Taula de continguts
27 les relacions: Ahlat, Alexíada, Amasya, Anatòlia, Ankara, Anna Comnena, Üsküdar, Batalla de Manazkert, Cavalleria pesant, Cèsar (títol), Constantinoble, Dinastia seljúcida, Francs, Galàcia, Grec medieval, Imperi Romà d'Orient, Italonormands, Joan Ducas (cèsar), Llatí, Maria, mare de Jesús, Mezzogiorno, Nicèfor III Botaniates, Nicomèdia, R., Sarraïns, Sicília, 1077.
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Veure Roussel de Bailleul і Ahlat
Alexíada
LAlexíada (títol original: Ἀλεξιάς, Alexias) és un text d'història medieval escrit al voltant de l'any 1148 per la princesa romana d'Orient Anna Comnena, filla de l'emperador Aleix I Comnè, del qual és una biografia.
Veure Roussel de Bailleul і Alexíada
Amasya
Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.
Veure Roussel de Bailleul і Amasya
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Roussel de Bailleul і Anatòlia
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Veure Roussel de Bailleul і Ankara
Anna Comnena
Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.
Veure Roussel de Bailleul і Anna Comnena
Üsküdar
Üsküdar és un districte d'Istanbul, Turquia, situat a la part anatòlia de la ciutat.
Veure Roussel de Bailleul і Üsküdar
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Veure Roussel de Bailleul і Batalla de Manazkert
Cavalleria pesant
El relleu més antic que es coneix en què figura un cavaller amb armadura pesant, Imperi Sassànida, Taq-i Bostan, vora Kermanshah, Iran (s. IV). Reconstrucció d'una antiga unitat de cavalleria anomenada catafractes. La cavalleria pesant fou un tipus de cavalleria la funció principal de la qual consistia a entrar en combat directe amb les forces enemigues (tropes de xoc).
Veure Roussel de Bailleul і Cavalleria pesant
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Veure Roussel de Bailleul і Cèsar (títol)
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Roussel de Bailleul і Constantinoble
Dinastia seljúcida
300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.
Veure Roussel de Bailleul і Dinastia seljúcida
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Roussel de Bailleul і Francs
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Roussel de Bailleul і Galàcia
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Roussel de Bailleul і Grec medieval
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Roussel de Bailleul і Imperi Romà d'Orient
Italonormands
Els italnormands foren un grup ètnic d'origen normand establert al Regne de Sicília després de la conquesta normanda del sud d'Itàlia i Sicília.
Veure Roussel de Bailleul і Italonormands
Joan Ducas (cèsar)
Joan Ducas (en grec: Ιωάννης Δούκας, Iōannēs Doukas) fou fill d'Andrònic Ducas, un noble de Paflagònia, i germà menor de l'emperador Constantí X Ducas.
Veure Roussel de Bailleul і Joan Ducas (cèsar)
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Roussel de Bailleul і Llatí
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Veure Roussel de Bailleul і Maria, mare de Jesús
Mezzogiorno
El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.
Veure Roussel de Bailleul і Mezzogiorno
Nicèfor III Botaniates
Nicèfor Botaniates (Νικηφόρος Βοτανειάτης, Nikiforos Botaniatis) fou emperador romà d'Orient per un període curt, del 1078 al 1081.
Veure Roussel de Bailleul і Nicèfor III Botaniates
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Veure Roussel de Bailleul і Nicomèdia
R.
«R.» («r.», en minúscula) és una abreviatura historiogràfica de la paraules llatina regnavit ('regnava'), que es pot emprar per indicar la durada del regnat o mandat d'un governant amb poder dinàstic, en contraposició amb la durada total de la seva vida.
Veure Roussel de Bailleul і R.
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Roussel de Bailleul і Sarraïns
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Roussel de Bailleul і Sicília
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Roussel de Bailleul і 1077
També conegut com Urseli.