Taula de continguts
57 les relacions: Alemanya, Alfabet ciríl·lic, Amèrica del Nord, Anglaterra, Atos, Austràlia, Bèlgica, Bessaràbia, Bor, Budjak, Bulgària, Canadà, Carpats, Català, Cònsol (diplomàcia), Cluj-Napoca, Croàcia, Danubi, Dnièster, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Europa Occidental, França, Geografia, Golubac, Grècia, Història, Hongarès, Hongria, Imperi Austrohongarès, Israel, Itàlia, Llengua oficial, Moldàvia, Nacionalitat, Nova Zelanda, Odessa, Primera Guerra Mundial, Ràdio, Ràdio Vaticana, Regió d'Ístria, República de Moldàvia, Romanès, Romania, Sèrbia, Televisió, Tessalònica, Transcarpàcia, Transnístria, Ucraïna, ... Ampliar l'índex (7 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Romanofonia і Alemanya
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Romanofonia і Alfabet ciríl·lic
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Romanofonia і Amèrica del Nord
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Romanofonia і Anglaterra
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Veure Romanofonia і Atos
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure Romanofonia і Austràlia
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Romanofonia і Bèlgica
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Veure Romanofonia і Bessaràbia
Bor
El bor és un element químic de la taula periòdica que té el símbol B i nombre atòmic 5.
Veure Romanofonia і Bor
Budjak
XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).
Veure Romanofonia і Budjak
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Romanofonia і Bulgària
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Veure Romanofonia і Canadà
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Veure Romanofonia і Carpats
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Romanofonia і Català
Cònsol (diplomàcia)
El cònsol és el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de l'estat que el designa.
Veure Romanofonia і Cònsol (diplomàcia)
Cluj-Napoca
Cluj-Napoca (Kolozsvár en hongarès, Klausenburg en alemany) és una ciutat de Romania, capital de la província (en romanès judeţ) de Cluj (CJ), a Transsilvània, travessada pel riu Someş.
Veure Romanofonia і Cluj-Napoca
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Romanofonia і Croàcia
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Romanofonia і Danubi
Dnièster
El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.
Veure Romanofonia і Dnièster
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Romanofonia і Espanya
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Romanofonia і Estats Units d'Amèrica
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Veure Romanofonia і Europa Occidental
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Romanofonia і França
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Romanofonia і Geografia
Golubac
Vista des del Danubi de la fortalesa de Golubac Golubac (en cirílic: Голубац; hongarès: Galambóc; en romanès: Columbei, Golumbacu), és una població al municipi del mateix nom al nord-est de l'actual Sèrbia, a la vora del riu Danubi.
Veure Romanofonia і Golubac
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Romanofonia і Grècia
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Romanofonia і Història
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones.
Veure Romanofonia і Hongarès
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Romanofonia і Hongria
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Romanofonia і Imperi Austrohongarès
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Veure Romanofonia і Israel
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Romanofonia і Itàlia
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Veure Romanofonia і Llengua oficial
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Romanofonia і Moldàvia
Nacionalitat
La nacionalitat, en el dret civil i polític, és la condició o l'estatus de pertinença o d'identitat legal amb una nació o estat.
Veure Romanofonia і Nacionalitat
Nova Zelanda
Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) és un estat situat a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia.
Veure Romanofonia і Nova Zelanda
Odessa
Odessa és una ciutat d'Ucraïna, la capital de l'óblast d'Odessa i port del Mar Negre.
Veure Romanofonia і Odessa
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Romanofonia і Primera Guerra Mundial
Ràdio
receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.
Veure Romanofonia і Ràdio
Ràdio Vaticana
Ràdio Vaticana és l'emissora de ràdio oficial de la Ciutat del Vaticà.
Veure Romanofonia і Ràdio Vaticana
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Veure Romanofonia і Regió d'Ístria
República de Moldàvia
La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un estat sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.
Veure Romanofonia і República de Moldàvia
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Romanofonia і Romanès
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Romanofonia і Romania
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Romanofonia і Sèrbia
Televisió
La televisió (tele-, en grec 'lluny' i -visio en llatí 'visió', 'veure' o 'vista'), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.
Veure Romanofonia і Televisió
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Romanofonia і Tessalònica
Transcarpàcia
Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.
Veure Romanofonia і Transcarpàcia
Transnístria
Transnístria (en rus Приднестровье, Pridnestróvie; en ucraïnès: Придністров'я, Prydnistròvia, Наддністрянщина, Naddnipriànsxyna; en romanès Transnistria o Stânga Nistrului), anomenada oficialment República Moldava de Transnístria (en moldau Република Молдовеняскэ Нистрянэ, Republica Moldovenească Nistreană segons l'escriptura llatina del romanès, no oficial a la regió; en rus Приднестровская Молдавская Республика, Pridnestróvskaia Moldàvskaia Respúblika; en ucraïnès Придністровська Молдавська Республіка, Prydnistrovska Moldavska Respúblika) és un estat independent no reconegut per la comunitat internacional, situat entre Moldàvia i Ucraïna, situat a la Transcaucàsia que només ha estat reconegut per altres tres estats no reconeguts per les Nacions Unides, Abkhàzia, Ossètia del Sud i República d'Artsakh.
Veure Romanofonia і Transnístria
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Romanofonia і Ucraïna
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Veure Romanofonia і Ucraïnès
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Romanofonia і Unió Europea
Universitat Babeș-Bolyai
Universitat Babeș-Bolyai (en, pronunciació: , en, coneguda comunament com a UBB) és una universitat pública de recerca situada a Cluj-Napoca (Romania).
Veure Romanofonia і Universitat Babeș-Bolyai
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Veure Romanofonia і Voivodina
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Veure Romanofonia і 1892
1916
;Països Catalans.
Veure Romanofonia і 1916
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Romanofonia і 2005