Accés més ràpid que el navegador!
70 les relacions: Abadia de Prüm, Alemanya, Alps, Antiga Casa de Welf, Aquisgrà, Attigny, Auxerre, Àustria, Bosònides, Bosó de Provença, Bosó l'Antic, Burgundis, Carlemany, Carles de Provença, Carles el Calb, Carloman de Baviera, Conrad II de Borgonya, Ducat de Borgonya, Ducat de Lorena, Ducat de Suàbia, Dux bellorum, Estats Pontificis, França, França Mitjana, França Occidental, França Oriental, Francs, Frísia, Holanda (regió), Hucbert, Hug l'Abat, Imperi Carolingi, Incest, Itàlia, Judit de Baviera, Llac Léman, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís II d'Itàlia, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Marca de Bretanya, Metz, Milà, Orbe (Vaud), Papa, Prova de l'aigua, Provença, Regne de Lotaríngia, ..., Regne de Provença, Regne Franc, Ricard I de Borgonya, Robert el Fort, Rodolf I de Borgonya, Roine, Romandia, Saona, Sarraïns, Serralada del Jura, Suïssa, Teutberga, Tractat de Meerssen, Tractat de Verdun, Valais, Vall d'Aosta, Vienne, Vikings, Vosges (serralada), 876. Ampliar l'índex (20 més) »
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Abadia de Prüm · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Alemanya · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Alps · Veure més »
Antiga Casa de Welf
La Casa Vella (Antiga) de Welf va ser una dinastia de governants europeus entre el segle IX i el.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Antiga Casa de Welf · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Aquisgrà · Veure més »
Attigny
* Attigny (Ardenes), municipi francès al departament de les Ardenes i a la regió de Xampanya-Ardenes.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Attigny · Veure més »
Auxerre
Auxerre (pronunciat en francès) és una ciutat de França a la regió de Borgonya - Franc Comtat, departament del Yonne, a les ribes del riu Yonne.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Auxerre · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Àustria · Veure més »
Bosònides
Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Bosònides · Veure més »
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Nou!!: Borgonya Transjurana і Bosó de Provença · Veure més »
Bosó l'Antic
Bosó "l'Antic" o "el Vell" (? - abans de 855) fou un noble franc, l'ancestre conegut de la família anomenada dels bosònides.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Bosó l'Antic · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Borgonya Transjurana і Burgundis · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Borgonya Transjurana і Carlemany · Veure més »
Carles de Provença
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Carles de Provença · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Carles el Calb · Veure més »
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Carloman de Baviera · Veure més »
Conrad II de Borgonya
Conrad II de Borgonya (en realitat a Borgonya era Conrad I, i el seu nom inicial era Conrad II de Argenau) (nascut vers 835 - mort el 876) fou un comte i duc de la família dels Güelfs, fill de Conrad I de Borgonya i d'Adelaida d'Alsàcia.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Conrad II de Borgonya · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Ducat de Lorena · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Ducat de Suàbia · Veure més »
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Dux bellorum · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Estats Pontificis · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Borgonya Transjurana і França · Veure més »
França Mitjana
Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).
Nou!!: Borgonya Transjurana і França Mitjana · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Borgonya Transjurana і França Occidental · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Borgonya Transjurana і França Oriental · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Francs · Veure més »
Frísia
Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Frísia · Veure més »
Holanda (regió)
Holanda és una regió de l'oest dels Països Baixos, dividida en dues províncies: Holanda Septentrional i Holanda Meridional.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Holanda (regió) · Veure més »
Hucbert
Hucbert (nascut vers 820 - † 864 o 866) fou un noble franc, fill de Bosó l'Antic (o Bosó el Vell) el primer Bosònida.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Hucbert · Veure més »
Hug l'Abat
Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).
Nou!!: Borgonya Transjurana і Hug l'Abat · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Borgonya Transjurana і Imperi Carolingi · Veure més »
Incest
L'incest és la pràctica de relacions sexuals entre parents en primer i segon grau.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Incest · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Itàlia · Veure més »
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Judit de Baviera · Veure més »
Llac Léman
Foto del llac El llac de Ginebra, raramament conegut en català com a Llac Léman pel Francès Le Léman (pronunciat le'mɑ̃/), és un llac de l'Europa Occidental.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Llac Léman · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Borgonya Transjurana і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Borgonya Transjurana і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Lotari I · Veure més »
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »
Marca de Bretanya
La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Marca de Bretanya · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Metz · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Milà · Veure més »
Orbe (Vaud)
Orbe o Orbach (antigament, en llatí: Urba) és un comú i ciutat històrica de Suïssa del cantó de Vaud, al districte del Jura-Nord vaudois i antic cap del districte d'Orbe.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Orbe (Vaud) · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Papa · Veure més »
Prova de l'aigua
Portada d'un llibre del 1581 escrit per Hermann Neuwalt, on es parla de la ''prova de l'aigua'' La prova de l'aigua era un dels actes jurídics anomenats Judicis de Déu que es van fer servir a l'edat mitjana per decidir la culpabilitat o innocència d'una persona acusada generalment d'algun delicte del qual no es tenien proves clares, sinó només sospites.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Prova de l'aigua · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Provença · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Regne de Provença · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Regne Franc · Veure més »
Ricard I de Borgonya
Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb. El seu pare seria el bosonida Biví de Viena. Ricard es va casar amb Adelaida de Borgonya, filla del güelf Conrad II de Borgonya, duc de Borgonya Transjurana o Imperial, que va aportar en el seu dot el comtat d'auxerre.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Ricard I de Borgonya · Veure més »
Robert el Fort
Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Robert el Fort · Veure més »
Rodolf I de Borgonya
Borgonya Transjurana (en verd) Rodolf I de Borgonya (nascut vers 859, mort el 25 d'octubre de 911) fou duc de Borgonya Transjurana (Alta Borgonya) del 876 al 888, i després rei, des de la seva elecció el 888 fins a la mort el 911.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Rodolf I de Borgonya · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Borgonya Transjurana і Roine · Veure més »
Romandia
Romanx Romandia o la Suïssa romanda, també anomenada la Suïssa romana o la Suïssa francesa (en francès: la Suisse romande o la Romandie, en francoprovençal: la Romandie, en alemany: Welschschweiz, en romanx la Svizra romanda o Svizra franzosa, en italià Svizzera Romande o Romandia) és la part de Suïssa on es parla tradicionalment francoprovençal i francès i on la llengua oficial és el francès.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Romandia · Veure més »
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Saona · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Sarraïns · Veure més »
Serralada del Jura
Mapa de la serralada El Jura és una serralada situada al nord dels Alps, entre França, Suïssa i Alemanya.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Serralada del Jura · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Borgonya Transjurana і Suïssa · Veure més »
Teutberga
Teurberga (+ abans de 875), fou reina, esposa de Lotari II.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Teutberga · Veure més »
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Tractat de Meerssen · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Tractat de Verdun · Veure més »
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Valais · Veure més »
Vall d'Aosta
En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Vall d'Aosta · Veure més »
Vienne
* Haute-Vienne o Alta Viena, departament de la regió francesa del Llemosí.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Vienne · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Vikings · Veure més »
Vosges (serralada)
Llac de Schiessrothried als Vosges Els Vosges (en alemany Vogesen) són una serralada de l'est de França paral·lela al Rin per la seva riba esquerra.
Nou!!: Borgonya Transjurana і Vosges (serralada) · Veure més »
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Borgonya Transjurana і 876 · Veure més »
