Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regne d'Ibèria

Índex Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

137 les relacions: Adreki d'Ibèria, Alalakh, Albània del Caucas, Alexandre el Gran, Alfabet armeni, Alfabet georgià, Andreu apòstol, Aragvi, Armazel d'Ibèria, Armazi, Armènia, Armeni, Armenis, Arsàcides, Artag d'Ibèria, Artàxides d'Ibèria, Artàxies II d'Ibèria, Artxil d'Ibèria, Arxak I, Aspagur I d'Ibèria, Aznauri, Azon, Azork d'Ibèria, Bakur I d'Ibèria, Bakur II, Bakur III d'Ibèria, Bartom II d'Ibèria, Bíblia, Catedral de Svetitskhoveli, Caucas, Còlquida, Clientelisme, Congost de Darial, Constantí I el Gran, Cosròides, Cròniques georgianes, Cristianisme, Cultura de Kura-Araxes, Derbent, Derok d'Ibèria, Dinastia Bagrationi, Egrissi, Escites, Estrabó, Farnabàzida, Farnajom, Guaram I d'Ibèria, Guerra romano-sassànida del 572-591, Hamazasp I d'Ibèria, Hamazasp II d'Ibèria, ..., Hamazasp III d'Ibèria, Heftalites, Heròdot, Huns, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Incursió, Jordi del Mont Atos, Kaos d'Ibèria, Kars, Kur, La conversió de Kartli, Lazika, Lazis, Likhi, Llengües kartvelianes, Medes, Mirian I d'Ibèria, Mirian II d'Ibèria, Mirian III d'Ibèria, Mitologia grega, Mitraisme, Mitridates d'Armènia, Mitridates d'Ibèria, Mitridates I d'Ibèria, Mitridates II d'Ibèria, Mitridates III d'Ibèria, Mitridates IV d'Ibèria, Mitridates V d'Ibèria, Mitridates VI Eupàtor, Monarca, Monarquia, Mtskheta, Nebròtida, Nina de Geòrgia, Ormazd IV, Palestina, Parnavaz I d'Ibèria, Parnavaz II d'Ibèria, Pèrsia, Península Ibèrica, Pharsman d'Armaz, Pharsman el Valent, Pharsman I d'Ibèria, Pharsman III d'Ibèria, Pharsman IV d'Ibèria, Pharsman V, Pharsman VI d'Ibèria, Principat d'Ibèria, Qartam d'Ibèria, Radamist d'Ibèria, Regne de Geòrgia, República Romana, Rev I d'Ibèria, Rev II d'Ibèria, Sant Jordi, Saspers, Saurmag I d'Ibèria, Saurmag II d'Ibèria, Sàrmates, Simó apòstol, Tèrek, Tbilissi, Tiridates d'Ibèria, Tiridates III de Pàrtia, Vakhtang I Cap de Llop, Varaz Bakur I, Varaz Bakur II d'Ibèria, Vatxe I d'Ibèria, Vatxe II, Xa, Zoroastrisme, 114, 284, 298, 337, 370, 379, 380, 430, 450, 451, 463, 485, 510. Ampliar l'índex (87 més) »

Adreki d'Ibèria

Adreki o Aderk (Aderc) fou un rei d'Ibèria esmentat per les cròniques georgianes.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Adreki d'Ibèria · Veure més »

Alalakh

Alalakh (hitita: Alalaḫ) és el nom d'una antiga ciutat estat prop de la moderna Antioquia, a la vall d'Amuq, a la província turca d'Hatay.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Alalakh · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Albània del Caucas · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Alexandre el Gran · Veure més »

Alfabet armeni

L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Alfabet armeni · Veure més »

Alfabet georgià

La inscripció més antiga en georgià, any 430 dC Lalfabet georgià és utilitzat modernament per a l'escriptura en l'idioma georgià i altres llengües kartvelianes com ara el mingrelià.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Alfabet georgià · Veure més »

Andreu apòstol

Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Andreu apòstol · Veure més »

Aragvi

L'Aragvi és un riu de Geòrgia que baixa des de les muntanyes del Caucas i desemboca al Mtkvari, a la ciutat de Mtskhétha.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Aragvi · Veure més »

Armazel d'Ibèria

Armazel (mort el 103), fou un rei d'Ibèria a Mtskheta qui hauria regnat de vers el 87 al 103.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Armazel d'Ibèria · Veure més »

Armazi

Armazi o Armaz-Tsikhe fou una important ciutat reial de Geòrgia prop de la moderna ciutat de Mtskhétha.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Armazi · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Armènia · Veure més »

Armeni

Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Armeni · Veure més »

Armenis

Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Armenis · Veure més »

Arsàcides

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Arsàcides · Veure més »

Artag d'Ibèria

Artag en georgià: არტაგ (també Artoces), fou un rei d'Ibèria del Caucas que va governar des del 81 aC al 65 aC (o 78 a l3 aC segons Tumanoff).

Nou!!: Regne d'Ibèria і Artag d'Ibèria · Veure més »

Artàxides d'Ibèria

Els Artàxides d'Ibèria o Artašesiani (en georgià არტაშესიანი) foren els membres d'una branca de la dinastia artàxida d'Armènia que va regnar en aquest país del 189 aC fins vers el 12 dC.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Artàxides d'Ibèria · Veure més »

Artàxies II d'Ibèria

Artàxies II o Arxak II (georgià: არშაკ) a vegades també Arsuk (არსუკ) fou rei d'Ibèria, de la dinastia nebròtida vers el 23 al 2 aC o del 20 a l'1 aC segons Tumanof.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Artàxies II d'Ibèria · Veure més »

Artxil d'Ibèria

Artxil I d'Ibèria (en georgià: არჩილი I) fou un rei d'Ibèria de la dinastia cosròida que va regnar del 411 al 435.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Artxil d'Ibèria · Veure més »

Arxak I

Arxak I (Arsaces) (? - 81 aC) va ser rei de la Ibèria caucàsica (93-81 aC) i fundador de la seva pròpia dinastia artàxida (branca georgiana).

Nou!!: Regne d'Ibèria і Arxak I · Veure més »

Aspagur I d'Ibèria

Aspagur I d'Ibèria (en georgià: ასფაგურ I, llatinitzat en Aspacures) fou el darrer rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida; va regnar del 265 al 284.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Aspagur I d'Ibèria · Veure més »

Aznauri

Aznauri és un grau de noblesa de Geòrgia, associat antigament a la possessió d'hisendes i terres de gran extensió o en gran nombre.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Aznauri · Veure més »

Azon

Azon, Azo o Azoy (en georgià: აზო; აზოჲ; აზონი) fou un governant dels georgians, quan aquell país es reduïa al Kartli, o el que en els autors grecoromans anomenaven Ibèria.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Azon · Veure més »

Azork d'Ibèria

Azork (mort el 103), fou un rei d'Ibèria amb seu a Armazi que va regnar de l'any 87 al 103.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Azork d'Ibèria · Veure més »

Bakur I d'Ibèria

Bakur I d'Ibèria (en georgià: ბაკურ I, llatinitzat com a Bacurius) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar del 234 al 249.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Bakur I d'Ibèria · Veure més »

Bakur II

Bakur II —ბაკურ II en georgià, llatinitzat com Bacurius— (mort el 528 o 547) fou un rei d'Ibèria.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Bakur II · Veure més »

Bakur III d'Ibèria

Bakur III d'Ibèria (en georgià: ბაკურ III, llatinitzat com Bacurius; mort el 580) fou el darrer rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, abans de l'abolició de la monarquia pel rei sassànida de Pèrsia.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Bakur III d'Ibèria · Veure més »

Bartom II d'Ibèria

Bartom II (mort el 72) fou un rei d'Ibèria que hauria regnat a Mtskheta vers els anys 55 a 72, segons les cròniques georgianes.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Bartom II d'Ibèria · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Bíblia · Veure més »

Catedral de Svetitskhoveli

La catedral de Svetitskhoveli (სვეტიცხოველი, Svetitskhòveli) és una catedral ortodoxa de Geòrgia localitzada a la ciutat de Mtskhetha, que fou el centre religiós de la Geòrgia medieval.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Catedral de Svetitskhoveli · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Caucas · Veure més »

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Còlquida · Veure més »

Clientelisme

Clientelisme i patronatge, a la política, és la relació que es forma entre els qui aporten diners per la campanya electoral d'un partit polític i aquest mateix, a canvi d'una determinada protecció governativa.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Clientelisme · Veure més »

Congost de Darial

Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Congost de Darial · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Constantí I el Gran · Veure més »

Cosròides

Els Cosròides (en georgià:, Khosroiani) foren els membres d'una dinastia de reis i a continuació de prínceps-primats (i.e. erismtavari) d'Ibèria i que van regnar a l'inici del fins al en la regió coneguda a continuació sota el nom de Kartli.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Cosròides · Veure més »

Cròniques georgianes

Versió de la reina Mariam Dadiani de les ''cròniques georgianes''. Les cròniques georgianes (en georgià: ქართლის ცხოვრება, Kartlis Tskhovreba) és el nom que els historiadors han donat a diversos textos antics que tracten sobre la historia de Geòrgia.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Cròniques georgianes · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Cristianisme · Veure més »

Cultura de Kura-Araxes

Mapa de l'àmbit cultural Kura-Araxes La cultura de Kura-Araxes és el tipus cultural del neolític que es va desenvolupar a bona part de Transcaucàsia entre el 3600 i el 2000 aC, que tradicionalment s'ha considerat com la data del seu final; en alguns llocs podria haver desaparegut ja el 2600 o el 2700 aC.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Cultura de Kura-Araxes · Veure més »

Derbent

Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Derbent · Veure més »

Derok d'Ibèria

Derok (mort e 113) fou un rei d'Ibèria a Mtskheta.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Derok d'Ibèria · Veure més »

Dinastia Bagrationi

Antic blasó dels Bagrationi Bagrationi (ბაგრატიონი) o Bagration és la família d'origen georgià el cap de la qual reclama la corona georgiana.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Dinastia Bagrationi · Veure més »

Egrissi

Egrissi (georgià: ეგრისი) és el nom que les fonts georgianes donaren a dos regnes de la Geòrgia Occidental.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Egrissi · Veure més »

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Escites · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Estrabó · Veure més »

Farnabàzida

La dinastia Farnabàzida fou una nissaga georgiana que va governar al regne d'Ibèria de vers el 300 al 160 aC.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Farnabàzida · Veure més »

Farnajom

Farnajom, Parnajom o Parnajob —ფარნაჯომი, ფარნაჯობი en georgià— fou un rei d'Ibèria que va governar vers 112-93 aC (segons les cròniques) o 109-90 aC (segons Cyril Toumanoff).

Nou!!: Regne d'Ibèria і Farnajom · Veure més »

Guaram I d'Ibèria

Guaram I d'Ibèria (en georgià: გუარამ I) fou un príncep de Javakètia i Calarzene, que va obtenir el títol de príncep-primat d'Ibèria i de curopalat del 588 al 590.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Guaram I d'Ibèria · Veure més »

Guerra romano-sassànida del 572-591

La guerra romano-sassànida del 572-591 fou un conflicte militar entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Guerra romano-sassànida del 572-591 · Veure més »

Hamazasp I d'Ibèria

Hamazasp I o Amazasp I d'Ibèria fou un rei d'Ibèria que hauria regnat des de vers el 103 al 113 segons Brosset o del 106 al 116 segons Toumanoff, però probablement del 105 al 114.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Hamazasp I d'Ibèria · Veure més »

Hamazasp II d'Ibèria

Hamazasp II (o Amazap II) d'Ibèria, també anomenat Amazasp II (en georgià:; mort l'any 186/189), fou el divuitè sobirà del Regne d'Ibèria, segons les fonts del 182/185 al 186/189.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Hamazasp II d'Ibèria · Veure més »

Hamazasp III d'Ibèria

Hamazasp IIII o Amazap III d'Ibèria (en georgià: ამაზასპ III, llatinitzat en Amazaspus) fou un rei rebel d'Ibèria entre vers 260 i 265.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Hamazasp III d'Ibèria · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Heftalites · Veure més »

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Heròdot · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Huns · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Regne d'Ibèria і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Imperi Seljúcida · Veure més »

Incursió

britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Incursió · Veure més »

Jordi del Mont Atos

Jordi l'Hagiorita (de la Muntanya Santa) o l'Atonita (del Mont Atos), en georgià გიორგი მთაწმინდელი, გიორგი ათონელი (Giorgi Mt'ats'mindeli, At'oneli) (Trialeti, Geòrgia, 1009 – Atenes, 29 de juny de 1065), fou un monjo i autor eclesiàstic georgià, que visqué al monestir dels Ibers del Mont Atos, on fou hegumen.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Jordi del Mont Atos · Veure més »

Kaos d'Ibèria

Kaos (mort vers el 87) fou un rei d'Ibèria amb seu a Mtskheta, que va regnar de vers el 72 al 87.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Kaos d'Ibèria · Veure més »

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Kars · Veure més »

Kur

Kur és una paraula sumèria que inicialment volia dir 'la terra de muntanyes' i es referia a les muntanyes de Zagros a l'est de Sumèria.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Kur · Veure més »

La conversió de Kartli

La conversió de Kartli (en georgià: მოქცევაჲ ქართლისაჲ, en asomtavruli: ႫႭႵႺႤႥႠჂ ႵႠႰႧႪႨႱႠჂ, pronunciat:/mɔkʰtsɛvɑj kʰɑrtʰlɪsɑj/) és un text medieval, el manuscrit més antic de les cròniques georgianes.

Nou!!: Regne d'Ibèria і La conversió de Kartli · Veure més »

Lazika

Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Lazika · Veure més »

Lazis

Els lazis o lazes (llatí: laci, grec Λἁσοι) foren una tribu caucàsica unificada vers finals del o primera meitat del.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Lazis · Veure més »

Likhi

Likhi són una cadena de muntanyes que divideixen Geòrgia en dues parts: occidental i Oriental.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Likhi · Veure més »

Llengües kartvelianes

Les llengües kartvelianes formen una família lingüística, a vegades anomenada kartveliana pel seu idioma principal, el kartvelià o georgià.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Llengües kartvelianes · Veure més »

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Medes · Veure més »

Mirian I d'Ibèria

Mirian o Mirvan I d'Ibèria fou el tercer rei d'Ibèria del Caucas de la dinastia anomenada Farnabàzida (o Kartlòsida pel seu origen a la regió de Kartli) Era gendre de Saurmag o Sauromaces I i encara que fou adoptat com a fill de fet va fundar una nova dinastia que fou anomenada Nebròtida o Nemròdida, ja que el nou sobirà apareix qualificat a les cròniques com Nebrot'iani (ნებროთიანი), que vol dir "de l'estirp de Nimrod" que sembla era un terme genèric aplicat a tots els nobles iranians.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mirian I d'Ibèria · Veure més »

Mirian II d'Ibèria

Mirian II (georgià: მირიანი) o Mirvan II (მირვანი) (vers 90–20 aC) fou rei d'Ibèria (Kartli) vers el 33 al 23 aC o segons Tumanoff del 30 a 20 aC.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mirian II d'Ibèria · Veure més »

Mirian III d'Ibèria

Mirian III fou rei d'Ibèria del 284 al 361.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mirian III d'Ibèria · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mitologia grega · Veure més »

Mitraisme

''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mitraisme · Veure més »

Mitridates d'Armènia

Mitridates (en georgià: მითრიდატე; en armeni: Միհրդատ Իբերացի) va ser un príncep iber, fill del rei Mitridates d'Ibèria (circa 30-50)i germà del rei Pharsman I d'Ibèria.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mitridates d'Armènia · Veure més »

Mitridates d'Ibèria

Mitridates va ser rei d'Ibèria del Caucas cap a l'any 34.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mitridates d'Ibèria · Veure més »

Mitridates I d'Ibèria

Mitridates I o Mihrdat I de Mtskheta, (mort el 129), fou un rei d'Ibèria a Mtskheta, que hauria regnat del 113 al 129.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mitridates I d'Ibèria · Veure més »

Mitridates II d'Ibèria

Mitridates o Mirdat II d'Ibèria (en georgià მირდატ II, llatinitzat com a Mithridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar del 249 al 265.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mitridates II d'Ibèria · Veure més »

Mitridates III d'Ibèria

Mitridates o Mirdat III d'Ibèria (en georgià: მირდატ III) fou un rei d'Ibèria i diarca (vers 370-378) de la dinastia dels Cosròides.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mitridates III d'Ibèria · Veure més »

Mitridates IV d'Ibèria

Mitridates IV o Mihrdat IV d'Ibèria (en georgià: მირდატ IV, llatí Mithridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia cosròida, que va regnar del 409 al 411.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mitridates IV d'Ibèria · Veure més »

Mitridates V d'Ibèria

Mitridates V o Mihrdat V d'Ibèria (en georgià: მირდატ V, llatinitzat Mithridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 435 al 447.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mitridates V d'Ibèria · Veure més »

Mitridates VI Eupàtor

Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Monarca · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Monarquia · Veure més »

Mtskheta

Mtskheta (მცხეთა, pronunciat) és l'antiga capital de Geòrgia en fundar-se el Regne d'Ibèria al.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Mtskheta · Veure més »

Nebròtida

La dinastia Nebròtida fou una nissaga que va governar el regne d'Ibèria de vers el 162 aC fins al 90 aC.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Nebròtida · Veure més »

Nina de Geòrgia

Ninó o Nina (Capadòcia, 296 – monestir de Bodbe, 338 o 340) fou una missionera cristiana que predicà i introduí el cristianisme a Geòrgia.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Nina de Geòrgia · Veure més »

Ormazd IV

Ruïnes d'una ciutat fantasma sassànida a Izadkhast Ormazd IV fou un sobirà de l'imperi sassànida, fill d'Anushirvan, al qual succeí l'any 579 de la nostra era.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Ormazd IV · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Palestina · Veure més »

Parnavaz I d'Ibèria

Parnavaz I rei d'Ibèria (ფარნავაზი) va néixer suposadament cap al 325 aC i va morir el 237 aC.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Parnavaz I d'Ibèria · Veure més »

Parnavaz II d'Ibèria

Parnavaz II o Farnabaz (Farnabazes, en gerogià ფარნავაზი) fou rei d'Ibèria al Caucas, el segon de la dinastia Artàxida, del 64 aC al 33 aC o 63 a 30 aC segons Tumanoff.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Parnavaz II d'Ibèria · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Regne d'Ibèria і Pèrsia · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Península Ibèrica · Veure més »

Pharsman d'Armaz

Pharasman I d'Armaz (mort el 87) fou un rei d'Ibèria, amb seu a Armazi, que hauria regnat de vers el 72 al 87.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Pharsman d'Armaz · Veure més »

Pharsman el Valent

Pharsman el Valent Pharsman II el Valent (georgià: ფარსმან II ქველი) o Farasmanes II Kvéli (el Bo o el Benfactor) fou rei d'Ibèria de l'any 116 al 142, encara que la cronologia dels reis d'Ibèria no està ben establerta i les fonts es contradiuen.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Pharsman el Valent · Veure més »

Pharsman I d'Ibèria

Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Pharsman I d'Ibèria · Veure més »

Pharsman III d'Ibèria

Pharsman III d'Ibèria (en georgià: ფარსმან III, P'arsman III; mort l'any 182 o 185) fou un rei d'Ibèria del segle II. Monarca d'origen discutit, el seu regnat de prop de quaranta anys és sovint oblidat en les cròniques georgianes, que no el citen més que com un dels nombrosos sobirans no tenint gaire importància en la història antiga de Geòrgia, tot i que les fonts estrangeres donen prova de relacions importants amb Roma i el seu emperador, Antoní Pius.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Pharsman III d'Ibèria · Veure més »

Pharsman IV d'Ibèria

Pharsman o Pharasman IV d'Ibèria (en georgià: ფარსმან IV, llatinitzat com Pharasmanes) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels cosròides, que va regnar del 406 al 409.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Pharsman IV d'Ibèria · Veure més »

Pharsman V

Pharsman o Pharasman V —ფარსმან V en georgià, llatinitzat Pharasmanes— fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 547 a 561.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Pharsman V · Veure més »

Pharsman VI d'Ibèria

Pharsman o Pharsman VI d'Ibèria (en georgià: ფარსმან VI, llatinitzat com Pharasmanes) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar vers 542-547/555 o 561-573.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Pharsman VI d'Ibèria · Veure més »

Principat d'Ibèria

El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Principat d'Ibèria · Veure més »

Qartam d'Ibèria

Qartam (mort el 72) fou rei d'Ibèria, segons les cròniques georgianes, i hauria regnat a Armazi de vers el 58 al 72.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Qartam d'Ibèria · Veure més »

Radamist d'Ibèria

Radamist o Adam d'Ibèria (a les fonts georgianes Ghadam -georgià: ღადამი, o Adam ადამი) fou un rei d'Ibèria en unes dates incertes que anirien de vers el 141 al 145 (segon Cyril Toumanoff del 132 al 135, segons la cronologia tradicional del 19 al 132.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Radamist d'Ibèria · Veure més »

Regne de Geòrgia

El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Regne de Geòrgia · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Regne d'Ibèria і República Romana · Veure més »

Rev I d'Ibèria

Rev I d'Ibèria dit el Just (en georgià რევ I მართალი, Rev Mart'ali) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar entre vers el 189 i el 216.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Rev I d'Ibèria · Veure més »

Rev II d'Ibèria

Rev II d'Ibèria (en georgià: რევ II) fou co-rei d'Ibèria de la dinastia cosròida, associat al seu pare Mirian III d'Ibèria, del 345 al 361.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Rev II d'Ibèria · Veure més »

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Sant Jordi · Veure més »

Saspers

Els saspers (en georgià სასპერები) era el nom que tenia una confederació tribal dels georgians.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Saspers · Veure més »

Saurmag I d'Ibèria

Saurmag va ser un rei d'Ibèria que suposadament va governar durant 75 anys del 237 aC al 162 aC.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Saurmag I d'Ibèria · Veure més »

Saurmag II d'Ibèria

Saurmag II (en georgià: საურმაგ II, llatinitzat Sauromaces) fou rei d'Ibèria del 361 al 368.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Saurmag II d'Ibèria · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Sàrmates · Veure més »

Simó apòstol

Simó (en arameu שמעון "que escolta",Shim‘on i en grec Συμεών Symeon) conegut com a Sant Simó, Simó el Zelota o Simó el Cananeu (Canà?, Galilea, 13 aC? - Egipte, 107 o Suanis (Pèrsia), 62?) fou, segons el Nou Testament, un zelota i un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Se'n sap molt poc, a banda del seu nom. El seu nom apareix en totes les llistes d'apòstols dels evangelis i els Fets dels apòstols, sense més detalls. Per distingir-lo de Simó Pere, va ser anomenat el Cananeu o el Zelota. Els dos noms deriven del terme hebreu qana, que indica el moviment polític dels zelotes i que va ser traduït erròniament com a "provinent de Canà" o "de Canaan". Sembla que Simó pertanyia al grup de zelotes que lluitaven per la independència d'Israel quan s'uní al grup de Jesucrist. Al Nou Testament Simó el Zelota mai no s'identifica amb Simó, el germà de Jesús citat a l'Evangeli segons Marc, 6 3. Aquest germà seria Simó de Jerusalem, que la tradició considera el segon bisbe de Jerusalem, després de son germà Jaume el Just.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Simó apòstol · Veure més »

Tèrek

El riu Tèrek (Те́рек, Térek; თერგი, Tergui, Терк, Terk; Теркa, Terka; Терек-сув, Terek-suv; Терк, Terk) és un dels principals rius del nord del Caucas.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Tèrek · Veure més »

Tbilissi

Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Tbilissi · Veure més »

Tiridates d'Ibèria

Tiridates o Tirdat I d'Ibèria (en georgià თრდატი, llatí Tiridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia Cosròida, que va regnar de vers el 393 o 394 al 406.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Tiridates d'Ibèria · Veure més »

Tiridates III de Pàrtia

fou rei de Pàrtia del 36 al 37.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Tiridates III de Pàrtia · Veure més »

Vakhtang I Cap de Llop

Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Vakhtang I Cap de Llop · Veure més »

Varaz Bakur I

Varaz Bakur I o Aspacures II —ვარაზ-ბაკურ I en georgià — fou un rei d'Ibèria de la dinastia Cosròida que va regnar des de vers el 364 al 370.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Varaz Bakur I · Veure més »

Varaz Bakur II d'Ibèria

Varaz Bakur II o Aspagur III (Aspacures) d'Ibèria (en georgià: ვარაზ-ბაკურ II) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar des de vers 380 a 394 seguint a Cyril Toumanoff o des de 379 a 393 segons M. F. Brosset.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Varaz Bakur II d'Ibèria · Veure més »

Vatxe I d'Ibèria

Vatxe I d'Ibèria (en georgià: ვაჩე I) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar del 216 al 234.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Vatxe I d'Ibèria · Veure més »

Vatxe II

Vatxe o Datxi II —ვაჩე II, Vatxe II, o დაჩი, Datxi, o დარჩი, Darxi, o დარჩილი, Darxil en georgià — fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 522 al 534.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Vatxe II · Veure més »

Xa

Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Xa · Veure més »

Zoroastrisme

L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.

Nou!!: Regne d'Ibèria і Zoroastrisme · Veure més »

114

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Ibèria і 114 · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Ibèria і 284 · Veure més »

298

El 298 va ser un any del calendari julià.

Nou!!: Regne d'Ibèria і 298 · Veure més »

337

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne d'Ibèria і 337 · Veure més »

370

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Ibèria і 370 · Veure més »

379

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Ibèria і 379 · Veure més »

380

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Ibèria і 380 · Veure més »

430

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne d'Ibèria і 430 · Veure més »

450

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Ibèria і 450 · Veure més »

451

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Ibèria і 451 · Veure més »

463

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Ibèria і 463 · Veure més »

485

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Ibèria і 485 · Veure més »

510

Sense descripció.

Nou!!: Regne d'Ibèria і 510 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ibèria Caucasiana, Ibèria Caucàsica, Ibèria caucàsica, Ibèria del Caucas, Regne d’Ibèria.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »