Taula de continguts
46 les relacions: Alfonso Antonio de Sarasa, Anàlisi matemàtica, Arquimedes, Bonaventura Cavalieri, Càlcul infinitesimal, Cercle màxim, Christiaan Huygens, Cicloide, Construcció amb regle i compàs, Corba algebraica, Derivada, Espiral, Eudox de Cnidos, Evangelista Torricelli, Ferdinand von Lindemann, Funció, Galileo Galilei, Gilles Personne de Roberval, Gottfried Wilhelm Leibniz, Grégoire de Saint-Vincent, Hipèrbola, Història de les matemàtiques, Integració, Integració numèrica, Isaac Barrow, Isaac Newton, James Gregory, John Wallis, Joseph Liouville, Logaritme, Logaritme natural, Matemàtiques, Matemàtiques de l'antiga Grècia, Mètode d'exhaustió, Mètode de Romberg, Mitjana geomètrica, Nombre algebraic, Paràbola, Pierre de Fermat, Pierre Wantzel, Pitagòrics, Quadrat (polígon), Quadratura de Gauss, Quadratura del cercle, Rectangle, Sòlid de revolució.
Alfonso Antonio de Sarasa
Alfonso Antonio de Sarasa fou un matemàtic i jesuïta que va néixer el 1618 a Nieuwpoort als Països Baixos espanyols, conegut per haver dilucidat el concepte de logaritme.
Veure Quadratura (geometria) і Alfonso Antonio de Sarasa
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Veure Quadratura (geometria) і Anàlisi matemàtica
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Veure Quadratura (geometria) і Arquimedes
Bonaventura Cavalieri
Bonaventura Cavalieri (Milà, 1598 - Bolonya, 1647) fou un jesuat i matemàtic italià, seguidor de Galileu i autor del mètode dels indivisibles.
Veure Quadratura (geometria) і Bonaventura Cavalieri
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Veure Quadratura (geometria) і Càlcul infinitesimal
Cercle màxim
Un cercle màxim divideix l'esfera en dos hemisferis iguals. El cercle màxim, denominat també cercle major o gran cercle, és el cercle resultant d'una secció realitzada a una esfera mitjançant un pla que passi pel seu centre i la divideixi en dos hemisferis idèntics, la secció circular obtinguda té el mateix diàmetre que l'esfera.
Veure Quadratura (geometria) і Cercle màxim
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Veure Quadratura (geometria) і Christiaan Huygens
Cicloide
Generació d'una cicloideUna cicloide és la corba definida per un punt d'una circumferència que gira sense lliscar sobre una línia recta (vegeu la il·lustració).
Veure Quadratura (geometria) і Cicloide
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Veure Quadratura (geometria) і Construcció amb regle i compàs
Corba algebraica
En geometria algebraica, una corba algebraica és una varietat algebraica de dimensió 1.
Veure Quadratura (geometria) і Corba algebraica
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Veure Quadratura (geometria) і Derivada
Espiral
Tall de la closca d'un nautilus que mostra les cambres disposades seguint aproximadament una espiral logarítmica. En matemàtiques, una espiral és una corba que parteix d'un punt anomenat centre, i que se'n va allunyant progressivament a mesura que gira al voltant del punt.
Veure Quadratura (geometria) і Espiral
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Veure Quadratura (geometria) і Eudox de Cnidos
Evangelista Torricelli
Evangelista Torricelli (Faenza, 15 d'octubre de 1608 - Florència, 25 d'octubre de 1647), fou un físic i matemàtic italià, conegut per ser l'inventor del baròmetre.
Veure Quadratura (geometria) і Evangelista Torricelli
Ferdinand von Lindemann
fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.
Veure Quadratura (geometria) і Ferdinand von Lindemann
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Quadratura (geometria) і Funció
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Quadratura (geometria) і Galileo Galilei
Gilles Personne de Roberval
Gilles Personne de Roberval (o Personier) fou un matemàtic i físic francès, professor al Collège de France.
Veure Quadratura (geometria) і Gilles Personne de Roberval
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Quadratura (geometria) і Gottfried Wilhelm Leibniz
Grégoire de Saint-Vincent
Grégoire de Saint-Vincent, Gregorius de Sancto Vincentio en llatí (Bruges (Països Baixos espanyols), 8 de setembre del 1584 - Gant, 27 de gener del 1667) va ser un matemàtic jesuïta flamenc del.
Veure Quadratura (geometria) і Grégoire de Saint-Vincent
Hipèrbola
Hipèrbola Una hipèrbola o hipèrbole es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.
Veure Quadratura (geometria) і Hipèrbola
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Veure Quadratura (geometria) і Història de les matemàtiques
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Veure Quadratura (geometria) і Integració
Integració numèrica
En càlcul, la integració numèrica consisteix en una família d'algorismes per a calcular el valor numèric d'una integral definida, per extensió, el terme de vegades es fa servir també per a descriure la solució numèrica d'equacions diferencials ordinàries.
Veure Quadratura (geometria) і Integració numèrica
Isaac Barrow
Isaac Barrow va ser un matemàtic anglès, del, primer catedràtic lucasià i mestre d'Isaac Newton.
Veure Quadratura (geometria) і Isaac Barrow
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Quadratura (geometria) і Isaac Newton
James Gregory
James Gregory (Drumoak, Aberdeenshire, novembre de 1638 - Edimburg, octubre de 1675) va ser un matemàtic i astrònom escocès.
Veure Quadratura (geometria) і James Gregory
John Wallis
John Wallis (Ashford, 23 de novembre de 1616 - Oxford, 28 d'octubre de 1703), va ser el matemàtic anglès més influent del abans de Newton.
Veure Quadratura (geometria) і John Wallis
Joseph Liouville
Joseph Liouville (24 de març de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a París), va ser un matemàtic francès.
Veure Quadratura (geometria) і Joseph Liouville
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Veure Quadratura (geometria) і Logaritme
Logaritme natural
El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...
Veure Quadratura (geometria) і Logaritme natural
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Quadratura (geometria) і Matemàtiques
Matemàtiques de l'antiga Grècia
Una il·lustració de la prova d'Euclides del Teorema de Pitàgores. Matemàtiques de l'antiga Grècia, tal com és utilitzat el terme en aquest article, fa referència a les matemàtiques escrites en grec antic, desenvolupades des del segle VII aC al al voltant de les ribes de la Mediterrània Oriental.
Veure Quadratura (geometria) і Matemàtiques de l'antiga Grècia
Mètode d'exhaustió
El mètode d'exhaustió és un mètode per a trobar l'àrea d'una superfície plana limitada per una corba a base d'inscriure-li una successió de polígons les àrees dels quals convergeixen cap a l'àrea de la superfície que els conté.
Veure Quadratura (geometria) і Mètode d'exhaustió
Mètode de Romberg
En càlcul numèric, el mètode de Romberg genera una taula triangular que consisteix en estimacions numèriques de la integral definida A base d'utilitzar l'extrapolació de Richardson repetidament sobre el mètode trapezial.
Veure Quadratura (geometria) і Mètode de Romberg
Mitjana geomètrica
Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana geomètrica o proporcional d'una quantitat finita de n nombres reals és l'arrel n-èsima del producte de tots els nombres.
Veure Quadratura (geometria) і Mitjana geomètrica
Nombre algebraic
En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).
Veure Quadratura (geometria) і Nombre algebraic
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Veure Quadratura (geometria) і Paràbola
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Veure Quadratura (geometria) і Pierre de Fermat
Pierre Wantzel
Pierre Laurent Wantzel (París, 5 de juliol de 1814 - † París, 21 de maig de 1848 va ser un matemàtic francès que va demostrar que diversos problemes geomètrics antics són impossibles de resoldre usant únicament regle i compàs. La solució a aquests problemes havia set buscada durant milers d'anys, concretament pels antics grecs.
Veure Quadratura (geometria) і Pierre Wantzel
Pitagòrics
Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.
Veure Quadratura (geometria) і Pitagòrics
Quadrat (polígon)
Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.
Veure Quadratura (geometria) і Quadrat (polígon)
Quadratura de Gauss
En càlcul numèric, un mètode de quadratura és una aproximació de la integral definida d'una funció, que normalment es calcula com un sumatori ponderat de valors de la funció a determinats punts especificats dins del domini d'integració.
Veure Quadratura (geometria) і Quadratura de Gauss
Quadratura del cercle
regle i compàs. La quadratura del cercle és un problema geomètric proposat per matemàtics de la Grècia clàssica.
Veure Quadratura (geometria) і Quadratura del cercle
Rectangle
Rectangle de base 5 i altura 4. El seu perímetre és 18 i la superficie 20 Un rectangle és un polígon quadrilàter del grup dels paral·lelograms tal que tots els seus angles són angles rectes.
Veure Quadratura (geometria) і Rectangle
Sòlid de revolució
En matemàtiques, enginyeria, i processos de fabricació, un sòlid de revolució és una figura sòlida obtinguda per rotació d'una corba plana al voltant d'una recta (l'eix) que pertanyi al mateix pla.
Veure Quadratura (geometria) і Sòlid de revolució