Taula de continguts
45 les relacions: Abat Oliba, Aeci, Aiguatèbia, Alou, Ardiaca, Arnulf de Vic, Bernat Tallaferro, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Roda de Ribagorça, Borrell de Vic, Borrell II, Butlla, Castell de Queralt, Catedral de Barcelona, Cens, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Conflent, Emirat de Qúrtuba, Ermengarda de Vallespir, Ermengol I d'Urgell, Església de Sant Llorenç, Església de Sant Miquel (Barcelona), Fruià, Gotmar III, Guifré II de Cerdanya, Guisad II, Isarn, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Lotari I de França, Marmessor, Necrologi, Oliba Cabreta, Permuta, Ramon Borrell I, Sant Ermengol d'Urgell, Sant Pere de Graudescales, Santa Maria la Rodona, Silvestre II, Vescomtat de Conflent, Vives (bisbe de Barcelona), 1010, 19 de setembre.
- Municipis de la província de Lapònia
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Veure Sal·la і Abat Oliba
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Sal·la і Aeci
Aiguatèbia
Aiguatèbia (popularment, és un poble de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i l'1 de gener del 1983 formà un municipi propi, al qual fou agregat en aquell moment el de Talau, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia.
Veure Sal·la і Aiguatèbia
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Veure Sal·la і Alou
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Veure Sal·la і Ardiaca
Arnulf de Vic
Arnulf (? - 1010) fou bisbe de Vic entre l'any 993 i el 1010.
Veure Sal·la і Arnulf de Vic
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Veure Sal·la і Bernat Tallaferro
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Veure Sal·la і Bisbat d'Urgell
Bisbat de Roda de Ribagorça
L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.
Veure Sal·la і Bisbat de Roda de Ribagorça
Borrell de Vic
Borrell fou bisbe de Vic entre els anys 1010 i 1017 data en què morí.
Veure Sal·la і Borrell de Vic
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Veure Sal·la і Borrell II
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Sal·la і Butlla
Castell de Queralt
El castell de Queralt és un edifici de Bellprat (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Sal·la і Castell de Queralt
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Sal·la і Catedral de Barcelona
Cens
El cens és una mena de contracte, avui dia en desús, que es constitueix quan una persona (censatari) contreu l'obligació de pagar a una altra (anomenada censualista, censalista o censaler) una pensió (també anomenada cànon o renda) de caràcter anual (pagada en diners o espècie), com a contraprestació de la transmissió d'un capital (mobiliari o immobiliari) corresponent, i gravant una propietat seva amb la responsabilitat dels diners i del capital com a garantia del pagament.
Veure Sal·la і Cens
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Sal·la і Comtat de Berga
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Sal·la і Comtat de Cerdanya
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Sal·la і Comtat de Conflent
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure Sal·la і Conflent
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Veure Sal·la і Emirat de Qúrtuba
Ermengarda de Vallespir
Ermengarda de Vallespir o Ermengarda d'Empúries (- 1001) es va casar amb Oliba Cabreta i, quan aquest es retirà al monestir de Montecassino, governà els comtats de Cerdanya i Besalú juntament amb els seus fills en virtut de la lleis visigòtica de la dècima marital, que li atorgava l'usdefruit dels béns del seu espòs.
Veure Sal·la і Ermengarda de Vallespir
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Veure Sal·la і Ermengol I d'Urgell
Església de Sant Llorenç
* Sant Llorenç de Cerdans (església), església parroquial de la vila i del terme del mateix nom, a la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord).
Veure Sal·la і Església de Sant Llorenç
Església de Sant Miquel (Barcelona)
L'església de Sant Miquel era una de les esglésies més antigues de la ciutat de Barcelona.
Veure Sal·la і Església de Sant Miquel (Barcelona)
Fruià
Fruià —apareix amb una diversitat de noms com Fraya, Fruïa, Fruiano, Froilano o Frugifer— fou bisbe de Vic des del 972 fins al 18 d'agost del 992 data de la seva mort.
Veure Sal·la і Fruià
Gotmar III
Gotmar III o Gundemar fou bisbe de Girona (985-994).
Veure Sal·la і Gotmar III
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Veure Sal·la і Guifré II de Cerdanya
Guisad II
Guisad II fou bisbe d'Urgell entre 942 i més enllà del 978.
Veure Sal·la і Guisad II
Isarn
Isarn Tercer Vescomte de Vilamur.
Veure Sal·la і Isarn
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Veure Sal·la і Llista de bisbes d'Urgell
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Sal·la і Llista de comtes de Barcelona
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Veure Sal·la і Lotari I de França
Marmessor
Un marmessor (derivat del llatí manumissor) és la persona encarregada de fer complir i d'executar la darrera voluntat d'un testador.
Veure Sal·la і Marmessor
Necrologi
Un necrologi és un llibre o registre al qual s'inscriuen els noms dels morts en un monestir o comunitat.
Veure Sal·la і Necrologi
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Veure Sal·la і Oliba Cabreta
Permuta
La permuta és un contracte pel qual cadascuna de les parts s'obliga a donar el dret de propietat (domini) d'una cosa per rebre el dret de domini sobre una altra.
Veure Sal·la і Permuta
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Veure Sal·la і Ramon Borrell I
Sant Ermengol d'Urgell
Urna d'argent amb les restes de sant Ermengol, a la catedral de la Seu d'Urgell (Museu Diocesà), obrada per Pere Llopart en 1755 Ermengol d'Urgell (Aiguatèbia, segona meitat del - El Pont de Bar Vell, 1035) fou un bisbe d'Urgell entre el 1010 i 1035, moment de gran importància en el desenvolupament històric del comtat d'Urgell i la ciutat de la Seu d'Urgell.
Veure Sal·la і Sant Ermengol d'Urgell
Sant Pere de Graudescales
Sant Pere de Graudescales és una església romànica situada a la petita Valldora a la falda oriental dels cingles de la serra de Busa, a la ribera d'Aigua d'Ora, solitària enmig d'un paratge de gran bellesa natural, al municipi de Navès.
Veure Sal·la і Sant Pere de Graudescales
Santa Maria la Rodona
Santa Maria la Rodona és una antiga església romànica actualment desapareguda que pren el seu nom de la seva planta circular.
Veure Sal·la і Santa Maria la Rodona
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Veure Sal·la і Silvestre II
Vescomtat de Conflent
El Vescomtat de Conflent fou una jurisdicció feudal del comtat de Conflent.
Veure Sal·la і Vescomtat de Conflent
Vives (bisbe de Barcelona)
Vives fou bisbe de Barcelona durant el darrer quart del.
Veure Sal·la і Vives (bisbe de Barcelona)
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Sal·la і 1010
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Sal·la і 19 de setembre
Vegeu també
Municipis de la província de Lapònia
- Enontekiö
- Inari (Finlàndia)
- Kemi
- Kittilä
- Muonio
- Pelkosenniemi
- Rovaniemi
- Salla
- Savukoski
- Sodankylä
- Tornio
- Utsjoki
També conegut com Sal·la (bisbe d'Urgell), Sal·la d'Urgell.