Taula de continguts
58 les relacions: Ajuntament, Alfons XII d'Espanya, Anarquisme, Antoni Palau i Térmens, Barcelona, Bisbat d'Urgell, Canonge, Cardenal, Catalanisme, Català, Catedral de Barcelona, Conclave de 1903, Copríncep d'Andorra, Diòcesi titular, Església de Sant Josep Oriol (Barcelona), Espanya, França, Joan Josep Laguarda i Fenollera, José María de Urquinaona Bidot, Josep Caixal i Estradé, Josep Morgades i Gili, Lleó XIII, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Barcelona, Montserrat, Nadal, Papa, Pius X, Província eclesiàstica Tarraconense, Ramon Riu i Cabanes, Ripoll, Roma, Santa Maria del Pi, Seminari Conciliar de Barcelona, Senat, Solidaritat Catalana, Teologia, Tercera Guerra Carlina, Universitat de València, 18 de desembre, 1834, 1857, 1879, 1880, 1882, 1887, 1893, 1894, 1895, 1896, ... Ampliar l'índex (8 més) »
- Bisbes d'Urgell
- Bisbes de Barcelona
- Cardenals creats per Lleó XIII
- Enterrats a la Catedral de Barcelona
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Ajuntament
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Veure Salvador Casañas i Pagès і Alfons XII d'Espanya
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Anarquisme
Antoni Palau i Térmens
Antoni Palau i Térmens (Valls, Alt Camp, 1806 – Barcelona, 1862) fou eclesiàstic i escriptor.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Antoni Palau i Térmens
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Barcelona
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Bisbat d'Urgell
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Canonge
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Salvador Casañas i Pagès і Cardenal
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Catalanisme
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Salvador Casañas i Pagès і Català
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Catedral de Barcelona
Conclave de 1903
El Conclave papal de juliol de 1903 va ser un conclave convocat després de la mort del papa Lleó XIII el 20 de juliol de 1903.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Conclave de 1903
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Copríncep d'Andorra
Diòcesi titular
Una seu titular a l'Església Catòlica Romana és una diòcesi o arxidiòcesi que avui només existeix en el títol.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Diòcesi titular
Església de Sant Josep Oriol (Barcelona)
L'Església de Sant Josep Oriol és un temple situat als carrers de la Diputació i de Villarroel, al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Església de Sant Josep Oriol (Barcelona)
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Espanya
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Salvador Casañas i Pagès і França
Joan Josep Laguarda i Fenollera
El doctor Joan Josep Laguarda i Fenollera (València, 22 d'abril de 1866 — Barcelona, 4 de desembre de 1913) fou un religiós d'origen valencià, bisbe d'Urgell, copríncep d'Andorra, bisbe de Jaén i bisbe de Barcelona.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Joan Josep Laguarda i Fenollera
José María de Urquinaona Bidot
José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1814 – Barcelona, 31 de març de 1883) va ser un capellà espanyol, bisbe de les Canàries i de Barcelona.
Veure Salvador Casañas i Pagès і José María de Urquinaona Bidot
Josep Caixal i Estradé
Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d'agost 1879) fou Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins a 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Josep Caixal i Estradé
Josep Morgades i Gili
Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) fou un clergue i activista cultural català, bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899-1901).
Veure Salvador Casañas i Pagès і Josep Morgades i Gili
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Lleó XIII
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Llista de bisbes d'Urgell
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Llista de bisbes de Barcelona
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Montserrat
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Nadal
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Papa
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Pius X
Província eclesiàstica Tarraconense
Mapa de la Província eclesiàstica Tarraconense La Província eclesiàstica Tarraconense és una demarcació territorial eclesiàstica basada en l'antiga província romana civil de la Tarraconense.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Província eclesiàstica Tarraconense
Ramon Riu i Cabanes
Ramon Riu i Cabanes (Solsona, 17 de juny de 1852 — la Seu d'Urgell, 27 de desembre de 1901), fou bisbe català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra i va ser administrador apostòlic de Solsona.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Ramon Riu i Cabanes
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Ripoll
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Roma
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Santa Maria del Pi
Seminari Conciliar de Barcelona
El Seminari Conciliar de Barcelona és una institució destinada a la formació de sacerdots, la seu de la qual es troba en un edifici del carrer de la Diputació a l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, en el qual també s'hi ubiquen la Facultat de Teologia de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, l'Ateneu Universitari Sant Pacià, i el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Seminari Conciliar de Barcelona
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Senat
Solidaritat Catalana
Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Solidaritat Catalana
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Teologia
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Tercera Guerra Carlina
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure Salvador Casañas i Pagès і Universitat de València
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 18 de desembre
1834
;Països catalans.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1834
1857
;Països Catalans.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1857
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1879
1880
;Països Catalans.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1880
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1882
1887
;Països Catalans.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1887
1893
;Països Catalans.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1893
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1894
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1895
1896
;Països Catalans.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1896
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1901
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1905
1907
;Països Catalans.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1907
1908
;Països Catalans.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 1908
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 23 de març
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 25 de juny
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 27 d'octubre
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Salvador Casañas i Pagès і 5 de setembre
Vegeu també
Bisbes d'Urgell
- Anambad
- Arnau Roger de Pallars
- Arnau de Llordat
- Bernardo Francés y Caballero
- Bisbat d'Urgell
- Dotila
- Fèlix d'Urgell
- Folc II de Cardona
- Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros
- Francesc Josep Catalán de Ocón
- Francesc de Tovia
- Francisco Fernández de Xátiva i Contreras
- Guillem de Montcada (bisbe d'Urgell)
- Guisad
- Ingobert (bisbe d'Urgell)
- Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
- Joan Benlloch i Vivó
- Joan Josep Laguarda i Fenollera
- Joan Martí i Alanis
- Joan-Enric Vives i Sicília
- Joaquín de Santiyán y Valdivielso
- Josep Caixal i Estradé
- Josep de Boltas i Vélez
- Juan García i Montenegro
- Just d'Urgell
- Justí Guitart i Vilardebò
- Leuberic
- Luís Díez de Aux de Armendáriz
- Nantigís
- Ot d'Urgell
- Pau Duran
- Pere d'Urtx
- Pere de Cardona (arquebisbe)
- Possedoni
- Ramon Iglésias i Navarri
- Ramon Malla i Call
- Ramon Riu i Cabanes
- Ramon Trebailla
- Renari
- Sal·la
- Salvador Casañas i Pagès
- Sebastià d'Emparan i de Loiola
- Simó de Guardiola i Hortoneda
Bisbes de Barcelona
- Aeci (bisbe de Barcelona)
- Andrés de Orbe y Larreátegui
- Arnau de Gurb
- Berenguer de Palou II
- Bernat Oliver
- Carles Soler i Perdigó
- Diego de Astorga y Céspedes
- Enric Reig i Casanova
- Folc II de Cardona
- Gaspar de Molina y Oviedo
- Gonzalo Fernández de Heredia
- Joan de Montcada i Gralla
- Joaquim Lluch i Garriga
- José María de Urquinaona Bidot
- Josep Climent i Avinent
- Lampi
- Lluís Martínez i Sistach
- Nebridi d'Ègara
- Oleguer de Barcelona
- Pacià de Barcelona
- Salvador Casañas i Pagès
- Sever de Barcelona
Cardenals creats per Lleó XIII
- Benet Sanz i Forés
- Charles Martial Lavigerie
- Franziskus von Paula Schönborn Buchheim
- Herbert Vaughan
- Joaquim Lluch i Garriga
- John Henry Newman
- Josep de Calassanç Vives i Tutó
- Mariano Rampolla del Tindaro
- Pius X
- Salvador Casañas i Pagès
- Tommaso Maria Zigliara
- Włodzimierz Czacki
- Zeferino González y Díaz Tuñón
Enterrats a la Catedral de Barcelona
- Alfons el Franc
- Almodis
- Arnau de Gurb
- Berenguer de Palou II
- Constança de Sicília
- Eulàlia de Barcelona
- Oleguer de Barcelona
- Peronella d'Aragó
- Ramon Berenguer I
- Ramon Borrell I
- Ramon de Penyafort
- Salvador Casañas i Pagès
També conegut com Cardenal Casañas, Salvador Casañas, Salvador Casañas Pagès.