Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regne de Provença

Índex Regne de Provença

El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.

58 les relacions: Borgonya, Borgonya Transjurana, Bosó de Provença, Burgundis, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, Comtat de Viena, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Conrad III de Borgonya, Ducat de Borgonya, Ducat de Lió, Eudes II de Blois, França Mitjana, Girard del Rosselló, Hug d'Arle, Itàlia, Lió, Lluís el Germànic, Lluís II d'Itàlia, Lluís III el Cec, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Nadal, Provença, Regne d'Arle, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Lotaríngia, Regne de Provença, Rodolf II de Borgonya, Rodolf III, Tractat de Meerssen, Tractat de Verdun, Viena del Delfinat, 1032, 1034, 8 d'agost, 843, 855, 859, 863, 869, 870, 875, 877, 879, 881, 884, 885, 887, ..., 888, 905, 911, 926, 928, 933, 934, 947. Ampliar l'índex (8 més) »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Regne de Provença і Borgonya · Veure més »

Borgonya Transjurana

La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.

Nou!!: Regne de Provença і Borgonya Transjurana · Veure més »

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Nou!!: Regne de Provença і Bosó de Provença · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Regne de Provença і Burgundis · Veure més »

Carles de Provença

Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.

Nou!!: Regne de Provença і Carles de Provença · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Regne de Provença і Carles el Calb · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Regne de Provença і Carles el Gras · Veure més »

Comtat de Viena

El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.

Nou!!: Regne de Provença і Comtat de Viena · Veure més »

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Regne de Provença і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Conrad III de Borgonya

Conrad III de Borgonya, anomenat Conrad el Pacífic (vers 925 - 19 d'octubre del 993) fou rei d'Arles (unió de la Borgonya Transjurana amb la Borgonya Cisjurana i Provença) del 937 a la seva mort el 993.

Nou!!: Regne de Provença і Conrad III de Borgonya · Veure més »

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Nou!!: Regne de Provença і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ducat de Lió

El Ducat de Lió fou una antiga jurisdicció situada a la riba oest del riu Saona i del Roine.

Nou!!: Regne de Provença і Ducat de Lió · Veure més »

Eudes II de Blois

Eudes II de Blois dit Eudes el Xampanyès (vers 983 - 15 de novembre de 1037) mort en una batalla a Commercy), va ser Comte de Blois, de Châteaudun, de Chartres, de Reims, de Tours, de Beauvais, de Provins (de fet una senyoria esmentada com a comtat) i de Sancerre a partir de 1004 i comte de Troyes i de Meaux a partir de 1022.

Nou!!: Regne de Provença і Eudes II de Blois · Veure més »

França Mitjana

Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).

Nou!!: Regne de Provença і França Mitjana · Veure més »

Girard del Rosselló

Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).

Nou!!: Regne de Provença і Girard del Rosselló · Veure més »

Hug d'Arle

Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).

Nou!!: Regne de Provença і Hug d'Arle · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Regne de Provença і Itàlia · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Regne de Provença і Lió · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Regne de Provença і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís II d'Itàlia

Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).

Nou!!: Regne de Provença і Lluís II d'Itàlia · Veure més »

Lluís III el Cec

Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).

Nou!!: Regne de Provença і Lluís III el Cec · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Regne de Provença і Lotari I · Veure més »

Lotari II de Lotaríngia

Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.

Nou!!: Regne de Provença і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Regne de Provença і Nadal · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Regne de Provença і Provença · Veure més »

Regne d'Arle

El regne d'Arle (o Arelat) va ser un domini franc-borgonyó o pròpiament borgonyó amb capitalitat a la ciutat d'Arle, establert l'any 934 en reunir-se els territoris que, separats del Sacre Imperi Romanogermànic després de l'interregne succeït a la mort de l'emperador Carles III el Gras el 888, van formar el regne de l'Alta Borgonya i el regne de la Baixa Borgonya.

Nou!!: Regne de Provença і Regne d'Arle · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Regne de Provença і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Regne de Provença і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne de Provença

El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.

Nou!!: Regne de Provença і Regne de Provença · Veure més »

Rodolf II de Borgonya

Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).

Nou!!: Regne de Provença і Rodolf II de Borgonya · Veure més »

Rodolf III

Rodolf, anomenat el Pietós o el Gandul, (nascut cap a 970 - mort el 6 de setembre de 1032) va ser l'últim rei d'Arle o Borgonya (Dues Borgonyes).

Nou!!: Regne de Provença і Rodolf III · Veure més »

Tractat de Meerssen

Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.

Nou!!: Regne de Provença і Tractat de Meerssen · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Regne de Provença і Tractat de Verdun · Veure més »

Viena del Delfinat

Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Regne de Provença і Viena del Delfinat · Veure més »

1032

El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Regne de Provença і 1032 · Veure més »

1034

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Provença і 1034 · Veure més »

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Provença і 8 d'agost · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Provença і 843 · Veure més »

855

El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Regne de Provença і 855 · Veure més »

859

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Provença і 859 · Veure més »

863

El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Regne de Provença і 863 · Veure més »

869

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Provença і 869 · Veure més »

870

El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Regne de Provença і 870 · Veure més »

875

El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Regne de Provença і 875 · Veure més »

877

El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Regne de Provença і 877 · Veure més »

879

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Provença і 879 · Veure més »

881

El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.

Nou!!: Regne de Provença і 881 · Veure més »

884

El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Regne de Provença і 884 · Veure més »

885

El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Regne de Provença і 885 · Veure més »

887

;Països Catalans;Món.

Nou!!: Regne de Provença і 887 · Veure més »

888

;Països catalans.

Nou!!: Regne de Provença і 888 · Veure més »

905

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Provença і 905 · Veure més »

911

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Provença і 911 · Veure més »

926

El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Regne de Provença і 926 · Veure més »

928

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Provença і 928 · Veure més »

933

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Provença і 933 · Veure més »

934

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Provença і 934 · Veure més »

947

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Provença і 947 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Baixa Borgonya, Borgonya Cisjurana, Borgonya Inferior, Regne d'Arles, Regne de Borgonya Cisjurana, Regne de Viena, Rei de Provença.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »