Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Abdi, Abdi Paixà, Agost, Ahmet III, Akusha, Ğazı III Giray, Bessaràbia, Budjak, Calmucs, Carles XII de Suècia, Caucas, Circassians, Confederació de Polònia i Lituània, Daguestan, Derbent, Devlet II Giray, Devlet III Giray, Feodòssia, Fetih II Giray, Gran Guerra Turca, Guerra russo-turca (1735-1739), Illa de Rodes, Kabardí, Kalghay, Kanat de Crimea, Kaytaks, Kazi Kumuk, Khotín, Kumyks, Nogais, Nureddin, Peloponès, Pere I de Rússia, Perekop, Quios, Selim I Giray, Tractat de Karlowitz, Txetxens, Xirin, 15 d'abril, 1638, 1680, 1699, 1701, 1702, 1704, 1707, 1708, 1713, 1716, ..., 1730, 1732, 1733, 1735, 1736, 1738, 26 de gener, 26 de maig, 30 de desembre. Ampliar l'índex (9 més) »
Abdi
* Antropologia: membres de la tribu àrab dels Abd-al-Qays.
Nou!!: Qaplan I Giray і Abdi · Veure més »
Abdi Paixà
Abdurrahman Abdi Paşa, més conegut simplement com a Abdi Paşa (Anadolu Hisari, Bòsfor, ? - ?, Creta, març de 1692) fou un oficial i cronista otomà.
Nou!!: Qaplan I Giray і Abdi Paixà · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Qaplan I Giray і Agost · Veure més »
Ahmet III
Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.
Nou!!: Qaplan I Giray і Ahmet III · Veure més »
Akusha
Akusha-Dargo fou una federació tribal autònoma dels dargins centrada a la ciutat d'Akusha al Daguestan, avui capital d'un districte.
Nou!!: Qaplan I Giray і Akusha · Veure més »
Ğazı III Giray
Ğazı III Giray (1673-1708) fou kan de Crimea, fill de Selim I Giray i probablement de mare europea.
Nou!!: Qaplan I Giray і Ğazı III Giray · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Qaplan I Giray і Bessaràbia · Veure més »
Budjak
XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).
Nou!!: Qaplan I Giray і Budjak · Veure més »
Calmucs
Els calmucs (alternativament, kalmucks, kalmuks, o kalmyki) són els descendents dels oirats, identitat històrica i col·lectiva dels pobles mongols occidentals.
Nou!!: Qaplan I Giray і Calmucs · Veure més »
Carles XII de Suècia
, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.
Nou!!: Qaplan I Giray і Carles XII de Suècia · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Qaplan I Giray і Caucas · Veure més »
Circassians
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.
Nou!!: Qaplan I Giray і Circassians · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Qaplan I Giray і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Nou!!: Qaplan I Giray і Daguestan · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Qaplan I Giray і Derbent · Veure més »
Devlet II Giray
Devlet II Giray (1648-1718) fou kan de Crimea (1699-1702 i 1709-1713).
Nou!!: Qaplan I Giray і Devlet II Giray · Veure més »
Devlet III Giray
Devlet III Giray (1647—1717) fou kan de Crimea (1716-1717) nomenat al lloc de Kaplan I Giray el novembre del 1716.
Nou!!: Qaplan I Giray і Devlet III Giray · Veure més »
Feodòssia
Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.
Nou!!: Qaplan I Giray і Feodòssia · Veure més »
Fetih II Giray
Fetih o Feth II Giray (1696 -1746) fou kan de Crimea (1736-1737) fill de Devlet Giray i successor de Kaplan I Giray.
Nou!!: Qaplan I Giray і Fetih II Giray · Veure més »
Gran Guerra Turca
La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.
Nou!!: Qaplan I Giray і Gran Guerra Turca · Veure més »
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Qaplan I Giray і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Qaplan I Giray і Illa de Rodes · Veure més »
Kabardí
El kabardí (къэбэрдеибзэ) és una llengua caucasiana, força propera a l'adigué, i que és parlada pels kabardins, un poble circassià que viu a la República de Kabardino-Balkària, pertanyent a Rússia.
Nou!!: Qaplan I Giray і Kabardí · Veure més »
Kalghay
Kalghay o khalgay (també kalgha i kalghagha) era el títol del representant i de l'hereu del Kan de Crimea i també en altres kanats de l'estepa.
Nou!!: Qaplan I Giray і Kalghay · Veure més »
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Nou!!: Qaplan I Giray і Kanat de Crimea · Veure més »
Kaytaks
Els kaytaks són un poble de Daguestan.
Nou!!: Qaplan I Giray і Kaytaks · Veure més »
Kazi Kumuk
* Xamkhalat dels Kazi Kumuk, organització política feudal del poble kumuk, els laks i els darguin.
Nou!!: Qaplan I Giray і Kazi Kumuk · Veure més »
Khotín
Khotín (en ucraïnès: Хоти́н, transcrit: Khotýn; en hebreu: חוטין; en polonès: Chocim; en romanès Hotin; en turc del període Otomà: Khotin; en turc modern: Hotin, en rus: Хоти́н, transcrit: Khotín) és una ciutat a l'óblast de Txernivtsí a l'oest d'Ucraïna, capital del districte (raion) de Khotýn i al sud-oest de Kàmianets-Podilski.
Nou!!: Qaplan I Giray і Khotín · Veure més »
Kumyks
Els kumyks són un poble turc que ocupen la plana de Kumyk al nord del Daguestan i al sud del riu Terek, així com les terres que voregen la mar Càspia.
Nou!!: Qaplan I Giray і Kumyks · Veure més »
Nogais
Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Caucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.
Nou!!: Qaplan I Giray і Nogais · Veure més »
Nureddin
Nureddin (derivat de Nur al-Din) fou el nom del segon hereu al Kanat de Crimea.
Nou!!: Qaplan I Giray і Nureddin · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Qaplan I Giray і Peloponès · Veure més »
Pere I de Rússia
Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).
Nou!!: Qaplan I Giray і Pere I de Rússia · Veure més »
Perekop
Istme de Perekop. Perekop (tàtar Or-kapi, Orkapi, Or Kapi o Or Qapı; ucraïnès i rus: Перекоп) és una població ucraïnesa dominant l'istme de Perekop, que connecta República Autònoma de Crimea a la resta Ucraïna.
Nou!!: Qaplan I Giray і Perekop · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Qaplan I Giray і Quios · Veure més »
Selim I Giray
Selim I Giray (1631 - 1704) fou quatre vegades kan de Crimea (1671-78, 1684- 91, 1692- 99 i 1702-04).
Nou!!: Qaplan I Giray і Selim I Giray · Veure més »
Tractat de Karlowitz
Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.
Nou!!: Qaplan I Giray і Tractat de Karlowitz · Veure més »
Txetxens
Els txetxens (txetxè:, singular) són el grup ètnic nadiu més gran originari del Caucas del Nord.
Nou!!: Qaplan I Giray і Txetxens · Veure més »
Xirin
Xirin fou una de les cinc tribus principals del Kanat de Crimea.
Nou!!: Qaplan I Giray і Xirin · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qaplan I Giray і 15 d'abril · Veure més »
1638
Sense descripció.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1638 · Veure més »
1680
Sense descripció.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1680 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1699 · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1701 · Veure més »
1702
;Món.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1702 · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1704 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1707 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1708 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1713 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1716 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1730 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1732 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1733 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1735 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1736 · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Qaplan I Giray і 1738 · Veure més »
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Qaplan I Giray і 26 de gener · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qaplan I Giray і 26 de maig · Veure més »
30 de desembre
El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qaplan I Giray і 30 de desembre · Veure més »
