Taula de continguts
104 les relacions: Adalbert de Praga, Adam de Bremen, Albert I de Prússia, Alemanya, Ambre, Òder, Baden-Württemberg, Baixa Saxònia, Bàltics, Belarús, Berlín, Birka, Bisbat de Włocławek, Boleslau I de Polònia, Brandenburg, Campanya de Polònia, Canut II de Dinamarca, Cúlmerland, Confederació de Polònia i Lituània, Conrad I de Masòvia, Corredor polonès, Croada prussiana, Cultura de la ceràmica cordada, Curonians, Dinastia dels Hohenzollern, Ducat de Prússia, Era dels vikings, Esclavonis, Estat Lliure de Prússia, Estis, Europa, Gdańsk, Germànics, Gots, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Guillem II de Prússia, Harald Blåtand, Hessen, Istme de Curlàndia, Kaliningrad, Klaipėda, Lequites, Letònia, Lituània, Livonians, Llatí, Llengües bàltiques, Lliga Hanseàtica, Luteranisme, Mar Bàltica, ... Ampliar l'índex (54 més) »
Adalbert de Praga
Adalbert de Praga (Vojtěch en txec, Wojciech en polonès), (Libice nad Cidlinou, Bohèmia, ca. 956 - Truso, oblast de Kaliningrad, Prússia, 23 d'abril de 997) fou un bisbe de Praga i sant catòlic.
Veure Prússia (regió) і Adalbert de Praga
Adam de Bremen
Adam de Bremen fou un clergue, teòleg i cronista medieval alemany que va viure durant la segona meitat del.
Veure Prússia (regió) і Adam de Bremen
Albert I de Prússia
Albert I de Prússia o Albert de Hohenzollern (1490-1568) va ser el 37è i darrer Gran Mestre de l'Orde Teutònic i el primer duc de Prússia.
Veure Prússia (regió) і Albert I de Prússia
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Prússia (regió) і Alemanya
Ambre
Lambre és una resina fòssil de sediments oligocens i al·luvions.
Veure Prússia (regió) і Ambre
Òder
Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.
Veure Prússia (regió) і Òder
Baden-Württemberg
Baden-Württemberg (en alemany Baden-Württemberg) és un Estat federal (bundesland) d'Alemanya.
Veure Prússia (regió) і Baden-Württemberg
Baixa Saxònia
La Baixa Saxònia (en alemany: Niedersachsen, pronunciat; en neerlandès: Nedersaksen) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Prússia (regió) і Baixa Saxònia
Bàltics
Els bàltics (en lituà baltai, en letó balti) formen una de les branques dels pobles indoeuropeus que es caracteritzen principalment per parlar les llengües bàltiques.
Veure Prússia (regió) і Bàltics
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Veure Prússia (regió) і Belarús
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Prússia (regió) і Berlín
Birka
Birka era un poblat viking fundat a les darreries del i que va ser habitat fins a finals del.
Veure Prússia (regió) і Birka
Bisbat de Włocławek
La basílica de santa Maria a Licheń Stary El seminari major de Włocławek El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.
Veure Prússia (regió) і Bisbat de Włocławek
Boleslau I de Polònia
Boleslau I el Valent (en polonès: Bolesław I Chrobry; 966 o 967 - 17 de juny de 1025), en el passat també conegut com a Boleslau I el Gran (en polonès: Bolesław I Wielki), de la Dinastia Piast.
Veure Prússia (regió) і Boleslau I de Polònia
Brandenburg
Brandenburg (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.
Veure Prússia (regió) і Brandenburg
Campanya de Polònia
La invasió de Polònia (1 de setembre - 6 d'octubre de 1939), també coneguda com a campanya de setembre (polonès: Kampania wrześniowa), guerra defensiva de 1939 (polonès: Wojna obronna 1939 roku) i campanya de Polònia (alemany: Überfall auf Polen, Polenfeldzug), va ser un atac a la República de Polònia per part de l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va marcar el començament de la Segona Guerra Mundial.
Veure Prússia (regió) і Campanya de Polònia
Canut II de Dinamarca
Canut el Gran (en danès:, noruec:, anglès:; vers 995-22 de novembre del 1035) va ser rei viking dels regnes de Dinamarca —com a Canut II, 1018-1035)—, Anglaterra —Canut I, 1016-1035)— i Noruega (1029-1035). Els seus èxits com a estadista i militar el convertiren en una de les figures més destacades del seu temps fins al punt que alguns historiadors l'han anomenat l'«Emperador del Nord».
Veure Prússia (regió) і Canut II de Dinamarca
Cúlmerland
Cúlmerland (en polonès: ziemia chełmińska, en alemany Culmer Land o Kulmerland, en prussià antic: Kulma, en lituà: Kulmo žemė) és una regió històrica de l'actual Polònia, situada al centre del país.
Veure Prússia (regió) і Cúlmerland
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Veure Prússia (regió) і Confederació de Polònia i Lituània
Conrad I de Masòvia
Conrad I de Masòvia (en polonès Konrad I Mazowiecki; 1187/1188 - 31 d'agost de 1247), de la dinastia Piast.
Veure Prússia (regió) і Conrad I de Masòvia
Corredor polonès
Mapa de Polònia entre 1922 i 1938 El corredor polonès, passadís polonès, corredor de Danzig o corredor de Gdańsk és la denominació del territori creat en el tractat de Versalles que s'estenia al llarg del riu Vístula, per dotar Polònia d'un accés al mar Bàltic, a costa de territori que fins aquell moment pertanyia a la Pomerània de Prússia.
Veure Prússia (regió) і Corredor polonès
Croada prussiana
La croada prussiana va ser un seguit de batalles del organitzades per l'Església Catòlica Romana i comandades pels cavallers de l'Orde Teutònic per cristianitzar els pagans prussians del Bàltic.
Veure Prússia (regió) і Croada prussiana
Cultura de la ceràmica cordada
La cultura de la ceràmica cordada és un vast horitzó arqueològic europeu que va començar a despuntar a finals del neolític regional (l'edat de pedra).
Veure Prússia (regió) і Cultura de la ceràmica cordada
Curonians
Els Curonians o Kurs (en curonià: Kursi; eren una tribu del Bàltic que vivia a la part oest de les actuals Letònia i Lituània des dels segles V a XVI, quan es mesclaren amb altres tribus bàltiques. van donar el nom de la regió de Curlàndia (Kurzeme), i parlaven l'idioma curonià antic.
Veure Prússia (regió) і Curonians
Dinastia dels Hohenzollern
Els Hohenzollern és una de les famílies reials més remarcables d'Europa des de l'edat mitjana.
Veure Prússia (regió) і Dinastia dels Hohenzollern
Ducat de Prússia
El Ducat de Prússia (en alemany: Herzogtum Preußen, en polonès: Prusy Książęce), creat el 1525 a l'est de Prússia, va tenir com a capital Königsberg.
Veure Prússia (regió) і Ducat de Prússia
Era dels vikings
esquema en T d'Isidor de Sevilla L'era dels vikings fou el període comprès entre 793 i 1066 a Escandinàvia i Anglaterra, després de l'era del ferro germànica (l'era de Vendel a Suècia).
Veure Prússia (regió) і Era dels vikings
Esclavonis
Els esclavonis foren una de les tribus bàltiques, els habitants dEsclavònia (en lituà: Skalva, en alemany: Sclavonia, Schalauen, en llatí: Sclavonia, Schlavonia), dins la regió de Prússia.
Veure Prússia (regió) і Esclavonis
Estat Lliure de Prússia
L'Estat Lliure de Prússia (en alemany, Freistatt Preußen) va ser un estat alemany que es va formar després de l'abolició del Regne de Prússia a conseqüència de la derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial i de la caiguda de totes les famílies reials que governaven els seus respectius territoris abans de la guerra.
Veure Prússia (regió) і Estat Lliure de Prússia
Estis
Els estis (en llatí Aestii o Aestui) eren un poble germànic format per diverses tribus (Aestuorum gentes), esmentat per Tàcit a Germània.
Veure Prússia (regió) і Estis
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Prússia (regió) і Europa
Gdańsk
Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.
Veure Prússia (regió) і Gdańsk
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Prússia (regió) і Germànics
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Prússia (regió) і Gots
Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.
Veure Prússia (regió) і Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Veure Prússia (regió) і Guillem II de Prússia
Harald Blåtand
Harald I o Harald Blåtand ("Gran Home Bru", mal interpret com "Dent Blava"), mort en 986, va ser rei de Dinamarca aproximadament des de 958 fins a la seva mort, i rei de Noruega al voltant de 970.
Veure Prússia (regió) і Harald Blåtand
Hessen
Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.
Veure Prússia (regió) і Hessen
Istme de Curlàndia
LIstme de Curlàndia (lituà: Kuršių nerija, rus: Куршская коса, polonès: Mierzeja Kurońska alemany,: Kurische Nehrung, letó: Kuršu kāpas) té 98 km de llarg, prim, corb de dunes de sorra que separa la llacuna de Curlàndia de la mar Bàltica.
Veure Prússia (regió) і Istme de Curlàndia
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Veure Prússia (regió) і Kaliningrad
Klaipėda
El port de Klaipeda processa vora 20 milions de tones de càrrega a l'any Situació dins Lituània Klaipėda (en alemany Memel o Memelburg; en polonès: Kłajpeda), coneguda històricament com a Memel pel seus lligams històrics amb Alemanya fins a la II Guerra Mundial, és una ciutat de Lituània situada a la costa de la Mar Bàltica i a la desembocadura del Riu Neman i a l'entrada de la llacuna de Curlàndia.
Veure Prússia (regió) і Klaipėda
Lequites
Els germans Lec i Txec, fundadors llegendaris de les terres eslaves occidentals de Lechia (Polònia) i Bohèmia a "Chronica Polonorum" (1506) per Maciej Miechowita Otó III; de d'un llibre de l'Evangeli datat el 990. Lequites (llatí: Lechites, polonès Lechici) és un nom donat a certes poblacions eslaves occidentals, incloent-hi els avantpassats dels moderns polonesos, els pomeranis històrics i els polabis, parlants de llengües del grup lequític.
Veure Prússia (regió) і Lequites
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Veure Prússia (regió) і Letònia
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Veure Prússia (regió) і Lituània
Livonians
Els livonians són un poble que parla el livonià, una llengua uràlica i que viuen a l'actual Letònia.
Veure Prússia (regió) і Livonians
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Prússia (regió) і Llatí
Llengües bàltiques
Les llengües bàltiques són una branca de les llengües indoeuropees parlades actualment al sud-est del Mar Bàltic, d'on reben el nom.
Veure Prússia (regió) і Llengües bàltiques
Lliga Hanseàtica
La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.
Veure Prússia (regió) і Lliga Hanseàtica
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Prússia (regió) і Luteranisme
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Prússia (regió) і Mar Bàltica
Mar del Nord
La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.
Veure Prússia (regió) і Mar del Nord
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Veure Prússia (regió) і Martí Luter
Masòvia
Divisió històrica de Masòvia'' Masòvia (en polonès Mazowsze) és una regió geogràfica, històrica i cultural situada al centre- est de l'actual territori de Polònia, la seva ciutat principal és Varsòvia, destacant-ne també les de Plock, Ostrołęka, Radom o Siedlce.
Veure Prússia (regió) і Masòvia
Masúria
Un llac glaçat de Masúria. Masúria (en Mazury; en Masurenland) és una antiga regió del sud de la Prússia Oriental (actualment Polònia), poblada principalment per eslaus masovis del ençà, tot i que fou incorporada a Alemanya i només passà a formar part de Polònia després de la Segona Guerra Mundial.
Veure Prússia (regió) і Masúria
Mecklenburg-Pomerània Occidental
Mecklenburg-Pomerània Occidental (en alemany: Mecklenburg-Vorpommern) és un estat federal d'Alemanya situat al nord-est del país.
Veure Prússia (regió) і Mecklenburg-Pomerània Occidental
Mikhaïl Kalinin
Mikhaïl Ivànovitx Kalinin (rus: Михаи́л Ив́анович Кали́нин) (Gubèrnia de Tver, 1875 - Moscou, 1946) va ser un revolucionari bolxevic i un polític soviètic.
Veure Prússia (regió) і Mikhaïl Kalinin
Nadruvis
Els nadruvis foren una de les tribus eslaves que habità la regió sud-est de la costa de la mar Bàltica.
Veure Prússia (regió) і Nadruvis
Neollatí
El Systema naturae de Linnaeus és un exemple d'obra escrita en neollatí Michika" del Japó. El neollatí (o nou llatí, també anomenat llatí modern) és una versió del llatí utilitzada a partir del Renaixement (des de 1500) fins a 1900 en obres originals.
Veure Prússia (regió) і Neollatí
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Veure Prússia (regió) і Orde Teutònic
Palau Reial de Berlín
El Palau Reial de Berlín fou una construcció situada a la Schlossplatz, al centre de Berlín.
Veure Prússia (regió) і Palau Reial de Berlín
Píteas
va ser un matemàtic, astrònom i explorador grec qui va viure a la colònia grega de Massàlia.
Veure Prússia (regió) і Píteas
Polans occidentals
Tribus eslaves occidentals els segles IX i X. Els polans occidentals (nom que deriva del protoeslau pole, és a dir "camp" o "plana", amb el sentit de "pòlie") foren una tribu eslava occidental, part del grup lekhític, que habitava la conca del riu Varta, a la regió històrica de la Gran Polònia, al.
Veure Prússia (regió) і Polans occidentals
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Prússia (regió) і Polònia
Pomerània
s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.
Veure Prússia (regió) і Pomerània
Pomerèlia
Pomerèlia quan era part de la Prússia Reial, (1385–1569) Pomerèlia (en alemany: Pommerellen) és una regió històrica del nord de Polònia.
Veure Prússia (regió) і Pomerèlia
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Prússia (regió) і Prússia
Protogermànic
El protogermànic (o germànic comú) és l'ancestre comú hipotètic de totes les llengües germàniques, que inclouen, entre altres, l'anglès modern, el neerlandès i l'alemany.
Veure Prússia (regió) і Protogermànic
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Veure Prússia (regió) і Protoindoeuropeus
Prussians
Els antics prussians, prussians del Bàltic o senzillament prussians (Prūsai en prussià; Pruzzen,;;; Prusowie en polonès; Prësowié en caixubi) eren el poble indígena d'un grup de tribus bàltiques que van habitar la regió de Prússia.
Veure Prússia (regió) і Prussians
Prussià
El prussià és una de les llengües bàltiques extintes dins la família lingüística de l'indoeuropeu.
Veure Prússia (regió) і Prussià
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Prússia (regió) і Rússia
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Prússia (regió) і Reforma Protestant
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Veure Prússia (regió) і Regne de Polònia
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Prússia (regió) і Regne de Prússia
Renània-Palatinat
Renània-Palatinat (en alemany: Rheinland-Pfalz) és un dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.
Veure Prússia (regió) і Renània-Palatinat
República de Weimar
La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
Veure Prússia (regió) і República de Weimar
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Veure Prússia (regió) і República Democràtica Alemanya
Reunificació alemanya
Esquema dels països La reunificació alemanya (Deutsche Wiedervereinigung) va ocórrer el 3 d'octubre de 1990, data en què les àrees de l'antiga República Democràtica Alemanya (coneguda com Alemanya Oriental) van ser incorporades a la República Federal Alemanya (coneguda com Alemanya Occidental).
Veure Prússia (regió) і Reunificació alemanya
Rin del Nord-Westfàlia
El Rin del Nord-Westfàlia (en alemany: Nordrhein-Westfalen; pronunciat) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Prússia (regió) і Rin del Nord-Westfàlia
Saxònia-Anhalt
Saxònia-Anhalt (en alemany Sachsen-Anhalt) és un dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.
Veure Prússia (regió) і Saxònia-Anhalt
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Prússia (regió) і Segona Guerra Mundial
Slesvig-Holstein
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó.
Veure Prússia (regió) і Slesvig-Holstein
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Prússia (regió) і Suècia
Sudovis
Els sudovis, també anomenats jatvis o jatvingis (en lituà: Jotvingiai, Sūduviai; en letó: Jātvingi; en polonès: Jaćwingowie, en alemany: Sudauer), foren una tribu de la regió sud-est del Bàltic que establí relacions amb els lituans i els prussians.
Veure Prússia (regió) і Sudovis
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Veure Prússia (regió) і Sueus
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Prússia (regió) і Tàcit
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Prússia (regió) і Tercer Reich
Territori de Memel
Mapa històric del territori de Memel i part nord de la Prússia Oriental. El territori de Memel (en Memelland o Memelgebiet) o regió de Klaipėda, la part més septentrional de l'antic II Reich, va ser definit en el Tractat de Versalles de 1920.
Veure Prússia (regió) і Territori de Memel
Tractat de Versalles
''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Veure Prússia (regió) і Tractat de Versalles
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Prússia (regió) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Prússia (regió) і Unió Europea
Universitat de Königsberg
La Universitat de Königsberg (en alemany: Albertus-Universität Königsberg) va ser la universitat de Königsberg, a Prússia Oriental.
Veure Prússia (regió) і Universitat de Königsberg
Varegs
Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles i.
Veure Prússia (regió) і Varegs
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Veure Prússia (regió) і Vístula
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Veure Prússia (regió) і Vikings
Widewutis
Widewutis (també escrit: Viduutus, Vidvutus, Witowudi, Waidewut, Vaidevutis, Widewuto) fou un rei llegendari de les antigues tribus prussianes, el qual governà conjuntament amb el seu germà gran, el summe sacerdot Bruteno al.
Veure Prússia (regió) і Widewutis
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Prússia (regió) і 1 de setembre
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Prússia (regió) і 1230
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Prússia (regió) і 1918
1938
;Països Catalans.
Veure Prússia (regió) і 1938
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Prússia (regió) і 1939
1947
;Països Catalans.
Veure Prússia (regió) і 1947
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure Prússia (regió) і 1949
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Prússia (regió) і 24 d'octubre