Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Sal·la

Índex Sal·la

Sal·la —esmentat com Sala, Salla o Sanla— (Conflent, ? — 19 de setembre de 1010) fou bisbe d'Urgell des d'abans del 981 fins al 1010.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 45 les relacions: Abat Oliba, Aeci, Aiguatèbia, Alou, Ardiaca, Arnulf de Vic, Bernat Tallaferro, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Roda de Ribagorça, Borrell de Vic, Borrell II, Butlla, Castell de Queralt, Catedral de Barcelona, Cens, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Conflent, Emirat de Qúrtuba, Ermengarda de Vallespir, Ermengol I d'Urgell, Església de Sant Llorenç, Església de Sant Miquel (Barcelona), Fruià, Gotmar III, Guifré II de Cerdanya, Guisad II, Isarn, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Lotari I de França, Marmessor, Necrologi, Oliba Cabreta, Permuta, Ramon Borrell I, Sant Ermengol d'Urgell, Sant Pere de Graudescales, Santa Maria la Rodona, Silvestre II, Vescomtat de Conflent, Vives (bisbe de Barcelona), 1010, 19 de setembre.

  2. Municipis de la província de Lapònia

Abat Oliba

Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).

Veure Sal·la і Abat Oliba

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Sal·la і Aeci

Aiguatèbia

Aiguatèbia (popularment, és un poble de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i l'1 de gener del 1983 formà un municipi propi, al qual fou agregat en aquell moment el de Talau, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia.

Veure Sal·la і Aiguatèbia

Alou

L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.

Veure Sal·la і Alou

Ardiaca

Lardiaca era el diaca principal d'una església.

Veure Sal·la і Ardiaca

Arnulf de Vic

Arnulf (? - 1010) fou bisbe de Vic entre l'any 993 i el 1010.

Veure Sal·la і Arnulf de Vic

Bernat Tallaferro

Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).

Veure Sal·la і Bernat Tallaferro

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Veure Sal·la і Bisbat d'Urgell

Bisbat de Roda de Ribagorça

L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.

Veure Sal·la і Bisbat de Roda de Ribagorça

Borrell de Vic

Borrell fou bisbe de Vic entre els anys 1010 i 1017 data en què morí.

Veure Sal·la і Borrell de Vic

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Veure Sal·la і Borrell II

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Veure Sal·la і Butlla

Castell de Queralt

El castell de Queralt és un edifici de Bellprat (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Sal·la і Castell de Queralt

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Sal·la і Catedral de Barcelona

Cens

El cens és una mena de contracte, avui dia en desús, que es constitueix quan una persona (censatari) contreu l'obligació de pagar a una altra (anomenada censualista, censalista o censaler) una pensió (també anomenada cànon o renda) de caràcter anual (pagada en diners o espècie), com a contraprestació de la transmissió d'un capital (mobiliari o immobiliari) corresponent, i gravant una propietat seva amb la responsabilitat dels diners i del capital com a garantia del pagament.

Veure Sal·la і Cens

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Sal·la і Comtat de Berga

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Sal·la і Comtat de Cerdanya

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Sal·la і Comtat de Conflent

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Veure Sal·la і Conflent

Emirat de Qúrtuba

L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.

Veure Sal·la і Emirat de Qúrtuba

Ermengarda de Vallespir

Ermengarda de Vallespir o Ermengarda d'Empúries (- 1001) es va casar amb Oliba Cabreta i, quan aquest es retirà al monestir de Montecassino, governà els comtats de Cerdanya i Besalú juntament amb els seus fills en virtut de la lleis visigòtica de la dècima marital, que li atorgava l'usdefruit dels béns del seu espòs.

Veure Sal·la і Ermengarda de Vallespir

Ermengol I d'Urgell

Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.

Veure Sal·la і Ermengol I d'Urgell

Església de Sant Llorenç

* Sant Llorenç de Cerdans (església), església parroquial de la vila i del terme del mateix nom, a la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord).

Veure Sal·la і Església de Sant Llorenç

Església de Sant Miquel (Barcelona)

L'església de Sant Miquel era una de les esglésies més antigues de la ciutat de Barcelona.

Veure Sal·la і Església de Sant Miquel (Barcelona)

Fruià

Fruià —apareix amb una diversitat de noms com Fraya, Fruïa, Fruiano, Froilano o Frugifer— fou bisbe de Vic des del 972 fins al 18 d'agost del 992 data de la seva mort.

Veure Sal·la і Fruià

Gotmar III

Gotmar III o Gundemar fou bisbe de Girona (985-994).

Veure Sal·la і Gotmar III

Guifré II de Cerdanya

Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).

Veure Sal·la і Guifré II de Cerdanya

Guisad II

Guisad II fou bisbe d'Urgell entre 942 i més enllà del 978.

Veure Sal·la і Guisad II

Isarn

Isarn Tercer Vescomte de Vilamur.

Veure Sal·la і Isarn

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Veure Sal·la і Llista de bisbes d'Urgell

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Veure Sal·la і Llista de comtes de Barcelona

Lotari I de França

Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.

Veure Sal·la і Lotari I de França

Marmessor

Un marmessor (derivat del llatí manumissor) és la persona encarregada de fer complir i d'executar la darrera voluntat d'un testador.

Veure Sal·la і Marmessor

Necrologi

Un necrologi és un llibre o registre al qual s'inscriuen els noms dels morts en un monestir o comunitat.

Veure Sal·la і Necrologi

Oliba Cabreta

Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.

Veure Sal·la і Oliba Cabreta

Permuta

La permuta és un contracte pel qual cadascuna de les parts s'obliga a donar el dret de propietat (domini) d'una cosa per rebre el dret de domini sobre una altra.

Veure Sal·la і Permuta

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Veure Sal·la і Ramon Borrell I

Sant Ermengol d'Urgell

Urna d'argent amb les restes de sant Ermengol, a la catedral de la Seu d'Urgell (Museu Diocesà), obrada per Pere Llopart en 1755 Ermengol d'Urgell (Aiguatèbia, segona meitat del - El Pont de Bar Vell, 1035) fou un bisbe d'Urgell entre el 1010 i 1035, moment de gran importància en el desenvolupament històric del comtat d'Urgell i la ciutat de la Seu d'Urgell.

Veure Sal·la і Sant Ermengol d'Urgell

Sant Pere de Graudescales

Sant Pere de Graudescales és una església romànica situada a la petita Valldora a la falda oriental dels cingles de la serra de Busa, a la ribera d'Aigua d'Ora, solitària enmig d'un paratge de gran bellesa natural, al municipi de Navès.

Veure Sal·la і Sant Pere de Graudescales

Santa Maria la Rodona

Santa Maria la Rodona és una antiga església romànica actualment desapareguda que pren el seu nom de la seva planta circular.

Veure Sal·la і Santa Maria la Rodona

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Veure Sal·la і Silvestre II

Vescomtat de Conflent

El Vescomtat de Conflent fou una jurisdicció feudal del comtat de Conflent.

Veure Sal·la і Vescomtat de Conflent

Vives (bisbe de Barcelona)

Vives fou bisbe de Barcelona durant el darrer quart del.

Veure Sal·la і Vives (bisbe de Barcelona)

1010

El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.

Veure Sal·la і 1010

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Sal·la і 19 de setembre

Vegeu també

Municipis de la província de Lapònia

També conegut com Sal·la (bisbe d'Urgell), Sal·la d'Urgell.