Accés més ràpid que el navegador!
67 les relacions: Adalbert de Praga, Adam de Bremen, Al-Massudí, Armeni, Òder, Àsia Central, Baixa Lusàcia, Bohèmia, Boleslau I de Polònia, Breslau, Caixubis, Casimir I de Polònia, Cimbres, Cracòvia, Dinastia Piast, Eslaus polabis, Eslovacs, Gàl·lia, Gèpides, Germània (regió), Gniezno, Gots, Gran Polònia, Hevelli, Hongarès, Imperi Romà, Jan Długosz, Josep Goriònides, Leszek el Negre, Leszek I el Blanc, Lituà, Llatí, Llegenda, Llengües d'Europa, Longobards, Lusàcia, Lutici, Miecislau I de Polònia, Milceni, Moràvia, Néstor el Cronista, Obotrites, Orient Mitjà, Otó III del Sacre Imperi, Persa, Polabi, Polans occidentals, Polònia, Polonesos, Pomerània, ..., Regne d'Alemanya, Romanès, Rugis, Rus de Kíev, Saxons, Sòrabs, Siemowit, Slesvig-Holstein, Turc, Txèquia, Txecs, Vàndals, Vístula, Velets, Wagris, Wends, Widukind (monjo). Ampliar l'índex (17 més) »
Adalbert de Praga
Adalbert de Praga (Vojtěch en txec, Wojciech en polonès), (Libice nad Cidlinou, Bohèmia, ca. 956 - Truso, oblast de Kaliningrad, Prússia, 23 d'abril de 997) fou un bisbe de Praga i sant catòlic.
Nou!!: Lequites і Adalbert de Praga · Veure més »
Adam de Bremen
Adam de Bremen fou un clergue, teòleg i cronista medieval alemany que va viure durant la segona meitat del.
Nou!!: Lequites і Adam de Bremen · Veure més »
Al-Massudí
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn ibn Alí al-Massudí, més conegut simplement com a al-Massudí, fou un erudit i historiador àrab del, nascut a Bagdad i mort a Fustat (Egipte) vers el 956.
Nou!!: Lequites і Al-Massudí · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Lequites і Armeni · Veure més »
Òder
Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.
Nou!!: Lequites і Òder · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Lequites і Àsia Central · Veure més »
Baixa Lusàcia
Escut de la Baixa Lusàcia La Baixa Lusàcia (alemany Niederlausitz, alt sòrab Dolna Łužyca, baix sòrab Delnja Łužica, polonès Dolne Łużyce) és una regió històrica que ocupa la part septentrional de la Lusàcia.
Nou!!: Lequites і Baixa Lusàcia · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Lequites і Bohèmia · Veure més »
Boleslau I de Polònia
Boleslau I el Valent (en polonès: Bolesław I Chrobry; 966 o 967 - 17 de juny de 1025), en el passat també conegut com a Boleslau I el Gran (en polonès: Bolesław I Wielki), de la Dinastia Piast.
Nou!!: Lequites і Boleslau I de Polònia · Veure més »
Breslau
Breslau, Wrocław,, Breslau, Vratislav en txec i Vratislavia en llatí, és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra).
Nou!!: Lequites і Breslau · Veure més »
Caixubis
Els caixubis (en caixubi: Kaszëbi; en polonès: Kaszubi; en alemany: Kaschuben) són un grup ètnic eslau que viu al nord-oest de Polònia.
Nou!!: Lequites і Caixubis · Veure més »
Casimir I de Polònia
Casimir I pintat per Jan Matejko Casimir I el Restaurador (en polonès: Kazimierz I Odnowiciel; 25 de juliol del 1016 - 28 de novembre de 1058), va ser el duc de Polònia de la dinastia Piast i el monarca de facto del país sencer.
Nou!!: Lequites і Casimir I de Polònia · Veure més »
Cimbres
Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.
Nou!!: Lequites і Cimbres · Veure més »
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Nou!!: Lequites і Cracòvia · Veure més »
Dinastia Piast
La dinastia Piast és una descendència de reis i de ducs que van governar Polònia des de la seva aparició en tant que Estat independent fins al 1370.
Nou!!: Lequites і Dinastia Piast · Veure més »
Eslaus polabis
Europa central i oriental del 919 al 1125 Els eslaus polabis (Baix sòrab: Połobske Słowjany, polonès: Słowianie połabscy, txec: Polabští Slované) és un terme col·lectiu que s'aplica a un conjunt de tribus lequites que vivien al llarg del riu Elba, en un territori delimitat per la mar Bàltica al nord, el Saale i la imaginària frontera anomenada Limes saxoniae a l'oest, les muntanyes Ore i els Sudets occidentals al sud, i Polònia per l'est.
Nou!!: Lequites і Eslaus polabis · Veure més »
Eslovacs
Els eslovacs (en eslovac: Slováci) són un grup humà eslau occidental que viuen sobretot a Eslovàquia i que parlen eslovac.
Nou!!: Lequites і Eslovacs · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Lequites і Gàl·lia · Veure més »
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Nou!!: Lequites і Gèpides · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Lequites і Germània (regió) · Veure més »
Gniezno
Gniezno Gnesen alemany: és una ciutat de Polònia pertanyent al Voivodat de Gran Polònia, ubicada a uns 50 km a l'est de Poznań i amb una població de més de 70.000 habitants.
Nou!!: Lequites і Gniezno · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Lequites і Gots · Veure més »
Gran Polònia
Mapa de la Gran Polònia, realitzat el 1881 pel Dr. T. Szulc i inclòs en el quart volum del ''Codex diplomaticus Maioris Poloniae''. La Gran Polònia (polonès Wielkopolska, (Großpolen, llatí: Polonia Maior) és una regió històrica del centre-oest de Polònia. La seva ciutat principal és Poznań. Administrativament, la majoria de la regió és part del Voivodat de Gran Polònia (en polonès województwo wielkopolskie), encara que algunes parts estan en els voivodats de Lubusz, en el de Cuiàvia i Pomerània o en el de Łódź.
Nou!!: Lequites і Gran Polònia · Veure més »
Hevelli
Terres dels Hevelli i Sprevane,vers 1150 Els Hevelli, Hevellis o Hevellians (a vegades Havolane; alemany Heveller o Stodoranen; polonès Hawelanie o Stodoranie; txec Havolané o Stodorané) foren una tribu dels eslaus polabis, que es va instal·lar al voltant del riu Havel mitjà a la regió d'Havelland actualment a l'estat de Brandenburg a Alemanya des del cap endavant.
Nou!!: Lequites і Hevelli · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Lequites і Hongarès · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Lequites і Imperi Romà · Veure més »
Jan Długosz
, també conegut en llatí com Johannes Longinus, va ser un sacerdot polonès, cronista, diplomàtic, soldat i secretari del bisbe Zbigniew Oleśnicki de Cracòvia.
Nou!!: Lequites і Jan Długosz · Veure més »
Josep Goriònides
Josep Goriònides o Josep Ben Gorion, o també Josippon, va ser un escriptor i sacerdot hebreu, que només apareix esmentat per Flavi Josep a ἱστορία Ἰουδαϊκοῦ πολέμου(La guerra jueva) de qui diu que n'era contemporani, amb el nom de ϝἱὸς Γωρίωνος ('fill de Gorió').
Nou!!: Lequites і Josep Goriònides · Veure més »
Leszek el Negre
Leszek el Negre -Leszek Czarny en polonès- (1241 - 1288) va ser a partir de 1261 Duc de Sieradz, a partir de 1267 de Łęczyca, i entre 1273i 1278 d'Inowrocław, així com de Sandomierz i Cracòvia a partir de 1279.
Nou!!: Lequites і Leszek el Negre · Veure més »
Leszek I el Blanc
Leszek I el Blanc - Leszek Biały en polonès - (vers 1186 - 1227) fou duc de Cracòvia (1194-1198, 1202-1210, i a partir de 1211), duc de Sandomierz (1194-1227), duc de Masòvia (1194-1200) i duc de Cuiàvia (1199-1200).
Nou!!: Lequites і Leszek I el Blanc · Veure més »
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Nou!!: Lequites і Lituà · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Lequites і Llatí · Veure més »
Llegenda
Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.
Nou!!: Lequites і Llegenda · Veure més »
Llengües d'Europa
Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.
Nou!!: Lequites і Llengües d'Europa · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Lequites і Longobards · Veure més »
Lusàcia
Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca. Es divideix entre.
Nou!!: Lequites і Lusàcia · Veure més »
Lutici
Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est.
Nou!!: Lequites і Lutici · Veure més »
Miecislau I de Polònia
Miecislau I o Mieszko I (vers 935 - 25 de maig de 992), fill del semillegendari Siemomysł, va ser el primer duc Piast històricament conegut del polans, que donaven el seu nom al país que més tard s'anomenaria "Polònia".
Nou!!: Lequites і Miecislau I de Polònia · Veure més »
Milceni
Terres ''Milsieni'' a la marca de Meissen, Gustav Droysen, 1886 Els Milceni o Milzeni o Milsieni (txec Milčané; alemany Milzener; polonès Milczanie, català Milcens o Milcenis) foren una tribu eslava occidental, que es va instal·lar a la regió actual d'Alta Lusàcia.
Nou!!: Lequites і Milceni · Veure més »
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Nou!!: Lequites і Moràvia · Veure més »
Néstor el Cronista
Sant Néstor el Cronista Néstor el Cronista, 1661 Néstor el Cronista (1056-1114) va ser un monjo del Monestir de les Coves de Kíev, i se li atribueix una de les primeres Cròniques dels Eslaus de l'Est, la Crònica de Néstor.
Nou!!: Lequites і Néstor el Cronista · Veure més »
Obotrites
Detall obotrita en l'escut de Mecklemburg El obotrites o obodrites —Abodriten, Obodrzyci — també sovint anomenats com abotrites o abodrites fou una confederació de tribus eslaves occidentals medievals dins del territori dels moderns Mecklenburg-Pomerània Occidental i Slesvig-Holstein del nord d'Alemanya (vegeu eslaus polabis).
Nou!!: Lequites і Obotrites · Veure més »
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Nou!!: Lequites і Orient Mitjà · Veure més »
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Lequites і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Lequites і Persa · Veure més »
Polabi
El polabi, o polàbic, és una llengua eslava occidental morta, parlada antigament pels eslaus polabis (en alemany: Wenden) a la zona avui en dia pertanyent al nord-est d'Alemanya, al voltant del riu Elba (Laba en eslau), del qual deriva el seu nom ("po labe" - 'al llarg de l'Elba').
Nou!!: Lequites і Polabi · Veure més »
Polans occidentals
Tribus eslaves occidentals els segles IX i X. Els polans occidentals (nom que deriva del protoeslau pole, és a dir "camp" o "plana", amb el sentit de "pòlie") foren una tribu eslava occidental, part del grup lekhític, que habitava la conca del riu Varta, a la regió històrica de la Gran Polònia, al.
Nou!!: Lequites і Polans occidentals · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Lequites і Polònia · Veure més »
Polonesos
Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.
Nou!!: Lequites і Polonesos · Veure més »
Pomerània
s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.
Nou!!: Lequites і Pomerània · Veure més »
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Nou!!: Lequites і Regne d'Alemanya · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Lequites і Romanès · Veure més »
Rugis
V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Estrabó no en parla i Claudi Ptolemeu menciona una tribu, els Ῥουτίκλειοι (Ruticleioi), però probablement parla dels rugis. Després que Tàcit els va mencionar van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots. Cap al 375 es van aliar als huns, on van tenir un paper important en les seves lluites d'expansió, però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), i en la seva època es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, i van formar un regne independent anomenat Rúgia. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 quan el seu rei Eroric va ser assassinat, i van desaparèixer com a poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.
Nou!!: Lequites і Rugis · Veure més »
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Nou!!: Lequites і Rus de Kíev · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Lequites і Saxons · Veure més »
Sòrabs
Mapa de situació dels sòrabs Vestit nacional sòrab a Spreewald Els sòrabs són un grup humà d'Alemanya que parla sòrab, una llengua eslava.
Nou!!: Lequites і Sòrabs · Veure més »
Siemowit
Siemowit va ser, segons les cròniques de Gallus Anonymus, el fill de Piast i Rzepicha.
Nou!!: Lequites і Siemowit · Veure més »
Slesvig-Holstein
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó. Fou constituït com land el 1946 i s'integrà a la República Federal d'Alemanya tres anys més tard. Fitxer:Schleswig-Holstein Kreise (nummeriert).svg També hi ha quatre districtes urbans.
Nou!!: Lequites і Slesvig-Holstein · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Lequites і Turc · Veure més »
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Nou!!: Lequites і Txèquia · Veure més »
Txecs
Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.
Nou!!: Lequites і Txecs · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Lequites і Vàndals · Veure més »
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Nou!!: Lequites і Vístula · Veure més »
Velets
Els velets —veleti en llatí, wieleten en alemany, wieleci en polonès— o wilzi o wiltzes —wilzi en llatí, wilzen en alemany— foren un grup de tribus lequites medievals en el territori de l'Alemanya moderna nord-est (vegeu polabis eslaus), probablement derivat del poble anomenat abans veltes.
Nou!!: Lequites і Velets · Veure més »
Wagris
Els wagris fou una de les tribus del eslaus polabis, els habitants de Wàgria, la part més oriental del Holstein, al nord d'Alemanya, establerts en aquesta zona des del segle VIII fins al XII.
Nou!!: Lequites і Wagris · Veure més »
Wends
Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.
Nou!!: Lequites і Wends · Veure més »
Widukind (monjo)
Widukind (?, ~925 – Corvey, Westfàlia, ~973) fou un monjo i historiador saxó.
Nou!!: Lequites і Widukind (monjo) · Veure més »
