Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Absis, Almansor, Alou, Alt Camp, Alt Penedès, Anoia, Arc cec, Arquitectura gòtica, Arquitectura romànica, Arrebossat (construcció), Bé cultural d'interès nacional, Bellprat, Borrell II, Campanar d'espadanya, Capella (arquitectura), Carreu, Castlà, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, Corpus de Sang, Dalmau de Queralt i de Codina, Ermessenda de Carcassona, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Feu, Guerra dels Segadors, Guifré el Pilós, Guitard, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Joan el Caçador, Lesena, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Marca (territori), Martí l'Humà, Nau (arquitectura), Pere el Cerimoniós, Ramon Borrell I, Sal·la, Santa Coloma de Queralt, Vescomtat d'Osona, Vescomtat de Barcelona.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Castell de Queralt і Absis · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: Castell de Queralt і Almansor · Veure més »
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Nou!!: Castell de Queralt і Alou · Veure més »
Alt Camp
L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.
Nou!!: Castell de Queralt і Alt Camp · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: Castell de Queralt і Alt Penedès · Veure més »
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Nou!!: Castell de Queralt і Anoia · Veure més »
Arc cec
Arcs cecs a l'absis de Santa Maria de Cóll Larc cec és un arc aplicat sobre un mur amb finalitats ornamentals És un element arquitectònic molt usat en l'arquitectura romànica, tants als murs laterals com als absis i absidioles que rematen les naus.
Nou!!: Castell de Queralt і Arc cec · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Castell de Queralt і Arquitectura gòtica · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Castell de Queralt і Arquitectura romànica · Veure més »
Arrebossat (construcció)
Arrebossant una façana. Larrebossat, alluïda, eixalbada, lliscada, allisada, referida, adreçada o el reparament és el revestiment exterior de parets i murs fet a base d'argamassa que s'aplica, en una o més capes, a un parament irregular o que s'hagi esquerdejat.
Nou!!: Castell de Queralt і Arrebossat (construcció) · Veure més »
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Nou!!: Castell de Queralt і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »
Bellprat
Bellprat, envoltat de boscos i camps de conreu, és un petit municipi de la comarca de l'Anoia, amb presència humana des de molt antic, segons vestigis de l'edat de bronze amb assentaments ibèrics.
Nou!!: Castell de Queralt і Bellprat · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Castell de Queralt і Borrell II · Veure més »
Campanar d'espadanya
Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.
Nou!!: Castell de Queralt і Campanar d'espadanya · Veure més »
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Nou!!: Castell de Queralt і Capella (arquitectura) · Veure més »
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Nou!!: Castell de Queralt і Carreu · Veure més »
Castlà
Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.
Nou!!: Castell de Queralt і Castlà · Veure més »
Comtat de Santa Coloma de Queralt
El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt.
Nou!!: Castell de Queralt і Comtat de Santa Coloma de Queralt · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Castell de Queralt і Conca de Barberà · Veure més »
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Nou!!: Castell de Queralt і Corpus de Sang · Veure més »
Dalmau de Queralt i de Codina
Dalmau de Queralt i de Codina, conegut com a Dalmau III de Queralt, (17 de setembre de 1593 Barcelona - 7 de juny de 1640 a Barcelona).
Nou!!: Castell de Queralt і Dalmau de Queralt i de Codina · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Castell de Queralt і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Castell de Queralt і Felip III de Castella · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Castell de Queralt і Felip IV de Castella · Veure més »
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Nou!!: Castell de Queralt і Feu · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Castell de Queralt і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Castell de Queralt і Guifré el Pilós · Veure més »
Guitard
Guitard, a vegades escrit Guitart, fou vescomte de Barcelona successor probablement de Gombau (també Gombald) que era el seu pare.
Nou!!: Castell de Queralt і Guitard · Veure més »
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Nou!!: Castell de Queralt і Inventari del Patrimoni Cultural Català · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Castell de Queralt і Joan el Caçador · Veure més »
Lesena
Una faixa llombarda de l'absis de Sant Pere d'Ullastret La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards.
Nou!!: Castell de Queralt і Lesena · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: Castell de Queralt і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Castell de Queralt і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Nou!!: Castell de Queralt і Marca (territori) · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Castell de Queralt і Martí l'Humà · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Castell de Queralt і Nau (arquitectura) · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Castell de Queralt і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Castell de Queralt і Ramon Borrell I · Veure més »
Sal·la
Sal·la —esmentat com Sala, Salla o Sanla— (Conflent, ? — 19 de setembre de 1010) fou bisbe d'Urgell des d'abans del 981 fins al 1010.
Nou!!: Castell de Queralt і Sal·la · Veure més »
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt és una població situada a l'altiplà de la Baixa Segarra, constituïda com a municipi a la Conca de Barberà.
Nou!!: Castell de Queralt і Santa Coloma de Queralt · Veure més »
Vescomtat d'Osona
El vescomtat d'Osona va ser una jurisdicció territorial del comtat d'Osona establerta a final del, la qual va estar exercida des d'inici del per una família que, a partir de 1062, va canviar la nomenclatura per la de vescomtat de Cardona.
Nou!!: Castell de Queralt і Vescomtat d'Osona · Veure més »
Vescomtat de Barcelona
El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.
Nou!!: Castell de Queralt і Vescomtat de Barcelona · Veure més »
