseph Brodsky

Joseph Brodsky, nascut amb el nom de Ióssif Aleksàndrovitx Brodski, Иoсиф Алексáндрович Брoдский, (Leningrad, 24 de maig del 1940 - Ciutat de Nova York, 28 de gener del 1996) fou un poeta estatunidenc d'origen soviètic, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1987 tant pels seus escrits en rus com en anglès.

Veure Samizdat і Joseph Brodsky

Karl Marx

''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.

Veure Samizdat і Karl Marx

KGB

El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.

Veure Samizdat і KGB

Laboratoris Bell

Els Laboratoris Bell (en anglès: Bell Labs) són diferents centres d'investigació científica i tecnològica ubicats en més de deu països i que pertanyen a l'empresa estatunidenca Lucent Technologies.

Veure Samizdat і Laboratoris Bell

Lenin

Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.

Veure Samizdat і Lenin

Leonid Bréjnev

Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).

Veure Samizdat і Leonid Bréjnev

Llibertat d'expressió

''"El pitjor sobre la censura és..."''. La llibertat d'expressió o expressió lliure és el dret de tot individu per expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura.

Veure Samizdat і Llibertat d'expressió

Llibertat de premsa

Índex de llibertat de premsa, segons l'organització Reporters Sense FronteresLa llibertat de premsa és la llibertat o la immunitat dels mitjans de comunicació per a publicar o disseminar informació, ja sigui mitjançant la impressió o emissió o publicació electrònica, sense cap mena de control governamental o censura.

Veure Samizdat і Llibertat de premsa

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Veure Samizdat і Mahoma

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Veure Samizdat і Marxisme

Mikhaïl Bulgàkov

, nom complet amb patronímic Mikhaïl Afanàssievitx Bulgàkov, fou un escriptor rus i soviètic.

Veure Samizdat і Mikhaïl Bulgàkov

Mikhaïl Gorbatxov

, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.

Veure Samizdat і Mikhaïl Gorbatxov

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Veure Samizdat і Monarquia

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Veure Samizdat і Moscou

Nikita Khrusxov

Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.

Veure Samizdat і Nikita Khrusxov

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Veure Samizdat і Occident

Paper carbó

Full de paper de calc. El paper carbó (també anomenat en alguns països paper calc) és una làmina que permet fer còpies simultàniament en utilitzar màquines d'escriure, impressores d'impacte o simplement escriptura a mà.

Veure Samizdat і Paper carbó

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Veure Samizdat і Persa

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Veure Samizdat і Polònia

Policia

La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.

Veure Samizdat і Policia

Premi Nobel de Literatura

Sully Prudhomme, guanyador del primer Premi Nobel de Literatura El Premi Nobel de Literatura és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment, en paraules d'Alfred Nobel, a "aquell que hagi produït en el camp de la literatura l'obra més destacada i ideal".

Veure Samizdat і Premi Nobel de Literatura

Premsa clandestina a Polònia

Selecció de publicacions clandestines poloneses. La premsa clandestina a Polònia s'ha dedicat històricament a la difusió de materials prohibits (anomenats en polonès sota el nom col·lectiu de bibuła, "paper semitransparent" o drugi obieg, "segona circulació").

Veure Samizdat і Premsa clandestina a Polònia

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Samizdat і Primera Guerra Mundial

Procés de Reorganització Nacional

L'autoanomenat Proceso de Reorganización Nacional (Procés de Reorganització Nacional en català) o simplement El Proceso, va ser una dictadura militar —la cinquena de la història republicana de l'Argentina, i la més sagnant— que va governar de facto el país des del cop d'estat del 24 de març de 1976 contra el govern constitucional de la peronista María Estela Martínez de Perón (Isabelita) fins a l'assumpció democràtica del candidat de la Unión Cívica Radical, Raúl Alfonsín, el 10 de desembre de 1983.

Veure Samizdat і Procés de Reorganització Nacional

Què fer?

Què fer?, subtitulat Problemes candents del nostre moviment (en rus: Что делать? Наболевшие вопросы нашего движения, tr. Txto delat? Nabolevxie voprosi naixego dvijenia) és un tractat polític escrit pel revolucionari rus Vladímir Lenin cap a finals del 1901 i inicis del 1902 (amb un pròleg de febrer) i publicat en març d'aquest any.

Veure Samizdat і Què fer?

Realisme socialista

El Realisme Socialista és un estil de realisme, desenvolupat sota el socialisme a la Unió Soviètica i que arribà a ser l'estil dominant en altres països comunistes.

Veure Samizdat і Realisme socialista

República Socialista Federativa Soviètica de Rússia

La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.

Veure Samizdat і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia

Revolució de Vellut

La Revolució de Vellut fou un procés pacífic iniciat el novembre de 1989 pel qual l'estat comunista de Txecoslovàquia va evolucionar tot aplicant mesures econòmiques liberals, i que al cap de poc es va dissoldre en dos nous estats amb llurs sistemes polítics definitivament democràtics, el txec i l'eslovac, el 1993.

Veure Samizdat і Revolució de Vellut

Revolució islàmica

La revolució islàmica (en persa: انقلاب اسلامی, Enghelābe Eslāmi) de l'Iran és el conjunt d'esdeveniments que comporten el derrocament de la monarquia (personalitzada en el Xa Mohammad Reza Pahlavi) i la seva substitució per una República islàmica sota el lideratge de l'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini.

Veure Samizdat і Revolució islàmica

Ruhol·lah Khomeini

El seyyed Ruhol·lah Khomeini, àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini (17 de maig del 1900 – 3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia.

Veure Samizdat і Ruhol·lah Khomeini

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada.

Veure Samizdat і Rus

Salman Rushdie

Sir Ahmed Salman Rushdie Kt. FRSL, també conegut pel nom de ploma Salman Rushdie, (Mumbai, 19 de juny de 1947) és un escriptor britànic.

Veure Samizdat і Salman Rushdie

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Samizdat і Segona Guerra Mundial

Sermó

El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.

Veure Samizdat і Sermó

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Veure Samizdat і Sibèria

Sistema operatiu

El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador.

Veure Samizdat і Sistema operatiu

Teocràcia

La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.

Veure Samizdat і Teocràcia

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Veure Samizdat і Txecoslovàquia

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Veure Samizdat і Ucraïna

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Veure Samizdat і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Unix

UNIX (o Unix) és un sistema operatiu creat el 1969 a l'empresa AT&T Bell, amb la participació de Ken Thompson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy, entre altres.

Veure Samizdat і Unix

Václav Havel

Václav Havel (es pronuncia:; Praga, Txecoslovàquia, 5 d'octubre de 1936 – Hrádeček, Vlčice, República Txeca, 18 de desembre del 2011) fou un escriptor, dramaturg i polític txec.

Veure Samizdat і Václav Havel

Vladímir Konstantínovitx Bukovski

fou un dissident soviètic, escriptor i defensor dels drets humans.

Veure Samizdat і Vladímir Konstantínovitx Bukovski

Vladímir Maiakovski

Sepulcre del poeta al cementiri de Novodevichy (Moscou, setembre de 2019) Estàtua sobre la tomba de Maiakovski (Moscou, setembre de 2019), nom complet amb patronímic Vladímir Vladímirovitx Maiakovski, Влади́мир Влади́мирович Маяко́вский, fou un poeta rus.

Veure Samizdat і Vladímir Maiakovski

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Veure Samizdat і 1867

1902

;Països Catalans.

Veure Samizdat і 1902

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Veure Samizdat і 1936

1945

;Països Catalans.

Veure Samizdat і 1945

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Veure Samizdat і 1958

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Veure Samizdat і 1960

1961

;Països Catalans.

Veure Samizdat і 1961

1962

;Països Catalans.

Veure Samizdat і 1962

1964

;Països Catalans.

Veure Samizdat і 1964

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Veure Samizdat і 1965

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure Samizdat і 1968

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Veure Samizdat і 1969

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Veure Samizdat і 1970

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Veure Samizdat і 1972

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Veure Samizdat і 1976

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Samizdat і 1977

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Samizdat і 1979

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Veure Samizdat і 1980

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Veure Samizdat і 1983

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Veure Samizdat і 1986

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Veure Samizdat і 1987

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Veure Samizdat і 1988

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Veure Samizdat і 1989

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Samizdat і 29 de juny

Vegeu també

Cultura a la Unió Soviètica

Literatura polonesa

Repressió a la Unió Soviètica

Terminologia soviètica

També conegut com Sàmvydav.

, Laboratoris Bell, Lenin, Leonid Bréjnev, Llibertat d'expressió, Llibertat de premsa, Mahoma, Marxisme, Mikhaïl Bulgàkov, Mikhaïl Gorbatxov, Monarquia, Moscou, Nikita Khrusxov, Occident, Paper carbó, Persa, Polònia, Policia, Premi Nobel de Literatura, Premsa clandestina a Polònia, Primera Guerra Mundial, Procés de Reorganització Nacional, Què fer?, Realisme socialista, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, Revolució de Vellut, Revolució islàmica, Ruhol·lah Khomeini, Rus, Salman Rushdie, Segona Guerra Mundial, Sermó, Sibèria, Sistema operatiu, Teocràcia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unix, Václav Havel, Vladímir Konstantínovitx Bukovski, Vladímir Maiakovski, 1867, 1902, 1936, 1945, 1958, 1960, 1961, 1962, 1964, 1965, 1968, 1969, 1970, 1972, 1976, 1977, 1979, 1980, 1983, 1986, 1987, 1988, 1989, 29 de juny.