Taula de continguts
240 les relacions: Abadia de Westminster, ABC-Clio, Abdülmecit, Abdul Karim, Adelaida de Saxònia-Meiningen (reina del Regne Unit), Alícia del Regne Unit (gran duquessa de Hessen-Darmstadt), Albert de Saxònia-Coburg Gotha, Albert Víctor del Regne Unit, Aleksei Romànov (tsarévitx de Rússia), Alexandra de Dinamarca, Alexandre de Iugoslàvia (cap de la casa reial de Sèrbia), Alexandre I de Rússia, Alfons de Borbó i de Battenberg, Alfred del Regne Unit (duc de Saxònia-Coburg Gotha), Alfred del Regne Unit (príncep hereu de Saxònia-Coburg Gotha), Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta), Arquebisbe de Canterbury, Arthur Griffith, Artur del Regne Unit (duc de Connaught), Auditor, Augusta de Reuss-Ebersdorf, Autocràcia, Índia, Àfrica, Àsia, Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg), Belgrave Square, Benjamin Disraeli, Berlín, Boulogne-sur-Mer, British Film Institute, Calcuta, Camp de la tela d'or, Canes, Cannes, Carles XVI Gustau de Suècia, Carlota de Mecklenburg-Strelitz (reina del Regne Unit), Carlota del Regne Unit (reina de Württemberg), Carolina de Mònaco, Cartisme, Casa d'Orleans, Cascades Victòria, Castell de Balmoral, Castell de Windsor, Cerimònia d'obertura del Parlament del Regne Unit, Charles George Gordon, Cherbourg-Octeville, Cinema mut, Clarence House, Cloroform, ... Ampliar l'índex (190 més) »
Abadia de Westminster
Façana de ponent de l'abadia Labadia de Westminster és l'església més coneguda de Londres.
Veure Victòria I del Regne Unit і Abadia de Westminster
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Victòria I del Regne Unit і ABC-Clio
Abdülmecit
Abdülmecit I (23 d'abril de 1823 – 25 de juny de 1861) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Veure Victòria I del Regne Unit і Abdülmecit
Abdul Karim
Abdul Karim fou kan d'Astracan, possible cogovernant amb el seu germà Qasim I i un tercer germà, i potser sol a partir d'una data que podria ser propera al 1490.
Veure Victòria I del Regne Unit і Abdul Karim
Adelaida de Saxònia-Meiningen (reina del Regne Unit)
Reina Adelaida. Adelaida de Saxònia-Meiningen, reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda (Meiningen 1792 - Londres 1849).
Veure Victòria I del Regne Unit і Adelaida de Saxònia-Meiningen (reina del Regne Unit)
Alícia del Regne Unit (gran duquessa de Hessen-Darmstadt)
Alícia del Regne Unit (gran duquessa de Hessen-Darmstadt) La gran duquessa Alícia de Hessen-Darmstadt. Alícia del Regne Unit, gran duquessa de Hessen-Darmstadt (Londres 1843 - Darmstadt 1878) era la filla de la reina Victòria I del Regne Unit, esposa del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt i àvia i besàvia respectivament de lord Lluís Mountbatten i del príncep Felip de Grècia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Alícia del Regne Unit (gran duquessa de Hessen-Darmstadt)
Albert de Saxònia-Coburg Gotha
El príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha provenia d'un petit estat de caràcter semifeudal a l'actual Alemanya. El príncep Albert de Saxònia-Coburg i Gotha (Castell de Rosenau, Coburg, 26 d'agost de 1819 - Castell de Windsor, 14 de desembre de 1861).
Veure Victòria I del Regne Unit і Albert de Saxònia-Coburg Gotha
Albert Víctor del Regne Unit
Albert Víctor del Regne Unit, duc de Clarence (Windsor 1864 - Londres 1892).
Veure Victòria I del Regne Unit і Albert Víctor del Regne Unit
Aleksei Romànov (tsarévitx de Rússia)
Aleksei Nikolàievitx Romànov (en rus: Алексей Николаевич Рома́нов) (Peterhof, 12 d'agost de 1904 - Iekaterinburg, 17 de juliol de 1918) fou l'últim tsarévitx de l'Imperi Rus.
Veure Victòria I del Regne Unit і Aleksei Romànov (tsarévitx de Rússia)
Alexandra de Dinamarca
Alexandra de Dinamarca, reina del Regne Unit (Copenhaguen 1844-Londres 1925).
Veure Victòria I del Regne Unit і Alexandra de Dinamarca
Alexandre de Iugoslàvia (cap de la casa reial de Sèrbia)
Alexandre de Iugoslàvia, cap de la casa reial de Sèrbia (Londres 1945).
Veure Victòria I del Regne Unit і Alexandre de Iugoslàvia (cap de la casa reial de Sèrbia)
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Alexandre I de Rússia
Alfons de Borbó i de Battenberg
Alfons de Borbó i de Battenberg (en castellà: Alfonso de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 10 de maig de 1907 - Miami, Estats Units d'Amèrica, 6 de setembre de 1938), comte de Covadonga, era el fill primogènit dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya i va ser príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola des del seu naixement i fins a la proclamació de la II República espanyola, el 1931.
Veure Victòria I del Regne Unit і Alfons de Borbó i de Battenberg
Alfred del Regne Unit (duc de Saxònia-Coburg Gotha)
Alfred del Regne Unit, duc de Saxònia-Coburg Gotha (Windsor 1844 - Coburg 1900) KG KT KP GCB GCSI GCMG GCIE GCVO PC.
Veure Victòria I del Regne Unit і Alfred del Regne Unit (duc de Saxònia-Coburg Gotha)
Alfred del Regne Unit (príncep hereu de Saxònia-Coburg Gotha)
Alfred del Regne Unit, príncep hereu de Saxònia-Coburg Gotha (Londres 1874 - Merano Itàlia 1899).
Veure Victòria I del Regne Unit і Alfred del Regne Unit (príncep hereu de Saxònia-Coburg Gotha)
Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta)
Amadeu de Savoia-Aosta (Florència, 27 de setembre de 1943 - Arezzo, 1 de juny de 2021) fou el cap de la casa ducal d'Aosta des de l'any 1947 i fins a la seva mort, el 2021.
Veure Victòria I del Regne Unit і Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta)
Arquebisbe de Canterbury
L'Arquebisbe de Canterbury, encara que no es reconeix cap individu com a cap de totes les esglésies que constitueixen la Comunió Anglicana, es considera el bisbe major i màxima autoritat espiritual de l'església anglicana.
Veure Victòria I del Regne Unit і Arquebisbe de Canterbury
Arthur Griffith
Arthur Joseph Griffith (irlandès: Art Seosamh Ó Gríobhtha) fou un escriptor, periodista i polític irlandès, fundador del Sinn Fein, i un dels líders nacionalistes que el 1921 negocià el Tractat Angloirlandès.
Veure Victòria I del Regne Unit і Arthur Griffith
Artur del Regne Unit (duc de Connaught)
El duc de Connaught. Artur del Regne Unit, duc de Connaught (Londres 1850 - Bagshot Park 1942).
Veure Victòria I del Regne Unit і Artur del Regne Unit (duc de Connaught)
Auditor
Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.
Veure Victòria I del Regne Unit і Auditor
Augusta de Reuss-Ebersdorf
Retrat d'Augusta de Reuss-Ebersdorf Augusta Carolina de Reuss-Ebersdorf (en alemany Auguste Reuß zu Ebersdorf) va néixer a Ebersdorf el 19 de gener de 1757 i va morir a Coburg el 16 de novembre de 1831.
Veure Victòria I del Regne Unit і Augusta de Reuss-Ebersdorf
Autocràcia
Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.
Veure Victòria I del Regne Unit і Autocràcia
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Índia
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Victòria I del Regne Unit і Àfrica
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Àsia
Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg)
La princesa Beatriu de Battenberg. Beatriu del Regne Unit (Londres 1857 - 1944), princesa de Battenberg, fou l'última supervivent dels fills de la reina Victòria I del Regne Unit i del seu espòs el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha.
Veure Victòria I del Regne Unit і Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg)
Belgrave Square
Belgrave Square és una de les grans places del de Londres, Anglaterra.
Veure Victòria I del Regne Unit і Belgrave Square
Benjamin Disraeli
Benjamin Disraeli KG, FRS, PC (Londres, 21 desembre 1804 - 19 d'abril de 1881, Curzon Street, Londres), conegut també com a comte de Beaconsfield o lord Beaconsfield, va ser un polític, escriptor i aristòcrata britànic, que va exercir dues vegades com primer ministre del Regne Unit, va ser líder de la Molt Lleial Oposició de Sa Majestat i tres vegades ministre d'Hisenda del Regne Unit.
Veure Victòria I del Regne Unit і Benjamin Disraeli
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Victòria I del Regne Unit і Berlín
Boulogne-sur-Mer
Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Veure Victòria I del Regne Unit і Boulogne-sur-Mer
British Film Institute
Imax de Londres del BFI de nit. El British Film Institute (abreujat BFI) és una organització no lucrativa establerta per Decret Real, per a.
Veure Victòria I del Regne Unit і British Film Institute
Calcuta
Calcuta (oficialment Kolkata) és la capital de l'estat indi de Bengala Occidental, situada a la riba est del riu Hugli.
Veure Victòria I del Regne Unit і Calcuta
Camp de la tela d'or
Francesc I de França. Enric VIII d'Anglaterra. S'anomena Camp de la Tela d'Or, o també Camp del Drap d'Or a la trobada diplomàtica celebrada del 7 de juny al 20 de juny de 1520 entre el rei Francesc I de França i el rei Enric VIII d'Anglaterra, en els prats del territori francès de Balinghem, situats entre Guînes i Ardres, prop de Calais -sota domini anglès en aquells moments- amb la finalitat d'arribar a un acord que posés fi a les hostilitats entre els seus regnes, i alhora concertar una aliança per aturar l'avanç d'Espanya, governada per l'emperador Carles V d'Habsburg.
Veure Victòria I del Regne Unit і Camp de la tela d'or
Canes
Canes (en occità Canas i antigament Cànoas; en francès Cannes) és un municipi francès situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Victòria I del Regne Unit і Canes
Cannes
* Toponímia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Cannes
Carles XVI Gustau de Suècia
Carles XVI Gustau de Suècia (Estocolm, 30 d'abril de 1946) és un aristòcrata suec, actual rei de Suècia i cap de la dinastia d'origen francès dels Bernadotte que des de principis del ha regnat al país escandinau.
Veure Victòria I del Regne Unit і Carles XVI Gustau de Suècia
Carlota de Mecklenburg-Strelitz (reina del Regne Unit)
Carlota de Mecklenburg-Strelitz (Mirow, 19 de maig de 1744 - Palau de Kew, 18 de novembre de 1818) fou duquessa de Mecklenburg-Strelitz amb el tractament d'altesa que es casà amb el rei Jordi III del Regne Unit l'any 1761.
Veure Victòria I del Regne Unit і Carlota de Mecklenburg-Strelitz (reina del Regne Unit)
Carlota del Regne Unit (reina de Württemberg)
Carlota del Regne Unit, reina de Württemberg (Palau de Buckingham 1766 - Stuttgart 1828).
Veure Victòria I del Regne Unit і Carlota del Regne Unit (reina de Württemberg)
Carolina de Mònaco
és Princesa de Mònaco per naixement i Princesa de Hannover per matrimoni.
Veure Victòria I del Regne Unit і Carolina de Mònaco
Cartisme
El cartisme, fou un moviment per a la reforma política i social en el Regne Unit, a mitjans del Segle XIX.
Veure Victòria I del Regne Unit і Cartisme
Casa d'Orleans
miniatura La Casa d'Orleans (Orléans, en francès), també coneguda com a Casa de Borbó-Orleans, ha estat durant molts segles una de les més importants famílies franceses.
Veure Victòria I del Regne Unit і Casa d'Orleans
Cascades Victòria
Les cascades Victòria (en anglès Victoria Falls) són un dels salts d'aigua més espectaculars del món.
Veure Victòria I del Regne Unit і Cascades Victòria
Castell de Balmoral
El castell de Balmoral està situat a la propietat escocesa de Balmoral, al comtat d'Aiberdeenshire.
Veure Victòria I del Regne Unit і Castell de Balmoral
Castell de Windsor
El castell de Windsor és un palau i residència reial situat a Windsor, al comtat de Berkshire, Regne Unit, notable per la seva antiga relació amb la família reial britànica i per la seva arquitectura.
Veure Victòria I del Regne Unit і Castell de Windsor
Cerimònia d'obertura del Parlament del Regne Unit
La Cerimònia d'obertura del Parlament del Regne Unit és un esdeveniment del Regne Unit que marca el començament d'una sessió del Parlament del Regne Unit i inclou un Discurs de la Reina.
Veure Victòria I del Regne Unit і Cerimònia d'obertura del Parlament del Regne Unit
Charles George Gordon
Charles G. Gordon Charles George Gordon (Londres, Anglaterra, 28 de gener de 1833 – Khartum, Sudan, 26 de gener de 1885) va ser un general anglès, amb grans coneixements en fortificacions i topografia conegut com a Gordon Paixà., famós per les seves campanyes a la Xina i al nord d'Àfrica.
Veure Victòria I del Regne Unit і Charles George Gordon
Cherbourg-Octeville
Cherbourg-Octeville (normand Tchidbouo) és un municipi francès, situat al departament de la Manche i a la regió de Normandia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Cherbourg-Octeville
Cinema mut
''The kid'', 1921 El cinema mut és el tipus de cinema que no té so pregravat i sincronitzat, especialment pel que fa als diàlegs parlats, que sí que poden aparèixer en forma de subtítols.
Veure Victòria I del Regne Unit і Cinema mut
Clarence House
Clarence House és una residència de la família reial britànica, concretament al carrer The Mall a Londres.
Veure Victòria I del Regne Unit і Clarence House
Cloroform
El cloroform (CHCl₃) (o triclorometà o triclorur de metil) és un compost orgànic de fórmula química CHCl 3.
Veure Victòria I del Regne Unit і Cloroform
Coburg
miniatura Coburg és una ciutat a la regió de l'Alta Francònia de l'estat lliure de Baviera a la República federal d'Alemanya.
Veure Victòria I del Regne Unit і Coburg
Colúmbia Britànica
La Colúmbia Britànica (en anglès British Columbia, en francès Colombie-Britannique) és una de les províncies que constitueixen la confederació del Canadà.
Veure Victòria I del Regne Unit і Colúmbia Britànica
Commonwealth
La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.
Veure Victòria I del Regne Unit і Commonwealth
Companyia Britànica de les Índies Orientals
La ''East India House'', seu de la companyia, en un dibuix de 1817. La Companyia Britànica de les Índies Orientals (East India Company; també coneguda com a John Company), Company Bahadur o simplement The Company) fou una companyia d'inversors fundada el 31 de desembre de 1600 sobre la Carta Reial atorgada per la Reina Isabel I d'Anglaterra i que garantia certs privilegis en el comerç amb l'Índia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Companyia Britànica de les Índies Orientals
Comtat de Kerry
El comtat de Kerry o Contae Ciarraí (nom oficial en gaèlic irlandès) és un comtat de la província de Munster (República d'Irlanda).
Veure Victòria I del Regne Unit і Comtat de Kerry
Congrés de Berlín
Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).
Veure Victòria I del Regne Unit і Congrés de Berlín
Constantí I de Grècia
El rei Constantí I de Grècia. Constantí I de Grècia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Constantí I de Grècia
Constantí II de Grècia
fou un aristòcrata grec, que exercí com a darrer Rei de Grècia (1964 - 1973).
Veure Victòria I del Regne Unit і Constantí II de Grècia
Country house
Country house anglesa. Una English country house és una gran casa o una mansió situada en la zona rural d'Anglaterra.
Veure Victòria I del Regne Unit і Country house
Creu Victòria
La Creu Victòria (Victoria Cross o VC en anglès) és la condecoració més alta i prestigiosa de les Forces Armades britàniques, i té preeminència per davant de totes les altres distincions al Sistema d'Honors Britànic.
Veure Victòria I del Regne Unit і Creu Victòria
Cristià de Schleswig-Holstein
Cristià de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg (Augustenburg, 1831 - Londres, 1917) dou príncep de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.
Veure Victòria I del Regne Unit і Cristià de Schleswig-Holstein
Cristià IX
Cristià IX de Dinamarca (Gottorp, 8 d'abril de 1818 - Copenhaguen, 1906) fou el primer rei de Dinamarca de la branca dels Glücksburg de la casa reial dels Oldenburg.
Veure Victòria I del Regne Unit і Cristià IX
Cumann na nGaedhael
Cumann na nGaedhael (Societat dels irlandesos) fou un partit polític de l'Estat Lliure d'Irlanda.
Veure Victòria I del Regne Unit і Cumann na nGaedhael
Darmstadt
Darmstadt és una ciutat a l'estat de Hessen, a Alemanya.
Veure Victòria I del Regne Unit і Darmstadt
Diftèria
Membranes típiques a amígdales, paladar tou i úvula. La diftèria (del grec διφθέρα, 'membrana'), vulgarment mal blanc, és una malaltia infecciosa epidèmica caracteritzada per l'aparició de falses membranes en les vies respiratòries i digestives.
Veure Victòria I del Regne Unit і Diftèria
Dinastia Hannover
La Dinastia Hannover o Casa de Hannover és una de les més importants i més antigues famílies de l'aristocràcia alemanya, originària de Suàbia i Baviera.
Veure Victòria I del Regne Unit і Dinastia Hannover
Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha
La casa de Saxònia-Coburg i Gotha (en alemany, Haus Sachsen-Coburg und Gotha) és una dinastia alemanya, la línia saxona de la Casa de Wettin, que va governar els Ducats Ernestins.
Veure Victòria I del Regne Unit і Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha
Dol
''Dolor sense llàgrimes''. Escena de dol per la mort d'un infant. El dol és el procés psicològic que acompanya la mort d'un ésser proper (extensible a una pèrdua equiparable) i que suposa un seguit d'alteracions en l'equilibri emocional de qui sobreviu.
Veure Victòria I del Regne Unit і Dol
Ducat de Cornualla
Bandera del Ducat de Cornualla El Ducat de Cornualla es formà el 1140 quan el territori de Cornualla fou cedit com a ducat a sir Richard de Dunstanville, fill il·legítim del rei anglès Enric I d'Anglaterra, i hi governarà com a vassall del rei amb una cort fastuosa fins a la seva mort el 1175.
Veure Victòria I del Regne Unit і Ducat de Cornualla
Ducat de Lancaster
Escut del Ducat de Lancaster. El Ducat de Lancaster és un dels dos ducats reials d'Anglaterra, l'altre és el Ducat de Cornualla.
Veure Victòria I del Regne Unit і Ducat de Lancaster
Eduard del Regne Unit (duc de Kent i de Streathem)
Eduard del Regne Unit (Palau de Buckingham, 2 de novembre de 1767 - Sidmouth, 23 de gener de 1820) fou Príncep del Regne Unit i de Hannover amb el tractament d'altesa reial que ostentà el títol de duc de Kent i de Streathem.
Veure Victòria I del Regne Unit і Eduard del Regne Unit (duc de Kent i de Streathem)
Edward Smith-Stanley
Edward George Geoffrey Smith-Stanley, comte de Derby, baró Stanley de Bickerstaffe KG PC (Knowsley Park, Lancashire, 29 de març de 1799 - Knowsley Park, 23 d'octubre de 1869), va ser un polític anglès, tres vegades Primer Ministre del Regne Unit, i fins ara, el membre que més ha durat com a líder del Partit Conservador britànic.
Veure Victòria I del Regne Unit і Edward Smith-Stanley
Elisabet de Hessen-Darmstadt
Elisabet de Hessen-Darmstadt, gran duquessa de Rússia (Darmstadt 1864 - Alapàievsk Rússia 1918), nascuda altesa gran ducal, la princesa Elisabet Alexandra Lluïsa Alícia de Hessen-Darmstadt adquirí el títol de gran duquessa de Rússia arran del seu matrimoni amb el gran duc Sergi de Rússia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Elisabet de Hessen-Darmstadt
Elisabet II del Regne Unit
Elisabet II del Regne Unit, nascuda Elizabeth Alexandra Mary Windsor (Londres, Anglaterra, 21 d'abril de 1926 – Castell de Balmoral, Aiberdeenshire, Escòcia, 8 de setembre de 2022), fou una aristòcrata anglesa que exercí des de 1952 fins a la seua mort els càrrecs de reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, governadora suprema de l'Església d'Anglaterra i cap de la Mancomunitat de Nacions (en anglès, Commonwealth).
Veure Victòria I del Regne Unit і Elisabet II del Regne Unit
Els Invàlids
Església i cúpula del «Hôtel des Invalides». El Palau Nacional dels Invàlids (en francès Hôtel National des Invalides) és un imponent complex arquitectònic francès del (1671-1676), situat al setè districte de París, a 400 metres de l'Escola Militar.
Veure Victòria I del Regne Unit і Els Invàlids
Emili Carles de Leiningen
Emili Carles de Leiningen (en alemany Emich Carl zu Leiningen) va néixer a Dürkheim el 27 de setembre de 1763 i va morir a Amorbach el 4 de juliol de 1814.
Veure Victòria I del Regne Unit і Emili Carles de Leiningen
Emily Blunt
és una actriu de cinema anglesa.
Veure Victòria I del Regne Unit і Emily Blunt
Enric de Battenberg
Enric de Battenberg, príncep de Battenberg (Milà, 1858 - Costes africanes, 1895).
Veure Victòria I del Regne Unit і Enric de Battenberg
Ernest August de Hannover (cap de la casa reial de Hannover II)
Ernest August de Hannover, cap de la casa reial de Hannover (Hannover 1954).
Veure Victòria I del Regne Unit і Ernest August de Hannover (cap de la casa reial de Hannover II)
Ernest August I de Hannover
Ernest August de Hannover (Queen's House, St. James's Park, Londres, el 5 de juny de 1771 - palau de Herrenhausen, Hannover, 18 de novembre de 1851) va ser un militar anglès i des del 1837 rei de Hannover.
Veure Victòria I del Regne Unit і Ernest August I de Hannover
Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha
Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha (Coburg, 2 de gener de 1784 - Gotha, 29 de gener de 1844).
Veure Victòria I del Regne Unit і Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure Victòria I del Regne Unit і Escòcia
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Victòria I del Regne Unit і Estats Units d'Amèrica
Eton College
Eton College (col·legi d'Eton) sovint citat simplement com Eton, és un college, una escola independent del Regne Unit per a nois de 13 a 18 anys.
Veure Victòria I del Regne Unit і Eton College
Eu (Sena Marítim)
Eu és un municipi francès, situat al departament del Sena Marítim, dins la regió de Normandia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Eu (Sena Marítim)
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Victòria I del Regne Unit і Europa
Exposició Universal de París (1855)
L'Exposició Universal de 1855 va ser una exhibició internacional realitzada a la ciutat de París, en el Camp de Mart. Es va obrir al públic el 15 de maig de 1855, fins al 15 de novembre del mateix any.
Veure Victòria I del Regne Unit і Exposició Universal de París (1855)
Febre tifoide
La febre tifoide o febre entèrica és una malaltia infecciosa produïda per uns bacteris anomenats Salmonella typhi (bacil d'Eberth) o Salmonella paratyphi, serotips A, B o C. El mecanisme de contagi és fecal-oral, a través de l'aigua i d'aliments contaminats amb femta.
Veure Victòria I del Regne Unit і Febre tifoide
Felice Orsini
Felice Orsini (Meldola, Emília-Romanya, 10 de desembre de 1819 - Guillotinat a París, França, 13 de març de 1858) fou un anarquista italià.
Veure Victòria I del Regne Unit і Felice Orsini
Felip VI d'Espanya
Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968) és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.
Veure Victòria I del Regne Unit і Felip VI d'Espanya
Feodora de Leiningen
Feodora de Leiningen (Anna Feodora Augusta Carlota Guillema) (Amorbach, 7 de desembre de 1807 - Baden-Baden, 23 de setembre de 1872) fou l'única filla del príncep Emili Carles de Leiningen (1763-1814) i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld (1786-1861).
Veure Victòria I del Regne Unit і Feodora de Leiningen
Feodora de Saxònia-Meiningen
Feodora de Saxònia-Meiningen, princesa de Reuss-Köstritz (Potsdam 1879 - Castell de Neuhoff 1945).
Veure Victòria I del Regne Unit і Feodora de Saxònia-Meiningen
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Victòria I del Regne Unit і França
Francesc I de Saxònia-Coburg-Saalfeld
Francesc I de Saxònia-Coburg-Saalfeld - Franz von Sachsen-Coburg-Saalfeld - (Coburg, 15 de juliol de 1750 - Coburg, 9 de desembre de 1806) era fill del duc Ernest Frederic de Saxònia-Coburg-Saalfeld i de Sofia Antònia de Brunsvic-Wolfenbüttel.
Veure Victòria I del Regne Unit і Francesc I de Saxònia-Coburg-Saalfeld
Frederic del Regne Unit (duc de York)
Frederic del Regne Unit (Londres, 1763 - 1827) fou duc de York i Príncep del Regne Unit i durant molt de temps hereu presumible a la Corona anglesa.
Veure Victòria I del Regne Unit і Frederic del Regne Unit (duc de York)
Frederic I de Württemberg
Frederic I de Württemberg (Treptow, 6 de novembre de 1754 - Stuttgart 1816) fou Duc elector i rei de Württemberg des de l'any 1798 fins a la seva mort, divuit anys després.
Veure Victòria I del Regne Unit і Frederic I de Württemberg
Frederic III de Prússia
Frederic III de Prússia (Potsdam, 18 d'octubre de 1831 - 15 de juny de 1888) va ser emperador d'Alemanya i rei de Prússia del març al juny de 1888.
Veure Victòria I del Regne Unit і Frederic III de Prússia
Frogmore House
Frogmore House és una mansió del segle XVII (British Royal Residence) al centre de la finca Frogmore, enmig de bells jardins, aproximadament a un quilòmetre al sud del castell de Windsor, a Home Park, al comtat britànic de Berkshire.
Veure Victòria I del Regne Unit і Frogmore House
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Veure Victòria I del Regne Unit і Gal·les
George Hamilton-Gordon
George Hamilton-Gordon, 4º Comte d'Aberdeen (Edimburg, Escòcia, 28 de gener de 1784-Londres, Anglaterra, 14 de desembre de 1860) va ser un polític britànic, Secretari d'estat per a Afers exteriors i Primer Ministre (1852–1855) de la Gran Bretanya.
Veure Victòria I del Regne Unit і George Hamilton-Gordon
Gonçal de Borbó i Battenberg
Gonçal de Borbó i Battenberg (Palau Reial de Madrid, 24 d'octubre de 1914 - Krumpendorf, Caríntia, 13 d'agost de 1934) va ser un Infant d'Espanya.
Veure Victòria I del Regne Unit і Gonçal de Borbó i Battenberg
Gran Exposició
Gravat mostrant l'entrada al Crystal Palace Anvers de la medalla commemorativa de la Gran Exposició del 1851 La Gran Exposició (oficialment i en anglès: The Great Exhibition of the Works of Industry of all Nations, 1851) va ser una exposició internacional que va tenir lloc a Hyde Park, Londres, Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996.
Veure Victòria I del Regne Unit і Gran Exposició
Gran fam irlandesa
La Gran Fam (en anglès Great Famine o Great Hunger, en irlandès An Gorta Mór) o fam irlandesa de la patata (sobretot fora d'Irlanda) fou un període de fam i malalties massives a Irlanda del 1845 al 1852.
Veure Victòria I del Regne Unit і Gran fam irlandesa
Guerra anglo-zulu
La Guerra anglo-zulu es va produir el 1879 entre l'Imperi Britànic i els zulus.
Veure Victòria I del Regne Unit і Guerra anglo-zulu
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Veure Victòria I del Regne Unit і Guerra de Crimea
Guerra russo-turca (1877-1878)
La Guerra russo-turca de 1877-1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otomà.
Veure Victòria I del Regne Unit і Guerra russo-turca (1877-1878)
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Victòria I del Regne Unit і Guerres Napoleòniques
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Veure Victòria I del Regne Unit і Guillem II de Prússia
Guillem IV del Regne Unit
Guillem IV del Regne Unit (Palau de Buckingham, Londres, 21 d'agost de 1765 - Castell de Windsor, Berkshire, 20 de juny de 1837).
Veure Victòria I del Regne Unit і Guillem IV del Regne Unit
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Veure Victòria I del Regne Unit і Hannover
Harald V
Harald V de Noruega és rei de Noruega des de l'any 1991 en què succeí al seu pare, el rei Olaf V. Harald és el tercer rei de Noruega des que el país obtingué la independència l'any 1905.
Veure Victòria I del Regne Unit і Harald V
Helena de Waldeck-Pyrmont
Helena de Waldeck-Pyrmont (Arolsen, 1861 - Hinterris, Àustria, 1922), duquessa d'Albany, filla dels prínceps sobirans del territori de Waldeck a l'actual estat de Hessen i de la ciutat de Pyrmont a l'actual land de Baixa Saxònia i es casà amb el príncep Leopold del Regne Unit, descendents seus són l'actual rei Carles XVI Gustau de Suècia o l'actual cap de la casa reial de Saxònia-Coburg Gotha.
Veure Victòria I del Regne Unit і Helena de Waldeck-Pyrmont
Helena del Regne Unit
Helena del Regne Unit, princesa de Schleswig-Holstein (Londres 1846 - 1923).
Veure Victòria I del Regne Unit і Helena del Regne Unit
Henry John Temple
Henry John Temple, tercer Vescomte de Palmerston KG GCB PC, també conegut com a Lord Palmerston o simplement com a Henry Temple (Ciutat de Westminster, 20 d'octubre de 1784 - Brocket Hall, Hertfordshire, 18 d'octubre de 1865), va ser un polític britànic que va ocupar el càrrec de Primer Ministre del Regne Unit a mitjan durant dues ocasions: la primera entre el 6 de febrer del 1855 i el 19 de febrer de 1858, i la segona entre el 12 de juny de 1859 i el 18 d'octubre de 1865.
Veure Victòria I del Regne Unit і Henry John Temple
Hereu presumpte
Un hereu presumpte o hereva presumpta és la persona amb dret a heretar un tron, títol nobiliari, o un altre l'honor hereditari, però que la seva posició pot ser desplaçada pel naixement d'un hereu natural, home o dona, o d'un nou hereu presumpte amb millor dret a la posició en qüestió.
Veure Victòria I del Regne Unit і Hereu presumpte
Illa d'Irlanda
L'illa d'Irlanda (en Éire, en Airlann) és una illa al nord-oest d'Europa a l'Atlàntic Nord que forma, juntament amb la Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'arxipèlag de les illes Britàniques.
Veure Victòria I del Regne Unit і Illa d'Irlanda
Illa de Wight
L'illa de Wight forma un comtat insular de la costa sud d'Anglaterra, davant les ciutats de Southampton i Portsmouth, l'antiga Portus Magnus.
Veure Victòria I del Regne Unit і Illa de Wight
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Victòria I del Regne Unit і Imperi Britànic
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Veure Victòria I del Regne Unit і Imperi Mogol
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Victòria I del Regne Unit і Imperi Otomà
Jamaica
Jamaica (en crioll jamaicà: Jumieka) és un estat insular de les Grans Antilles, de 240 km de llargada i un màxim de 80 km d'amplada.
Veure Victòria I del Regne Unit і Jamaica
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Veure Victòria I del Regne Unit і Joan Carles I d'Espanya
John Brown
John Brown (Berwickshire, 1735 - Londres, 17 d'octubre de 1788) va ser un metge escocès.
Veure Victòria I del Regne Unit і John Brown
Jordi I de la Gran Bretanya
Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.
Veure Victòria I del Regne Unit і Jordi I de la Gran Bretanya
Jordi III del Regne Unit
fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.
Veure Victòria I del Regne Unit і Jordi III del Regne Unit
Jordi IV del Regne Unit
Jordi IV del Regne Unit (Palau de Saint James, Londres, 12 d'agost de 1762 - Castell de Windsor, Berkshire, 26 de juny de 1830) va ser rei del Regne Unit i de Hannover, duc de Brunswick-Lüneburg des del 29 de gener de 1820 fins a la seva mort, el 26 de juny de 1830 i duc de Bremen i príncep de Verden (1820-1823).
Veure Victòria I del Regne Unit і Jordi IV del Regne Unit
Joseph Chamberlain
Joseph Chamberlain (Camberwell, 1836 - 1914) va ser un líder britànic de gran influència en política exterior.
Veure Victòria I del Regne Unit і Joseph Chamberlain
Kensington (barri de Londres)
Kensington és un barri del centre i oest de Londres, Anglaterra dins del districte de Kensington i Chelsea.
Veure Victòria I del Regne Unit і Kensington (barri de Londres)
Khartum
El Nil a Khartum Regió de Khartum Vista aèria de Khartum Circulació als carrers de Khartum Khartum és la capital del Sudan i de la wilaya dAl-Khartum, una de les 26 wilayes del país.
Veure Victòria I del Regne Unit і Khartum
King Charles spaniel
El Toy spaniel anglès (en anglès, English Toy Spaniel), conegut com a Spaniel del Rei Carles (King Charles Spaniel) és una raça de gos d'origen anglès.
Veure Victòria I del Regne Unit і King Charles spaniel
La reina Victòria
La reina Victòria (originalment en anglès, The Young Victoria) és una pel·lícula dramàtica històrica britànica de 2009 dirigida per Jean-Marc Vallée i escrita per Julian Fellowes, basada en els primers anys i en el regnat de la reina Victòria i el seu matrimoni amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha.
Veure Victòria I del Regne Unit і La reina Victòria
La reina Victòria i Abdul
La reina Victòria i Abdul a ésAdir (títol original en anglès, Victoria & Abdul) és una pel·lícula de comèdia dramàtica biogràfica del Regne Unit de 2017 dirigida per Stephen Frears i escrita per Lee Hall.
Veure Victòria I del Regne Unit і La reina Victòria i Abdul
Leopold del Regne Unit
Leopold del Regne Unit, duc d'Albany KG KT GCMG GCSI (Londres 1853 - Canes 1884).
Veure Victòria I del Regne Unit і Leopold del Regne Unit
Llac Victòria
El llac Victòria o Victoria Nyanza (també conegut com a llac Ukéréoué, Ukerewe o Nalubaale), forma part dels grans llacs africans.
Veure Victòria I del Regne Unit і Llac Victòria
Llei del Govern d'Irlanda de 1886
El Projecte de Llei del Govern d'Irlanda de 1886 (Government of Ireland Bill 1886 en anglès), més conegut com a Primer Projecte de Llei del Govern Local (First Home Rule Bill), va ser el primer gran intent, per part del govern britànic, d'adoptar una llei que creés un govern autònom en una part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Victòria I del Regne Unit і Llei del Govern d'Irlanda de 1886
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Veure Victòria I del Regne Unit і Llei Sàlica
Lluís de Battenberg
Lluís de Battenberg, marquès de Milford-Haven (Louis Alexander of Battenberg) (Graz 1854 - Londres 1921).
Veure Victòria I del Regne Unit і Lluís de Battenberg
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Veure Victòria I del Regne Unit і Lluís Felip I de França
Lluís IV de Hessen-Darmstadt
Lluís IV de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1837 - 1892).
Veure Victòria I del Regne Unit і Lluís IV de Hessen-Darmstadt
Lluïsa Margarida de Prússia
Lluïsa Margarida de Prússia, duquessa de Connaught (Potsdam 1860 - Londres 1917).
Veure Victòria I del Regne Unit і Lluïsa Margarida de Prússia
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Victòria I del Regne Unit і Londres
Lord John Russell
Rusell el 1853, per Francis Grant John Russell, 1r comte Russell, 1r vescomte Amberley, KG, GCMG PC (Mayfair, Middlesex, (Anglaterra) 18 d'agost de 1792 - Richmond Park, Surrey (Anglaterra) 28 de maig de 1878).
Veure Victòria I del Regne Unit і Lord John Russell
Lytton Strachey
Giles Lytton Strachey (Londres, 1 de març de 1880 - Ham, Wiltshire, 21 de gener de 1932) va ser un escriptor i biògraf anglès, membre del Cercle de Bloomsbury.
Veure Victòria I del Regne Unit і Lytton Strachey
Margarida II de Dinamarca
Margarida II de Dinamarca (Copenhaguen, 16 d'abril de 1940) és l'actual reina de Dinamarca i Groenlàndia des del 1972, any que morí el seu pare, el rei Frederic IX.
Veure Victòria I del Regne Unit і Margarida II de Dinamarca
Maria de Rússia (cap de la casa imperial de Rússia)
Maria de Rússia (Madrid, Espanya, 1953) és la gran duquessa de Rússia i cap de la casa imperial de Rússia des de l'any 1992, any en què morí el seu pare, el gran duc Vladimir de Rússia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Maria de Rússia (cap de la casa imperial de Rússia)
Maria de Rússia (duquessa de Saxònia-Coburg Gotha)
Maria de Rússia amb el seu marit Alfred, Duc d'Edimburg i el seu fill gran. Maria Alexandrovna Romanov, duquessa de Saxònia-Coburg Gotha (Tsàrskoie Seló 1850 - Zúric 1920).
Veure Victòria I del Regne Unit і Maria de Rússia (duquessa de Saxònia-Coburg Gotha)
Maria del Regne Unit (reina de Romania)
La reina Maria de Romania. Maria del Regne Unit, reina de Romania (Eastwell Park a Kent, 29 d'octubre de 1875 - Bucarest 18 de juliol de 1938).
Veure Victòria I del Regne Unit і Maria del Regne Unit (reina de Romania)
Maud Gonne
Maud Gonne MacBride (irlandès: Maud Nic Ghoinn Bean Mac Giolla Bhríghde, 21 desembre 1866 – 27 April 1953) fou una revolucionària irlandesa, d'origen anglès, sufragista i actriu, especialment recordada per la seva relació turbulenta amb el poeta William Butler Yeats.
Veure Victòria I del Regne Unit і Maud Gonne
Miquel I de Romania
Miquel I de Romania (Sinaia, Comtat de Prahova el 25 d'octubre 1921 - 5 de desembre de 2017) fou rei de Romania en dues ocasions (1927 - 1930 i 1940 - 1947) i l'últim cap d'estat viu que estigué en el càrrec durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Victòria I del Regne Unit і Miquel I de Romania
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Veure Victòria I del Regne Unit і Monarquia constitucional
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Victòria I del Regne Unit і Napoleó Bonaparte
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Victòria I del Regne Unit і Napoleó III
Oscar al millor vestuari
L'Oscar al millor vestuari (en anglès Academy Award for Best Costume Design) és un premi atorgat per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques al millor disseny de vestuari.
Veure Victòria I del Regne Unit і Oscar al millor vestuari
Palau d'Osborne
Palau d'Osborne o Osborne House és una antiga residència pertanyent a la família reial britànica a l'illa de Wight.
Veure Victòria I del Regne Unit і Palau d'Osborne
Palau de Buckingham
El Palau de Buckingham és una de les residències oficials de la rei Carles III del Regne Unit a Londres.
Veure Victòria I del Regne Unit і Palau de Buckingham
Palau de Kensington
El palau de Kensignton és una de les més importants residències reials a Londres de la Família Reial britànica.
Veure Victòria I del Regne Unit і Palau de Kensington
Palau de Saint James
El Palau de Saint James és la residència reial més antiga de la ciutat de Londres.
Veure Victòria I del Regne Unit і Palau de Saint James
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Veure Victòria I del Regne Unit і Palau de Versalles
Partit Conservador (Regne Unit)
El Partit Conservador i Unionista (en anglès i oficialment Conservative and Unionist Party), conegut com a Conservadors o en anglès Conservatives, és un dels dos partits majoritaris del Regne Unit i el que ha resultat més reeixit en la seva història política si ens basem en victòries electorals.
Veure Victòria I del Regne Unit і Partit Conservador (Regne Unit)
Partit Liberal (Regne Unit)
El Partit Liberal (anglès Liberal Party, gal·lès Plaid Ryddfrydol) fou un partit polític britànic creat el 1859 i dissolt el 1988, quan es va integrar en els Liberal Demòcrates juntament amb l'SDP.
Veure Victòria I del Regne Unit і Partit Liberal (Regne Unit)
Partit Whig anglès
Whig fou un partit polític britànic que va estar present en els parlaments d'Anglaterra, Escòcia, Gran Bretanya i més tard en el del Regne Unit, entre els anys 1680 i 1850 aproximadament.
Veure Victòria I del Regne Unit і Partit Whig anglès
Pomerània (gos)
Pomerània Pomerània El pomerània (o spitz nan alemany, o lulú de Pomerània) és un gos de la família spitz, que rep el seu nom de la regió de Pomerània Central, a Alemanya Oriental, i es classifica com a gos joguina per les seves reduïdes dimensions.
Veure Victòria I del Regne Unit і Pomerània (gos)
Premis Oscar de 2009
Els Premis Oscar de 2009 (en anglès: 82th Academy Awards) foren presentats el dia 7 de març de 2010 en una cerimònia realitzada al Kodak Theatre de la ciutat de Los Angeles per premiar les pel·lícules realitzades durant l'any 2009.
Veure Victòria I del Regne Unit і Premis Oscar de 2009
Projecte Gutenberg
El Projecte Gutenberg (PG) és una base de dades de llibres electrònics en domini públic, i per això poden ser reutilitzats sense restriccions.
Veure Victòria I del Regne Unit і Projecte Gutenberg
Queensland
Queensland és un estat d'Austràlia situat al nord-est de l'illa.
Veure Victòria I del Regne Unit і Queensland
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Rússia
Rebel·lió índia de 1857
La rebel·lió índia de 1857 o la revolta dels sipais (1857 a 1858) va ser un període d'aixecaments dels sipais (les tropes d'indis nadius al servei de l'exèrcit britànic) contra la dominació britànica.
Veure Victòria I del Regne Unit і Rebel·lió índia de 1857
Regina
Regina (pronúncia en anglès) és una ciutat canadenca, capital de la província de Saskatchewan i la segona ciutat, després de Saskatoon, més gran de la província.
Veure Victòria I del Regne Unit і Regina
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Veure Victòria I del Regne Unit і Regne de Hannover
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Victòria I del Regne Unit і Regne Unit
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Veure Victòria I del Regne Unit і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Reial Societat d'Horticultura
La Reial Societat d'Horticultura (en anglès: Royal Horticultural Society, RHS) va ser fundada el 1804.
Veure Victòria I del Regne Unit і Reial Societat d'Horticultura
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Victòria I del Regne Unit і Renaixement
Reumatisme
Un reumatisme o trastorn reumàtic és un terme no específic per a problemes mèdics que afecten les articulacions, el cor, els ossos, els ronyons, la pell i pulmons.
Veure Victòria I del Regne Unit і Reumatisme
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Veure Victòria I del Regne Unit і Revolució de 1848
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Veure Victòria I del Regne Unit і Revolució Industrial
Robert Gascoyne-Cecil
Robert Arthur Talbot Gascoyne-Cecil, marquès i comte de Salisbury, vescomte Cranborne, baró Cecil d'Essendon, KG, GCVO, PC, (Hatfield, Hertfordshire, 3 de febrer de 1830 - ibídem, 22 d'agost de 1903) fou un destacat polític britànic, més conegut com a lord Salisbury.
Veure Victòria I del Regne Unit і Robert Gascoyne-Cecil
Robert Peel
Sir Robert Peel 2n baronet (Ramsbottom, Lancashire, 5 de febrer de 1788 - Londres, 2 de juliol de 1850) va ser un estadista i polític britànic del Partit Conservador.
Veure Victòria I del Regne Unit і Robert Peel
Royal Navy
La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).
Veure Victòria I del Regne Unit і Royal Navy
Saskatchewan
Saskatchewan és una província canadenca.
Veure Victòria I del Regne Unit і Saskatchewan
Segona guerra anglo-afganesa
La Segona guerra anglo-afganesa (1878-1880) va ser un conflicte armat entre l'Afganistan i la Gran Bretanya que tenia l'objectiu de refermar la influència britànica a la zona en detriment de Rússia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Segona guerra anglo-afganesa
Seychelles
Seychelles), oficialment la República de Seychelles (Crioll: La Repiblik Sesel), és un país insular arxipelàgic de l'oceà Índic a l'extrem oriental del mar de Somàlia. Consta de 115 illes. La seva capital i ciutat més gran, Victoria, té est de l'Àfrica continental.
Veure Victòria I del Regne Unit і Seychelles
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Veure Victòria I del Regne Unit і Sinn Féin
Sofia de Prússia
Sofia de Prússia, reina de Grècia (Potsdam 1870 - Frankfurt del Main 1932).
Veure Victòria I del Regne Unit і Sofia de Prússia
Stephen Frears
Stephen Arthur Frears (20 de juny de 1941) és un director de cinema anglès, que ha estat nominat als premis Oscar.
Veure Victòria I del Regne Unit і Stephen Frears
Subcontinent indi
Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Subcontinent indi
The Daily Telegraph
El Daily Telegraph és un diari britànic fundat el 1855.
Veure Victòria I del Regne Unit і The Daily Telegraph
Treballador de coll blanc
Un treballador de coll blanc és una persona que realitza treballs professionals, directius o administratius.
Veure Victòria I del Regne Unit і Treballador de coll blanc
Urdú
L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.
Veure Victòria I del Regne Unit і Urdú
Victòria (Austràlia)
Victòria és un estat del sud-oest d'Austràlia.
Veure Victòria I del Regne Unit і Victòria (Austràlia)
Victòria (Seychelles)
Vista de Victòria Victòria o Port Victòria (en anglès Victoria o Port Victoria) és la capital i la ciutat principal de l'estat insular de les Seychelles.
Veure Victòria I del Regne Unit і Victòria (Seychelles)
Victòria de Hessen-Darmstadt
Victòria de Hessen-Darmstadt, princesa de Battenberg i marquesa de Milford-Haven (Windsor 1863 - Londres 1950).
Veure Victòria I del Regne Unit і Victòria de Hessen-Darmstadt
Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld
Victòria de Saxònia-Coburg-Saalfeld (Coburg, 17 d'agost de 1786 - Frogmore House (Castell de Windsor), 16 de març de 1861) fou princesa de Saxònia-Coburg-Saalfeld, princesa del Regne Unit i duquessa a Saxònia amb el tractament d'altesa que es casà en el si de la família reial britànica.
Veure Victòria I del Regne Unit і Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld
Victòria, Princesa Reial
Victòria del Regne Unit Princesa Victòria, Princesa Reial, reina de Prússia i emperadriu d'Alemanya (Londres 1841 -, actual Schlosshotel, Kronberg im Taunus 1901).
Veure Victòria I del Regne Unit і Victòria, Princesa Reial
Victoria (Colúmbia Britànica)
Victoria és la ciutat capital de la província de la Colúmbia Britànica, al Canadà.
Veure Victòria I del Regne Unit і Victoria (Colúmbia Britànica)
Victoria Memorial
El Victoria Memorial és un gran edifici de marbre de Calcuta situat a Bengala Occidental (Índia), que fou construït entre 1906 i 1921.
Veure Victòria I del Regne Unit і Victoria Memorial
Walter Bagehot
Walter Bagehot (3 de febrer de 1826, Langport, Somerset - Langport, 24 de març de 1877) va ser un periodista, politòleg i economista anglès.
Veure Victòria I del Regne Unit і Walter Bagehot
William Beechey
Sir William Beechey (1753 – 1839) va ser un retratista anglès.
Veure Victòria I del Regne Unit і William Beechey
William Ewart Gladstone
William Ewart Gladstone William Ewart Gladstone FRS (Liverpool, 29 de desembre de 1809 † Hawarden, 19 de maig de 1898) fou un polític liberal britànic, primer com a diputat al Parlament i després ocupant diversos càrrecs del govern de Sa Majestat; líder del Partit Liberal (de 1866 a 1875 i de 1880 a 1894), va ser Primer Ministre del Regne Unit en quatre ocasions: de 1868 a 1874, del 1880 al 1885, el 1886, i de 1892 a 1894.
Veure Victòria I del Regne Unit і William Ewart Gladstone
William Lamb
William Lamb, II vescomte de Melbourne, PC FRS (15 de març de 1779 † 24 de novembre de 1848) va ser un home d'estat britànic del partit Whig que va servir com a ministre de l'interior o Home Secretary entre 1830 i 1834 i com a Primer Ministre el 1834 i 1835 a 1841.
Veure Victòria I del Regne Unit і William Lamb
Windsor (Anglaterra)
Windsor és una petita ciutat del comtat de Berkshire a Anglaterra.
Veure Victòria I del Regne Unit і Windsor (Anglaterra)
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1714
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1819
1830
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1830
1837
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1837
1839
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1839
1840
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1840
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1842
1843
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1843
1844
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1844
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1846
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1848
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1849
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1850
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1851
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1852
1853
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1853
1854
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1854
1855
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1855
1857
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1857
1859
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1859
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1867
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1870
1871
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1871
1872
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1872
1874
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1874
1876
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1876
1878
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1878
1880
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1880
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1884
1887
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1887
1896
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1896
1900
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1900
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1901
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1910
1917
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1917
1923
;Països Catalans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1923
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1939
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Veure Victòria I del Regne Unit і 1944
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Victòria I del Regne Unit і 24 de maig
També conegut com Reina Victòria, Reina Victòria d'Anglaterra, Reina Victòria del Regne Unit, Victòria (reina del Regne Unit), Victòria I d'Anglaterra, Victòria I de Gran Bretanya, Victòria d'Anglaterra, Victòria de Gran Bretanya.
, Coburg, Colúmbia Britànica, Commonwealth, Companyia Britànica de les Índies Orientals, Comtat de Kerry, Congrés de Berlín, Constantí I de Grècia, Constantí II de Grècia, Country house, Creu Victòria, Cristià de Schleswig-Holstein, Cristià IX, Cumann na nGaedhael, Darmstadt, Diftèria, Dinastia Hannover, Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha, Dol, Ducat de Cornualla, Ducat de Lancaster, Eduard del Regne Unit (duc de Kent i de Streathem), Edward Smith-Stanley, Elisabet de Hessen-Darmstadt, Elisabet II del Regne Unit, Els Invàlids, Emili Carles de Leiningen, Emily Blunt, Enric de Battenberg, Ernest August de Hannover (cap de la casa reial de Hannover II), Ernest August I de Hannover, Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha, Escòcia, Estats Units d'Amèrica, Eton College, Eu (Sena Marítim), Europa, Exposició Universal de París (1855), Febre tifoide, Felice Orsini, Felip VI d'Espanya, Feodora de Leiningen, Feodora de Saxònia-Meiningen, França, Francesc I de Saxònia-Coburg-Saalfeld, Frederic del Regne Unit (duc de York), Frederic I de Württemberg, Frederic III de Prússia, Frogmore House, Gal·les, George Hamilton-Gordon, Gonçal de Borbó i Battenberg, Gran Exposició, Gran fam irlandesa, Guerra anglo-zulu, Guerra de Crimea, Guerra russo-turca (1877-1878), Guerres Napoleòniques, Guillem II de Prússia, Guillem IV del Regne Unit, Hannover, Harald V, Helena de Waldeck-Pyrmont, Helena del Regne Unit, Henry John Temple, Hereu presumpte, Illa d'Irlanda, Illa de Wight, Imperi Britànic, Imperi Mogol, Imperi Otomà, Jamaica, Joan Carles I d'Espanya, John Brown, Jordi I de la Gran Bretanya, Jordi III del Regne Unit, Jordi IV del Regne Unit, Joseph Chamberlain, Kensington (barri de Londres), Khartum, King Charles spaniel, La reina Victòria, La reina Victòria i Abdul, Leopold del Regne Unit, Llac Victòria, Llei del Govern d'Irlanda de 1886, Llei Sàlica, Lluís de Battenberg, Lluís Felip I de França, Lluís IV de Hessen-Darmstadt, Lluïsa Margarida de Prússia, Londres, Lord John Russell, Lytton Strachey, Margarida II de Dinamarca, Maria de Rússia (cap de la casa imperial de Rússia), Maria de Rússia (duquessa de Saxònia-Coburg Gotha), Maria del Regne Unit (reina de Romania), Maud Gonne, Miquel I de Romania, Monarquia constitucional, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Oscar al millor vestuari, Palau d'Osborne, Palau de Buckingham, Palau de Kensington, Palau de Saint James, Palau de Versalles, Partit Conservador (Regne Unit), Partit Liberal (Regne Unit), Partit Whig anglès, Pomerània (gos), Premis Oscar de 2009, Projecte Gutenberg, Queensland, Rússia, Rebel·lió índia de 1857, Regina, Regne de Hannover, Regne Unit, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Reial Societat d'Horticultura, Renaixement, Reumatisme, Revolució de 1848, Revolució Industrial, Robert Gascoyne-Cecil, Robert Peel, Royal Navy, Saskatchewan, Segona guerra anglo-afganesa, Seychelles, Sinn Féin, Sofia de Prússia, Stephen Frears, Subcontinent indi, The Daily Telegraph, Treballador de coll blanc, Urdú, Victòria (Austràlia), Victòria (Seychelles), Victòria de Hessen-Darmstadt, Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld, Victòria, Princesa Reial, Victoria (Colúmbia Britànica), Victoria Memorial, Walter Bagehot, William Beechey, William Ewart Gladstone, William Lamb, Windsor (Anglaterra), 1714, 1819, 1830, 1837, 1839, 1840, 1842, 1843, 1844, 1846, 1848, 1849, 1850, 1851, 1852, 1853, 1854, 1855, 1857, 1859, 1867, 1870, 1871, 1872, 1874, 1876, 1878, 1880, 1884, 1887, 1896, 1900, 1901, 1910, 1917, 1923, 1939, 1944, 24 de maig.