Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Alí ibn al-Athir, Aljama, Balaguer, Banu Qassi, Barcelona, Besora, Borrell II, Caldes de Montbui, Cardona, Comtat d'Aragó, Comtat de Barcelona, Comtats catalans, Correà, Cristianisme, Emirat de Qúrtuba, Gargallà, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Islam, Ismaïl ibn Mussa, La Seu Vella de Lleida, La Valldora, Làrida, Lleida, Llobregat, Llop ibn Muhàmmad, Mesquita, Montsó, Montserrat, Muhàmmad al-Tawil, Odó I de França, Pirineus, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Ràtzia, Santpedor, Segre, Serrateix, Setge de Làrida (884), Solsona, Sorba, Tentellatge (Navès), Valldaura, Vikings, 11 d'agost, 883, 884, 897, 898.
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Alí ibn al-Athir · Veure més »
Aljama
Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Aljama · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Balaguer · Veure més »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Banu Qassi · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Barcelona · Veure més »
Besora
El municipi de Navès i les seves 9 entitats de població. Besora és una de les nou entitats de població del municipi de Navès (Solsonès).
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Besora · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Borrell II · Veure més »
Caldes de Montbui
Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Caldes de Montbui · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Cardona · Veure més »
Comtat d'Aragó
IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Comtat d'Aragó · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Comtats catalans · Veure més »
Correà
Correà és una entitat de població de poblament dispers i una parròquia que s'estén pels municipis de Montmajor i l'Espunyola (Berguedà), per bé que, administrativament és considerat com un poble (33 habitants el 2005) que forma part dels municipis de Montmajor i de l'Espunyola.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Correà · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Cristianisme · Veure més »
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Emirat de Qúrtuba · Veure més »
Gargallà
Gargallà és un poble que pertany al municipi de Montmajor, a la comarca del Berguedà.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Gargallà · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Guifré II de Barcelona · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Islam · Veure més »
Ismaïl ibn Mussa
Ismaïl ibn Mussa (?-889) fou un important senyor musulmà de Lleida al, de la dinastia dels Banu Qassi, fill de Mussa II el Gran i la segona esposa Maymuna.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Ismaïl ibn Mussa · Veure més »
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і La Seu Vella de Lleida · Veure més »
La Valldora
La Vall d'Ora, també coneguda com a la Valldora, és un veïnat del municipi de Navès (el Solsonès), situat al límit d'aquesta comarca amb la del Berguedà.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і La Valldora · Veure més »
Làrida
* Làrida, nom àrab de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Làrida · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Lleida · Veure més »
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Llobregat · Veure més »
Llop ibn Muhàmmad
Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Mesquita · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Montsó · Veure més »
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Montserrat · Veure més »
Muhàmmad al-Tawil
Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik at-Tawil (? - ca. 913) fou valí de Làrida i Waixqa.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Muhàmmad al-Tawil · Veure més »
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Odó I de França · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Pirineus · Veure més »
Ramon d'Abadal i de Vinyals
Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Ramon d'Abadal i de Vinyals · Veure més »
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Ràtzia · Veure més »
Santpedor
Santpedor és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Santpedor · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Segre · Veure més »
Serrateix
Sant Pere de Serrateix. Façana. Monestir de Santa Maria de Serrateix Serrateix és un poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), del qual és el nucli principal i seu de l'edifici de l'Ajuntament.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Serrateix · Veure més »
Setge de Làrida (884)
El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Setge de Làrida (884) · Veure més »
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Solsona · Veure més »
Sorba
Sorba és un poble i una parròquia del municipi de Montmajor (Berguedà), al SW del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora esquerra del riu de l'aigua d'Ora.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Sorba · Veure més »
Tentellatge (Navès)
Tentellatge és una de les nou entitats de població del municipi de Navès (Solsonès).
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Tentellatge (Navès) · Veure més »
Valldaura
* Agna de Valldaura (Barcelona, 1853 - 1930), escriptora i folklorista.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Valldaura · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і Vikings · Veure més »
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і 11 d'agost · Veure més »
883
El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і 883 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і 884 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і 897 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Ràtzies de 897 i 898 і 898 · Veure més »
